Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Cert, cert.
Avui sobretot, eh?
No hi ha d'allò per sortir al carrer despullat.
A mi que no m'esperin, a mi que no m'esperin, avall.
Diu, Genèfre tot emparat, passa ben arropat,
pel Genet ten encès el braser,
i atenció, per Sant Antoni fa un fred del dimoni,
per Sant Julià cuida matar.
Sant Antoni treu la boira del món,
Sant Antoni el gel a Sant Vicenç el mata
i la Candelera l'enterra.
Evidentment tot això es refereix a l'hivern
i Sant Antoni l'hem deixat pel final
perquè avui Sant Antoni
i alguns col·legues més són els protagonistes
del nostre programa. Sí, el que passa és que
com ja en els darrers anys
hem explicat bastantes coses del Sant Antoni
Relacionat amb els animals
hem explicat els tres toms
recordo que l'any passat vam fer una sèrie
de Sant Antoni i les Sant Antonades
com a festa als ports de Morella
llavors clar, avui se'ns ha ocorregut
complicar-nos una mica més la vida
i aquest sant
que és anomenat el sant dels països catalans
perquè realment té celebracions
en els tres territoris
més històrics
que podien ser el País Valencià, les Illes
i Catalunya, però també, per exemple, a la Franja d'Aragó
on té una gran tradició
se'ns ha ocorregut
buscar alguna de les apocacions
de Sant Antoni
tenint en compte que, com tu bé deies
sobretot en el cas de Catalunya
no en el cas del País Valencià
la Setmana dels Vermuts
aplega entre el 15 i el 17
perquè hi ha pocs dies
perquè el dia 15 Sant Maur, Sant Pau
Armità, hi ha un altre Sant Pau
i Sant Antoni
Abats, el 17
doncs se'ns ha ocorregut
buscar alguna cosa més
i ha donat la casualitat
ves per on
és que això de la cultura popular
té moltes casualitats
que segurament no són tan casuals
té molts links
sí, jo crec que la gent s'ho les va pensar bastant
en el seu moment
i resulta que Sant Antoni
que ja l'hem explicat amb altres anys
és un patró també del foc
perquè precisament fa molt de fred
lògicament
si la terra alta està anglaçat
el més important és que el foc
tindrà un pes, doncs, lògic
doncs, resulta que Sant Antoni
era o és patró dels cerers
dels que fan espelmes
i treballen amb la cera
i Sant Maur
és patró també
dels que feien
les candeles
de greix animal
que és un tipus
ara explicarem quin tipus
la candelera és el febrer
el 2 de febrer
la candela és un tipus
de variant
d'espelmes
és una de les variants
però a més dóna la casualitat
que fa molts dies
el 3 de gener
Santa Genoveva
era la patrona dels cerers
per tant
resulta que aquí
tothom
estava una mica
implicat
en això de la cera
i el foc
i Sant Antoni
però fixa't que aquí
ho lliga amb tot
i si no lliga
ho fem lligar
perquè clar
jo imagino que són patronatges
que poden adquirir
novament
una gran advocació
perquè l'adèria
que hi ha
per tot tipus
d'espelmes
avui en dia
des de l'àmbit
de la decoració
fins a l'àmbit
de la cosa
així com espiritista
i tot plegat
potser és moment
de fer una repassada
històrica
això de les cerers
perquè resulta
que hem estat
parlant moltes vegades
de sants i santets
ara fa temps que no fem sèries
de santets
i a més
en deus als oients
una sessió d'aquelles
d'interpretar els noms
de que truquin
que vol dir
Pepita
doncs Pepita
vol dir això
en farem una altra
en deus una als oients
jo t'ho recordo
això em suposa
que després
he d'anar deixant el llibre
el llibre a totes
les teves amistats
els meus col·legues
que tenen que posar-li
un nen
amb un nom
al nen
a la nena
llavors és un problema
però bueno
perquè de llibre
només en tinc
un o dos
vull dir que
però vaja
tornem al tema
de la cera
això de la cera
és un element
indispensable
i un ofici ben bonic
sembla
sí
jo diria que
un ofici històric
perquè
se sap que
ja 30.000 anys
fa 30.000 anys
hi havia
a Europa
gent que es dedicava
a fer alguna cosa
semblant
a les espelmes
que inicialment
era una mena
de llànties
podríem dir
que abocaven
les quals abocaven
oli o greix
i que servien
dins d'una pedra
