Com cada dijous ens acompanya la psicòloga clínica Sònia Navarro.
Aquí saludem avui una altra vegada.
Sònia, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Avui continuem amb el tema que hem estat tractant
al llarg de les diferents setmanes,
el món de la parella.
En les últimes dues setmanes hem parlat d'altres aspectes,
de les fases de l'amor, com vam comentar el primer dia.
L'altre dia també vam estar parlant de les crisis de la parella.
I avui volem continuar amb unes coses
que l'altre dia ja vam assenyar,
que són els conflictes que es produeixen dins de les parelles.
Bé, sí. De fet, la setmana passada vam acabar comentant una mica
com eren aquestes parelles que estaven en conflictes
o quines característiques tenien aquestes parelles en conflicte.
I vam dir tres cosetes i ho vam deixar aquí penjat.
Llavors vam dir que les parelles en conflictes
s'intercanviaven poques conductes agradables,
que les parelles en conflicte tenien moltes dificultats per comunicar-se
i que les parelles en conflicte tenen moltes dificultats per resoldre un problema en concret.
Llavors, de fet, totes aquestes tres característiques
es produeixen des de dos nivells.
Un des del nivell més de conducta, del que fem,
i una altra més del nivell cognitiu, és a dir, d'allò que pensem.
Llavors, des del que és la conducta,
moltes de les coses que...
Bueno, aniré nombrant coses que van passant, no?
Però hi ha una...
Moltes vegades el que passa és que dins de la parella
hi ha un que en un moment donat
respon d'una manera negativa,
diu alguna cosa amb un to de veu que no és l'adequat,
probablement per coses d'ell, internes o d'ella, més igual,
i l'altre s'ho prèn malament
i llavors a partir d'aquí respon malament,
l'altre ja fa un pensament de per què m'ha respon malament
i aquí fem una escalada de...
Una espiral.
...de violència, no?
Llavors, això és una de les coses que passa molt habitualment, no?
De fet, tenim una conducta no excessivament agradable
però que l'altre, a més a més, la interpreta
d'una forma molt més negativa de com nosaltres ho havíem volgut enviar, no?
Una altra cosa de les que passa
és quan realment una de les dues persones de la parella
comença a pensar que això no té solució.
En el moment que comença a pensar que això no té solució,
que l'altre no té solució,
perquè, a més a més, sempre tenim la tendència
a col·locar-ho tot amb l'altre,
una de les feines més importants dintre de tot
el procés de teràpia de parella
és realment reconèixer quina part,
quina és la part meva de responsabilitat...
Que són les coses que tu has pogut fer malament.
Exacte, no?
I quines són aquelles conductes que tu tampoc fas del tot bé
o aquelles frases o aquelles mirades
o què és el que a tu et molesta tant, no?
Però costa moltíssim reconèixer-ho.
Això és el procés més difícil,
però realment si dintre d'un procés terapèutic de parella
els dos no fan una investigació una miqueta
i cap a ells mateixos
i realment no accepten que, a veure,
en realitat ells tenen una part de culpa,
no hi ha possibilitat de canvi.
Perquè una de les coses que sempre iniciem una relació
és pensant que d'alguna manera l'altre el canviarem.
Aquesta és l'expectativa que tothom té,
que d'alguna manera jo podré canviar-lo, no?
O canviar-la.
Portar-lo al meu terreny.
Exacte, no?
I quan se n'adoni del molt que jo l'estimo
segurament entendrà el que jo li estic dient.
Però clar, això no funciona així.
Aquesta és l'expectativa que mai es compleix.
Per tant, d'entrada és una de les primeres coses
que ja no agrada, una expectativa no complerta, no?
Llavors, és veritat que
quan la nostra parella fa alguna cosa que no ens agrada
primer hem de mirar per què no ens agrada
i segon hem de mirar què fem nosaltres
per mantenir aquesta conducta.
Perquè moltes vegades mantenim la conducta
i encara inclús la promovem, no?
