Com cada dimecres, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
ens corem en salut en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
I si la passada setmana els parlàvem de precaucions
que hem de tenir aquest temps d'estiu,
sobretot quan anem a la platja,
davant de la presència de meduses
o davant del problema del sol,
de tot aquest tipus de coses,
avui anava a dir un pas més enllà,
però alguns quilòmetres més enllà,
perquè el que els proposem és parlar de tot allò
que hem de contemplar quan ens plantegem
fer un viatge a l'exterior a determinats països
on s'han de contemplar determinades mesures sanitàries.
De tot plegat, parlem amb el doctor Joan Maria Atzarà,
director gerent de la xarxa.
Doctor Atzarà, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
I amb la doctora Belén Pérez, que és metge de família.
Doctora Pérez, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Jolanda, em permet una cosa?
Digui.
És perquè amb això que dèiem de la platja de l'altre dia,
jo, com que sempre dic les anècdotes que et trobes,
una anècdota d'aquest cap de setmana passat,
que realment ha estat supercalorós.
Jo, anant per la platja caminant,
vaig veure una colla de joves
que feien una sèrie de juguesca
i que saltaven a l'aigua
per fer una tombarella i tornar a caure a l'aigua.
O sigui, fer com un salt mortal.
Bueno, això, fer una tombarella.
Jo no sé si l'altre dia recordo que no vam tocar aquest tema,
però m'agradaria que no passés per alt.
Que hi ha un de les accidents més greus
i a vegades no hi pensem mai
i jo crec que aquesta cultura probablement no ha avançat suficient.
Hi ha la cultura del casc i aquestes coses,
però no ha avançat la cultura del risc que té
el que seria el plonj a l'aigua.
O sigui, quan un es tira, l'aigua es tira de cap.
Això que ja ha estat pràcticament prohibit
en totes les piscines públiques,
quan la gent que recorda de fa uns anys
hi havia en totes les piscines,
el que en deien els trampolins.
Sí, les palanques.
Les palanques, exacte.
I que això va desaparèixer, ho van treure.
I tothom intenta esforçar-se
que les roques i aquests llocs ningú es llenci de cap,
perquè pots tindre un tàntum amb una roca.
A l'aigua de la platja de la sorra,
la gent no tria amb la consciència
de la gravetat que pot passar amb aquest tema.
I també a les piscines privades.
Tinc en compte que a vegades encara és pitjor
perquè la quantitat d'aigua és molt petita,
dona una sensació que t'empotraràs ràpidament,
llavors la tombarella és molt més sobtada.
Cada any pet algú d'una lesió gravíssima,
que és la columna cervical,
que és perquè la hiperflexió que es fa
o el cop que es dona, el que cau dins l'aigua amb la sorra,
o bé la hiperflexió sobtada que fa per no picar,
fer com una mena de cop de coll, perquè ens entenguem,
li lesiona la columna cervical i es queda tetraplegic.
És un dels accidents,
és l'accident, diria jo, més greu,
excepte abans de l'ofegar-se,
que es dona en les platges.
I cada any tenim algun accidentat d'aquest estil.
Greu i evitable.
I molt cops el que es passa
és que aquesta persona,
com que queda tetraplegic,
vull dir que queda sense poder-se moure,
és conscient i viu,
però immediatament és com si hagués desconnectat una llum,
del coll a anar avall no es pot moure.
Llavors es queda panxa amunt a l'aigua i s'ofega.
I altra gent o per allà veuen algun panxa amunt
i si té sort i d'això el van a moure
i llavors es pot recuperar
i es pot veure el què,
però aquesta columna en molts casos no queda recuperable.
Doncs sisplau,
aquestes joguesques no.
Les pirutes al circ i professionals?
Sí, aquestes joguesques no,
perquè s'estan jugant
una lesió gravíssima
a nivell de la columna
que no s'ho val una joguesca d'aquest estil.
