Després del parèntesi de la passada setmana, recorden, era festiu,
reprenem el fil del recop psicològic aquesta estona que compartim cada setmana
al matí de Tarragona Ràdio amb la psicòloga clínica Sònia Navarro.
Bon dia, Sònia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Reprenem el fil del programa allà on ens vam quedar.
Si fan una miqueta de memòria, recordaran que en el darrer programa
parlàvem de determinades disfuncions sexuals.
Pràcticament vam parlar de les que pateixen els homes,
de les que pateixen les dones,
però encara ens va quedar algunes que són comunes a tots dos sexes, no, Sònia?
Exacte, sí, que tant pateixen els homes com les dones.
De fet, ens van quedar tres disfuncions diferents, no?
L'anorgàsmia, la dificultat per tenir un orgasme,
la falta de desig sexual i el que és la dispareunia,
que encara que el nom s'oni així una mica...
Té cura, té cura, malgrat el nom.
Vol dir el dolor en el moment del coit.
Diguem que aquestes tres són les tres que es donen comunes
tant amb un sexe com amb l'altre.
De l'anorgàsmia, direm que encara que és una disfunció
que es pot donar en els dos sexes,
és molt més habitual en la dona.
També amb l'home és molt visible.
Si en un moment donat no té ejaculació, no té orgasme.
Llavors, al ser molt més visible,
realment ho solucionem molt més ràpid.
També el tipus d'orgasme és molt diferent en un i l'altre, no?
Exacte, però llavors no és tan habitual.
Pot passar, és a dir, a vegades tenim homes
que per el que sigui hi ha una dificultat
en expulsar el semen,
per tant, en tenir l'orgasme,
arribar al punt culminant de l'orgasme.
Però no és excessivament habitual.
Amb la dona, moltes vegades,
l'anorgàsmia ve donat per una sèrie d'educació,
dificultats...
No s'han masturbat mai, moltes vegades.
Desconeixement del propi òrga sexual, no?
Sí, del propi cos, en general.
En general.
A vegades hi ha una reticència molt alta
a realment masturbar-se,
precisament perquè vol dir tocar-se,
i que no se senten bé, se senten estranyes...
Hi ha un rebuig cap al propi cos, potser?
Bé, hi ha com si em masturbo,
perquè és una forma de conèixer-se,
vull dir, de fet és l'única,
l'única d'autoconeixer-se, vaja.
A través de l'altre també et pots conèixer,
el que passa és que el procés és molt més lent,
perquè és un tanteig.
A veure...
És anar provant.
Exacte.
Llavors, no és que hi hagi un rebuig pel cos, directament,
però sí per el que és donar-se plaer a si mateixa, no?
La solució no deu ser senzilla,
perquè, clar, si parlem sobretot de raons educacionals,
fins i tot ideològiques i m'apures, clar, canviar...
No, no és senzilla, però hem de començar prèviament,
primer perquè la persona o perquè la dona concretament
conegui el seu cos.
És a dir, el primer, perquè moltes vegades,
ni fisiològicament, no?
O quines són les zones del seu cos
que realment li donen més plaer.
I ha d'entendre el sexe, la parella, el complert,
ha d'entendre el sexe com una cosa molt més complert
que el que és el coit, directament,
perquè per excitar-nos necessitem tota la pell de tot el cos.
Ja vam dir que l'òrgan sexual, per excel·lència,
era la pell i la fantasia, no?, la ment.
I després, els òrgans sexuals, que normalment ho fem al revés.
Primer col·loquem els òrgans sexuals com el primer punt.
Llavors, primer és, doncs, realment,
que entengui la seva fisiologia, el seu funcionament,
el que li agrada al seu cos.
Potenciar molt el que és la sensualitat del cos,
perquè naturalitzar part del sexe,
naturalitzar el sexe.
Ensenyar a comunicar i parlar del sexe obertament,
perquè moltes vegades utilitzem paraules
que hem de ser adivinos, no?,
per saber una mica...
I entre la parella realment és un punt de dificultat
la no comunicació del sexe,
és a dir, no parlar directament del sexe
perquè encara és un tabú,
perquè no sabem parlar directament,
perquè no sabem com dir-ho,
perquè llavors intentar que la dona també s'autoconeixi
i, bueno, a poc a poc, amb totes aquestes coses,
doncs la dona comença a pensar en plaer o en fantasia, no?
