.
Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Aquí tenim el nostre esper, cuiner i amic per salvar-nos,
anava a dir la vida, o més aviat els estômacs aquests dies.
Se'ns recorden, l'altre dia parlàvem aquí al matí de Tarragona Ràdio,
que ens hem de moderar, tot allò...
Però clar, també ens podem moderar d'una manera agradable
i com a bona pel paladar, no?
Que no sigui només bona per la salut, tanta salut.
També el paladar l'hem de mimar una mica, no?
Home, ja ho sabeu de cada any que després de Nadal...
Toca verdura.
Sempre toca una miqueta de bondat i una miqueta de verdura.
A més, que és una època que n'hi ha força i és bona,
i sobretot la reina, la carxofa, ja la tenim en ple...
I no està malament, eh?
Te'n recordes que abans de festes dèiem que la carxofa no estava bé encara i ara sí?
Ara sí, perquè ja fa fred, el carxofa el que vol és fred,
i llavors, doncs...
A veure, és una verdura molt agraïda perquè la pots fer com vulguis.
O sigui, fes-ho des de més frigideta,
encara que és potser de la manera menys saludable.
Home, pel tema d'avui no, però en fi...
Però doncs, a veure, saltejada, amb un puré, amb un sufle.
Jo avui us volia explicar un sufle de carxofes.
Oi, a la brasa.
A la brasa, està boníssima.
Boníssima.
Fet allò amb unes gotetes de vinagre al vapor, amb una miqueta de pimentón, també.
A la brasa, de tota la vida, allò al foc.
El que passa és que el foc a la brasa a casa no en tenim.
Però allò fet així com a la planxa també és ben bona.
Molt bona, molt bona, molt bona.
És que la carxofa, per mi, és la reina de la verdura.
Jo tinc uns amics que estan a Suècia
i m'ho expliquen que allà dalt s'estan pagant a 200 pessetes, 250, cada una.
Cada carxofa?
Cada carxofa, sí.
Allà el tema de fruita i verdura ho tenen magre, eh?
I mira que aquí ens queixem perquè és la cara, però...
Però se n'exporta molta, n'hi va molta directament allà
i llavors moltes vegades quan arriben així massivament
no són excessivament cars aquests productes.
Però en el cas de la carxofa m'ho explicaven com una anècdota, no?
Perquè potser no està molt generalitzat el consum i doncs els pocs que arriben...
Ho deuen tenir també com un producte una mica exòtic, no?
Com aquí podem tenir altres coses que ens arriben d'importació.
Sí, sí, sí.
De totes maneres no ens volem posar negatius i pessimistes,
però sí que s'ha de fer aquella referència gairebé obligada
que la verdura, com altres productes alimentaris,
doncs tenen diferents graus de qualitat i també diferents preus.
I el tema de la fruita i la verdura,
tots ens sorprenem sempre fent aquell comentari de
la fruita ja no té el gust d'abans, la verdura no té el gust d'abans
i no és un tòpic, és una realitat evident.
El que passa és que a les persones ens acostumem a tot
i si tenim una mica de memòria a les papiles gustatives
ens n'haurem adonat que la verdura d'ara no té res a veure
amb la que consumíem fa 20 anys, per exemple.
Sí, és un producte intensiu que fa que els preus puguin ser més baixos
i que tothom no pugui menjar més.
Home, si és per això encara, no?
Però doncs es perta, es perta una mica,
és allò que hem dit sempre del peix de peixofectoria o el salvatge, no?
I han de ser aquests productes, jo crec, almenys.
Però doncs també hem de saber el que comprem.
Es nota molt en els tomàquets, per exemple.
Els tomàquets és de les hortalisses que es nota més aquesta diferència d'abans i ara.
Sí, perquè aquesta del Benac o de Montserrat,
si està feta intensivament tampoc té...
De gust de res.
No, no, és que...
M'explicaves abans que havies vist en un reportatge
una manera de fer tomàquets, que ja era una cosa supersònica, vaja.
Em sembla que era hidropònic,
que, bueno, això els que no hi entengueu, evidentment, ja ho sabeu tot, no?