Ens perdonarà la doctora Pérez,
però ara que parla vostè d'anècdotes
jo portaré la meva també,
perquè jo recordo que en l'últim capítol
va incidir moltíssim sobre el tema dels nadons.
Dels nadons.
Jo també n'hi he vist, també.
Estava a la platja
de nadons inferiors a un any
que no s'aguantava.
Nens en l'anomenat maxicocci.
Sí, sí.
I fins i tot vaig veure
dos nadons molt petitets
que anaven en aquestes motxilles
que es porten els pares o les mares.
La insolació a les 12 del migdia
sobre aquell nadó era terrible.
Evidentment,
els pares que porten els nadons a la platja
probablement no siguin conscients...
O no ens escolten el programa.
O no ens escolten el programa,
però és molt perillós.
És molt perillós.
Escolti...
Abans de l'any?
Abans de les 10.
Fins a les 10 del matí
en aquest sol que fa ara.
A les 10, quarts d'11.
Jo diria que a les 11
és l'hora ja màxima,
i sobretot en dies com avui.
I a partir de les 8 del vespre,
de 8 a 9,
que volen anar a passejar,
que passegin en aquella hora,
que ja és una hora agradable,
que el sol baixat
no té aquesta radiació.
Però aquesta radiació,
a més,
li fegeix una altra cosa.
Els pediatres avui aconsellen
a molts nens,
si és possible,
justament perquè no tinguin
aquest excés de sol,
no posar-li pomades,
gaires pomades protectores d'aquestes.
I inclús ni a la cara,
perquè totes són molt lioses,
són molt irritatives,
i el millor és que...
El millor és sol i sombra,
sobretot ets ombreta,
i que ja tenen temps de créixer,
i és prohibitiu fer
que aquests nadons
estiguin prenent aquests banys de sol,
que més que banys
és una tortura solar, això.
És una qüestió
en la qual inciderem molt,
i aquells que ja ho saben
i són conscients,
però normalment per a les que passats,
però clar,
probablement hem de ser pesats,
sobretot quan la realitat ens demostra
que moltes persones
no estan prou informades
des d'aquest punt de vista,
per tant,
incidirem en la mesura del possible,
doncs és la nostra missió
informar sobre aquestes coses.
És com el tema dels viatges,
no, Belén,
que això de viatjar,
avui tots som molt cosmopolites,
ho sabem tot,
doncs el mateix,
ni que ho sabem tot,
nosaltres explicarem
què hem de fer,
i quan hem de viatjar a determinats països
no només hem de contemplar el viatge,
sinó el que hem de fer abans,
el que hem de contemplar durant,
i després quan tornem, no?
Sí, és veritat.
I hi ha dues coses bàsiques
que hem de fer a l'hora
de planejar un viatge
i de pensar en tot el que hem de preparar.
Una,
que hem de saber
que cada persona
ha de tenir una entrevista personal
i adaptada
a cada pacient
i a cada viatge.
I després,
sobretot molt important,
que hem de programar amb temps,
quatre o sis setmanes
abans del viatge,
perquè moltes vacunes
tenen un temps d'actuació,
i si marxem abans
no actuen
i actuen quan hem de tornar.
Clar,
aquest primer contacte,
aquesta primera presa
amb aquesta informació,
a banda de la que ens puguin donar
l'agència de viatges,
que és molt estereotipada,
cal cercar-la
a través del metge de família?
I tant,
o a part del metge de família
o els centres de vacunació internacional,
qualsevol dels dos
farà la seva tasca.
I hem de tenir en compte
el que deies tu abans,
que hem de preparar el viatge
amb unes normes bàsiques,
abans del viatge,
sobretot,
que és preparar la farmació,
el que parlàvem abans,
una farmació a la bàsica,
quatre coses,
que hem de tenir en compte.
I sobretot,
coses molt importants,
la gent que pren medicació crònica,
hem de tenir en compte
que han de portar
per duplicat,
perquè les maletes
es poden perdre,
perquè pot passar qualsevol cosa.