O sigui, la relació sexual no està per fer gaudir a l'altre,
sinó per gaudir una mateixa, no?
I per l'home igual, és a dir,
en la relació sexual hem de ser una miqueta egoistes
i en tema en el bon sentit de la paraula, no?
O sigui, quan entrem en la relació sexual
o quan ens hi fiquem a tenir una relació sexual,
el nostre objectiu és disfrutar nosaltres.
Evidentment farem disfrutar l'altre,
però si no tenim l'objectiu de disfrutar nosaltres,
ens perdem pel camí.
Clar.
Sembla senzill,
però deu ser de les disfuncions més complicades
de solucionar, no?
Perquè en tronca molt amb les emocions
i el pensament de les persones.
Amb l'educació.
Amb l'educació.
I llavors no és fàcil.
Però, bueno, tot té solució, eh?
Important aquí buscar un terapeuta, no?
Doncs crec que molt important,
perquè si no aquesta disfunció
va creant una angoixa amb la parella,
una sensació d'insatisfacció
que acaba moltes vegades
traslladant-se a l'àmbit
no estrictament sexual,
sinó que acaba desembocant
en un problema de parella.
I aquí diu que aquest tipus de problemes
només afectaven a dones d'altres generacions,
les nostres mares, les nostres àvies,
per al tipus d'educació que es donava en aquest país.
Avui en dia hi ha dones joves
que continuen patint en orgasmi, no?
N'hi ha.
No és una cosa de...
N'hi ha.
De l'any de Maria Castanya.
No, no, no, per suposat.
El que passa és que hi ha un percentatge
de dones d'una edat
que és més habitual el desconeixement
perquè la masturbació a la dona fa 30 anys
era molt estranya o molt rara
o com a mínim no s'explicava.
Si la feies,
no la podies explicar amb naturalitat, no?
Llavors,
bé,
és possible que hi hagués més autoconeixement
perdona, menys autoconeixement
o que entressis en la relació sexual
sense cap expectativa concreta.
Però realment avui dia és igual.
De fet, penso que no ha canviat això.
És que després, si parlem de l'adolescència,
si ens dona temps, veurem que
en certs aspectes continua més o menys igual.
Sí, és que les dones adolescents
o molt joves es col·loquen també
en les relacions de parella
i en les relacions sexuals
moltes vegades com un uxepte,
en lloc de com un suxepte.
I encara avui dia passa
amb les dones de 20 anys.
Vull dir que...
Déu-n'hi-do.
És exactament igual.
Falta de desig sexual.
Això també afecta les dues parts de la parella.
Homes, dones, no?
Sí.
Això, moltes vegades,
la falta de desig sexual
arriba quan es porta molt de temps
en una relació de parella,
quan hem entrat en una rutina,
la nostra parella ja la coneixem,
ja no ens aporta
aquelles pessigolles a l'estómac
que ens aportava.
I comencem a deixar una mica
la relació sexual
com l'última cosa
de totes les activitats
que hem de fer de tot el dia
i de totes les coses
que hem d'anar corrents
a tot arreu i de tot...
Llavors, doncs, bueno,
s'acaba baixant la freqüència
de les relacions sexuals
i s'acaba baixant la dedicació.
És a dir, ens fiquem...
Passa un segon terme, no?
O un tercer o un quart terme.
Sí, o més avall.
Més avall i tot.
Moltes vegades,
perquè llavors la freqüència
a vegades pot ser tan, tan, tan petita
que, doncs, bueno,
realment, un si viu sense sexe
pot viure i si s'acostuma
ni ho troba a faltar, no?
És a dir...
És com tot en aquesta vida, no?
Exacte, no?
Llavors, deixem de tenir relacions
i cada vegada en tenim menys
i cada vegada en tenim menys
i al final realment
no tenim aquest desig.
Sí, però és el que comentàvem.
Si no tenir relacions sexuals
és una cosa volguda,
dius, molt bé,
doncs cadascú és ben lliure
de fer el que vulgui,
però quan ve donat, doncs,
per les circumstàncies
és quan ens ho hem de plantejar,
segurament, no?
