Jordi, què tal? Molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Avui ens vols parlar dels sants farts,
és a dir, traduït per aquella gent que ara s'hagi quedat aquí perplexa davant de la ràdio.
Los Santos Artos, per entendre'ns.
Sí, sí, avui hem fet un...
Ens hem escapat una mica del que seria el santoral més ortodox, no?
I hem vist...
Bé, si anem a veure un col·lectiu que homenatge aquesta tradició
que en aquest programa també és bastant habitual de parlar de geografia, no?
De vides de sants d'una manera molt particular, no?
Això que estem explicant no és que sigui una al·lucinació de la ràdio
ni de la gent que està en el programa ni molt menys,
sinó que és real, real, real.
I es pot seguir, a més a més, tot el que explicarem a través d'una web
que és el sansfarts.com.
Vull dir que no és ciència de ficció, sinó que és realitat tangible
des de totes les cases dels oients, també.
Que ningú s'espanti.
No es tracta d'un col·lectiu de sants que no tenien controlats
que la historiografia cristiana ha juntat com els sansfarts.
No, es tracta d'una història ben diferent.
Sí, es tracta de...
La idea de tocar-lo avui, a més a més, ha estat una,
perquè m'he assabentat aquest cap de setmana d'aquesta aventura
i, per altra banda, us relacionem una mica amb el fet que el mes de novembre i desembre
una de les festes més habituals que se celebren en molts municipis de la demarcació,
especialment en el que serien les comarques de Terraona i les comarques de Lleida,
són les festes de l'oli nou, les festes de l'oli novell.
Hem de tenir en compte que en tota l'àrea del Mediterrani
hi ha una gran tradició del conreu del que seria l'olivera
i això ha portat que avui en dia fins i tot hi hagi quatre denominacions d'origen protegides,
que són la Siurana, les Garrigues, la Terra Alta i el Baix Ebre Moncià.
I, en el fons, en aquest període, el novembre-desembre,
i fins i tot a vegades, depèn de com anés el temps,
fins i tot podria allargar-se una mica,
es produïa tota la feina aquesta de la collita de les olives.
Els Sant Fars, com veureu, tenen molt a veure amb tot això de l'oli,
de molts tipus d'oli, però l'oli de les olives també,
i per això hem fet aquesta relació,
però potser per començar i ambientar-nos una mica amb el que ha estat la tradició
de la collita de les olives en el nostre país,
doncs podríem escoltar dues parts sonores d'això d'anar a plegar olives.
Una seria pròpiament una tonada de collir olives compilada al Priorat, a Margalef,
i l'altra seria, doncs, amb un dels processos que es pot produir
quan un cop es pleguen les olives, que és traslladar-les fins al molí,
abans això es feia amb carro, no?
I tirem dues tonadetes molt curtes que ens expliquen tant,
o que acompanyaven com es collen les olives, com el trasllat amb carro.
Escolten-les.
Aquest és un dels fragments sonors que ens ha portat avui en Jordi Bertran,
i aquest és l'altre.
Quatre carros, quatre carros, quatre carros de ranglera.
Quatre carros, quatre carros, bona nema a la boquera.
Au, au, au, així li pots posar-n'hi!
Quan es cantaven aquestes cançons?
Bé, la primera ens explica precisament com s'acompanyava aquesta feina
de plegar olives.
Realment hi ha tres feines en la collita d'olives.
Un, el que seria fer caure les olives de l'arbre,
que depèn de les poblacions, doncs, rep uns noms o altres, no?
Escarrar, abastar, depèn, no?
Després hi hauria la segona operació, que és estendre unes malles,
podríem dir, unes xarpelleres, depèn de la població rep un o un altre,
una mena de xarxes per entendre'ns en terra, on cauen les olives,
i llavors això plega.
Això encara es pot veure anant per les muntanyes i els camps propers, no?
I finalment hi hauria una tercera fase, que és transportar-les al molí,
normalment, on s'elabora l'oli,
i aquest transport, doncs, abans es feia d'una manera molt rudimentària,
encara avui es fa amb altre tipus de vehicles,
i allà és on es produeix tot el procés d'elaboració de l'oli, no?
