Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Saludem ara més formalment, en la mesura del possible, Enric Garriga. Bon dia, Enric.
Hola, bon dia a tothom i especialment a l'Adriana, que m'està escoltant.
Això mateix és el primer que havíem de dir una salutació, allò ben gran,
i que estem molt contents que ja estigui restablerta del tot, no?
Sí, hem de dir que l'Adriana és ma filla, no pensi ningú malament, eh?
Home, no, no, perdona, jo no crec que ningú hagués pensat malament, eh?
A més, la persona interessada ja sap qui és, no?
Doncs des d'aquí una abraçada ben forta, des del seu pare, però també de la ràdio, eh?
I així ja estarà contenta del tot, què et sembla, Enric?
Em sembla que estarà molt contenta.
Molt rebé. Comencem un quart de català amb informacions diverses,
fent esment de l'informe de la Plataforma per la Llengua
sobre l'etiquetatge en català als hipermercats catalans.
És allò que fem de tant en tant de la llista dels bons i els que no són tan bons?
És semblant, és semblant.
La llista aquella que fem de tant en tant, que la fem cada trimestre més o menys,
perquè és el WICAC dels webmaster independents de cultura i centres d'interès cultural,
no sé què, una cosa molt complicada, això del WICAC,
són aquells que fan el baròmetre de l'ús del català.
En el baròmetre de l'ús del català també hi apareixen els hipermercats i els supermercats,
però el baròmetre és de l'ús del català a les webs.
Ara, aquest és un estudi semblant, però diferent, que és exactament és
les llengües d'ús en l'etiquetatge dels productes de marca blanca de supermercats i hipermercats a Catalunya.
És a dir, els hipermercats i hipermercats que tenen les seves pròpies marques.
Els genèrics dels supermercats.
Els genèrics que es diuen la marca blanca és allò que cada cadena de supermercats
i els seus productes marca, diguem noms, per exemple, marca Carrefour, marca Mercadona,
per dir-ne alguns, marca Bonpreu, etcètera.
Doncs bé, aquestes marques pròpies, el que estudia és això,
aquestes cadenes en quina llengua etiqueten aquests productes propis,
el que se'n diu marca blanca.
I això és el que és, aquest estudi...
I han agafat les cadenes més conegudes, com si diguéssim, no?
Sí, aquestes que ha citat, les ha citat perquè apareixen a l'informe.
L'informe ha de presentar a principis de febrer, concretament el dia 7, la plataforma per la llengua.
I hi ha dues versions d'aquest informe que es poden veure a la web, ara donaré l'adreça.
Hi ha la versió completa, que són 70 pàgines, que jo me l'he estat mirant.
I després hi ha un resum de 5 o 6 pàgines, que és el que recomano a tothom que li interessa una mica el tema,
però no exhaustivament, tothom que vulgui una mica de dades numèriques i xifres concretes.
És un resum de 4 pàgines per a la premsa, per tant, és una cosa molt llegible i entenedora.
Jo faré una mica el resum de les dades principals.
L'adreça d'on podem treure aquest informe complet és a la Plataforma per la Llengua
i l'adreça és www.plataforma-llengua.org
A la dreta de la web és on apareixen els enllaços directes amb els títols dels informes i estudis
i el que hi ha dalt de tot de la columna és aquest.
Les llengües d'ús en l'etiquetatge dels productes de marca balanquen supermercats i hipermercats a Catalunya.
Informe de les dades de tardor de 2004.
Doncs bé, resumint els resultats, malgrat que la tendència general és positiva,
hi ha alguns supermercats i hipermercats que operen a Catalunya
que presenten forts dèficits pel que fa a l'ús del català en els seus productes pròpies.
Lleixo textualment del text de racó català sobre el tema.
marques com les que he dit abans, Carrefour Mercadona o una empresa catalana que es diu Miquel Alimentació
no etiqueten cap dels seus productes en llengua catalana.
Això és així.
Aquí parlem només de productes de marca blanca.
La marca Carrefour, la marca Mercadona...
No estem parlant de la rotulació de l'espa i d'altres aspectes,
que aquest seria un altre estudi que s'ha fet en algunes d'aquests...
Sí, sí, sí.
Si no només productes de marca blanca.
