Fins demà!
Vostès des del matí de Tarragona Ràdio els recordo que si volen participar, gaudir d'aquesta rumescada popular que es fa al mercat, des del matí de Tarragona Ràdio també els convidem i poden venir a buscar al llarg del matí fins a la 1 aproximadament aquests tiquets en degustació.
Recordem que cada tiquet costa 5 euros i l'organització ens ha portat uns quants aquí a la ràdio per regalar entre els oients del programa uns 20 aproximadament, no els hem comptat, però vaja, tenim uns quants.
I mentre els tinguem aquí els poden venir a buscar tan bon punt s'esgotin, doncs ja ho direm per antena perquè no facin el viatge endevades.
Nosaltres seguim endavant, com dèiem, i saludem ja el Francesc Lledó del restaurant Marlot de Tarragona. Francesc, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Hem començat aquesta... L'hora anterior la començàvem parlant del periple mediterrani, aquesta magnífica exposició que s'inaugura al Museu Nacional Arqueològic.
I, de fet, continuem parlant una mica d'història, en aquest cas des del punt de vista gastronòmic, perquè ja han començat les activitats de Tarracoviva.
I Tarracoviva, de fet, jo no sé allò de l'ou i la gallina, però jo crec que primer va ser Tarracotaula i després Tarracoviva, o Tarracoviva i després Tarracotaula.
Bé, vam començar junts, o sigui, el que passa és que va començar com tot el que comença, que vam començar amb alguna cosa molt petit, vam començar a la plaça del rei,
si recordeu la primera activitat que es va fer va ser a la plaça del rei, va ser pràcticament només gastronòmic, hi havia algunes paradetes de coses, tipus la setmana medieval, saps allò amb alguna coseta.
Sí, que es venia alguna cosa.
I ja està, vull dir, el primer any va ser ja fa...
Vuit anys?
Doncs vuit anys deu fer ja, deu fer vuit anys, que va ser un...
Més anys tenen els romans, per tant, no farem aquí.
I llavors sí, a partir d'aquí se va anar fent gran, sobretot Tarracoviva, doncs amb totes les activitats ampliades de seguida cap al Camp de Mart, i amb invitats de fora, amb grups de reconstrucció de fora, anglesos...
Sopars a les muralles...
Sopars a les muralles, coses que, bueno, han anat endavant, endarrere...
Passant-nos els funts de l'àlbum de família, no?, del Tarracotaula.
Home, a poc a poc jo crec que són unes jornades que s'han anat instituint a la ciutat, i que jo crec que s'han d'instituir molt més, i que crec que hi ha molt, molt, molt a fer, encara, aquí dintre, perquè crec que...
Primera, que som romans, que és una ciutat que ho respirem pels poros, per tot arreu, que es veu, només cal sortir al carrer, el nom ja de la ciutat, ja t'ho diu, ja invita a romar.
I crec que estem en un punt que hem de decidir si volem tirar molt endavant o ens volem quedar on som, no?
I jo crec que, no ho sé, jo crec que jo soc ambiciós, no?, i a mi m'agradaria, doncs, que això fos una cosa referent per la ciutat, fos un referent, no?, en molts aspectes.
Jo, mirant la programació de Tarracoviva enguany, quan arribes a l'apartat de Tarracotaula, tinc la sensació que enguany es fa un parèntesi, és a dir, els establiments integrats a Tarracotaula, evidentment, posaran a taula aquests plats romans que ja tenen una gran expertesa a l'hora de cuinar-los.
Però tinc la sensació que és com un parèntesi, que dins dels restaurants es farà... i que una mica és el que tu deies, no?, que aquest any potser és un any de reflexió una mica de dia.
Escolteu, aquí això es pot donar-li més volada encara?
Jo crec que sí, jo crec que aquest any és un any una miqueta de transició.
De reflexió, com ha dit que hi diu, no?
Sí, perquè dintre els locals, evidentment, nant-nos al Marló, al Barquet, o en tots els locals que estem a Tarracotaula, farem el que hem fet sempre, una cuina romana autèntica, basada, estudiada, documentada,
i amb rigor, que això és una miqueta el que garantim des de l'associació Tarracotaula, i això es farà, es farà com cada any i es farà bé.