Realment, avui en dia, aquest procés encara es pot veure,
fins i tot en la forma més artesanal,
perquè, doncs, hi ha una sèrie de festes i de llocs
en què es pot veure com les olives s'anaven prensant,
o es van prensant, no?, amb els, jo diria,
gegantins a vegades trulls de pedra, no?,
els trulls són aquest tipus d'eina,
a vegades que ens pot semblar molt prehistòrica, no?,
perquè són aquestes pedres de grans dimensions, no?,
que servien, doncs, per anar aixafant, no?, una mica tota l'oliva.
Posteriorment, també s'utilitzen, doncs, també el que serien les prenses,
a vegades normalment es veuen unes prenses de bímet, no?,
que serveix per desgradar, doncs, desgranar, podríem dir,
les impureses de l'oli, no?
Bé, hi ha tot un procés molt interessant
que es pot veure en algunes poblacions, eh?
Sense més no calar molt lluny, no sé,
recordo ara aquest estiu unes explicacions
que feia una companya nostra de Pinell d'Ebrall
on realment encara hi ha un procés, doncs,
molt artesanal d'aquesta funció del procés de les olives, no?
Aquestes tornades que hem escoltat, precisament,
ens expliquen les dues fases, no?
La primera, en el camp, no?,
on hi ha un, precisament, la persona del priorat,
doncs, ens explica d'una manera molt breu, no?,
que han fet una mala collita
i com donaran compte a l'amo, no?,
i la segona és de la zona de l'Ebre,
fins i tot hi ha aquests crits, no?,
que serveixen per animar els animals d'atracció, no?,
és a dir, el que correspondria al transport de les olives
fins als molins, no?
Bé, en tot cas, això es pot veure avui
amb moltes festes de l'oli novell
que comencen, doncs, ja mateix,
jo no n'he posat una perquè la gent pugui fer calendari,
però l'he posat al mig termini.
El primer diumenge de desembre,
al Mostella, una de les més importants,
una de les diades, no només amb festes de l'oli,
sinó amb diades gastronòmiques
per la seva llarga tradició,
i normalment a aquestes festes de l'oli
el que es fa és tastar oli,
és a dir, esmorzar, normalment, amb oli, no?
Es pot fer de diverses maneres,
però segurament, doncs, una de les més habituals
és agafar l'oli i sucar el pa, no?
Ho poso en què cada vegada fem massa poc,
ens anem a buscar menjars sofisticats
i agafar un bon pa amb un bon oli
i una miqueta de sal,
i amb això ja pots ser feliç.
Estupendo, no?
Aquí, llavors, hi ha diferents opcions,
torrar el pa o no.
Una de les maneres més habituals de fer-ho
és torrant aquest pa,
llavors, normalment, el que s'anomena
és la rostada, no?
És una de les festes que s'anomena
d'aquesta manera,
tot i que, per exemple,
si anem a la terra de l'Ebre,
a les rostes en diuen bòfies,
o a les llies balears en diuen pa d'etàfona, no?
Llavors, depèn de cada població, no?
Curiosament,
amb aquest ritual d'anar a esmorzar amb oli,
doncs, hem descobert aquests sants fars, no?
Llavors, aquests sants fars són...
És molt curiós, no?
Això és un col·lectiu, no?
Que té com a emblema, no?
La imatge de l'empreudor César August
amb una ampolla de xartrés a les mans.
Això ja potser indica la procedència d'aquest col·lectiu.
És un col·lectiu tarragoní
i, bàsicament, els sants fars,
els que fan és anar a esmorzar, no?
Durant una sèrie de diumenges al matí.
Jo, pel que he pogut averiguar,
el col·lectiu el que fa és una mena de lliga
de bars d'esmorzars, no?
En què participen una sèrie de gent,
doncs, més o menys àmplia
i puntuen aquests esmorzars
que, lògicament, doncs,
tenen aquest ús de l'oli, no?