per il·luminar
bàsicament
després
si venim una mica més
cap aquí
els egipcis
això van evolucionar
una mica
i van crear
unes torxes
de canya
en les quals
posaven el greix animal
que són aquestes
que hem vist
a les pel·lícules
sempre
i servien per a il·luminar
amb les quals
entren a les piràmides
buscant allò
el tresor del faraó
les canyes
és un element
que té molt a veure
amb tot això del foc
encara que sembla
una mica incongruent
però les canyes
van ser el primer element
que a algú
se li va córrer
per prensar
suposo que per imitació
d'això
per prensar
pòlvora
en el seu interior
i fer els primers coets
que s'havien de relligar
amb corda
per generar
una certa pressió
potser ser un antecedent
de la pirotècnia actual
sí, sí
jo crec que segurament
això de les canyes
aquestes
de les torxes
aquestes de canya
que feien aquests
inicials
creadors del foc
segurament
devia desembocar
després amb això
de la pirotècnia
però vaja
després els romans
que ja van ser
més evolucionats
van crear les primeres
van fabricar
les primeres espelmes
amb metges realment
el que podria semblar-se
més al que avui
coneixem
i ho feien amb un producte
que després es va encarir molt
que va ser la cera
de vella
que veurem que encara
fins fa temps
molt recent
va tenir un pes
important
en la fabricació
el cert és que
des d'aleshores
fins ara
la cera ha tingut
un pes fonamental
en el món litúrgic
i els primers cristians
doncs ja sabem
que van utilitzar
primer
les espelmes
per il·luminar
els temples
això d'entrada
d'entrada per veure-sí
la cosa espiritual
ja arribaria
a partir d'aquí
si no ensenies l'espelme
no veies res
a partir d'aquí
si els hi vol córrer
bueno
sí que hi veies
perquè
per exemple
si anem a la catedral
de Tarragona
per exemple
la de Mallorca
per posar-ne dues
que són molt espectaculars
aquestes
grans russasses
que hi ha
a la façana
eren precisament
en tres la claror
i això doncs
per això hi havia
les catacumbes romanes
allà no entrava res
no no entrava res
però
el que és veritat
és que
aviat van connectar
la il·luminació
amb aquesta idea
de dissipar
o foragitar
les tenebres
i això és una de les qüestions
que més aviat
tenim documentada
en les diferents funcions
litúrgiques
de tipus públic
que es van fer
entre els productes
que s'han utilitzat
a banda
de la cera
d'abella
doncs
en podrien destacar
alguns
per exemple
en el segle XVII
a alguns
se'ls va ocórrer
que l'esperma
de balena
era
tan barata
com el greix animal
però a diferència
del greix animal
que tenia un problema
a diferència
de la cera normal
d'abella
que és que feia pudor
amb una olor
que no era molt agradable
l'esperma de balena
no en feia
i era més baratet
pel que es veu
que
l'abella
l'abella
sempre ha sigut
un producte
una mica
singular
en el segle XIX
es va
va haver un senyor francès
un químic
que es deia
Michel Eugène
Chebrel
que es va inventar
un producte
que es deia
l'estearina
que era una mena
de combinat
d'àcids grassos
amb glicerina
això era
un producte
que era més dur
que el que tenien
fins a les hores
que el greix
sobretot
que el greix animal
i feia que la combustió
dures més
per tant era més
més econòmic
podríem dir
el 1834
un altre senyor
que era el Morgan
el Joseph Morgan
es va inventar
la primera màquina
de fabricar espelmes
amb moll
amb la qual cosa
va estendre
perquè abans
era artesanal
tot es feia
la qual cosa feia
que fos un signe
d'ostentació
perquè
com més capacitat
econòmica tenies
més espelmes
podies tenir
de fet
hi ha
un dels indicadors
per valorar
si una festa
tradicional
era o no era bona
era la quantitat
de diners
esmerçats
amb la cera
llavors
per exemple
les parròquies
feien competència
doncs
no sé
se m'acudeix
per exemple
a un fet puntual
no té res a veure
amb Sant Antoni
però el monument
del dijous sant
quan més espelmes
hi havia
doncs
més bo
era el monument
i per tant
més potent
era un element
d'ostentació
en definitiva
totalment