El que aquest any no fem com a associació és sortir a fora dels locals, no sortim ni al termopòlium, ni sortim a en cap sopar fora dels locals com a associació.
Després cadascú, amb el seu negoci, farà el que millor li sembli, no?
Però com a associació, no.
Per què? Doncs perquè, com tothom sap, el tema del menjar és un tema molt sèrio.
Nosaltres som professionals de la restauració.
A mi no m'agrada això de la restauració sempre que arreglem mobles.
Sou cuiners.
Són professionals, sí, jo soc cuiner, res de restaurador.
Són professionals de la restauració d'aquest ofici.
I llavors sabem que hi ha unes normes sanitàries que s'han de complir,
i que són molt estrictes, i que hi han de ser,
i que perquè estem donant menjar al públic, és una cosa molt sèria, no?
Llavors jo crec que per fer això s'ha de fer en unes condicions adequades, no?
I llavors aquestes condicions en un espai que puguem fer en un moment donat són difícils, no?
Ui, amb aquestes calors i tot.
Amb aquestes calors i tot això.
A veure, fins ara ho hem fet, no hi ha hagut mai problemes,
però doncs jo crec que s'ha de millorar,
i que per fer-ho bé necessitem aquest parèntesis d'aquest any
per pensar en noves idees, per pensar en noves solucions,
i poder oferir, jo crec que aquest, un dels pilars de la festa,
que és aquest termopòlium amb aquest menjar,
que sempre havia sigut un èxit, que sempre havia treballat molt bé,
però jo crec que hem de buscar una altra solució, inclús.
Jo fa molts anys ja que anem darrere de...
Jo crec que a la ciutat li aniria molt bé,
a la ciutat estic parlant ja,
perquè crec que és una cosa molt bona,
li aniria molt bé el fet de tenir un termopòlium fixo tot l'any aquí, no?
Jo crec que hi ha espais molt bons per fer-ho.
Tampoc cal que fos una cosa molt gran,
simplement és que l'Ajuntament habilités un espai en un lloc adequat,
jo crec que podria ser a prop de baix de la platja, no?
Allò, les granotes, on hi havia el parc de les granotes, vols dir?
Sí, per allí, jo no ho sé, això ja són coses que s'haurien d'afinar.
És una idea magnífica.
Però jo crec que seria un atractiu turístic genial per tot l'any,
jo crec que hi ha professionals per portar-lo,
evidentment això hauria de ser una concessió de l'Ajuntament,
però sempre a propietat de l'Ajuntament una cosa que fos d'ells,
i que seria un atractiu turístic genial,
inclús se podrien fer al sopar, se podrien fer moltes coses,
se podria fer ben fet, el que és el termopòlium,
no tenir un xiringuito de fusta...
En una estructura, allò ferma...
En una estructura, amb una reproducció autèntica,
no ho sé, hi ha mil possibilitats...
Un restaurant tematitzat, ni més ni menys, però amb la cosa romana.
A més, jo crec que hi ha l'espai, jo crec que hi ha les ganes,
i jo crec que això podria funcionar, però moltíssim,
moltíssim, a més, durant molts mesos de l'estiu a tope,
de primavera, estiu o tardor, que aquí és tot un estiu,
i inclús a l'hivern donar un motiu més per aquests viatges organitzats,
i aquestes coses.
Jo crec que seria una cosa genial, no?
I crec que es podrà fer, jo crec que amb temps i una canya,
i parlant amb les persones de l'Ajuntament que s'hagi de parlar,
i això, jo crec que, com van fer fins ara,
que lluiten per la ciutat perquè això funcioni,
doncs jo crec que sí que es podrà arribar a fer, no?
Però, doncs, així és el seu temps, necessita...
Són coses que no es fan d'avui per demà, no?
Són unes coses, doncs, que, com tot, s'han d'anar fent a poc a poc,
i que, a més, si es fa, jo m'agradaria que es fes molt ben fet,
vull dir, per fer-ho malament ja teníem el que teníem, no?
Jo crec que el que hem de fer és fer-ho ben fet,
i aprofitar-ho al màxim.