Però doncs a mi em va xocar, no?
Que és un cultiu intensiu que es fa d'Andalusia, sobretot,
a veure, es fa en molts llocs, suposo.
Però doncs allí hi ha una producció muntada en sèrie molt important
d'invernacles que fan quilòmetres
i llavors a dintre hi ha les plantes, totes organitzades,
com una fàbrica molt, molt ben organitzat, tot,
i que no tenen terra, estan plantades amb una espècie de suro,
una esponja rara.
I només xuclen aigua.
I només xuclen aigua que ells els donen ja amb tot el menjar i tot, no?
I aquestes plantes arribaven a créixer entre 12 i 15 centímetres diaris.
Això és el que més m'ha fascinat, eh?
12 i 15 centímetres diaris de creixement, clar.
En dos dies tens la tomaquera plena, ja.
Una tomaquera, la plantaven,
em sembla que van dir 8 setmanes de creixement,
2 mesos de producció.
I després una altra, 8 setmanes de creixement,
2 mesos de producció.
Les patates, les tomagues, totes iguales,
totes del mateix pes.
Els pebrots, doncs també.
Tu a quin color vols el pebrot?
Te'l feien al color que volies, te'l feien a mira.
Quadradets, tots allò, tots...
I volem que el pebrot sigui quadrat,
o la vergínia, volem que brilli molt,
que tingui aquesta mida tot molt manipulat
i molt estanteritzat, no?
Però diu que també és una miqueta culpa nostra, no?
Perquè diu que és el que vol el mercat.
Vull dir, el mercat que hi som nosaltres, no?
Vull dir...
I aquells que no els convingui,
doncs tenen sempre l'alternativa del cultiu ecològic,
més car, amb distribució irregular,
perquè no se'n troba.
Sí, sí, home, diuen...
Jo, pel que vaig veure en aquest reportatge,
està bastant ben legislat a Espanya.
Però és la distribució, el que...
Encara que hi ha molt poc consum,
o sigui, a Espanya em sembla que es va parlar
de menys de l'1% de consum.
En canvi, de producció, és força endreçada.
Però l'esporten molt, aquesta verdura.
L'esporten molt, sí.
Aquesta verdura s'ha vend molt a Alemanya,
a Estats Units, sobretot,
és el primer consumidor del món amb verdura i fruita ecològica.
És el risc del plàstic, podríem dir.
Sí, sí, però clar, se'n van donant compte.
A més, és un país que hi ha un poder adquisitiu mitjà elevat
i llavors només poden permetre aquest tipus de productes.
Però està molt de moda.
Han menjat tant de plàstic, suposo,
que s'han donat compte abans que nosaltres.
Han descobert el gust per la verdura.
I, a veure, evidentment, deien,
per un estudi fet per la Universitat de Londres,
que tenien 10 vegades més aportació mineral
a un producte ecològic que un producte intensiu.
10 vegades més, no un 10%, sinó 10 vegades més.
Entre 10 i 50, van dir.
O sigui, depenia del producte.
Per què?
Perquè, clar, suposo que quan se fa una cosa en temps,
acumula més...
I l'aportació de la terra.
Clar, acumula més coses.
En canvi, quan ho fa ràpid,
suposo que es deuen generar només aigua.
No ho sé, no hi entenc jo.
Ens neguem a tenir un microscòpic a la cuina.
Sí, això tampoc.
Mengem el que comprem, pensant que tot és bo,
perquè, si no, escolta, ens amargaríem la vida
i no és qüestió d'això, sinó tot el contrari.
Home, sempre el que hem dit,
sempre rentar les verdures.
Molt ben rentades.
Amb aigua freda i abans de consumir-les, sempre.
Millor sempre si ja les rentem abans de desar-les,
perquè així no estem contaminant res,
ni la nevera, ni res.
perquè, si no, doncs se n'han acumulat les coses.
O sigui, el millor és arribar de la compra
i abans de desar-la ja passar-la per una aigua.
Evidentment, depèn de la verdura,
perquè n'hi ha que...
Unes bajocas no ho farem, no?