Clar, perquè, sobretot, primer,
perquè si estem en parella
hem de saber si en aquest moment
les dues parts de la parella
estan en el mateix punt
perquè si no hi haurà una...
hi haurà un problema
perquè un tindrà una necessitat sexual
i l'altre una altra.
Evidentment, mai hem de fer...
tenir una relació sexual
si no la desitgem,
i això és molt important.
És a dir, no perquè la nostra parella
la desitgi
o ho hem de fer...
És que si no serà pitjor, no?
No, no, és que la regla d'or, eh?
Vull dir, és...
només faré sexualment
el que jo vulgui,
tant en freqüència
com en quan tinc la relació,
com en què faig
dintre de la relació.
Perquè si no,
em sentiré malament després.
Tant si és l'home
com si és la dona, eh?
Si no, si faig una mica
per comploure l'altre,
jo m'aniré sentint cada vegada
doncs, bueno,
per què ho he fet, no?
O que no m'ho he passat
el suficientment bé
o que no volia fer-ho.
Però, Sònia,
aquí la solució no passa
pel canvi de parella, no?
No.
O sí?
O sí, depèn.
Depèn si hi ha més problemes, no?
Però, en principi,
no ha de passar per aquí, no?
És una mica intentar recuperar
la xispa, no?
I aquí entra allò de la fantasia
que comentaves.
Per suposat.
És que, si et fixes,
va una mica lligat, eh?
L'enorgasme amb la falta de desig
pot anar molt lligada, no?
Perquè, de fet,
són de les quatre fases
que vam parlar, no?
De l'excitació,
el desig,
l'orgasme
i el que és
el moment
de relax, no?
Doncs, clar,
va molt lligat.
Si no tenim desig,
no tenim...
És molt difícil
arribar a la tercera fase
que és l'orgasme, no?
Llavors,
aquí passa, doncs,
per recuperar
una mica la fantasia,
per recuperar el temps,
l'espai.
I quan dic el temps
em refereixo al temps físic, eh?
És a dir,
de guardar-nos un temps
per dedicar-nos a la relació.
I moltes vegades
passarà per redescobrir-nos
a nivell,
no anar poques vegades
i purament sexual
al coit,
sinó per redescobrir-nos
tota la pell.
Perquè nosaltres
sentim a través de la pell,
ho repetiré,
les vegades que faci falta,
però,
les carícies,
els petons,
redescobrir que la nostra pell
sempre té necessitat
de contacte.
I podem recuperar el desig,
d'aquesta manera.
Exacte,
a totes les edats.
i que realment
amb un tipus de carícies
que fa temps,
que ja n'hi fem,
que se'ns va oblidar,
que ens agradava,
tornem a sentir,
bueno,
doncs,
aquella...
El passibolletge.
Sí,
aquella excitació.
Ve una bona època,
venen alguns dies de festa,
escolta,
sempre es pot aprofitar,
perquè aquí sí que és una...
Aquí sí que ha de ser,
doncs,
una...
reconduir tot el tema
d'una manera pactada
i d'una manera...
I parla molt,
també,
no?,
com deies,
en aquest cas.
Molt,
molt,
però molt,
perquè,
a veure,
igual una de les coses
que hem de fer
és posar damunt de la taula
possibles fantasies
que no s'han explicat mai,
comunicar què sent
i què no sent,
parlar,
parlar i parlar,
però no parlar per parlar,
sinó parlar
comunicant-se
i escoltant-se,
eh?
Que potser és el més difícil
de tot el que estem explicant aquí,
no?,
aconseguir perdre
determinats perjudicis
i parlar obertament
d'allò que ens amoïna
i ens preocupa.
El dolor és un altre tema?
El dolor, sí.
Ja parlem d'un altre tipus
de trastorn
més fisiològic
o també estem parlant
d'un trastorn emocional
i psicològic?
A veure,
moltes vegades...
Aquí sempre hem de descartar
que no hi hagi cap...
Pot donar-se també
amb homes o amb dones.
Que no hi hagi cap patologia.
Exacte.
Es dona també més
amb les dones
i aquí hem de descartar
que no hi hagi cap quiste,
que no hi hagi
cap tèpus d'endometriosis
o qualsevol...