el nombre d'espelmes
que podies col·locar
en un acte
del tipus que fos
totalment
el segle XIX
que va esborrar
moltes coses
amb la revolució
industrial
va portar la parafina
que és
aquesta sí
hi ha un abans
i un després
aquí
ho va trencar tot
i la parafina
que realment
encara si aneu
a alguna botiga
d'aquestes de cera
de guarniment
que podríem dir
que és el que
trobem més avui en dia
doncs
és el que
predomina encara
és una cera incolora
sense olor
resistent
doncs
que es va
inventar
a partir de processar
el petroli
les restes
els derivats del petroli
els residus
doncs
va generar un producte
molt més barat
sobretot que la cera
d'Avelles
perquè això va durar
realment poc
perquè a principis del XX
a diferència
del que havia passat
en el segle XIX
que es va incorporar
el gas
sobretot per les il·luminacions
públiques
pels carrers
en el segle XX
neix
l'electricitat
com a tal
a les cases
amb la qual cosa
es va
relegar la cera
pràcticament
a l'ús litúrgic
i no ha estat
fins als darrers anys
jo diria
amb això
de les fires artesanals
i de Nadal
que com
com
com a element
decoratiu
les espelmes
les pots trobar
els totes
sent
i espelmes
dolors
i espelmes
de tota mena
de tot tipus
per tant
realment
doncs
hi ha hagut
un procés
d'evolució
important
s'ha de dir
que
de tipus
d'espelmes
hi ha moltes
potser podrien
començar
per les
inicials
que són
les litúrgiques
les de tipus
religiós
aquí entraria
l'espelmeta
aquella de la
candelera
que esmentava
sí
ara veurem
aquí hi ha
normalment
sempre diem
el ciri pasqual
les atxes
hi ha un assortiment
l'espelma
seria el nom genèric
quan algú diu
un espelma
tu dius
porta'm un espelma
si estem en aquest terreny
en aquest terreny
aviam
quina vols
no t'equivoquis
perquè com bé saps
aguantar l'espelma
vol dir que
quan hi ha una parella
d'enamorats
que la portis
o tens algú
que t'està aguantant
l'espelma
doncs té un sentit
pejoratiu
però vaja
en tot cas
avui en dia
has estat una mica antic
Jordi
no no no
he vist una mica antic
ara no
si truqués a algun oient
d'aquestos
que té el germà
o la germana
que l'aguanta
que truqui
que truqui
i ens ho expliqui
encara es podria passar
però bueno
és una de les
moltes dites
que hi ha
en voltant
de l'espelma
realment
hi ha una petita
classificació
que si no m'equivoco
la podríem fer
bàsicament
per
sí
per diferents usos
per exemple
la candela
que tu deies
la candela
és normalment prima
molt prima
i
s'atenyeix de colors
en voltant
de la celebració
que s'hi celebri
a vegades
fins i tot
té un recarregulament
i
normalment
es beneixen
un dels casos
més
habituals
és per la candelera
a principi de febrer
i
se reparteixen
fins i tot
en aquest ofici
d'aquest dia
el siri
vindria a ser el mateix
el que passa
és que
se li fan
quan se fabrica
se li sumen
diferents
capes
de cera
fosa
de manera que
quan es fa solidificant
té aquesta imatge
d'un siri
molt més gran
potser
l'emblemàtic
més gran
seria aquest siri
pasqual
que veiem
que s'encén
amb motiu
de la vigília
de Pasqua
com a símbol
de la llum
de Cris
en els temples
tot i que
també es manté
encert
en altres
celebracions
per exemple
pot ser que s'encengui
amb un enterrament
el bateig
la comunió
també
el bateig
té un siri
específic
que és
molt decoradet
sí
és dels pocs
que s'han mantingut
històricament
hi ha de dos tipus
sobretot els llisos
que són decorats
normalment
amb alguna calcomania
o pintats
amb alguna plantilla
després hi ha
els que són pinçats
que estan més ornamentats
que aquests llisos
són més cars
són més cars
tenen vetes
de color blau o rosa
segons si és nen o nena
això els que els he tocat
fer de padrí
doncs ho sabem
sí, sí, ho controla la mitat
i té unes filigranes
i qui més qui menys
conserva el seu siri
de bateig
a casa
sí, o les mames
el conserven
també, sobretot
sí, però vaja
sí que és
és un dels clàssics
de fet
aquest que deies
del siri pasqual
també té alguns
tres distintius
per exemple
hi ha normalment