Sense adonar-nos.
Probablement intentant buscar una altra,
que la persona canviï, no?
Però sí que és veritat que quan, per exemple,
una de les persones de la parella ja comença a dir
que és que l'altra no canviarà,
és impossible que canviï perquè és així i no hi arriba.
Entra en un procés d'indefensió
i a partir d'aquí, clar, l'expectativa és impossible
perquè l'altra realment no canviarà
amb aquesta expectativa que nosaltres tenim
i nosaltres tampoc.
Hem de tenir clar que perquè la persona que tenim al costat
canviï, nosaltres hem de poder canviar.
Si no canviem, nosaltres, l'altra difícilment farà un canvi.
Arribat a aquest punt, cadascú ha de valorar
ha de valorar fins a quin punt creu que aquesta immobilitat,
aquests no canvis per part de tots dos
poden afectar l'estabilitat de la parella, no?
Hi ha un moment en què has de fer un plantejament.
Sí, poden afectar l'estabilitat de la parella
o l'estabilitat d'un d'ells.
A vegades la parella continua,
però un dels dos es pot quedar realment tocant, no?
Llavors, en un procés s'ha de valorar si realment es vol continuar.
Aquesta és una de les coses primeres, no?
Si realment es vol fer l'esforç per continuar endavant amb la relació.
Això no és fàcil, eh?
Sobretot quan són parelles que porten molt de temps.
Bé, una altra cosa que ens fa a nivell cognitiu
és quan la parella realment creu que cadascú de la parella
entra en la relació de parella esperant un tipus de relació ideal
que s'ha muntat del que és la relació de parella
o del que és el matrimoni, no?
I, clar, aquestes expectatives no es compleixen.
Però hi ha una cosa que hem de tenir clar.
Aquestes expectatives mai les hem parlat.
Nosaltres entrem en una relació de parella
suposant que el que a nosaltres ens agrada
i el que nosaltres esperem és el mateix que espera l'altre
i que li agrada a l'altre.
Però són expectatives que mai posem damunt de la taula
i que mai compartim.
Simplement, doncs, bueno, nosaltres pensem
que amb una parella, poso un exemple, eh?
Amb una parella, doncs, ens ho explicarem absolutament tot
perquè hem de ser molt sincers i absolutament no hi haurà res que no ens expliquem
i aquest és el nostre concepte.
No sabem si el concepte de l'altre és
jo vull una parella amb la qual explicar-li tot
o jo tinc una part de la meva intimitat que és meva i no ho explicaré
o hi ha coses que durant la meva vida, doncs, que no les vull explicar a ningú
ni tampoc a la meva parella.
Vull dir, tot això són coses...
Que s'han de pactar.
Que s'han de pactar.
Però que s'han de parlar.
Vull dir, perquè si no, el tema és que...
Arriba un moment en què una de les dues persones
li retreu a l'altre coses que l'altre ni sabia.
Exacte. Es tracta d'això.
Perquè tu esperes que l'altre et transpongui igual.
Però això és comunicació, d'acord?
I és un dels problemes més importants.
De fet, una de les coses que més agrada al principi amb una parella
és quan les persones et diuen
és que al principi parlàvem molt, no?
És important no confondre parlar amb comunicar-se.
Perquè al principi es pot parlar molt,
però moltes vegades no ens escoltem gaire.
O sigui, parlem molt, però no ens escoltem gaire.
Llavors, com que jo parlo i l'altre m'assembla...
Fica cara de sentiment a tot.
Exacte. M'assembla que...
I el vols content i feliç.
Doncs crec que m'ha entès.
Però moltes vegades, en realitat, no m'ha entès.
Vull dir, vale, li estic dient una cosa,
però això no vol dir que ell vulgui fer un canvi,
que ell entengui el que jo espero, que ell...
Llavors, això ho hem de tenir molt clar.
Perquè si no ho posem damunt de la taula amb claredat,
llavors hem d'aprendre a parlar
d'una forma molt concreta.