Jo crec que serà un recurs per disfrutar la gent que vingui de fora,
i els que som d'aquí, també,
perquè també un dia passejar i poder anar a prendre-te una beguda romana,
sigui una cervesa o sigui un suc,
o poder fer una tapeta romana,
amb condicions de veure un espai autèntic de com se menjava,
un menjador romà autèntic...
Posaríem uns triclíniums, no?
Amb triclíniums...
Tampoc cal que fos una cosa molt gran,
però hi hauria d'haver una part que, doncs,
que a l'hivern se pogués fer alguna coseta,
que es pogués reproduir una miqueta amb actors,
o amb mateixos clients, no?
Un menjador real...
No ho sé, evidentment és un tema molt complex i molt llarg de parlar,
però jo crec que és imprescindible per la ciutat,
és tota la meva opinió, clar.
És una idea magnífica, eh?
Ara falta, doncs, això,
que algú, doncs, s'atreveixi...
S'hi apunti.
S'hi apunti.
Soci capitalista, busquem per aquí,
que vulgui també.
No, més que un soci capitalista,
jo crec que és una cosa de la ciutat.
És que la iniciativa sigui com a més formada.
Jo crec que no és una cosa d'iniciativa privada,
perquè si fos així es podria fer,
no crec que hi hagués cap problema.
Però jo veig perquè sigui de la ciutat,
perquè jo crec que és un patrimoni més de la ciutat,
jo crec que és una cosa que hauríem de fer
una miqueta entre tots, no?
Doncs, mentre estira endavant això,
que és una idea que, qui sap,
es pot convertir en un projecte
i més endavant una realitat,
aquests dies, a diferents establiments de la ciutat,
podem tastar aquests plats,
que ja alguns d'ells ens són familiars.
Sí.
Tu en faràs el restaurant, no, Francesc?
Sí, sí, sí.
A veure, jo tinc la sort o la desgràcia
d'haver repetit bastants plats.
La sort és perquè agraden molt
i no me'ls deixen treure, no?
La desgràcia és que a vegades
t'agradaria fer coses noves.
però com que és una activitat tan curta
que durant a més...
Això és com els cantants
que sempre els demanen els bisos
les mateixes cançons,
doncs el mateix.
Exacte, exacte.
Que vas a veure un concert d'algú
i totes les cançons són les velles.
Bé, doncs això és una miqueta el mateix, no?
Com que és tan curtet,
com que és una activitat
que són encara no dues setmanes,
doncs la gent, per exemple,
jo el fetge d'anar a Campsirea
si el tragués potser em pagarien,
m'entens?
O la tonyina que faig també de segon,
és que clar, són dos plats
que agraden moltíssim, no?
Llavors, els primers, sí,
que pots anar fent coses diferents,
es pot fer una botifarra de l'Ucània
que jo algun any n'havia fet,
me l'havia fet jo,
o sigui, me l'emboteixo...
Aquesta no l'hem explicat.
No, és una llangonissa,
una llangonissa espaciada,
o sigui, perquè veiem ja
que la llangonissa ja la feien,
inclús la sacaven,
la llangonissa seca ja la tenien.
No deia ser una llangonissa,
però amb bastantes espècies,
perquè com que en aquella època
el tema de neveres,
sempre m'ho he explicat el mateix,
doncs s'havia d'espaciar bastant les coses.
I llavors, doncs,
és carn picada,
embotida dintre d'un budell,
del budell prim,
perquè sabeu que als animals
hi ha el budell prim i el doble,
el doble es fa servir més
per fer botifarres,
i el prim per les llangonisses.
Llavors, això és una carn de porc,
amanida,
amb forces espècies,
embotida dintre del budell prim,
i després cuita.
la cuien amb diverses salses,
es podria fer de diverses més,
però amb salseta.
És una botifarra,
una llangonissa molt bona.
Després,
jo un plat que m'agrada molt
i que l'he fet cada any,
bueno, quasi cada any,
cada any no,
però quasi,
és la carabassa,
perquè jo trobo que és una,
una miqueta la despedida de la carabassa
ja també,
perquè ja anem cap al final de la temporada
o ja s'ha acabat,
però encara tenim la carabassa,
és aquelles verdures
que van amb conserva ja natural,
o sigui que tal com surt de la planta
ja és una conserva,
que és d'aquelles savieses
de la naturalesa en aquest aspecte
i que s'aguanta molt bé,
o sigui,
la podem fer servir durant molt de temps.