Pròpiament, l'oli amb el qual untem el pa,
però també, doncs,
ve que aquí, amb aquesta imatge,
aquesta denominació popular de l'oli terragoní,
que és el xartrés, pel que sembla, no?
És una cosa...
Jo crec que, al final, algú trobarà i ho documentarà.
Sí, sí.
Hi ha l'oli, tradicionalment...
Hi ha algunes imatges de personatges
més o menys característics de la ciutat que he vist per aquí,
però, vaja, fins i tot alguna imatge...
Home, no sé si dir-te que
gairebé repressiva dels cossos de seguretat,
perquè n'hi ha una que ja la consellera atura,
vestida de mosso d'esquadra,
per aquí, vigilant el que fan els enfars, no?
Bé, en tot cas,
jo...
I avui farem una mica de publicitat, no?
Sembla que aquesta lliga de bars
ja va per la seva tercera edició
i, en aquest moment,
els bars que hi participen
són el bar Cantor de la Secuita,
el bar Casal de la Riera de Gallà,
el bar Coll de Nulles,
el bar Hogar de la Juventut,
de Bonavista, Tarragona,
el bar La Cavedra, de Tarragona,
el bar Lucena, de Bonavista, Tarragona,
el bar Mellado, de Constantí,
el bar Sants, de Vilaseca,
el bar Esport, de Torreda en Barra,
i el bar Tòfol, de Tarragona.
Això és el que estan apuntats
en aquesta tercera lliga, no?
La característica, pel que dedueixo,
és que han d'estar oberts
els diumenges al matí.
És a dir, és una cosa important.
Els bars, igual que els restaurants,
a vegades, doncs,
tanquen determinats dies de la setmana
i aquestes són les característiques importants.
I el gremi dels Sant Fars
el que fa és
fer una mena de classificació o rànquing, no?
És a dir, estem acostumats
que hi hagi rànquings de tot,
però jo encara no havia vist mai
aquest rànquing, no?
I trobar la imatge de la conselleratura,
vestida de mosso d'esquadra,
ballant pels enfars.
Recordarem després l'adreça electrònica,
perquè realment val la pena passar-s'hi
i deixar-s'hi caure.
Bàsicament,
explica'm una mica la dinàmica,
que és prou interessant.
es pot veure
que en cada classificació,
en cada ronda,
en cada lliga, podríem dir,
hi ha una mitjana de punts
que es fa a partir de la suma
de les diferents persones que voten, no?
Un cop s'acaba el llistat de tots els bars,
s'obté el primer classificat
que rep una distinció,
que és una mena d'estel,
l'estel dels Sants Fars,
i si quedes a l'últim,
del darrer,
sembla que pots perdre la categoria.
Només hi ha dues excepcions
que posa aquí,
que segons una mena de
LO del 5 del 6 del 2005,
que deu de ser una mena de...
La llei orgànica.
Particular, no?
Diu que els bars històrics,
com la que ve d'ahir el Tòful,
tenen garantida la permanència
a la primera divisió dels bars.
Podrien ser drets històrics.
Drets històrics.
Exacte, no?
Tot i així,
si arribes a perdre la categoria,
es veu que pots,
mitjançant un procediment
que no tinc acabat de tenir
molt clar com és encara,
però sembla que es pot repescar
per futures rondes, no?
Per entendre's,
per acabar de situar,
ara ja anirem ampliant,
o sigui,
hi ha un grup de gent,
un grup de tarragonins,
que han escollit una sèrie de bars,
cobren diumenses al matí,
van esmorzar periòdicament
en aquests bars,
i a partir d'aquí
n'estableixen ells
unes menes de classificacions.
Sí, sí,
una classificació que hi ha fins i tot
comentaris curiosos,
no?
No ho sé,
per exemple,
ve que aquí,
de la primera ronda,
de la primera vegada
que es va fer això,
ara vam per la tercera,
un comentari
del bar Campallàs
de la urbanització Cucons,
diu,
els fasols
els fasols
em fan recordar
molt
l'estil
de la cabeda.