És a dir, hem d'aprendre a demanar...
Jo necessito o m'agradaria que em fessis tal cosa
perquè a mi això em fa feliç.
Demanar-ho.
Vull dir que això és una de les altres expectatives
que, si demanem, ja no té gràcia.
Això també és una de les coses molt habituals.
La gent espera que sigui sempre l'altre
qui prengui la iniciativa,
que és la capacitat de sorpresa
que la gent tan i tan valora i tan li agrada.
Exacte.
El que passa és que amb la relació de parella
no podem posar-nos en una posició
que l'altre endevini
què és el que nosaltres necessitem en cada moment.
Perquè l'altre no endevina.
Això és evident.
Nosaltres hem de demanar.
Moltes vegades no sabem nosaltres
el que volem en cada moment
i pretenem que la nostra parella,
pel fet que ens coneix,
ho ha de saber.
i una altra cosa és que pretenem
que com que nosaltres coneixem la nostra parella
sabem tot el que necessita en cada moment.
Són les dues facetes i ens equivoquem.
I a l'altra vegada
li fem algunes coses que no li agraden
o que no li venen de gust en el moment.
Hem de tenir cuidat amb les dues coses.
Hem de esperar que l'altre endevini
i amb aquesta postura
que també hi ha moltes persones que la tenen
que jo ja sé el que vol.
Com que jo el conec o la conec,
jo sé el que vol.
Això ja sé que no li agrada.
però d'entrada no hi ha oportunitat
a pensar.
Potser ho saps o potser no.
Potser et penses que
amb X temps de convivència ja ho saps tot
i sempre hi ha capacitats
i noves facetes que et sorprenen
o gustos que canvien.
Bé, és que de fet
com que les persones dintre de la parella
continuen creixent i madurant
al llarg de tota la vida,
la parella canvia
al llarg de tota la vida.
Per tant, la parella no és una cosa estàtica
que en un moment donat vam conèixer
tenia certes característiques
i ja no canvia.
És la típica situació del restaurant
que ell o ella li demana a l'altra persona
el mateix plat que pren
i diu
perquè sempre demanes això
i diu
no, jo avui no volia això.
Bé, és una de les possibilitats, per exemple,
vull dir que ja decideixen per tu.
Llavors, clar, això és molt delicat.
Les dues coses,
esperar que decideixen per tu
o que decideixin per tu.
les dues coses.
I després, una altra de les coses
és que ens movem
en tot un seguit de creences irracionals
respecte a la parella
que realment ens fan molt de mal,
perquè realment nosaltres pensem
que l'enamorament,
que és la primera fase
de les tres que vam parlar,
ens mantindrà per sempre
i això és impossible.
Quan dic creença irracional
em refereixo a una idea
que és totalment il·lògica
però que nosaltres actuem
com si realment fos la veritat absoluta
i respecte a el que és l'amor
i la parella
n'hi ha moltíssimes, moltíssimes, moltíssimes
a més a més que tots ens les creiem
és a dir, funcionem com si fóssim veritat, no?