Les ulleres,
gent que fa servir ulleres
o lentilles,
sempre també han de portar
per duplicat.
I millor en l'equipatge de mà, no?
Sí, i tant, i tant.
O portar unes
a l'equipatge de mà
i unes altres a les maletes,
per tots els problemes
que sabem tots
que passen als aeroports.
Tornant al tema
de medicació,
a banda,
jo m'imagino
que hi ha algun tipus
d'informe escrit
per si ens passés
alguna cosa, no?
I ens portessin
a un centre hospitalari.
Sí,
i portar apuntat
o a sapiguer-se de memòria,
si ho saps,
les medicacions que prens
i si, per exemple,
gent que ha tingut infarts
o que això no vol dir
que no puguin viatjar
o al·lèrgies a algun medicament,
sempre és millor
que ho portin escrit.
El tema de les vacunes,
qui ens indica
el tipus de vacuna
que ens hem de posar?
Sempre en funció del destí,
per exemple,
una persona que vagi
a un país asiàtic,
no sé si s'ha de posar
les mateixes vacunes
que una persona que vagi
a l'Àfrica
o a la Llatinoamèrica.
Jo crec que el primer de tot
que hem de fer
és anar al metge de capçalera.
El metge de capçalera dirà
que pot orientar
sobre els consells bàsics
i les vacunes més o menys
i després,
si hi ha, per exemple,
una medicació estrangera,
com per exemple
la febre groga
o determinades profilaxis
del paludisme,
llavors es remetirà
als centres internacionals
de vacunació internacional.
Paludisme, febre groga,
probablement siguin les malalties
en països
que no estan desenvolupats,
més habituals,
que es poden contraure
si no anem
quan anem ben vacunats.
Sí,
i moltes altres.
Jo crec que
hi ha el tema
de les vacunes
i hi ha tot el tema
de les malalties
que són endèmiques
a la zona.
El que hi ha que conèixer
és el lloc de destí
i el destí
és molt important
de veure
quines són
les altres malalties
que són endèmiques allà.
sobretot
i hi ha una cobertura personal
que és la cobertura
que hauria de ser universal
per exemple
el tèterus
o la vacuna antitetànica.
Aquesta vagis on vulguis.
Vull dir que
d'alguna manera
sigui
perquè el fet de viatjar
és un fet
que estàs fora de casa,
que és un risc,
etcètera, etcètera,
pots tindre un accident,
pots tindre
mil coses
i la teva cobertura personal
que a la millor
estàs en fase de revacunació
i no ho saps i tal,
doncs això s'ha de mirar
o s'ha de tindre cobert.
La segona cosa
com deia molt bé la doctora
és la teva medicació.
Pensem que
tots ens creiem
que els sistemes sanitaris
cap al món
no són els sistemes sanitaris
igual que el nostre
i no és veritat.
Un sistema sanitari universal
com el que hi ha
a la majoria d'Europa
diguem-ne
en alguns llocs
de provisió més pública
i els altres menys
però com a mínim
a tot arreu
tens una atenció sanitària
i tens una farmàcia
això es dona a Europa
i prou.
Fins i tot als Estats Units
en segons quines són
els problemes tindries
per poder
i a més a més caríssim.
Per tant,
una assegurança
també de salut
vinculada
en el viatge
per cobrir eventualitats
perquè en alguns llocs
això no és
no hi ha conveni internacional
ni hi ha
ni hi ha acord internacional
és recomanable
sobretot
per la possibilitat
de la repatriació
segons en quin tipus
de països
els mitjans
com dic
no són els d'Europa
si evidentment
els Estats Units
i Canadà
i Amèrica del Nord
tenen uns nivells
sanitaris molt bons
però quan anem
cap a Amèrica del Sur
i anem cap a Àfrica
o Àsia
segons en quina zona
doncs realment
ja es trobem
en unes altres circumstàncies.