Sí, sí, se'ns pot, se'ns pot, no?
I a part, se'ns pot fer molt bé,
segons quina verdura, per exemple,
un enciam no el podem rentar només arribar,
l'han de rentar abans de consumir, no?
Però la fruita, per exemple, sí.
La fruita, sí.
La fruita, també, és que està sempre normalment a l'abast,
fora de la nevera,
i es pica en un moment donat,
se menja i no te la rentes,
doncs millor ja rentar-la quan arriba, no?
L'únic de les verdures,
consumir-les totes i variades,
perquè jo crec que també és molt important
variar dintre de les verdures.
A més, en la varietat està una mica del gust, no?
Perquè si mengem patata i vejoca,
per exemple, cada dia,
tothom sap que hem de menjar verdura,
i parlant d'uns verdura,
el sinònim és patata i vejoca bullida, no?
Sobretot els nens,
que és de les poques verdures que toleren.
Doncs, si ho fem sempre així, ens avorrirem, no?
I encara que sigui una més bullida,
si un altre dia hi fem, doncs,
una altra cosa, col i patata,
un altre dia, o hi afegim bròquil,
o fem una menestra, fem més verdures,
o ens la mengem amb el suc,
allò ens donen una miqueta de substància al suc,
o, per exemple, les bullim amb un caldo de gallina,
o, saps, dintre del mateix...
En forma de sopes, també, no?
Sí, o talladetes.
Oh, talladetes estan boníssimes.
Si vosaltres agafeu verdura variada
i la talleu molt fina, molt fina, molt fina,
o sigui, per exemple, vejoques, molt finetes,
una miqueta de col tallada fineta,
inclús enciam, i queda molt bé,
la pastanaga, naps, i queden molt bé, també,
que és una verdura també poc coneguda,
o poc utilitzada, ja.
I canamanida és molt bo, també.
També, escaldadets o no.
Després, que més, i...
Bueno, tot el que vulgueu de verdura,
però aquí, el que vulgueu,
el tallat molt finet, molt finet,
un caldo de gallina,
amb una miqueta d'oli d'oliva,
que bulli, i quan ja estigui bullint,
tireu totes les verdures a l'hora a dins.
Les feu bullir, res, dos minuts, o tres,
i les tragueu del foc.
Queden totes com el dente,
queda una sopa de molts colors,
i queda boníssima.
I té l'avantatge que es fa en un moment,
l'única feina que hi ha és tallar la verdura, no?
Això ja depèn de la habilitat i de les eines de cadascú
a l'hora de tallar,
però, doncs, de veritat que és una cosa
que val la pena tastar-la,
perquè és senzilla.
Espinats amb bledes,
hi ha moltes verdes.
Moltes, moltes.
Carabassó.
Moltes, moltes.
A més, tot el que és la fulla verda
et permet fer moltes coses,
també, com les truites, que són boníssimes.
Et permet...
Bueno, mira, els soflers.
El soflé de carxofa,
així és el que ens proposes avui.
Sí, avui us volia proposar aquest plat,
que és un plat senzill,
i inclús és un plat que pot ser de règim,
si el fem lleuger,
es pot fer de moltes maneres,
però, doncs, pot estar dintre d'un règim,
i és diferent,
i és una miqueta més festiu, i això.
I, a més, el podríem fer amb peça gran
per compartir,
encara que el soflé
no és una cosa que hagi gairebé de servir,
diguem-ne, una vegada inflat,
però, bueno, quan ho fem a nivell domèstic,
ho podem fer.
Però el soflé és de les coses
que fan por fer-les a casa.
És d'aquelles coses que dius...
Calla que...
No, no, no té secret un soflé,
no té massa secret.
A veure,
quin és el fracàs d'un soflé que no puji?
Doncs, bueno...
Et semblarà poc.
I què?
El pots menjar igual.
No ho mengem.
Sí, sí, és que no té...
No afecta pel gust ni res.
No, no, no.
El soflé és una base d'una crema,
és fer una crema d'una verdura,
crema puré,
una mica una crema espessa,
però poc pesada,
vull dir, doncs.