Per exemple, aquesta
que l'enamorament durarà sempre
això no és real
l'enamorament no pot durar sempre
de fet, de l'enamorament
passem a les altres etapes
No deixa de ser una fase
com ja vam comentar
Exacte, i llavors
és que és bo que passi
perquè no podem estar vivint sempre
en la fase de l'enamorament
Després, una altra, per exemple
molt típica
és que realment
això que deia ara
que la persona
la meva parella ha de saber
què penso, què necessito
què faig
que dic tot
ho ha de saber absolutament tot de mi
i hem d'endevinar
tot allò
que realment
jo necessito
en cada moment
Una altra és
que la meva parella
no ferirà mai
els meus sentiments
és a dir
que estarà sempre
d'acord amb mi
que mai em dirà
una cosa negativa
clar, això també és
És complicadíssim
Bueno, és impossible
És impossible
perquè amb tants dies
cens mesos
tants anys de convivència
sempre pot fallar alguna cosa
encara que vulguis
o que no vulguis
és inevitable
Bueno, és que de fet
quan la meva parella
no està d'acord amb mi
no vol dir
que no m'estimi
que és que això és
això és el que pensem
eh
si no està d'acord
vol dir que m'estima menys
això és una errada
és a dir
simplement no està d'acord
i a més no tenim
que estar d'acord amb tot
és un tema que podem discutir
discutir en el bon sentit
de la paraula
de conversar
de dos punts de vista diferents
Aquí es pot generar un momentet
en la fase aquesta
en què s'acaba l'enamorament
i en què comencen a sortir
aquestes
no sé si contradiccions
és la paraula
però sí que
no es compleixen
posicionant les expectatives
que ho tenia genat
aquí és un punt important
on es poden produir
moltes frustracions
i és on la gent
on se n'adona
realment que s'ha acabat
aquesta fase
i potser
l'agafa molt
molt desprevingut
Sí, a veure
de fet
moltes parelles
passat el temps
de l'enamorament
realment no hi ha una parella
és a dir
no poden continuar
primer perquè sorgeixen
totes les coses
que no ens agraden
però no és que de cop
sorgeixin
és que
estaven
i nosaltres no les vèiem
perquè estàvem precisament
en la fase d'enamorament
que això vol dir
ofuscació
vol dir que realment
només veiem
la part positiva
de l'altre
i les coses
que no ens encaixen
no les volem veure
que això és molt diferent
a no veure-les
és a dir
hi ha el procés
de no voler veure
i el procés
de no veure realment
i durant la fase
d'enamorament
hi ha moltes coses
que potser no ens encaixen
però com que estem
en una fase
que estem molt bé
i molt a gust
doncs no les volem
llavors què passa
que
és molt probable
que quan l'enamorament
comenci
a fer una mica
de baixada
doncs realment
apareguin
tots aquests conflictes
i el que hem de poder valorar
és que hi ha parelles
que no poden continuar
però això no vol dir
que és que l'altre
hagi canviat
vol dir que realment
no érem la parella adequada
i no ho hem vist
i és una parella
que hem tingut
és una relació
hem de valorar-lo
des d'aquest punt de vista
perquè si no
anem
tenim diferents parelles
i sembla que totes
siguin frustrants
i no és veritat
potser no era la teva
no era la persona
amb la que podies
continuar amb les altres fases
però això no vol dir
que no hagis tingut
una bona fase
d'enamorament
que s'ha acabat
però bé
que pot quedar aquí
llavors
altres
creences irracionals
són que la parella
si m'estima mai
es barallarà amb mi
o que
sempre estarem junts
a totes hores
si realment m'estima
que
sempre tindrem uns interessos
uns valors
i uns objectius
absolutament comuns
cosa que també
és molt complicat
perquè
anem creixent
i anem canviant
de gustos
d'activitats
que ens agrada fer
de coses que volem provar
o
bueno
anem canviant
tot el procés
comenta que
l'esculpa madurant
d'una forma diferent
no?
llavors també
a vegades es pensa
que és terrible
que la parella
em critiqui
no?