Llavors avui
per molt pocs diners
vinculats amb el viatge
et pots pagar
un assegurament
de cobertura
però sobretot
de repatriació
que amb una avioneta
medicalitzada
per venir a buscar
i et repatrien
i això és molt important
perquè
doncs
a vegades
no són greus malalties
sinó a vegades
jo no sé
gent gran
que ha tingut un infart
gent gran
que ha tingut una feridura
que ha caigut
s'ha fet mal
s'ha trencat una cama
com ho fas
per poder tornar
l'avión
i et poden posar problemes
segons què has tingut
i en canvi
a través de l'assegurança
aquesta
de repatriació
jo crec que
això és molt important
per tant
dins d'aquest pack
que comentàvem abans
de coses
a fer abans
de viatjar
de pensar
en tot això
doncs aquestes també
logísticament
s'hi han de pensar
igual que en dèiem
amb la medicació
o sigui
una de les coses
que ens trobem nosaltres aquí
és que
venen molts
molts dels estrangers
i fins i tot
de les altres comunitats autònomes
no preveuen
abans de sortir de casa
portar-se la medicació
no calculen el temps
no preveuen
la gent no hi pensa
diu ja ho trobaré allí
miri entre Saragossa
i Salou
doncs segurament
és fàcil
que acabem trobant-ho
i a més a més
vés amb problemes
perquè clar
el metge receptor
que li arriba un
demanant una recepta
jo no sé si allò
és veritat
o mentida
no sé si allò
és veritat
que li hagi
receptat el seu metge
o ha sigut la veïna
o bé
li sembla
que allò
li va bé
perquè li han dit
no sé qui
per tant
acaba suposant
una sobrecarga
en el sistema
perquè el receptor
algú ha de preguntar
vull dir
d'alguna manera
ha de fer
encara que sigui
una anamnesis
perquè després
es firma un xec
que és una ordre
perquè la recepta
és una ordre mèdica
no és una
no és anar al supermercat
clar
l'ordre mèdica
ets tu
que te'n responsabilitzes
però no vol que vingui
algú amb un cartonet
demanant-te una cosa
tant això
suposa una sobrecarga
en el sistema
com el nostre
i amb altres indrets
és que no ho trobes
no existeix
i al damunt
en molts casos
clar
lògicament
el preparat comercial
o el genèric
que hi ha aquí
doncs és difícil
de trobar exactament igual
o bé
que el trobes
encara hi ha molts països
on hi ha molts fàrmacs
que fan barreges
de fàrmacs
llavors trobar un producte
igual
a la millor
un dels preparats
que hi ha aquí
el trobes
però està barrejat
amb altres coses
per tant
aquesta regla
que busquis
l'autosuficiència
abans de sortir
per tot el decurs
del viatge
i com molt bé deia
la doctora Belén
de dir
home
cobrim-se
davant de pèrdues
doncs això
tota aquesta logística
és molt important
passant al segon punt
que em demanava vostè
del tema de les vacunes
jo crec que
el més important
és això
tenir present
on es va
i llavors
l'organització americana
de la CDC
del Centre
de Disease Control
d'Atlanta
que és el universal
mundial
de totes les malalties
infeccioses
de tot el món
ha dit
cada any
unes recomanacions
on surt
país per país
que és el que
s'aconsella
en funció
dels històrics
de les endèmiques
que jo li deia
i en funció
del que s'ha anat
passant
durant l'any
perquè van passant
coses
llavors jo crec
que més que
fer un reguitzell
de temes
el més important
és pensar
que una
tindrà la seva
cobertura bé
tot allò que anem
del tet
no és el que li faci falta
si està en pedido
de revacunar
etc
que vagi
amb temps
a on
vol anar
perquè la llista
actualitzada
ha de ser
la revisió anual
diem-ne
i en funció