Llavors,
aquesta carabassa
que ha desaparegut
de la gastronomia local
i catalana pràcticament,
que l'hem de recuperar,
i que té un gust dolç,
que s'adapta molt bé
a tot l'ús romà,
a més pensem
que en aquella època
no hi havia la ceba,
no hi havia altres coses
que avui en dia
les constituïm molt bé,
doncs llavors això
s'ha de compensar,
ai, perdó, la ceba sí, la patata,
doncs ho compensaven molt
amb carabassa,
doncs aquest plat de carabassa
també que va amb panses i pinyons
i aquestes cosetes
que estava força bé,
i en general de primer
doncs alguna amanilleta fresqueta,
amb aquestes vinagretes
que fan ells agradolces
amb la mel,
i alguna cosa més de verdura
també sempre amb alguna vinagreta,
o patines,
les patines també eren molt típiques,
la patina és el que en tenim
avui en dia per un puding,
doncs és un preparat
d'algun tipus
o de llet
o de caldo
o el que sigui lligat amb ou
i quallat al forn.
Que això ja ho feien també.
Això ja ho feien,
eren els reis de les patines,
eren de les coses
que més feien, no?
Perquè a més els permetia
donar formes
i decorar,
com que les gelatines
i aquestes coses
no les coneixien,
llavors si volien
fer un mollo
d'alguna cosa
amb alguna forma
per posar,
perquè ells com que menjaven
en pla en bufet,
s'hi posava tot al mig de la taula
i llavors se menjava,
doncs clar,
la presentació era
molt més important
que el gust pràcticament,
no?
O sigui,
el que es tractava
de fer-me muntar la taula
molt espectacular
i la patina
els permetia això,
no?
Perquè
doncs amb un mollo
rodó
et sortia una patina rodona,
amb un mollo
amb alguna forma
doncs te sortia
amb aquesta forma,
es podia decorar,
es podien treballar bé.
A més,
eren molt àmplies
perquè es poden fer dolces,
es poden fer salades,
les patines
es poden fer de mil maneres,
no?
I llavors era un dels plats
més agraïts
t'algun dels plats
que fas aquí.
Jo normalment
el feig de dana
que amb cireres
mentre hi hagi cireres
el mantinc, no?
El que passa
és que la cirera
és d'aquelles fruites
que dura poquíssim.
Ui,
hi ha un guany
que diuen
que això ja saps tu
que cada any, eh?
Cada any ja
la meteorologia
afecta la collita
i en guany
ja els pagesos
de la ribera
de la zona de Miravet
sobretot
uns ja han dit
escolta
que en guany
la cosa de la cirera
està fatal.
Ah, no ho sabia,
veus?
Això no ho sabia.
Amb tots els respectes,
segur, eh?
Perquè el temps
ha estat desastrós
però cada any
es diu això.
No sé d'on vénen
les cireres
no només
les nostres autotunes
d'aquella zona.
Home, jo sé que
per la zona
interior
de Tortosa
cap allà dalt
cap a allò que és
a veure
de...
Com t'ho explico?
Bueno, cap dalt a Vandellós
i tot allò
aquella zona de Palladal
allí n'hi ha forces
de cireres
a Lleida
suposo que evidentment
tota la fruita
Encara no
n'hem vist algunes ja
però una miqueta
passades de preu, eh?
Molt poques, sí.
Passades de voltes
jo tinc un plat amb cireres
a la carta
i...
I n'hi poses una.
No, és broma.
No, però doncs
costa't molt de trobar.
Costa de trobar, sí.
Costa de trobar,
costa't molt, eh?
Això que ja n'hi comença a haver
però doncs costa't.
I després la cirera
tampoc és una cosa
que s'aguardi molt bé
o en fas una miqueta
de conserva
o una compota
o alguna cosa.
I és molt delicada
per cuinar, no?
Perquè de seguida...
O no?
No, no, no.
És molt agraïda, al revés.
La cirera és superagraïda.
Més que la maduixa
que vam parlar
de cuina de la maduixa.
Sí, és la maduixa
la que es penseix
de seguida
amb el canvi de temperatura.
La maduixa és molt coba,
porta molta aigua igual.