Ens diuen que tornem a repetir, mira que sou, eh?
Has dit que era...
L'adreça.
No, no, no.
El títol.
Les llengües d'ús en l'etiquetatge...
Els productes, les marques.
Sí.
Les llengües d'ús en l'etiquetatge dels productes de marca blanca,
de supermercats i per de marques de català.
Que no utilitzen el català.
N'hi ha, acabo de dir un a tres, que són Carrefour, Mercadona i Miquel Alimentació,
que no etiqueten cap dels seus productes en català.
Això és els productes propis, eh?
Perquè, a tall d'exemple, Mercadona mateix és una cadena valenciana
i jo, des de la Centra d'Analització Lingüística,
he traduït els rètols per a les pastatgeries,
per a els passadissos, per a els renuigis.
Que la retolació mercadona, per exemple, està bastant catalanitzada.
Però els productes, com que deuen anar per tot arreu, per tot l'estat.
Això és una cosa.
Aleshores, amb dades concretes, per exemple,
tenim que dels 624 productes que s'han analitzat,
només n'hi ha un 20% que estiguin etiquetats en català.
I amb això fa que el català sigui la quarta llengua, eh?
Sí, eh?
La presència del català es troba en quarta posició
en els productes d'aquests superhipermercats.
Per darrere de l'espanyol, el portugués i l'anglès.
Dels 624 productes analitzats,
només un 20% estan etiquetats en català
i en aquesta situació el català queda com a quarta llengua
per darrere d'espanyol, el portugués i l'anglès
que s'utilitzen més que el català, eh?
Per les superfícies de venda, la situació canvia.
Per les superfícies de venda, el català passa a ocupar el segon lloc
i té un 27,6% de presència,
tot i que bastant lluny de l'espanyol.
I després, a la part positiva,
tenim dues empreses que destaca l'informe,
que són Bonpreu i Sorli Discau,
que són les que emprenen al català més productes.
En tots dos casos, 100% dels productes d'aquestes empreses,
Bonpreu i Sorli Discau, etiqueten els seus productes en català.
Bonpreu ja ho indica el mateix nom de la cadena.
Sí, però a banda del nom també hi ha,
que si posa arròs o posa arroz.
I posa arròs i totes aquestes coses.
I tot això, aquestes dues cadenes ho fan tot en català,
100% dels seus productes etiquades en català.
Dèiem abans que n'hi havia dues que no utilitzen en cap dels seus productes,
com Carrefour i Mica Alimentació.
I després, per exemple,
destaca l'informe que algunes d'aquestes empreses,
com Carrefour i Mica Alimentació o Mercadona,
en canvi sí que etiqueten a Catalunya en llengües
que tenen menys parlants que la catalana, per exemple,
o en llengües que són oficials en territoris que tenen menys població que Catalunya,
com ara el Finès, Finlàndia, Danès, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia,
o Eslovàquia, perdó, Noruec, Lituà o Lató,
tots aquests idiomes apareixen en productes de Carrefour o de Mica Alimentació,
en canvi el català no.
És com a estrany.
No s'entén, però és així com va la cosa.
I encara es complementa l'informe amb un apartat dedicat a l'etiquetatge de vins i caves,
que segons la llei de política lingüística,
els que són els productes amb denominació d'origen,
haurien d'anar obligatoriamente etiquetats en català.
Doncs bé, l'informe diu que només un d'11 caves presents als hipermercats
i només tres dels vins presents als hipermercats estudiats estan etiquetats en català.
Per tant, tots els altres incompleixen la llei.
Un dels 11 caves que...
Dels 11 caves que hi ha als supermercats que han...
Només un està etiquetat en català.
Només n'hi ha un que estigui etiquetat en català.
Els altres 11 incompleixen flagrantment la legislació que diu que com a productes
de denominació d'origen i tal, o de denominació de qualitat,
haurien d'anar etiquetats en català.
I amb els vins, tres quarts del mateix.
Dels 12 que han analitzat, només tres estan etiquetats en català.
La llei obliga que estigui etiquetat?
Sí.
I aleshores?
Ah, doncs bé.
La plataforma, per això diu, la plataforma recomana a l'administració
que retiri tots aquests productes del mercat.