Home,
doncs,
curiós,
no?
Vull dir,
em fan comentaris d'aquest tipus,
no?
O, per exemple,
del tòfol,
sense que se'n fadi ningú,
diu,
sembla que a nivell d'esmorzars
el bar Tòfol
està perdent pistonada,
la manera de fer fasols
ha perdut molt.
Bé,
hi ha comentaris,
suposo que dedueixo
que els fasols
són un dels plats
o un dels elements culinaris
indispensables
en aquest...
i, per exemple...
Perdona, Jordi,
quan estem parlant
que la gent va esmorzar
no va prendre-se
un cruzantet
i un cafè,
estem parlant
d'esmorzars consistents,
eh?
Fins i tot es va expulsar
en una de les rondes
en un bar,
el bar Tenis del Nàstic,
perquè el cambrer
va contestar
solo tengo bocadillos,
per tant,
això ja és una coesió...
I un entrapa
deu ser una traïció...
Sí,
el que passa és que sí
que es veu
que hi ha,
doncs,
tot això del...
agafar el pa,
doncs,
com un condiment important
amb l'oli,
amb l'oli normal,
amb l'oli del xar 3,
perquè, a veure,
hi ha diverses opcions,
no?
Però, vaja,
en tot cas,
entre les característiques
que he deduït
és que la lliga aquesta
s'inicia,
sembla,
amb un esmorzar inaugural
que té lloc
per Santa Tecla
i, a partir d'aquí,
sembla que el primer diumenge
de cada mes
es queda
a la Diputació
en una hora
doncs,
prudent,
sembla el matí,
i des d'aquí
se dirigeixen
als diferents
bars.
En aquesta pàgina web
es troben els criteris
amb els quals
aquests sants farts
valoren
aquests establiments?
No els he arribat
a trobar jo,
però, vaja,
hi ha comentaris
que serveixen
una mica
per anar agafant pistes,
però sembla que és una mica
jo com les guies Michelin,
que mai saps ben bé
per què es puntuen a cosa,
no?
O les guies Gourmet,
per què es puntuen
no se sap molt bé,
ni per què
ni els monuments,
jo diria,
a vegades,
ni l'interès turístic,
però, vaja.
I això de les guies Michelin,
quan un dia
em van explicar
exactament com funciona,
encara,
encara, vaja,
no té oportunitat
d'anar a aquests locals,
però quan t'expliquen
com funciona,
encara hi creus menys,
perquè hi ha molts llocs
en què
la persona que analitza
que ha de fer les valoracions
ni hi menja,
perquè potser en un dia
de visitar
vuit restaurants
d'aquella zona
que li toca,
i clar,
no dinaràs vuit vegades,
m'entens?
Com a molt bellí,
diu,
hola,
soc el senyor de la guia Michelin,
vinc a veure un momentet de cuina,
l'any passat tenia dues forquilles,
després en continua tenint dues.
I la cosa es veu
que funciona una mica per aquí.
M'ho crec,
m'ho crec.
Quan se fa a nivell de festes,
podem dir que es fa d'una altra manera,
normalment s'agafen 10 experts,
10-12 experts,
i es fa una tria,
diguéssim,
on realment
hi ha una proporció d'opinions important,
perquè això,
bueno,
alguna vegada
doncs s'ha fet,
i per exemple,
conec un cas
de la Diputació de Tarragona
que va fer sobre
tota la marcació provincial,
i es va usar
l'opinió
d'un 10-12 experts,
que a més a més
apareixen citats,
les seves
publicacions,
d'aquests 10-12 experts,
i a partir d'aquí
es van fer
una classificació
de les festes
de la marcació
amb estels,
però realment
hi havia una certa pluralitat
d'idees,
no era només una persona
que ho donava als estels.
Bé,
en tot cas,
Per perdonir la diguerció,
tornem al Sants Bar.
Dir-los que la segona,
o sigui,
la segona lliga,
que és,
jo diria,
la més recent,
perquè és l'última,
va ser guanyada
pel bar Esport
de Torredembarra.