o que digui
alguna cosa negativa
de mi
és a dir
no m'ho pot dir
perquè li ha d'agradar
absolutament tot
això també és una altra idea
racional
perquè no passa res
si ens critiquen
d'una forma
evidentment
hem de fer
hem de tenir dues coses
que ens critiquin
constructivament
i que sabem acceptar
les crítiques
i que no és
que tampoc és gens fàcil
i de l'altra banda
també és important
saber plantejar
les crítiques
sí, sí, sí
per això dic
que sigui una crítica
realment constructiva
per part de l'altra
i que nosaltres
també
sapiguem
acceptar
aquesta crítica
llavors
bé
totes aquestes
creences irracionals
que de fet
n'hi ha moltes
que l'amor
ho pot tot
que l'amor
és absolutament sec
que
doncs
realment
arriba a un punt
en què
com que funcionem
com si totes
fossin veritat
i absolutament
la veritat
absoluta
és a dir
doncs
clar
ens portem
moltes frustracions
perquè
no és així
d'acord
una altra cosa
que passa
molt sovint
a nivell conductual
i això
es dona molt
que normalment
doncs
la
la dona
quan fa
una resposta hostil
és a dir
quan
contesta
d'alguna
mala manera
realment
o fa alguna conducta
que no és
agradable
realment
moltes vegades
espera
un
un enfrontament
de l'home
i dic així
perquè això passa molt
en aquest
amb aquesta variació
de sexe
i l'home
normalment
el que fa
és en lloc d'afrontar
és retirar-se
retirar-se
i ja se li passarà
llavors això fa
que la dona encara
encara
s'enfadi més
o pugi
al seu nivell
llavors aquí
clar
s'entra molt ràpidament
en una escalada
de
de negativitat
l'home abans
potser no s'ha
enfrontat
amb una sèrie
de realitats
i després
arriba un moment
que li venen
totes de cop
exacte
i també
al revés
perquè moltes vegades
si l'home
s'ha retirat
per ell
no ha volgut
entrar
en segons
quin tipus
de conflictes
o afrontar
segons
quines qüestions
i també és a la dona
que li venen
també de cop
amb un seguit
el que passa
és que igual
que fins ara
he comentat coses
que es donen
per igual
en aquest cas
hi ha un percentatge
molt més alt
que sigui
la dona
la que
vagi buscant
la contesta
vagi buscant
que burxi
i l'home
el que es vagi
retirant
això crea
que l'home
cada vegada
es retiri més
i que la dona
cada vegada
s'enfadi més
perquè
espera
té una expectativa
que l'altre respongui
i l'altre no responi
i l'altre se'n va
esperant
que se li passi
i ja en parlarem
llavors
és una conducta
que el que fa
és alimentar-se
l'una amb l'altra
i això és molt habitual
d'aquesta forma
per això feia el matís
perquè la majoria de coses
es donen cap a dos cantors
i això també pot passar
al revés
però el percentatge
és més alt
així
és a dir
s'alimenten
la conducta
d'una esposa
més agressiva
a mesura
que l'altre respon menys
i l'altre respon menys
precisament
perquè baixi
la seva agressivitat
i precisament
ella puja l'agressivitat
perquè l'altre no respon
és un cercle viciós
en el que
tots dos volen
realment
arribar a una solució
però ho fan
de tal manera
que el que fan
és alimentar-se
la part
que no desitgen
de l'altre
és a dir
perquè una altra cosa
per exemple
que passa moltes vegades
és la metacomunicació
és allò
per exemple
jo vull dir-te
que no
jo vull que m'escoltis
i en lloc de dir-te
escolta
em pots escoltar
cinc minuts
malgrat la redundància
però et dic
clar
és que com que no m'escoltes
és a dir
ja utilitzem
la part negativa
que li passa
a l'altre
s'enfada
perquè què vol dir
que no t'escolto
i ja estem
ja estem liats
una altra vegada
quan moltes vegades
és molt més fàcil
molt més fàcil
que no és habitual
dir realment
em pots escoltar
cinc minuts
que heig de dir-te
tal cosa
en canvi
ens utilitzem
la metacomunicació
és a dir
ens compliquem
una mica
en el llenguatge
i l'altre
al prendre-s'ho malament
ja l'hem liat
perquè entrem
en una escalada
clar
jo ja m'ho he après malament
