Title:

La Rumba i el Garrotín: Cent Anys de Tradició Gitana

## **Història i Evolució del Garrotín i la Rumba a Lleida** L'episodi d'avui se centra a explorar les arrels i la vigència de la **música popular gitana a Catalunya**, especialment a la ciutat de Lleida. A través de la guia del Jordi Bertran, es descobreix que aquesta tradició no és només un gènere musical, sinó una eina de **convivència interètnica** que compleix un segle d'història documentada. ### **El Garrotín: Més que una Cançó** El *garrotín* es defineix com un gènere que combina música, ball i, sobretot, **improvisació**. Històricament, servia per a: • Celebrar esdeveniments comunitaris. • Improvisar versos amb temàtiques **picants o satíriques** sobre personatges públics, dones o situacions quotidianes. • Mantenir viu el **català gitano**, ja que a diferència de la rumba, el garrotín s'ha cantat tradicionalment en català. > "Els catalans no sabem cantar en les celebracions... el garrotín ens ajuda a redescobrir que realment en sabíem." ### **La Convivència Carrinclona** Un dels conceptes més rics discutits és el fenomen *carrincló*. A Lleida, aquest terme no té una connotació pejorativa, sinó que descriu la **integració absoluta** entre gitanos i paios al nucli històric. Aquesta relació es basava en compartir espais, festes i músiqes de manera normalitzada fins que la Guerra Civil i la posterior degradació dels barris van trencar aquesta dinàmica. ### **Figures Clau i Recuperació Actual** El programa ret homenatge a figures històriques i contemporànies que han mantingut viva la flama: • **El Marquès de la Pota** i **els Parrano**: Cantadors històrics que van mantenir l'essència en temps difícils. • **Carles Juste 'Lo Beethoven'**: Saxofonista i cantant actual que lidera la revitalització amb el disc *Nits de Rumba i Garrotín*. • **Manel Ponsa**: Educador social que utilitza el programa *Garrotant* com a eina d'integració social i artística per a joves. ### **Diferències entre la Rumba de Barcelona i la de Lleida** Tot i que la *rumba catalana* es va popularitzar mundialment als anys 50 amb figures com *El Pescaílla* a Barcelona, a Lleida ja existia una tradició prèvia. La rumba va acabar dominant el panorama perquè es va adaptar millor al castellà durant el franquisme, mentre que el garrotín va quedar més preservat dins l'àmbit privat de l'ètnia gitana en català.

['Garrotín', 'Rumba Catalana', 'Lleida', 'Cultura Gitana', 'Música Popular', 'Carles Juste', 'Convivència', 'Integració Social', 'Tradició Oral']