Suposo que avui
se'ns permet
dir aquesta llicència
de fer publicitat,
però sembla
que és
molt important.
I la primera
va ser guanyada
per al bar Sants
de Vilaseca.
Eren els mateixos
establiments
els que participaven
en la primera
i en la segona lliga?
Doncs...
Potserament,
clar,
aquest establiment
de Vilaseca,
d'un any o un altre,
si participa
a les dues lligues,
sembla ser que va perdre
categoria.
Bé,
categoria no,
però va perdre qualitat
a les dues lligues.
Sí, sí, sí.
En la segona,
o sigui,
en la segona ronda,
en la primera ronda
el bar Esport
ja hi era,
però no la va guanyar,
no...
A veure,
si el bar Esport
estava en les dues,
exacte,
però una la va guanyar,
el bar Sants
també estava en les dues,
o sigui,
però ve que hi ha
una rivalitat.
En aquest moment
la cosa està,
sembla,
entre el bar Esport
de Torredembarra
i el bar Sants
de Vilaseca de Solcina.
En aquest moment,
la tercera ronda
només porten,
en participats
s'han puntuat dos bars,
que són el bar Coll de Nulles
i el bar Sants
i, per tant,
em sembla que és una mica
difícil encara
de dir qui guanyarà això.
De totes formes,
sembla que
va en aquests moments,
el bar Sants
va per davant
del bar Coll de Nulles
per una diferència
aproximada
de dos punts i mig.
Jo crec que aquesta
és una classificació
que hauríem de seguir
periòdicament.
Cada mes
haurem de consultar-la
i ara suposem
que la valoració
pertinent al mes de novembre
deu estar a caure
i és un seguiment
que cada dimarts
amb la Llolanda
haureu de fer puntualment.
Vaja,
jo m'he quedat...
És una de les coses
sorprenents
que he vist pel món.
En tot cas,
també hi ha una possibilitat,
diu que s'admeten
altres propostes,
vull dir que els oients
poden enviar un e-mail
en aquest web,
que repetim,
les tres dobles bes
punt
sanfars
punt com,
poden enviar
suggeriments
de bars
que estiguin oberts
els diumenges
i que vulguin optar
a participar
en aquesta classificació
perquè es veu
que el grup
organitzador
sembla que
no vol
senyir-se
només
als seus coneixements,
sinó que també
vol ampliar-los.
La pregunta
és si
tot aquest grup
de gent
que va esmorzar
cada diumenge,
l'esmorzar
que te'l paguen
o aspiren
a que el local
els conviï?
Això no ho diu.
Perquè clar,
possiblement després
se li està donant
una sèrie de publicitat
a tots aquests establiments
que si la cosa es popularitza
doncs vaja,
potser hi ha alguns establiments
que si tenen
la qualificació
més alta
per part d'aquest grup
d'experts
doncs qui sap
si les vendes
disparen.
Mai se sap,
mai se sap,
però vaja,
és una cosa interessant.
En tot cas,
aquí hi ha un lema
molt adient
per descobrir
el que no es mengen
aquests esmorzars
que diu
si Espanya fos un dònut
Madrid no existiria.
És el lema
inaugural
del web
amb la qual cosa
m'imagino que realment
aquesta gent
no mengen dònuts
i es veu també
una mica
el caràcter
del col·lectiu
organitzador
d'aquesta lliga
dels Sants Fars
que em sembla interessant.
De fet,
una cosa ja
que m'ha sorprès del tot
ha estat
que he anat a veure
el registre de dominis
de Sants Fars.com
i
en
anglès
em sembla que és
encara es pot
o sigui,
algú
està oferint
publicitat
per registrar això
amb un altre acabament.
No sé si és
el net
o el tk
o l'or
quin és,
però vaja,
que realment
és bo que és un web
que,
una adreça
que ha fet fortuna
i que té la seva gràcia.
Vaja.
Hi ha noms i cognoms
d'aquests Sants Fars?
No, no, no.