A veure,
que no hi hagi
algun tema físic
que realment
ens està produint
el mal.
Si està descartat
ginecològicament
que hi ha aquest problema,
llavors estem parlant
de...
és molt similar
al vaginisme.
De fet,
fem contracció.
Quan veiem
que ha d'arribar
el moment del coit,
doncs,
el que la dona fa
és que contrau
els músculs
de la vagina
i llavors,
clar,
en el moment
que l'home
intenta
fer penetració
amb el penis,
doncs,
no,
allò no pot
perquè els músculs
estan absolutament rígids.
Llavors,
la dona moltes vegades
amb això
està tan tensa
que no hi ha lubricació
que entre la secetat
de la vagina
de la dona
amb els músculs
tensats
fa que realment
hi ha dolor.
Primer,
descartem
i si no,
treballem molt similar
que amb el vaginisme
perquè de fet
és que...
Bé, és el mateix,
no?
L'efecte
i la causa...
No és exactament
el mateix
en el sentit
que en la dispareunia
la dona té por
al dolor.
Mentalment,
la persona
no està posada
en el mateix concepte,
però els resultats
que es donen
són molt similars.
Bona part
de tots aquests
problemes
o disfuncions
que hem anat
enrelatant
doncs,
ben endonats,
ho has explicat
repetides vegades
per la nostra educació,
per la nostra manera
d'entendre
la nostra pròpia sexualitat
i la nostra sexualitat
respecte als altres.
Clar,
aquí hem de parlar
de la infantesa,
de l'adolescència,
parlem de situacions
absolutament normalitzades,
agafem estereotips
per parlar
del sexe
a l'adolescència.
Com s'ha d'ensenyar
el sexe
a l'adolescència?
Perquè, clar,
agafar...
Allò de la llavoria
no funciona,
perquè a més
no estem parlant
de sexualitat,
estem parlant
d'una altra cosa.
I, clar,
el sexe
s'ensenya a l'escola,
el sexe
s'ensenya a casa,
el sexe
ho ha de descobrir
el propi adolescent
a base
d'equivocacions
i de frustracions.
Quin és el paper
del sexe
a l'adolescència?
Bé, el sexe
a l'adolescència
és molt important,
és el despertar,
el sexe, no?
El que passa
és que hem de tenir present
que el sexe
està present també
en la infància.
Des de què neixem,
practicament, no?
Exacte,
que a vegades
ens oblidem, no?
És com si el nen
fos un ésser
asexuat
i no és veritat.
Això ja ens ho diu
el pediatre,
està passant
per una fase genital, no?
Sí, sí.
A vegades som petitets.
Bé, és que de fet
els nens
ja des de bebès
comencen a reconèixer
el cos, no?
I sembla que els hi deixem
que es reconeguin
tot el cos,
però quan els veiem
que es toquen
els genitals,
que també se l'estan reconeixent,
moltes vegades
això no ens agrada.
Sí, sí, és veritat, eh?
I ràpidament
els hi diem
això no es fa,
això no es toca,
no et toquis,
no et toquis
davant de la gent,
no...
Llavors,
cuida-ho amb això,
perquè li deixem
que reconegui el dit,
la mà,
el peu
i ho trobem
absolutament normal.
Llavors,
està també reconeixent
una altra part
del seu cos
que és absolutament normal.
I el que s'hauria
ja d'intentar
és des de ben petits,
doncs,
en el moment de dir,
per exemple,
si trobem
un nen de dos anys
tocant-se els genitals,
doncs,
en lloc de dir,
això no es fa de dir,
mira,
això és normal,
és una part del teu cos,
l'única cosa
és que igual
hi ha gent
que no ho veu bé
i davant
de certes persones...
Doncs fes-ho a casa,
tranquil·lament...
Exacte.
Doncs explicar una miqueta
que no ho pot fer socialment
dintre...
Sí,
com tampoc no fa altres coses
davant de la gent
i ensenyem
que no ho ha de fer
davant de la gent,
no se n'ha d'amagar
però hem determinat
reservar-ho a la seva intimitat.
Exacte.
Però no dir-li
que no ho faci
o que això és dolent
perquè si no
ja estem...
D'entrada estem
com castrant
una part
que és part d'ell,
no?
També,
o d'ella.