tu també
i a partir d'aquí
ja entrem
en una escalada
d'agressivitat
a nivell verbal
llavors
a nivell més cognitiu
coses que fem
de cara a la relació
és que tenim
una tensió
molt selectiva
quan la parella
té conflictes
tenim una tensió
molt selectiva
en prestar
només atenció
en aquelles coses
que no ens agraden
és a dir
en lloc de veure
les coses
que sí que fa bé
l'altre
o les coses
els moments bons
doncs sembla
que només ens fixem
i ens en recordem
d'aquells
que són més negatius
això no passa
quan la parella
no està en conflicte
quan la parella
no està en conflicte
precisament
se'n recorda més
i està més pendent
del reforç positiu
però
a l'estar
una mica tensos
doncs va
fixant-se
exclusivament
en aquelles cosetes
que no acaba de fer
coses que moltes vegades
són insignificants
potser
o de vegades sí
o de vegades no
però clar
quan comences
a ajuntar-les moltes
de cop i volta
veus una muntanya enorme
de coses
que no t'agraden
no te n'havies
adonat mai
i comença la desesperació
a vegades són petites tonteries
ajuntades
com dius
a vegades és una cosa més gran
però
si és una cosa més gran
hi ha un conflicte
molt important
em refereixo a
aquelles cosetes
que si estiguessin bé
no ens fixaríem
i en canvi
com que estem malhumorats
i en conflicte
i enfadats
doncs
anem just
a posar
el dit
en aquella cosa
que l'altre
s'ha oblidat
de fer
o que no ha pensat
tant fer
una altra cosa
és quan realment
una part de la parella
pensa que tot
és culpa de l'altre
és a dir
això és molt habitual
també
una persona diu
clar
és que ell o ella
és que no canviarà
és que no sap fer això
és que mira el que m'ha fet
és que mira el que ha dit
és que mira el que
és tot un seguit
de coses
que són només culpa
de l'altra persona
llavors en el moment
en què
nosaltres creiem
que l'altre
és culpable
tant perquè
se n'oblida
tant perquè
té la intenció
de fer-nos
aquesta cosa
que ens fa mal
realment
és molt difícil
perquè clar
la persona
no
aquí no té
no pot fer
una argumentació
no pot
mirar
quina part
d'ell o d'ella
també estan aquí
impregnant
que l'altra part
de la parella
realment
es comporti així
no
és a dir
tot ho col·loca
fora
com si fos realment
l'única part
de la parella
que fos bona
i que realment lluités
per tirar endavant
llavors
davant d'aquesta situació
hi ha una
perquè moltes vegades
no
realment
una part
qualsevol
dels dos
de la parella
et diu
i explica
i explica
tot el que li han fet
li han deixat de fer
li han dit
no li han dit
no
i moltes vegades
la pregunta
no és tant
per què l'altre
t'ho fa
sinó
per què tu
ho toleres
no
és
valer
davant d'aquesta pregunta
realment
la majoria de persones
es queden
molt parades
no
perquè
el que han estat
acostumats
o el que sempre
s'ha fet
és
és veritat
mira que el que et fa
mira que el que et diu
pobre o pobreta
llavors
clar
no és això
si ho col·loquem tot extern
no se solventarà res
perquè som nosaltres
els que ho passem malament
o posem de la nostra part
o simplement decidim
per què continuem
amb aquesta situació
els especialistes
que us trobeu
i que feu teràpies
de parella
habitualment
us heu treballat
moltíssimes vegades
estem plantejant
ara un seguit
de coses
que vist aquí
semblen molt quotidianes
tothom
en menor o més
o menor
o en major mesura
les ha pogut viure
o les coneix
a més o menys intensitat
però quan estàs dins
d'una parella
són moltes preguntes
que moltes vegades
no es planteja
o no té la sang freda
per poder aturar-se
un segon
i plantejar-se
tot aquest seguit
d'equacions
això suposo
que és un dels fets
que més heu constatat
quan es fan teràpies
de parella
per suposat
i a més a més
ara que dius
que són coses quotidianes
és veritat
són coses quotidianes
però quan la parella
està molt malament
és que cada coseta
quotidiana
que tots podem tenir