Hi ha noms i cognoms
tot i que hi ha fotos
no m'he impresa
la galeria de fotografies
però vaja,
hi ha alguns personatges
coneguts
de la ciutat de Tarragona
jo diria
vinculats
des del sector
de la restauració
no de la restauració gastronòmica
sinó
de l'art
de la restauració
de l'art sacre
fins i tot
el sector
doncs
fastero
sector periodístic
també he vist
en la galeria de fotos
he vist que hi ha una cosa
bastant
representativa
de diferents sectors
d'allò que se'n diu
la societat civil
tarragonina
i
participen
en
de les campanyes
aquestes
del Ministeri de Sanitat
que diu
les utilitats sanitàries
adverteixen que esmorzar
copiosament
pot perjudicar
greument la salut
això
també figura
en la portada
ja per acabar Jordi
més enllà
d'aquests Sants Fars
el que sí que és veritat
que a Tarragona
en el marc
sobretot de les festes
de Santa Tecla
en tot l'any
però sobretot
per Santa Tecla
aquesta cultura
de l'esmorzar
que ho podria anomenar així
i fins i tot
no humorísticament
perquè existeix
doncs és un fet
molt
és un fet
molt habitual
la gent queda
per esmorzar
un diumenge
a les 10
al dia de Santa Tecla
ja agarrotades
literalment
per poder trobar
una taula
a la plaça del fòrum
per exemple
jo crec que
per posar un cas
ja no només
a Tarragona
dir-vos
que un dels establiments
de màxima importància
en la restauració
diria
no únicament catalana
sinó internacional
que és
per exemple
la Font d'Europa
de Granollers
dirigida
per la família
Parellada
que té
diferents restaurants
també a Barcelona
tots amb molt bona
molt bona puntuació
curiosament
una de les coses
que sempre
doncs ha apostat
com a marca de la casa
són aquests esmorzars
de forquilla
que no
jo avui
podríem anomenar
doncs aquests esmorzars
doncs
dels enfarts
i crec que
en el fons
respon
doncs a una mica
aquesta tradició
que avui hem volgut
vincular una mica
en les feines agrícoles
però que realment
prové d'aquesta època
en què
podríem dir que
aguantar
les tasques
del camp
del treball del camp
durant llargues jornades
sovint
doncs
realment
requeria
fer una esmorzada
d'aquestes característiques
perquè si no
doncs difícilment
es podria mantenir
això
diguéssim que
potser avui en dia
les feines
no són
del mateix nivell
jo especialment
en les fotos
que he vist
en aquest web
he vist poca gent
del sector
camparol
però vaja
en tot cas
sí que s'ha perpetuat
aquesta tradició
dels esmorzars
de forquilla
i sí que és veritat
que després
d'aprendre
d'un esmorzar
d'aquests
sí que tens la sensació
està preparat
pel que et faci falta
ja et poden presentar
un dia a Santa Tegla
amb 50 actes
que et veus
més o menys
en cor d'aguantar-lo
sí sí
jo crec que sí
no sé exactament
si els assistents
en aquest col·lectiu
o en aquest gremi
perquè s'autqualifiquen
de gremi dels Sants Fars
després
fan una jornada
molt intensa
o poc intensa
però vaja
per posar una anècdota
no és
el gremi dels Sants Fars
però podria dir-vos
que el gremi
dels ciclistes
doncs també
conec uns quants
que normalment
doncs fan ascensions
a determinats
determinades muntanyes
no?