una inscripció
en forma de creu
acompanyada
a vegades de ball
de les lletres
alfa i omega
la primera
la darrera
que són de l'alfabet grec
que simbolitzen una mica
aquest principi final
del temps
que marca
la religió cristiana
o sigui
l'eternitat
mateixa
podríem dir
hi ha un altre tipus
com són per exemple
la llàntia botiva
la llàntia botiva
és una espelma
en funda
que és una fundeta
que normalment veiem
en les esglésies
que tenen
diferents colors
a vegades
segons
les esglésies
el color del sant
doncs marca
el color
de l'espelma
de la llàntia
és allò que els devots
van
dipositen una moneda
encenen aquella espelmeta
per demanar el favor
d'algú
celestial
el color
més estàndard
de les zones
podríem estar tots d'acord
que és el vermell
després hi ha el blandó
el blandó
és un ciri processional
petit
cilíndric
perdó
cilíndric
petit
més aviat primet
però que
té un bleu gruixut
que fa que
duri més
durant les processors
i eviti coses com
el vent
per exemple
i l'atxa
que en lloc de ser cilíndric
és en forma quadrada
prismàtica
que és molt més gros
i
entretengo també
algunes cosetes
per exemple
a mitjans del 19
a les processons
hi havia cerers
que venien
a la cera
a pes
i
els contractes
per a les processons
es feien
les atxes
han de tenir
el següent pes
perquè hi havia gent
que es catimava
obradors
que es catimaven
la cera
en la qual cosa
hi havia tot un problema
hem de mirar
d'esbrinada
on ve allò
d'endavant les atxes
endavant les atxes
no sé si
té a veure
només amb
el tema processional
evidentment
quan una de les ordres
que es diu
endavant les atxes
és en les processons
quan
van atxes
doncs diu
endavant les atxes
vol dir que vas endavant
i aquí ho he identificat
més en un tema
podríem dir
bèl·lic
però vaja
en tot cas
totes aquestes
explicacions
van ser
per primer cop
que se sàpiga
regulades a Catalunya
al segle XIV
amb dos ordinacions
per una banda
els candelers de cera
que fabricaven
sobretot
el que podríem dir
amb cera d'abella
i els
candelers
d'engreix animal
que
tenien una altra
agrupació
o gremi
sempre han estat
una mica separats
i havien de haver-hi
categories
on devia ser
categoria superior
o no?
per allò que
la cera
la cera d'abella
que era més preuada
per herència
de la cultura romana
sempre està més preuada
tot i que
curiosament
una de les indústries
que es va desenvolupar
va ser la dels blanquers
el blanqueig
de la cera
o sigui
la cera
havia de ser inicialment
d'abella
però té un color groc
que no és molt adequat
a aquest color
blanc
de puresa
que busca moltes vegades
l'església cristiana
per tant
en una fase
del procés
en què es formen
una mena
de grumolls
que tenen la mida
d'un gra d'arròs
més o menys
aquests
grumolls
es posaven al sol
perquè
el sol
com bé sabeu
va emblanquint
el sol emblanqueix
totes les coses
el xartrés
per exemple
és una de les productes
que s'emblanqueixen
o els aparadors
de les sabateries
i trec la sabata
de l'aparador
d'icalla
que
estarà una mica
descolorida
aquí és una cosa positiva
és a dir
emblanquir la cera
i llavors
era una de les coses
que es tenia en compte
per tant
sí que hi havia
unes categories
internes
també s'ha de dir
que dins d'aquestes categories
hem parlat
d'aquestes
majors ornamentacions
o no
a les esglésies
hi ha funcions
o festivitats
per exemple
hi ha una de la festa major
de Vilafranca
que és un dietari
que és curiós
que diu
que un any
com a rècord
es van gastar
666 quilos
de cera
això són bastants
només amb l'altar
això són
molts quilos
de cera
no és amb les atxes
que si comptem
a un quilo i mig
per atxa
no és tant
però
sí que és molt
amb un altar
durant
podríem dir
una novena
i un d'això
bé
en tot cas
la cera
se gastava
en molts moments
de l'any
i així
per un
per dalt
hem comptat
que en una població
mitjana de Catalunya
capital de comarca
podien haver
unes 12 processons
a l'any
en la qual cosa
situeu-vos
la quantitat
de cera
que es gastava
des de processons
de confraries