Llavors,
per arribar a l'adolescència
que puguem parlar
de sexe,
doncs,
com a pares
durant tot el procés
a les preguntes
que han anat sorgint
perquè els nens de petits
pregunten absolutament tot
amb una naturalitat
absoluta
i tremenda
i no es qüestionen
si això es pot preguntar
o no.
És després,
no?
Quan ja s'han socialitzat,
que ja deixen de preguntar,
que seria el moment ideal
perquè preguntessin,
però en aquell moment
ja no pregunten.
Però llavors,
a totes aquestes preguntes
hem d'anar responent,
sobretot,
hem de vigilar
el llenguatge que utilitzem,
depenent de l'edat del nen,
però hem de respondre
d'una forma natural
i sobretot
hem de treure-li ferro,
hem de poder
realment,
doncs,
dir les coses
pel seu nom
i posar-li...
És a dir,
utilitzem molts noms
i molts eufemismes
moltes vegades
per parlar...
Bategem les parts
del nostre cos
amb noms ridículs
a vegades?
Però molt.
Parlem amb la nena
de la seva vagina
i no passa res.
I sobretot,
no obviem
la resposta
a certes preguntes
perquè
el moment de l'adolescència,
que és el que després
preocupa,
si no hem anat
responent
al llarg
a les preguntes
d'una forma natural,
en aquest moment
els nostres fills
no respondran
i no preguntaran.
És a dir,
no ens explicaran.
Llavors,
ens mantindran al marge
de tot aquest procés,
no?
Ens marginaran del procés,
els pares.
Home,
si no els hem respost...
Si no els hem respost
amb claretat
des de petits...
Llavors,
moltes vegades
durant l'adolescència
què passa és el despertar,
realment.
És el moment
en què
sempre ens hem fixat
en l'altre sexe
o en el mateix sexe
si la persona
tindrà una tendència
homosexual,
però
ara és el moment
en què les nostres hormones
estan
bueno,
destrutades,
no?
Estan que se surten.
I que realment
ens fixem,
ens agrada una persona,
sentim les pessigolles,
tenim el...
Ens posem dintre
del descobriment
de la pell,
del que sentim,
dels petons
i de les primeres
relacions sexuals,
no?
Llavors aquí...
Aquí apareix
la por dels pares,
sobretot.
Però aquí hem de parlar
molt...
En els moments
que vagin sortint
en les converses
hem d'aprofitar
aquestes converses,
hem de crear
l'espai
perquè surtin
i hem de poder
parlar amb naturalitat
i explicar
doncs,
bé,
els mètodes
anticonceptius,
això és molt important
i no només
per
anticonceptius,
sinó pel tema
de prevenció
de malalties.
Deies,
hem de crear
l'espai per parlar-ne,
a vegades hem sentit
i dir,
no, no,
jo pregunto,
però si no pregunta,
doncs,
no, no,
al contrari,
hem de crear,
forçar entre cometes,
la situació
per parlar-ne
i perquè es puguin
expressar en llibertat,
no?
És que si no ho hem fet
de més petits,
els nostres fills
no preguntaran.
És a dir,
si no ho hem fet,
si no és una cosa
que es parli
amb naturalitat
dintre de la casa,
igual que es parla
del que menjarem demà,
si no es parla
amb la naturalitat
i difícilment
es parla
amb aquesta naturalitat,
si no creem l'espai,
igual podem utilitzar
una pel·lícula concreta
per treure un tema
perquè ha sortit,
vull dir,
esforçar una mica
sense que l'adolescent
se senti forçat,
no,
en cap moment.
No violentar-los
en cap moment,
eh?
I si no vol parlar
en aquell moment,
doncs no vol parlar,
però anar creant
aquests espais
i sobretot
moltes vegades
es pensa
que si parlem de,
per exemple,
si li expliquem
amb un adolescent
que hi ha els preservatius,
que els utilitzi,
tal,
sembla que els incitem
a que tinguin relacions.
no és veritat.
El que passa és que...
Les tindran quan les hagin de tenir,
segurament, no?
Exacte, exacte.
Les tindran en el moment
que ells decideixin
i això,
com a pares,
és difícil que ho...
És que no ho podem controlar.