d'un cert nivell
i curiosament
a dalt de la muntanya
hi ha una ermiteta
que té
a casa de l'ermita
el que era
l'antiga casa de l'ermita
hi ha una mena de bar
on precisament
els ciclistes
esmorzen
per continuar
el seu trajecte
de tornada
aquí sí que ja tinc
més dubte
si la consellera
atura
això ho veuria
més o menys bé
però el que sí que sembla
és que és una pràctica
doncs molt generalitzada
jo us podria parlar
fins i tot
de casos concrets
de penya ciclistes
doncs de la zona
de l'Ebre
tant de la banda
podríem dir
catalana
com
la banda ja valenciana
de la zona valenciana
on
les ascensions
per exemple
doncs a la muleta
del remei
al canà
són característiques
i són comprobables
o d'altres
cims
que hi ha en aquesta zona
com per exemple
doncs podíem dir
algun dels cims
dels ports de Morella
hi ha una
hi ha una certa cultura
jo diria que
fins i tot
envaita el gremi
de l'esport
hem parlat
que al menjar
els fasols
podrien ser
un plat
típic
d'aquests esmorzars
a l'hora de beure
podríem anar
amb Inga Sosa
que podria ser
un altre clàssic
el web
no sé si ho especifica
però
hi ha un cert secretisme
sobre això
no sé si és que
es vol mantenir
la privacitat
de cara
a
la competència
inter
bars
no?
potser és una mica
el secret
de sumari
però vaja
el que sí que es veu
és que hi ha una ronda
també
de cafès
acompanyats
de licors
important
i aquest emblema
del César August
acompanyat
d'aquest oli
local
també
ho testimonia
però realment
hi ha una certa
hi ha una certa
no sé
com un
armatisme
sobre els menús
i tal
cosa que
potser podíem enviar
un e-mail
i qüestionar
una cosa que m'ha sorprès
moltíssim
és que
en la portada
la informació meteorològica
la dona
a l'aeroport
de Reus
la qual cosa
els hi puc dir
que és un lloc
molt fiable
però
sí que hi ha aquí
una al·lusió
més o menys divertida
a aquest tema
és a dir
meteoret.com
Reus Aeroport
ja per acabar
si el primer
d'aquests esmorzars
té lloc
en el marc
de les fesas
de Santa Tecla
jo no sé
fins a quin punt
seria bo
home
institucionalitzar-ho
no ho sé
perquè moltes vegades
aquestes iniciatives
quan s'oficialitzen
perden part de la seva gràcia
però vaja
és una opció
que es podria estudiar
no ho sé
de moment
m'assembla
que no ha arribat
cap fitxa d'inscripció
d'aquest acte
però vaja
jo crec que també
aquests actes
diguéssim
fora de programa
també tenen el seu encant
home
fins al punt
que està bé
que els descobreixin
i que
doncs
els puguis
doncs
un dia
doncs
ostres
doncs mira
hem trobat això
si més no
curiós
jo insisteixo
que
recomanar des d'aquí
especialment
doncs
aquesta
aquesta
aquests
més ben puntuats
no
dels anys anteriors
que són
doncs
el bar Sants de Vilaseca
i el bar Esport de Torreda
en els quals
no he anat a esmorzar
en cap dels dos
però suposo
que doncs
suposo que
d'aquí un cert temps
podem demanar
l'opinió als oients
a veure si
el gremi dels Sants Farts
de Tarragona
doncs té o no té raó
doncs avui hem parlat
d'aquests Sants Farts
no s'atabalin
no els busquin
al Sant Ural
ni a cap llibre
que
estranyament
els trobaran
documentats
però sí que
a internet
els hem trobat
en aquesta pàgina
www.santfarts.com
on podran trobar
aquesta iniciativa
força divertida
i que reflexa
doncs
que hi ha una cultura
de l'esmorzar
que és hereu
de
quan la gent
a causa de les seves feines
doncs havia de fer
uns esmorzars copiosos
per aguantar
unes jornades laborals
especialment dures
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
per haver entrat
també en aquest divertiment
que
sempre va haver
de vegades
doncs parlar
de manera més
distesa
no sacralitzar
la cultura
la cultura popular
i prendre'ls-nos
també en broma
que de quan a quant
m'interessa
i realment
si algú dels oients
coneix
iniciatives d'aquest tipus
doncs
evidentment
es poden fer
anar arribant
perquè
realment crec que
també és una faceta
de la cultura popular
és a dir
que hi hagi aportacions
que són més o menys
desconegudes
i que es pot fer
doncs una mica
d'altaveu
Jordi
fins i tot
els vinen
vinga
gràcies