processons
de setmana santa
això havia d'entrar
en els pressupostos
de l'any
de les institucions
i de tot
de les institucions
molts casos religioses
i altres casos
civils
perquè
per exemple
hem trobat
diferents casos
en el cas de Tarragona
és un evident
hi ha uns personatges
que es diuen
els sirialots
que són
bé
tenen diferents significats
però
en tot cas
en alguns casos
s'identifica
amb els avantpassats
amb els ancians
dels llibres bíblics
que
amb diferent nombre
però fins a 24
se col·locaven
amb uns grossos sirialots
al davant de la custòdia
del corpus
del braç
de Santa Tecla
això es pot veure
encara avui en dia
amb poblacions
valencianes
és un tret característic
de la ciutat de València
per corpus
la població del Baida
per la festa major
hi ha diferents moments
que surten
aquests sirialots
o han sortit
en tot cas
hi havia moltes maneres
d'organitzar-ho
hi havia també
tota una picaresca
entre les dues anècdotes
que s'ha trobat
era per exemple
una que explica
el Joan Abades
que diu que
el gremi de serers
de Barcelona
tenia molts bons tractes
amb el capitan Manaya
de la processó
del divendres sant
antigament del dijous sant
perquè
quan més durava la processó
més cera es cremava
i per tant
més gasto
és feia
això també és tradició
i després hi ha una altra curiosa
que la gent
clar, la cera
no tothom se la podia pagar
però anar a la processó
en molts casos
era indispensable
llavors
els serers
es posaven
abans i després
de les processons
a pesar la cera
tu podies arribar
allà
i
només
pagaves
portaves
per exemple
mitja cera
i volies
un atge
sencera
per entendre'ns
portaves
mitja atge
doncs
pagaves la diferència
fins a l'atge
completa
és a dir
te donava un atge
completa
tu tornaves
la que havies usat
això es produïa
potser amb mitja
encara es podia fer
una processó
però
si hi havia un ter
doncs
és evident que
s'havia de canviar
es pesava
i es refunia
una altra vegada
per fabricar
més cera
és un dels primers
síntomes de reciclatge
que hi ha
home
de fet
l'aprofitament
de la matèria primera
es feia molt més
abans que no
parlaven tant de reciclatge
que no pas el que fem ara
segurament
aprofitava molt més
i després hi ha una altra qüestió
també d'aquestes
no sé si anècdotes
però perquè algú
si algun odiant
doncs
és habitual
o coneix molt
això del tema
de l'esoterisme
doncs
li trobarà
algun problema
però
en el món esotèric
doncs
a banda de coses genèriques
com aquestes que hi ha gent
que diuen
que una espelma
doncs pot ajudar
a relaxar-se
o a meditar
el que és cert
és que
hi ha una sèrie de colors
que tenen uns símbols
molt clars
així com el blanc
en general
doncs
també en l'esgracia cristiana
indica
doncs
hi ha puresa
protecció
pau
eternitat
en el món esotèric
hi ha els altres colors
que també tenen
molta importància
en el cas dels siris
el vermell
per exemple
doncs
passió
caliu
força
dinamisme
el groc
èxit
el blau
fidelitat
serenitat
noblesa
el verd
prosperitat
joventut
equilibri
el taronja
el poder
la força
l'alegria
el marrón
la solidaritat
i la solidesa
el rosa
la bellesa
l'amor
hi ha tot unes simbologies
el que sembla que tothom
coincideix
és que no es recomana mai
encendre
sota cap concepte
un sirí
de color negre
perquè diu que
atrau les energies
negatives
i pot perjudicar
a terceres persones
per si de cas
no l'encendrem
home
i també
no hem parlat
d'un aspecte
també tradicional
de les espelmes
els sopars
amb espelmes
per exemple
que també té
aquesta cosa
d'intimitat
i romanticisme
tan bonic
sí
de fet
les espelmes
aquestes decoratives
jo crec que
han tingut
una evolució
també cap a aquest tipus
d'ambientació
tot i que
hi ha moltes altres
manifestacions
que algú
podríem dir
que ens hem deixat
a mi això m'acudeix
per exemple
en una processó
de festa major
la representació
de la Moxiganga
que porta unes atges
en el cas de la processó
és un ball
que en principi
és un ball religiós
però dins d'un context
clarament civil