d'això
hi ha algunes
com el del
polidisme
que és de sempre
però n'hi ha d'altres
que cada any
canvien
i per tant
haurien d'estar
el consell
que es dóna
cada any
amb el país
on se va
Doctor Ràpérez
tornant al tema
de la medicació
persones que puguin
estar en tractament
però amb això
que deia el doctor
Atzerà
de la dificultat
que pot haver-hi de trobar
determinats medicaments
persones sanes
que no tinguin
cap tractament mèdic
és convenient
que portin
un mínim de formació
a la 4 analgèsics
4 coses així
sí
aquestes són les recomanacions
vull dir
has de portar
una formació
a la bàsica
amb analgèsics
una mica d'iodes
per a drap
algun antistamínic
un antibiòtic
per si
per si la diarrea
i després
bueno
recomanen també
portar preservatius
depèn del tipus de viatge
que ja en parlarem després
una mica
de 4 coses bàsiques
això és el mínim
que hem de contemplar
abans de sortir
un cop ja
estem
en el destí
hem començat
les vacances
aquest viatge
quines mesures
sanitàries
hem de contemplar
bueno
el que dèiem abans
que parlàvem amb tu
el més important
també
és ser conscient
que hi ha un risc
d'infecció
i saber com protegir-se
potser això és el més important
el que parlàvem abans
del paludisme
si el paludisme
el que diem
la profilaxi
només és unes pastilles
com uns antibiòtics
per intentar
que tu no agafis la malaltia
però no protegeixen
al 100%
llavors
sabem que el paludisme
és una malaltia
que passa a través
d'un mosquit
i llavors
com això
hem d'intentar
fer
utilitzar repel·lents
de mosquits
sobretot
evitar els colors foscos
els perfums
utilitzar mosquiteres
i sobretot
quan els mosquits
que van
sobretot
per la tarda
i a primera hora
de la matinada
fer servir
pantalons llars
samarretes
de màniga llarga
això són
de cara al paludisme
i després
un altre problema
molt important
i que potser
és la primera causa
de malaltia
dels que viatgen
és la diarrea
del viatger
l'OMS diu
que
qualsevol cosa
qualsevol aliment
a un viatge
s'ha d'hervir-lo
pelado
o olvidado
vull dir
hem de pensar
sempre que
sobretot
la fruita
l'enciam
totes les verdures
sempre
s'han de
o bé
bullides
o bé
si se poden pelar
pelades
en aquell moment
no que ens la portin
perquè a vegades
estem passejant
per algun país
per algun país
exòtic
als mercats
i penses
que és molt atractiu
clar
me compraré
aquesta fruita
o l'altra
però millor que no
perquè la diarrea
pot ser
un problema important
i sobretot
el que
dels glaçons
també
que a vegades
no hi pensem
els glaçons
clar
no sabem
amb quina aigua
està feta
i l'aigua
sempre
hem d'obrir
nosaltres
l'ampolla
no ens l'ha de
portar oberta
mai
clar
però això
tot arreu
en principi
no només
en els països
exòtics
però si una ampolla
d'aigua mineral
l'has d'obrir
tu mateix
l'has de poder
obrir
tu i tant
i tant
doncs
desconfiant
d'aquestes
amb vendes
amb volants
que també
el que dèiem
resulta molt atractiu
però per molt atractiu
que resulti
i quan estàs allà
és difícil
és difícil
poder-te
ho has de tenir
molt clar
perquè
veus
aliments diferents
i coses que vols provar
i és una mica
però bueno
hem de ser conscients
sobretot això
ser conscient
tu sàpiguer
que hi ha un risc
i després
tu assumir
les teves responsabilitats
no es pot
generalitzar
però en principi
l'anomenada
diarrea
del viatger
és una malaltia
amb conseqüències greus
depèn de la persona
i depèn del germen
que la provoca
i depèn de la intensitat