La cirera també,
però la cirera té més consistència
i llavors és molt agraïda,
al revés, per cuinar
perquè, per exemple,
unes cireres
senzillament saltejades
a la paella,
fregides,
amb poquet oli,
te queden cuites
i senceres.
Tu agafes unes cireres,
per exemple,
un postre senzill i ràpid,
unes cireretes
amb una miqueta
de mantega clarificada.
Anem a fer una miqueta
de docència avui.
Mantega clarificada,
què és?
Al microones.
Al microones.
Agafeu la mantega
amb un bol
de plàstic
o de vidre
perquè pugui anar
al microones.
Agafeu una pastilleta
d'aquelles de 200 grams
o de 150,
el que us sembli,
i ho funeu al microones.
Capat?
Sí.
O no.
En aquest cas no cal.
Millor que s'evapori l'aigua,
no passa res.
Quan estigui completament fusa,
tal com la traieu,
la poseu a la nevera.
Fusa,
però que no bulli,
com si diguéssim,
sobretot,
fregir no,
perquè si vols
les bulletes aquelles
després és com a rancia.
Sí, fondre-la,
només és fondre-la,
completament,
però ha de quedar
completament líquida.
Perdó.
I llavors la posem a la nevera,
la deixem
per anar bé una nit,
i l'endemà
amb un ganivet
separem de les vores
i girem.
Tot el que caigui,
que serà líquid,
tot ho llancem tot.
Llavors,
amb un paper secant
d'aquests de cuina,
l'eixuguem,
la mantequilla per fora,
que hi haurà
com un...
amb un líquid blanc
enganxadet,
que és el suero.
El suero, exacte.
I llavors aquest suero
ja l'hem llançat amb el líquid
i a més li traiem
el que queda enganxat
a la mantega.
I ja està.
El que ens queda
és mantega clarificada
i hem tret tot el suero.
Que això és exactament
la matèria grasa 100%.
El greix.
El greix de la mantega.
Perquè la mantega
és una emulsió,
és una maionesa.
La mantega és una maionesa,
perquè ens en tinguem,
de greix...
De la llet.
De la llet
i una miqueta de suero
de la llet,
emulsionat.
O sigui, muntat.
I llavors
d'aquesta manera
tallem l'emulsió.
Per què ho fem això?
Doncs perquè quan han de fregir
amb mantega
el suero es crema.
I és allò que li dona
aquell color
que a vegades
és molt necessari
i molt imprescindible
de la mantega avellana,
aquell gustet
com amb aquell color marronós,
amb aquell gustet especial.
Doncs allò ho fa el suero.
Si ho traiem,
ho perdem,
que és el que ens interessa
en aquest cas.
Llavors agafem les cileres,
les saltegem
amb aquesta mantega clarificada
i quan ens n'han agafat
una miqueta de coloret
i tirem una miqueta
de sucre pel damunt
i caramelitzem.
I ja està.
Això ha deixat de refredar
amb un plateret.
Està boníssim.
Així en plan molt senzilla.
Acompanyades
amb la salseta també.
Si us agraden
menys dolces
li podem tirar
unes gotetes de vinagre
per contrastar l'acidesa
i l'adulcorant
el podem canviar
pel que vulguem.
Pot ser mel,
podem posar un sucre moreno
i podem posar
el que us vingui de gust
inclús.
També queden molt bones
amb una miqueta
de llet de pot
quan surten
saltejadetes
i llavors
només així saltejadetes
i fora del foc
i llavors
un reixonet
de llet de pot
de llet condensada
també queden
força bé.
Això no engreixa.
No.
És menjar fruita
i la fruita no engreixa.
És una manera
també de preparar
pràcticament
qualsevol fruita.
Això ho combinem
amb diferents fruites
podem fer una amanida
tèvia de fruites
i va molt bé
també per gustos
per temperatures
i per textures
acompanyades
amb un gelat.
Una amanida calenta
amb un gelat fred
a més en aquesta època
superbé
i aquest gelat
el podem fer
des d'aquests bèsties
que fem de vinagre
o aquestes coses
a un gelat normal
de vinilla
per exemple
amb la fruita hipotenal
superbé.