Entre altres mesures, per garantir la correcta atenció al consumidor català.
I perquè, com que no compleixen la llei, són productes il·legals.
Bé, doncs, aquest és un informe que hem repassat avui des d'un quart de català.
Seguim amb altres informacions que coneixíem molt recentment, aquesta mateixa setmana.
Com ara, no sé si era ahir, que ja s'explicava que la Fiscalia Espanyola ha arxivat,
com tothom esperava, el cas del xiquet que enviava missatges demanant justament l'etiquetatge en català, no?
Sí, justament.
Això, el tema va lligat amb l'anterior, encara que és diferent,
i també va de coses de legalitat i d'il·legalitat.
Aquest és el cas famós del Harry Potter català, que com tothom el coneix,
com que el nom apareix per la premsa i quedat clarament demostrat que no té culpa de res,
el pobre xiquet, doncs podem dir que és l'Eric Bertran,
que és un xiquet de 14 anys de Lloret de Mar,
que un dia se li va acudir a enviar missatges a les cadenes de supermercats com ara aquestes,
concretament eren a Mercadona, a Dia i a Letge Pasqual,
els va enviar missatges demanant que fessin el favor d'etiquetar les seves coses en català,
precisament per això, perquè hi havia letó, lituà o eslovaquí català, no?
A partir d'aquí es va muntar un cristo, dit així.
Sí, van anar a casa seva, van anar als ordinadors, no sé.
Sí, a més he estat repassant el background, les coses que havien sortit anteriorment sobre el tema,
i ell mateix, hi ha un article seu al record català,
que ell explica la seva experiència la nit que van entrar 20, no sé quants guàrdies civils
amb roba d'assalt antiterrorista a casa seva,
8 cotxes de policia rodejant l'edifici,
i no sé quantes policies fiscals i per allà tothom,
i ell mateix diu que ja veia que el cap dels uniformats
ja s'estava adonant que estaven posant la gamba fins a Lidau.
Mira, ja que som aquí, acabem la feina i ja...
Bé, tot això el van fer anar a Madrid a declarar, tot això,
i bé, ara la Fiscalia de l'Estat ha arribat a la conclusió
que es podia xivar la cosa, eh?
Diu, la Fiscalia conclou que les activitats realitzades pel menor
no tenen relació amb cap grup terrorista.
els hi ha costat, eh?
I també diu la Fiscalia que tampoc queda acreditada
la presumpta activitat d'ultratge a Espanya,
que la Fiscalia va estudiar d'imputar-li
perquè van veure que la seva web tenia imatges
de gent cremant banderes espanyoles,
per això van intentar imputar-li una activitat d'ultratge a Espanya.
i frases que podrien constituir un delicte d'ultratge a Espanya.
A més a més, la Fiscal, la Fiscal de l'Estat, que és Blanca Rodríguez,
diguem-ho, tothom ha de saber, Blanca Rodríguez és la Fiscal que s'ha encarregat d'aquest tema,
envia els documents de la Fiscalia de Manuels de Girona,
textualment diu,
Ara direm, la rèplica de l'advocat, que és Emilio Colmenero, diu,
ha quedat clar que en l'email no hi havia amenaces,
ni tampoc l'Eric tenia un programa que li permetés l'enviament massiu de correus,
és un delicte impossible.
També diu que la família està estudiant possibles accions a emprendre,
com ara presentar una queixa formada al Fiscal General de l'Estat,
Candido Gómez Pompido, i demanar danys i responsabilitats pel comportament de la Fiscal
durant l'interrogatori.
L'interrogatori va durar més de quatre hores,
i en aquestes quatre hores el xiquet no el van deixar ni anar al lavabo,
ni li van donar aigua, ni res.
Tot això és com està la cosa, i si s'ha acabat...
Bé, la Fiscalia ha arxivat el cas, però el cas no s'ha acabat.
Sobre el tema de la Fiscalia de Manuels de Girona,
l'advocat diu que no crec que ni tan sols obrin el cas a Girona
perquè en els correus electrònics no s'amenaçava a ningú,
sinó que només es deia que els enviarien e-mails fins que els fessin cas.
En fi, tanquem aquest capítol, fem una pausa, agafem aire i continuem.
Has oblidat el títol del llibre comentat?