porta unes atges
hi ha una altra cosa
que és una tradició
en el seu origen
pagar
que és la corona d'advent
que va ser adoptada
doncs
pels cristians
doncs
per preparar
aquesta arribada
de l'adveniment
de Jesucrist
en que la corona
aquesta té
quatre espelmes
que representen
els quatre diumenges
que falten realment
per Nadal
i que cada diumenge
s'encena una espelma
i hem fet encendre-les
doncs
a poc a poc
pausadament
cíclicament
representa que les tenebres
es van dissipant
desapareixen
fins que apareix
o neix Cris
aquesta seria una opció
hi ha
molts costums
d'aquest tipus
que es podrien anar trobant
hi ha un que va ser
va intentar ser
abolit
perquè
encara hi ha algun lloc
que hem constatat
que
queden restes
a finals
del tercer
el darrer
terç
del segle
XX
del segle passat
el Consell
Vaticà II
va
que s'havia celebrat
l'any 62
i 65
va reformar
la litúzia
i va suprimir
moltes manifestacions
que ells
argumentaven
que eren
aparatoses
en sota això
van caure
molts tipus
de processons
octaves
novenes
on se consumia
molta cera
però hi havia una cosa
molt curiosa
que és el
el fet que
durant l'ofici
de Tenebres
que normalment
és un ofici
que
ho hem documentat
en molts
papers
des de l'època medieval
fins al segle XX
un ofici
de Setmana Santa
hi havia un moment
que
s'anava apagant
el siri del Tenebrari
i el Tenebrari
és una cosa
que si aneu
per exemple
a la catedral de Mallorca
el museu
té uns
tenebraris
impressionants
però moltes esglésies
de Mallorca
l'han conservat
són uns canelobres
triangulars
amb set siris
que
en cada punta
són canelobres
amb unes puntes
i dalt hi ha els siris
llavors
s'anava apagant
progressivament
aquests
siris
a mesura que
s'anaven cantant
uns salbs
fins que al final
només en quedava un
en principi
hi ha
si no m'equivoco
són set per cada
set siris
per banda
per braç
com si diguéssim
però
és una cosa
que la podeu
veure molt clarament
perquè encara
es manté
les esglésies
de fet
es va suprimir
l'ofici
aquest de Tenebres
però realment
el canalobre
aquest
s'ha mantingut
com a peça
d'orfebreria
peça museística
i tal
i a Mallorca
la diferència
és que són
molt grans
i fan un aspecte
molt espectacular
llavors
tenia aquest costum
hi ha hagut
una sèrie de coses
que han anat desapareixent
a base d'anys
m'han llevant
una frase castellana
hem de dir allò
que no hi masfera
que la que arde
i hem de posar
el punt i final
tot i que encara
Déu-n'hi-do
si tens aquí
coses i aspectes
referents
al món
de la cera
recordem que
l'origen
del tema d'avui
era justament
la celebració
de Sant Antoni
el proper dilluns
i em penso
que ens has portat
un tema musical
sí, per acabar
un Compa
que alguna vegada
han recomanat
i jo que sempre
recomanem un Compa
que avui és
d'obligada recomanació
un disc editat
bastant recentment
per Disc Medi
que es diu
Sant Antoni
i el Dimoni
doble Compa
i llibre
on hi ha
algunes tonades
de Sant Antoni
hem posat
en aquest cas
d'un poble
proper
a les comarques
valencianes
a la província
de Castelló
concretament
que és
Benicarló
que hi ha una tonada
de banda
de Sant Antoni
i com precisament
la setmana que ve
Sant Antoni
ja haurà passat
haurà passat
Sant Maur
i per tant
ja estarem
en un altre
procés
amb fred
constipats
no sembla
ja veurem
ja veurem
esperem que no
ja trampa
ja trampa
la setmana vinent
probablement
entrarem en el món
de la salut
també
en els temes
de tradició
i cultura popular
perquè Sant Antoni
també en el fons
és un advocat
però dels animalons
Sant Antoni
és un advocat
per tothom
algun dels refrenys
que has dit
tu al principi
ens expliquen
una mica
aquesta creença
absoluta
amb Sant Antoni
com a
tu ens deixes
un tema musical
jo te'n regalo
un altre de refreny
diu
entre Sant Antoni
i Sant Sebastià
més fred
que entre tot l'any fa
i atenció
Sant Antoni
del Porquet
a les velles
fa carasses
i a les joves
fa l'ullet
recordin que
Sant Sebastià
no era un dels barbuts
adeu-siau Jordi
gràp
Fins demà!