Això a vegades
has explicat
l'altre dia
sense anar més lluny
parlaves del gelat
de maduixa
aquests gelats
doncs hi ha
més sofisticadets
pel tipus de plàtera
esmentaves el de vinagre
el gelat de vinagre
de Modena
fer gelats
amb aquest tipus
de matèries
com ara un àcid
és més complicat
que amb altres productes
és una miqueta més complicat
és més complexa
perquè aquests altres
treballem amb iogurts
amb nates
que això li dona consistència
però clar
fer per exemple
aquest de vinagre de Modena
són més complicats
perquè són gustos molt potents
s'han d'equilibrar molt bé
després els àcids tallen
els làctics
llavors doncs
no es poden combinar
així a la brava
sinó que ja s'han de diluir
o s'han de
de barrejar amb sucres
s'ha de treure aquesta acidesa
d'alguna manera
és més complicat
són gelats
que a més
si no els fas molt ben fets
poden quedar molt bèsties
molt animals
llavors
a més
no són gelats
per menjar
en qualsevol ocasió
o sigui
un gelat pot ser molt bo
amb aquesta amanida
per exemple
jo estic fent ara
en el restaurant
amb el David
està fent
una amanida
de
tèbia
de fruites
amb un gelat de vinagre
si aquest gelat
el menges fora d'aquest context
és un gelat
molt potent
i que no té cap gràcia
però en canvi
amb aquesta fruita
li dona
una alegria
li dona una frescor
li dona
un digerir
perquè no oblidem
que és un postre
de restaurant
no és un postre de pasteleria
llavors
és un postre
després d'haver menjat
dos plats més
i és un postre
que ha d'ajudar
a pair
Escolta
ja per acabar
ens podries
explicar
algun platelet
senzillet
que puguem fer a casa
així una mica romà
no cal que sigui
una coseta senzilleta
allò per dir
calla
que farem aquest cap de setmana
un toc romà
doncs mira
podríeu fer per exemple
un flam
un flam romà
a casa
és molt senzill
jo us ho faig
per litros de llet
llavors vosaltres dividiu
a veure
amb un litre de llet
m'ho vaig apuntant
perquè amb això
ho estic
de memòria
un litre de llet
i fem
el de sempre
els 10 ous
això sempre
és la mateixa base
un litre per 10 ous
per fer un flam
llavors
ens hi posarem mel
en aquest cas
la mel
hi podem posar
per al lit
la mel
penseu
que és
un dolç
més dolç
que el sucre
per tant
la meitat
del que posaríem
de sucre
no
el poder
del corant
de la mel
és superior
al sucre
però no tant
llavors
hi podríem posar
per exemple
en aquest cas
de sucre
hi posaríem 250
i podem posar
una miqueta
menys de 200
190
o així
de mel
190
la mel
els ous
la llet
i llavors
aquí
els romans
és quan hi entrem
amb les espècies
i amb els fruits secs
aquí
queda boníssim
per exemple
amb pinyons
en ous
i panses
per exemple
agafem uns pinyonets
unes d'ous
i unes panses
els podem deixar
marinar una miqueta
amb la llet
si voleu
el dia abans
els deixem
amb remuller
amb la llet
amb tota la llet
amb el litre de llet
sí
sense els ous
però
perquè no es faci
molt bé
només la llet
i els pinyons
les panses
i les nous
tot marinant-se
amb la mel
si voleu també
i llavors
endemà
hi tirem els ous
de dues maneres
jo primer
col·laria
perquè a mi m'agrada
trobar els sencers
també es pot triturar
també es pot fer
meitat i meitat
també queda més bola
de fet
o sigui
si agafem la meitat
després d'aquestes
panses i pinyons
i això
i ho triturem
amb la llet
i els ous
ens agafarà més gust
el puding
la patina
en aquest cas
això seria una patina
això seria una patina
sí
i llavors
l'altra meitat
el deixem sencer
per trobar-ho
o amb un cop de ganivet
com a molt
per trobar-ho
dintre de la patina
pràcticament res més
senzillament
es pot fer un caramelo
es pot fer un caramelo
en aquest cas
podríem fer un caramelo
de vidols
podríem agafar
una miqueta de mel
la caramelitzem
al foc
i li tirem
un vidols