la majoria són
enterobacils
d'aquestos
que el que passa
és que és una flora
aquesta és una flora
un tipus de bacteris
que
els colibacils
que nosaltres
també els tenim
el problema
és quan hi ha
una colonització
diferent
de la que tu
estàs acostumat
o
en molts d'aquests països
i escolti
aquí el nostre
fa quatre dies
hi havia
vaja
jo personalment
quan estava a sanitat
vaig estar
anant
en pobles
un darrere de l'altre
convencent
alcaldes
que es tenia
que clorar l'aigua
perquè em deien
escolti
però si s'ha pres
tota la vida
i no ens ha passat mai res
bueno
s'ha pres tota la vida
i no s'ha passat mai res
però avui
no és tolerable
que
diem-ne
que els aquífers
que tenen
unes oscil·lacions
de molta quantitat
i poca quantitat
doncs resulta
que
la concentració
de tot tipus
des de metalls
de colibacils
i entre bacteris
d'aquestos
es pot ser
absolutament
radicalment diferent
i ja no parlem
de filtracions
etcètera
per tant
l'única aigua
que és
que diem-ne
que és acceptable
és l'aigua
que va canalitzada
i que està
a passar
i va clorada
amb uns marges
de clor
que són els marges
que són bacteriològicament
actiu
el clor
i això és l'única
que és acceptable
això
malauradament
ja dic
que en el nostre país
i encara hi ha
moltes zones
que fan
no s'ho creuen
fan
viu-viu
i se salten
aquest sistema
jo diria
que hi ha pràcticament
a quasi en cap lloc
però un es pot trobar
però és
és l'única
que és acceptable
i recomanable
com que això
és molt difícil
i sobretot
excepte països
molt
molt industrialitzats
i molt del nord
jo diria
que pràcticament
impossible
l'aigua
sempre
sempre
sempre
que estigui embotellada
si no cal
no cal fiar-se
no es podem fiar mai
de l'aigua
que no és embotellada
i després
en això que dèiem abans
del menjar
i tot plegat
un truco
que no sol servir
no és garantia de res
sobretot en segons
en quin lloc
però en tot cas
és anar a buscar
algun establiment internacional
un hotel internacional
d'una gran cadena internacional
trobarem
trobarem
totes aquestes
menjars exòtics
perquè també
el tenen
però
com a mínim
tens la probabilitat
molt alta
que les sistemes
tinguin un sistema
ells autònom
de cloració
de l'aigua
i que l'aigua
interna
de dins
l'hotel
estigui
clorada
i que per tant
la neteja
de l'enciam
de la verdura
de la fruita
doncs estigui
ben feta
fora dels hotels
grans llocs internacionals
el risc
és important
en cas de contraure
la diarrea
i el viatge
que es diu
immediatament
i en la mesura
del possible
doncs
buscar un metge
una atenció sanitària
antibiòtics
si s'escaia
segons el tipus de germen
i dieta
el mateix que faríem aquí
sí
sobretot
el que se recomana
és una dieta estringent
i beure molts de líquids
molts de líquids
i se poden ser
amb una mica de sal i sucre
que és
bueno
el suero
aquest
que fem servir aquí també
si veiem
que amb això
no es pot
no funciona
i que comença a haver
febre
més alta
de 38
llavors sí que s'ha de
buscar un centre sanitari
i demanar ajuda
sobretot
tret d'aquesta relació
de malalties
efectes que pot tenir
algun més
l'únic
les persones
que tenen
malalties prèvies
com un diabètic
per exemple
una diarrea
aquesta febre
i la diarrea
els pot descompensar
molt la seva patologia
de base
aquest és el
o sigui
per això la idea
és que
depèn de la persona
els crius
és un problema
amb la gent
diguem-ne adulta
sense malalties
de patologies
de base
seria la persona