No has pogut apuntar a la web on trobar aquell programa informàtic en català?
T'has perdut el telèfon o l'adreça electrònica que t'interessa?
No pateixis. Envia un missatge a egarriga.cpnl.org
o truca a l'Enric Garriga al 977 24 35 27
i t'ho tornarà a repetir per correu o per telèfon.
No t'ho perdis. Un quart de català et respon.
Seguim des d'un quart de català.
tot presentaran novetats editorials i informàtiques.
Per on comencem?
Com que només n'hi ha d'informàtiques, doncs per les informàtiques.
També hi ha quines preguntes.
També en tinc en cartera d'editorials, però és que hi havia una...
Això espero, perquè fa temps que no...
Sí, la setmana passada vam parlar de coses,
però resulta que tenia preparat una publicació en paper avui,
però a última hora he trobat aquesta notícia del moment,
que és la següent.
Ja existeix el Microsoft Messenger en català.
Els que l'utilitzen diran, home, és que ja n'hi havia alguna versió.
O sigui, el que diguem és l'ultimíssima versió,
la 7.0.0604, aquesta,
és la que ja ara, que ja es pot baixar el pedaç en català.
Ja estan anant-se, no?
Sí, això ja existeix.
Resulta que quan antigament la Generalitat va fer un contracte a Microsoft,
l'empresa Microsoft, perquè traduïs el Windows al català,
no hi van incloure...
El Messenger.
El Messenger ni altres coses.
I com que no estan incloses, doncs Microsoft no les tradueix.
De manera que des de fa hi ha unes quantes versions,
concretament des de la 6.2,
hi ha hagut internautes i informàtics catalans
que s'han dedicat a anar traduint i fent pedaços
per tenir això en català i poder utilitzar.
concretament existeixen pedaços en català
per a la versió 6.2 i per a la versió 7.0 beta
i la novetat d'ara és per a la versió 7.0,
ja del tot ja no és beta,
beta són les versions de prova,
perquè els usuaris avançats les provin
i vegin defectes i els acaben d'arreglar
abans de fer la definitiva.
Aquesta, la 7.0.06, és la definitiva, fins ara, de moment.
I per això ja hi ha un pedaç per tenir tot això en català.
Ara explico la millor manera de trobar aquest pedaç.
A veure,
com que la cosa és del dia,
una manera fàcil de trobar tots els enllaços
per a tots els pedaços
de les diferents versions del Messenger,
perquè també hi ha una altra
que és la versió catalana del Messenger Plus,
jo no l'utilitzo
i no sé quines diferències hi ha entre cada versió,
però els que l'utilitzen ho sabran.
També existeix el pedaç en català per al Messenger Plus.
Doncs bé,
on podeu trobar tots els enllaços
de tots els diferents,
dels quatre pedaços que hi ha en català
per a les diferents versions del Messenger
és a la web del racó català,
que per tant és
les3bdules.racocatalàtotjunt.com
i aquesta és la notícia destacada del dia,
és la primera que apareix
i allí tindrem els enllaços
per a tots aquests pedaços.
Si volem un enllaç directe
al pedaç últim nou
que acaba de sortir
és el següent.
Sense les 3bdules,
Messenger, en anglès amb dues esses,
messenger.mstdeb.org
Aquest és l'enllaç directe,
el pedaç directe
de l'última versió del Messenger.
Messenger.mstdeb.org
Aquí és l'enllaç directe,
però el més pàctic és que aneu
al racó català
perquè tindreu l'explicació
i podreu veure les quatre versions que hi ha
i tindreu els enllaços
als quatre pedaços que hi ha.
Molt bé.
Tenim una altra novetat informàtica
que és un nou web de recursos en català.
Sí, aquest és un assumpte pendent
que teníem.
Quan vam fer el mercat de Santa Llucia
per Nadal vam anunciar això
perquè acabava de sortir
i vam dir, després de Nadal en parlarem,
però com que l'actualitat ens sobrepassa,
doncs se'ns queden les coses.
I avui he decidit que no passava d'avui
que ho expliquéssim.
Expliquem aquesta web.
És molt senzilla,
l'adreça www.rescat.net
i encara que pel nom no sembla que sigui una web de llengua,
és efectivament una web de recursos en català.