en lloc de tirar-hi aigua
en lloc de tirar-hi aigua
i tirem un vidols
el deixem reduït
ben reduït
fins que el caramelo
torni a fer
la bombolla del caramelo
i ho tirem
a la base
del motlle
de la patina
llavors pel damunt
li tirem la patina
i ho cuiem
com sempre al forn
al bany maria
a casa
si és un forn ventilat
i tot això
jo la cobria
al voltant
dels 140 graus
amb l'aigua
precalentada
fins a 95
fins que arrenqui
el bull d'aigua
però sense
els flams
de dintre
o sigui
li faria arrencar
el bull a l'aigua
al bany maria
i després
quan ja bulli
hi poses els flams
de dintre
i al forn
a 140 graus
si són individuals
amb mitjoreta
els tindreu fets
i allò que diem sempre
olles pres
10 minuts
10 minuts
si el motlleu és petit
sí
tindreu una patina
de pinyons
nous i panses
molt bona
i sembla senzill de fer
més senzillat
no té cap misteri
no té més
també el que feien ells
també era
si agafeu
per exemple
una massa
ells no en coneixien mai
gaire de masses
però aquí farem
una miqueta de concessió
a la modernitat
perquè estem parlant
de cuina de casa
si parléssim de restaurant
del que estem fent nosaltres
no fem cap concessió
però doncs a casa
podeu comprar una massa
tipus full
o tipus brissa
o això
llavors ens agafeu
una fruita
queda molt bo
amb peres
amb pomes
amb cireres
amb el que vulgueu
la tireu per damunt
de la massa
amb buit
amb cru
tal qual
per exemple
si són peres
tallades de dalt
baix sense el cord
així allargades
i fem allà
una presentació
d'aquestes de tarta
de peres tan boniques
i amb aquesta mateixa patina
la tirem pel damunt
això que hem fet
per fer el flan
i ho posem al forn
això ens quallarà
i s'arregarà
amb el costat
de les peres
amb els pinyons
i queda boníssim
i sense res més
sense res més
la massa
la fruita
posar-la una miqueta
de formeta
perquè no caigui
la massa
ha de ser tartaleta
tipo tartaleta
mullada
amb un motllo
d'aquests baixets
perquè no ha de ser alt
ha de ser un motllo
que tingui un dit
de fondo
o dos dits
com a molt
posem tota la fruiteta
ben posada
i tirem per damunt
com si reguéssim
que cobreixi
fins a quasi del tot
la pera
o les sideres
o el que tingueu
i el forn
el forn
a coure
a uns 150 graus
o així
o 160
també
aquí s'hi pot barrejar
un moment de formatge
si voleu
però queda molt bo
tal qual
us quallarà el flam
una miqueta diferent
del bany Maria
però molt bé
i amb les fruites
queda boníssim
també
doncs escolta
no ens ho pensarem més
és una bona proposta
ja també per començar
a fer alguna cosa
de cuina romana
a casa
Francesc Lledó
del restaurant
Marlott de Tarragona
aquests dies
amb la cosa de Tarragona
si volen venir
a dinar a casa teva
que truquin abans
millor
o què et sembla
sí a veure
entre setmana
al cap de setmana
al cap de setmana
sí
però bueno
entre setmana
normalment
sobretot
els middies
molt bé
i a les nits
doncs
és que depèn del dia
però al cap de setmana
és molt millor
avui que he tenit
doncs sí que hi haurà
molta feina
no sé per què
hi ha alguna cosa
és dijous
però tinc molta gent avui
llavors al cap de setmana
normalment
se treballa força bé
però bueno
sempre és millor
jo és que sempre
encara que em vagi a sopar
el xiringuito de la Pepi
jo truco
perquè bueno
m'agrada que sàpiga
sí perquè és un disgust
arribar i no poder
tec a la ferrània
l'altra cosa
és que vagis de pas
que estiguis no sé què
ja veurem què farem
però no costa res
planificar una cosa
que saps que has de fer
per força
vull dir menjar
hem de menjar
doncs deixem anar
que tens molta feina
com deies
i t'agraïm moltíssim
que hagis vingut una setmana més
aquí al matí de Tarragona
Ràdio Francesc Lledó
del restaurant
Marlott de Tarragona
gràcies
i fins la propera setmana
fins la setmana que ve