en la nostra vida
es converteix realment
en un conflicte
però d'unes dimensions
enormes
vull dir
és que
és que qualsevol cosa
que un ha arribat
deu minuts més tard
o que un s'ha oblidat
de passar
a comprar
no sé què
que faltava
vull dir
sempre això
és la gota
que fa vessar
és que realment
com que la parella
ja està en conflicte
i clar
hi ha totes aquestes coses
que estic comentant
que es fixa
només
en aquella part negativa
que tot és culpa
de l'altre
que no m'entén
que
que no
que realment
no és el que jo creia
que realment
s'ajunten totes
les cosetes
que estem comentant
i clar
és una bomba
és una bomba
de rellotgeria
perquè realment
la persona
li és molt complicat
en un primer moment
fer una introspecció
cap a la conducta
que fa
ell mateix
no pot
no pot
d'entrada
tot és culpa
de l'altre
però
és que això és mutu
vull dir
això t'ho explica un
i t'ho explica l'altre
exactament el mateix
clar
llavors
aquí està
el complicat
no
en poder realment
fer una parada
i realment
que puguin reflexionar
primer
per què mantenen
aquesta relació
i segon
quines conductes
d'ells
i quins pensaments
d'ells
estan
realment
fent que aquesta relació
es mantingui
i la tercera
i molt important
per fer la teràpia
de parella
és si realment
volen lluitar
i volen implicar-se
en tot un procés
que no és fàcil
però que
perquè han de fer
molts esforços
durant tot el procés
tots dos
llavors realment
s'han de fer
aquestes tres preguntes
aquests tres plantejaments
inicialment
abans de
realment tirar endavant
i han de coincidir
a més a més
tots dos
si no
difícilment
no?
el que sí que seria
important
és comentar
que realment
les parelles
que tenen
molts conflictes
entre ells
són persones
que poden acabar
tenint
tenen un major índex
de tenir
probabilitats
de tenir
realment
depressió
trastorns d'ansietat
trastorns
de l'alimentació
inclús en alguns casos
poden arribar
a tenir
alcoholisme
augmenta
moltes vegades
la possibilitat
de tenir
violència
dintre de la parella
augmenta
el que és
els conflictes
amb els fills
inclús
augmenta
el risc
de malalties
cardiovasculars
llavors hem de tenir
en compte
que realment
una parella
en conflicte
és una parella
que pot acabar
tenint
altres tipus
de problemes
molt greus
tant a nivell
més físic
com a nivell
més psicològic
al contrari
de fet
hi ha molts estudis
que diuen
que les persones
que viuen
en parella
viuen
més anys
viuen
més felices
que les
persones
que viuen
solteres
perquè de fet
però
això
sempre tenint en compte
que la parella
funcioni
i que la parella
sigui un lloc
on realment
t'hi sents a gust
un espai
en el que realment
doncs
pots explicar
les teves coses
i et sents
realment
molt a gust
si no és així
si és una parella
en conflicte
doncs realment
es disparen
les probabilitats
de tenir
malalties
malalties
que moltes vegades
són orgàniques
moltes vegades
són psicològiques
i moltes vegades
les
somatitzem
és a dir
com que ens trobem
molt malament
a nivell psicològic
doncs ens acaba
produint
algun
òrgan
però que realment
hi ha un origen
molt de l'ansietat
o molt de la depressió
que puguem tenir
doncs
per tercera setmana
hem tornat a parlar
del món
de la parella
des de les seves
diferents vessants
avui
des d'aquesta vessant
abans ho comentàvem
quotidiana
per dir-ho d'alguna manera
aquests petits
problemes
que es produeixen
a les parelles
aquests conflictes
en definitiva
amb major o menor
intensitat
que moltes vegades
totes les parelles
llarg o tard o d'hora
moltes vegades
acaben
acaben
batint
i vaja
avui hem intentat
anomenar-los
detectar-los
i que la gent
segurament
un seguit de qüestions
que posinament
molta gent
hauria de tenir
en compte
Sònia
moltes gràcies
per acompanyar-nos
una setmana més
i ens retrobem
dijous vinent
doncs vinga
fins la setmana
que ve
moltes gràcies