Quin és el contingut?
El contingut.
La idea dels que han fet la web
és reunir en un sol lloc
tot el que puguem estar buscant en català,
d'informàtica.
I això inclou una sèrie de petats
com ara programari,
documents, articles, tutorials,
jocs, còmics i documents audiovisuals.
A més a més,
el Rescat Net és un grup d'informàtics
que també es dediquen a fer traduccions dels mateixos,
fan traduccions de programes,
d'aplicacions, etcètera,
o col·laboren en altres projectes
com els de soft català, per exemple.
A la web tenim d'entrada
una columna central
amb les últimíssimes notícies
dels projectes que estan en marxa,
o de diferents programes
o documents que han anat sortint.
A l'esquerra tenim un menú
on hi ha enllaça programari,
documents, entreteniment i enllaços,
i en cadascun d'aquests apeltats.
quan cliquem anem a parar una pàgina
on tenim sempre classificats
els continguts gratuïts de prova i comercials.
Quan parlem de programes
ja pots clicar gratuïts
i només tenen els gratuïts
els que estan de prova
o els que són comercials,
és a dir, que es venen.
I a més a més,
sempre classificats amb tres finestretes,
un, els més recents,
dos, els més visitats
i tres, els més populars.
Per exemple,
si mirem de programari,
els més recents són el WinRSS,
el Mozilla,
l'Adware és segona edició,
que és un anti-spyware,
d'aquests, un programa
que detecta espies a l'ordinador,
o de programes més populars,
doncs, també aquest,
l'anti-spyware aquest,
el Messenger Plus,
el Firefox,
el navegador del qual ja vam parlar,
que és aquest navegador
que funciona,
que és tot en català,
tenint el paquet de Mozilla,
etcètera.
En el cas de documents,
doncs, tenim també els més recents,
els més visitats,
els més populars,
com ara, per exemple,
documents més populars,
muntar i configurar una xarxa domèstica
sense fils,
híbrida a Windows,
o tecles de decera per a Windows XP,
etcètera.
O coses d'aquestes.
I això classificat en tutorials,
notícies, opinions, reportatges, articles.
A l'apartat d'entreteniment tenim,
les subseccions són manga,
menús, subtítols i jocs.
Després hi ha un apartat d'enllaços
que ens porta a una altra web molt completa,
que és la de Fesocat,
que són els vincles de qualitat en català,
ja en vam parlar fa temps,
si convé un dia,
si s'actualitzen,
tornarem a parlar,
o hi ha un últim apartat,
que són els projectes
que estan fent arrascant net.
També sempre els més recents,
els més populars,
els més avançats.
Molt endreçadeta i molt ordenada, no?
Sí, està tot molt ben classificat,
molt accessible,
molt ben visualitzable.
A més a més,
a la columna de la dreta de la pàgina
també apareixen les finestretes
classificades amb el cinc,
el que diríem el top cinc,
les novetats,
dels més populars,
dels més visitats,
dels projectes nous,
i fins i tot també dels darrers temes del fòrum,
perquè, evidentment,
és una web participativa
que també demanen als usuaris de la web
o als visitants
que si estan treballant
en projectes de traducció de programes
o el que sigui,
també participin
i s'apuntin al fòrum
i intercanviïn informació
a través dels fòrums i dels xats.
Veus que bé.
Doncs avui també,
per tancar el programa,
un nou capítol
de les llengües en perill.
És el capítol 15 ja,
eh?
Déu-n'hi-do si hem parlat
de llengües en perill,
més aquesta setmana
que es queia
el Dia Mundial
de les Llengües Maternes
amb un crit d'alerta
que es donava des de l'UNESCO,
perquè hi havia moltes llengües
que d'aquí 50-100 anys
ja haurien desaparegut.
Sí,
però de manera fulminant.
L'UNESCO clama el cel.
Mira,
deixa de dir,
la llengua catalana
podria desaparèixer l'any 2100
si no se'n fonamenta l'ús.
Ho dic perquè després
parlem precisament
amb el director de l'UNESCO
a Catalunya
d'un altre tema
sobre el tema
dels diàlegs religiosos,
però justament Agustí Colomines
ho comentava aquesta setmana.