més tolerable
i a les persones
que tenen
una insuficiència cardíaca
o com dèiem
un diabètic
o alguna altra
endocrinopatia
d'aquestes
la diarrea
els pot
descompensar
això ho han de saber
les demandes
d'insulina
són diferents
per tant
aquests són els que
amb més celeritat
haurien d'estar
de guaita
i no frivolitzar
davant d'una febre alta
i d'una diarrea
important
comencem a parlar
ja de la tornada
o encara ens han deixat
algun aspecte
més a contemplar
potser una de les coses
que és important
i que parlàvem
al començament
allò de la protecció solar
que igual que la tenim aquí
l'hem de tenir fora
i sobretot
en llocs d'altròpic
on el sol
és molt més fort
i després
un altre tipus de viatges
que a vegades
no ens oblidem
són els viatges
que preveus
mantenir relacions sexuals
i que hi ha
una sèrie de països
amb malalties
molt endèmiques
com és la sida
o com és l'hepatitis B
i sempre
utilitzar preservatiu
perquè després
pot ser una font de contagi
i tu
i millor portar-los
d'aquí
del país
i millor portar-t'ho
tu
amb la farmació
la que hem parlat abans
i després
una altra cosa
són els tatuatges
els pírcings
que també poden ser
font de contagi
de malalties
com la sida
o l'hepatitis B
intentar evitar-los
o si no
intentar fer
en un lloc
on tinguin
les mesures
higièniques pertinents
però en principi
si ho podem evitar
millor
millor
perquè clar
no ho saps
és com aquí
sempre has d'intentar
fer en un lloc
on tu sàpigues
que hi ha unes mesures
aquí
i si algú es fa
una ferida
l'altre dia
estava llegint
un diari
un diari
d'aquí
curiosament
feia una referència
a una noia
que estudiava
a Àfrica
i que de les primeres
li contaven
quines coses
l'havien sobtat
i ella va dir
que una de les coses
que més l'havien sobtat
era que una vegada
uns crios
o uns companys
allí
jugants
havien fet mal
havien tallat
i ella va anar
cap allà
normal
atendre'l
i que ràpidament
el mestre
o el que els conduïa
el va retirar
li va impedir
que ho fes
i van fer
un altre
que fer
d'això
i bueno
penseu que
l'Àfrica
sobretot
i molts d'aquests països
la taxa
d'infecciositat
o sigui
la gent
el nombre de gent
que porta
portadora
del virus de la sida
pot passar
al 35%
estem parlant
d'una xifra
de moltíssima
incidència
i que a vegades
no només és
la relació sexual
o sigui
la sida
es pot transmetre
pels fluits corporals
es transmet
per
el contagi
de la sang
sobretot
i
que és el número 1
i per això
va haver-hi
aquelles infeccions
a través dels hemoderivats
etcètera
etcètera
que avui
doncs han passat a la història
afortunadament
però qualsevol actuació
davant d'una altra
sempre amb guants
aquest és un dispositiu
que no hi pensem mai
perquè no comptem mai
que nosaltres
nosaltres mateixos
però si ens trobem
en una situació
d'un accident
d'un no sé què
igual que avui
és general
que els cossos
i forces de seguretat
tots porten uns guants
a la butxaca
per poder-se posar els guants
preventivament
davant de qualsevol
sigui qui vulgui
que té un accident
no és un tema
que et faci
més o menys mania
és un problema
que ningú té
la seguretat
ni la pròpia persona
que la persona
que vas atendre
realment
no sigui portadora
i és que
potser ni ella mateixa
ho sap
llavors davant
de qualsevol situació
d'aquesta
si és possible
portar uns guants
uns tontos guants
de l'àtex
també et poden salvar
la vida
doncs quasi que els posem
el cotxe també aquí
no?