Clar,
com a pares,
dient els 14 anys
ha de fer el carrer d'identitat
i és a dir,
a veure,
a quina edat ha de tenir
les primeres relacions sexuals?
No hi ha una edat.
Però és que això
no ho pot marcar,
només ho marcarà
la pròpia persona.
El que sí que hem de poder dir-li
als nostres fills
és que tinguin
una relació sexual
quan estiguin preparats,
que no es vegin...
Que decideixin,
igual que decideixen
sobre altres coses,
que decideixin
en quin moment
volen tenir-la.
Perquè això depèn molt
de la maduresa emocional
de cadascun.
Hi ha tants factors
que influeixen
en les decisions
en aquesta etapa de la vida,
la importància que té el grup,
l'entorn, els amics,
que en tot cas,
si et sembla, Sònia,
en parlaríem un altre dia
de l'adolescència
i de retrop
podem tornar a abordar
el tema del sexe,
perquè estem esgotant el temps
i volíem també parlar
d'aquell eufemisme
que no sé si a tu t'agrada
o no de la tercera edat.
Jo dic la bellesa,
trobo que és com
més real i més de veritat
i no és ofensiu,
sinó tot el contrari.
Les persones velles,
amb B baixa,
que també són velles
amb B alta,
també tenen una sexualitat,
lògicament,
o han de tenir una sexualitat.
I ens oblidem, eh?
Sembla que la gent vella,
com tu dius,
no sigui...
S'han tornat una altra vegada
asexuats.
és a dir,
de cop ja no tenen...
i a part l'altre resulta
que ja no hi ha sexe.
I no és veritat, eh?
Vull dir,
les persones,
mentre vivim,
podem tenir sexe
perquè podem compartir,
perquè si hi ha un sexe
més tranquil
o amb menys freqüència,
doncs perfecte,
però mentre tenim vida,
tenim pell,
tenim sentiments,
tenim emocions
i tenim, per suposat,
la capacitat de gaudir.
Per tant,
el límite ens oposaria
al nostre estat físic
i de salut,
com aquell qui diu,
però l'estat emocional...
I ni tan sols això.
En determinats casos, eh?
Sí,
però, bueno,
però en una situació
de malaltia
molt greu, eh?
Perquè encara que tinguem,
haguem tingut un actat d'acord,
vull dir que sembla
que llavors ja no podem tenir relacions...
Hi ha un pànic
després d'un problema coronari
en els homes, eh?
Sí,
però si entenem
la relació sexual
com a una cosa tan amplia
com són
totes les carícies
de tot el cos,
realment podem tenir plaer
i tenir un orgasme.
De totes maneres, Sònia,
deixa'm preguntar-te una cosa.
Una persona que ha tingut
al llarg de la seva vida
una vida sexual,
diem normalitzada,
per entendre's,
no sé si és la parola més adient,
vols dir que quan arriben
a aquestes edats
no continuen fent
una vida sexual,
canviant el ritme,
evidentment,
també normal?
Doncs depèn.
Depèn perquè a vegades
hi ha factors
que viuen amb fills
i llavors aquí ja
hem perdut intimitat
perquè el fill o la filla
se n'oblida
que aquella persona
també té un espai
que pot ser seu.
Aquí no hi ha...
Moltes vegades
no es deixa la intimitat
igual que no es deixa
la intimitat amb els nens,
no es deixa la intimitat
amb els més grans.
És a dir,
ja no pensem
que aquesta persona
pot tenir una necessitat sexual.
llavors ens oblidem d'això
i a vegades
doncs, bueno,
si viuen sols,
si la parella continua junta,
si viuen sols,
poder continuar
tenint el seu ritme.
Però en el moment
que entren a casa de fills
o els fills
o els fills van a casa dels pares
o ja han d'anar
a una residència
o qualsevol...
Se n'oblida.
Tothom se n'oblida.
No tenen aquest espai,
aquesta intimitat,
aquest temps.
Tothom se n'oblida
que també poden tenir
necessitats sexuals.
I això doncs sí que és important
que ho recordem.
Durant tota la vida
som sexuats,
tota la vida.
Som éssers amb sexe.
Sònia Navarro,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i si no hi ha novetat
ens retrobem la propera setmana.
Molt bé, Jelena.
Adéu-siau.
Fins la setmana que ve.