Sí,
però una cosa
és el que diu l'UNESCO
i l'altra
el que fa la Unió Europea.
Me refereixo a temes
d'oficialitats lingüístiques,
de lleis de protecció,
de cartes,
de cartes,
la carta europea
de les llengües minoritàries
i minoritzades
que hi ha estats
com el Francesc
que s'han negat a signar en rodó.
Llavors,
una cosa
és el que diu l'UNESCO
i l'altra
el que fa la Unió Europea.
El que fan els estats.
Però fixa't,
segons això,
aquestes edades
que tenim aquí
d'aquí a 95 anys
el relleu
d'un quart de català
doncs parlarà,
imagina,
diu que el 2100
si no se'n fomenta l'ús,
hi haurà algú
que faci un quart de català
o alguna cosa semblant,
no?
No ho sé,
jo el que estic segur
és que jo el 2100
no hi seré per comprovar.
Jo tampoc,
jo tampoc.
Bé,
parlem del bretó,
que no ens toca
de tan a prop segurament
i podem parlar,
bueno,
geogràficament parlant sí,
però...
Doncs bretó,
anem pel capítol 15
però a vegades
n'hem parlat
de dues o tres
al mateix dia.
De moment parlem del bretó,
tenim el còrnic
també en cartera.
Sí,
perquè el bretó,
el còrnic
i el galès,
que vam parlar
l'altre dia,
són les tres llengües
que són el grup
de llengües cèlptiques
del subgrup britònic.
Ja vam parlar
del galès,
que és el del país de Gales
i el bretó,
com el nom indica,
és el de Bretanya.
És el país d'Astèrix,
directament.
Exacte,
justament.
Si Astèrix hagués existit
en aquella època,
segur que parlaria bretó.
Però que no ha existit Astèrix.
Enric,
per favor,
però què estàs dient ara?
Què estàs desvetllant?
Astèrix,
el còmic,
sí.
El personatge real i històric.
és un còmic.
Ah, mira.
És un còmic.
Qui ho havia de dir, eh?
Una altra cosa
és que pogués estar
inspirat en versins de tòrics
o alguna cosa d'aquestes,
però queda molt lluny.
En qualsevol cas,
si Astèrix parlés
del que li toca
parlar geogràficament,
parlaria bretó.
I, de fet,
sé que a França
hi ha una iniciativa editorial
que està precisament
l'editorial que ha dit
Astèrix a França.
Ha començat l'any passat
a publicar
els àlbums d'Astèrix
en totes les llengües
que hi ha a França,
encara que no siguin oficials,
que com que oficial només ho és el francès...
Clar, i entre elles
l'originària del personatge.
Hi ha l'analitat en Occità,
en Bretó,
i ara no em facis dir
de memòria més llengües,
però era un tema
del que vam parlar fa un temps.
Bé, tot això.
Bretó.
Parlants.
320.000 parlants.
Encara que només l'utilitzen habitualment
uns 257.000,
segons dades
que disposem.
Com que és una llengua
que es parla a l'estat francès,
i hem dit que l'estat francès
no ha signat mai
la Carta Europea
de les llengües minoritàries
i que la Constitució
només hi figura el francès
de manera expressa
des de 1992
com la llengua de la República,
és normal
i és lògic
pensar que el Bretó
no té cap tipus
de reconèixement oficial
ni cap protecció oficial
per part de l'estat francès.
Per tant,
això és una situació,
diguem,
política-administrativa
negativa
per a la pervivència
de la llengua.
És més,
fins i tot,
des del segle XVI
i des de l'època
de la Revolució Francesa
ja hi ha prohibicions expresses,
escrites,
hi ha dictes legals
de l'estat francès
prohibint expressament
l'ús de qualsevol llengua
que no sigui el francès.
Això,
l'estat francès,
això fa 3 o 4 segles
que s'hi dedica,
això,
al genocidi lingüístic.
Aleshores,
hem dit que es parla
de la Bretanya,
concretament els departaments
de Finisterra,
les costes del nord,
etcètera,
ciutats importants
bretones
són Roazón,
que és la capital,
Naonet,
Saint-Nazaire,
Brest i Ancoran.