sí
no només quan anem de viatge
és clar
ja aprofitem la conversa
això és una rocada
però fixi-s'hi pot ser
transcendent
i a la motxilla
els que van d'excursió
per la muntanya
sempre que s'ha d'atendre
un ferit
sempre que s'ha d'atendre
un ferit
no cal que sigui
una gran accidentat
ni que sigui
un tall amb sang
i hagi de fer
atendre un ferit
en guants
si això
ja hauria de ser
ja és una recomanació
estàndard
de qualsevol dispositiu
sanitari
qual dispositiu
al final
la gent que ve
amb un servei d'urgències
és el mateix
que tu atendries
al carrer
per tant
o atendries a casa teva
si ve
perquè ha caigut
el poble
no estem parlant
de que
la universalització
dels protocols
ho és per tothom
si això ja és així
aquí
ara compti
si anem
en territoris
on malauradament
la taxa
d'incidència
de malalties
d'aquestes
com la sida
sobretot
és terrible
imaginem que tot ha anat bé
i hem tornat
tornem a llestades
fem les maletes
i ens quedem tan amples
o és recomanable
fer alguna cosa
home
més que res
teníem compte
que has estat
en un viatge
al tròpic
i qualsevol problema
que tu tinguis
després
fins i inclús
12 mesos després
que hagis tornat
febre
diarrees
quantsevol
has de recordar
que has estat al tròpic
quan vagis al metge
de capçalera
a comentar-li
dir-li
escolta que jo vinc
i he estat al tròpic
fa un any
fa sis mesos
i després una altra cosa
molt important
i que la gent s'oblida
és que la profilaxi
del peludisme
s'aprèn quatre setmanes
després
després d'haver tornat
vull dir
que l'has de continuar
les quatre setmanes
perquè el peludisme
si no el pots desenvolupar aquí
que aquí és on deu costar més
clar, clar
perquè has tornat
ja dius
ja està
ja estic bé
ja ho deixo
però no
l'has de continuar
quatre setmanes després
teniu moltes visites
de persones que s'interessen
cercen informació
sobre el tema
avui que tothom viatja tant
sí
sí que en tenim
ara per aquesta època de l'any
sobretot sí
sobretot aquesta època de l'any
el que passa és que
se solen concentrar molt
en aquesta època de l'any
i arribem tard
moltes vegades
arriben tard
perquè et comenten
em vaig de viatge
quan marxes
no
d'aquí dos dies
bueno
doncs ja
ja
podem fer
els consells bàsics
però vacunes
no ens donen gaire
perquè si marxen 15 dies
comencen a fer efecte
les vacunes
quan tornen
amb quina antelació
és recomanable
anar al metge
a explicar-li
que marxem de viatge
entre quatre i sis setmanes
com a molt
com a molt poc
si és més aviat
millor
perquè amb més temps
i se trobaran
menys llistes d'espera
i tot serà
molt més fàcil
doncs esperem
que les visites al metge
aquests dies
siguin per això
i no per altres coses
no?
és agraït això
sí, sí
bueno
ara ja estem
amb aquestes temperatures
al mig de l'estiu
ara
s'ha avançat
no?
des del punt de vista sanitari
també s'ha avançat
jo confio
que baixarà una mica
vol dir
que quanta tindrem
no sé què dir
serà com sigui
com el 2003
anem a apanyar
el problema és
l'excessiva temperatura
el calor aquest
el tema del cop de calor
i els efectes del calor
sobre les persones
aquest és greu
les persones grans
que se'n recordin
de posar aquella ampolla d'aigua
que han de buidar
al llarg del dia
sobretot
importantíssim
sí, que recordin
que no
recordin els familiars
perquè ells això
recordin els familiars
que la gent gran
com qualsevol part
de la seva economia
com les dents
o com el cabell
es va fer mal bé
i es va fer mal bé
el registre
el xivato
de la set
que és un botonet
igual que el botonet
de la gasolina
i que si el xivato
que un té set
es va perdent
la persona es deshidrata
sense ella
notar la sensació de set
però els efectes
de la deshidratació
sí que els té
i poden ser greus
per tant
com que els avis
van perdent
aquest registre
aquest sistema d'alerta
és molt important
que fer una vida
com si no el tinguessin
tinguin o no tinguin set
aquell litre i mig d'aigua
s'ha de veure
ha d'arribar al vespre
que se l'hagin begut
doncs una última
recomanació
des d'aquest espai
que fem cada dimecres
en col·laboració
amb la xarxa social
i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau
i Santa Tecla
doctor Joan Maria Atzerà
doctora Belén Pérez
gràcies
molt bon dia
moltes gràcies