Hem dit ja
que seria
la llengua
de l'estèrix
i podem dir
que en aquesta zona,
segons dades
de l'Institut d'Estadística
de l'estat francès
de l'any 2003,
hi ha un 12%
de la població
d'aquesta zona,
una població
de 3 milions
de persones
que són els que parlen
al Bretó.
320.000,
un 12%.
Habitualment,
257.000.
Durant el segle XX,
el nombre de parlants
del Bretó
s'ha reduït
d'una manera brutal.
A principis
del dècadal
dels anys 20
del segle XX
hi havia un 60%
de nens
que aprenien
el Bretó
dels pares,
hi havia transmissió
de pares a fills,
un 60%
de nens
Bretons
aprenien això
a casa.
Als anys 80
havia baixat
la població
fins al 6%.
Només el 6%
de nens
de la zona
lingüística
de Bretanya,
de Bretona,
aprenien
la llengua
a casa.
Escoles,
hi ha un projecte,
igual que tenim
les calendretes
per a l'occital
a Catalunya Nord
o la Bressola
a la Catalunya Nord
que són escoles
que ensenyen
la llengua pròpia
en aquell cas
català,
a la zona
de Bretanya
hi ha les escoles
d'Iwan
que fan el mateix.
En aquestes escoles
hi ha 8.000 alumnes
a primària
que aprenen
Bretó,
n'hi ha
dels quals
1.000 van
a les escoles
d'Iwan.
Després hi ha
a secundària
són 2.800
alumnes
que aprenen
Bretó
i a les universitats
es pot estudiar
Bretó
a la Universitat
de Roisson
i a la de Brest.
Per a tot això
resulta que l'any 2002
el Consell d'Estat
Francesc
va decidir
il·legalitzar
l'ensenyament
de llengües
minoritàries
i aquesta prohibició
es va aplicar
a Alsacia,
a Bretanya,
a Catalunya Nord,
a Euskadi Nord
i a Occident
i des del 2012
a França
està prohibit
per l'Estat
l'ensenyament
de les llengües
que no siguin
el francès.
L'ensenyament
de les llengües
i en les llengües.
No és que no
s'impulsi
sinó que es prohibeix.
Està prohibit.
Senzillament està prohibit.
Tot i amb això
això també ha portat
una altra línia
que era l'ensenyament
bilingüe
que també es practica
a la Catalunya
que és allò
de mitja
algunes en senyatures
en francès
i unes altres
en bretó.
En bretó.
Tot això ha quedat
avortat des del 2002
per la prohibició.
Però evidentment
aquestes escoles
continuen funcionant
per voluntarisme
d'associacions
de pares i tal
però des del punt
de vista legal
no tenen cap cobertura
ni res de res.
mitjans de comunicació
tenim
una revista mensual
sobre economia
societat i cultura
que es diu
Breis Mà Bró
que és exclusivament
en bretó.
En televisió
tenim una televisió
bilingüe
que va posar en marxa
el petit Unió Democràtica
bretona
que es diu
TV Breist
és bilingüe.
També tenim
algunes emissores
de ràdio
com la ràdio
Bró Guinet
que és d'una associació.
Tenim una altra emissora
que es diu
Boring FM Ràdio
que es emet només
en bretó
principalment música tradicional
i també tenim
dos programes informatius
a la cadena
France 3
West
dos informatius diaris
que són
Antaol
i Legat
informatius bretons
al dia.
A banda d'això
què queda?
No queda gran cosa.
La literatura
hi ha tradició
fins al segle XVI
fins que els francesos
s'ho mengen
doncs hi ha tradició literària.
A partir del segle XIX
hi ha una
com a molts països urbeus
en l'època
del romanticisme
hi ha un renaixement
del sentiment
nacionalista
i tot això
i
se li va fins i tot
el 1821
apareix el primer diccionari
de bretó
fet per Jean-François
Le Gonidec
i la producció
literària
és bastant escassa
i es publiquen
uns 25 o 30 llibres
a l'any
en bretó
així està la cosa
Així està la cosa
pels bretons
i ja veurem
com estarà
pels còrnics
que en parlarem
la propera setmana
si no hi ha novetat
que esperem
que no n'hi hagi.
Enric Garriga
gràcies
De res
Fins el proper dimecres
Dimecres més