Per exemple,
hauríem de fer
una crema de carxofes,
que és el que estàvem parlant,
si la volem fer
amb un soflé light,
diguem-ne,
doncs només és agafar-les,
donar-los dos tomets
amb un oli d'oliva
no molt calent,
perquè aixequin el gust,
però no les vull enrossir,
en aquest cas,
només és aixecar-los el gust,
amb una miqueta de ceba,
per exemple,
i si volem que siguin molt light,
ja està,
i si no,
hi podem afegir unes patates, també.
Llavors li donem dos tops
en aquest oli,
hi tirem un caldo,
perquè quedi més bo,
un caldet de gallina,
poqueta cosa,
perquè el que vol hem de fer
és fer un puré,
i llavors tapem
i deixem que es cogui tot,
que es cogui ben cuit.
Llavors,
les carxofes,
evidentment,
només el cort,
perquè després
n'hem de fer puré.
Llavors ho passem
o pel túrmix
o pel passapurés,
a mi m'agrada més
amb el passapurés,
tal com queda un soflé,
i la verdura,
perdó,
escorreguda,
amb l'aigua guardada,
i passem els sòlids
per un passapurés,
ens quedarà un puré espès,
llavors aquest puré
el rebaixem una miqueta
amb l'aigua de la cocció,
fins que ens agafi
una textura
tipus puré de patata
d'aquest de menjar
d'acompanyament,
saps?
Una textura
densa,
però a la vegada
cremosa.
Llavors això,
per anar bé,
un soflé
s'ha de deixar refredar,
això ho podem tenir
a la nevera,
o ens podem menjar
aquest puré
d'acompanyar
el que sigui,
i l'endemà,
amb el que ens ha sobrat,
perquè ha d'estar fred
per anar bé,
perquè després s'ha de barrejar
amb clara d'ou.
Si ho barregem amb clara d'ou
quan està calent,
la clara se'ns desfarà
de seguida
i no ens pujarà bé
el soflé.
Llavors,
aquest mateix puré,
l'endemà,
amb unes clares d'ou
muntades,
a punt de neu,
amb una miqueta de sal,
i amb una pala,
els hi barregem,
els hi afegim
amb compte
de no trencar
l'estructura
de les clares,
i ho posem al forn,
amb un forn
a tota pastilla,
per exemple,
pot anar dalt i baix
al màxim,
a 200,
no sé,
quan tingueu el forn,
i posar el soflé
amb una alçada mitja
tirant avall
perquè no se'ns gratini
de seguida.
Veureu que
el temps de cocció,
aquest soflé,
estic parlant d'un soflé
per 4 o 5 persones,
o sigui,
el podem agafar
amb una cassola,
inclús a casa,
o amb una paella,
es pot fer,
i llavors el posem
al forn,
això ja ho veureu,
però normalment
en 10 minuts,
no,
amb aquesta mida
uns 20 minuts,
uns 20 minuts,
i veureu que
us puja,
us puja,
us puja,
us puja,
i després quan ho tragueu
se'ns baixarà,
i arribarà a la taula
baixat la majoria de vegades,
no passa res.
Però el gust...
No és un fracàs
perquè és això,
el soflé puja i baixa,
però veureu que li donen
una manera diferent
de menjar una crema
de verdures,
un puré de verdures.
Tu ho podem fer,
tu ho comentaves
amb la carxofa,
però amb qualsevol altra verdura.
Amb qualsevol,
es pot fer,
inclús barrejar antigustos,
amb carabassa,
es pot fer amb el que vulgueu,
vull dir,
amb pastanaga,
queden molt bons
els soflés també,
amb espàrrecs,
també s'hi poden posar
tropezones,
en aquest mateix puré,
un pic que el tinguem fet
i barregem les clares
i podem posar
trossets de pernil,
per exemple,
amb la carxofa
i quedaria boníssim,
o al moment
de posar el forn
hi podem posar
una miqueta de formatge
arreglat al damunt,
llavors ens farà
una miqueta de crosta
de formatge,
no ho sé,
es pot fer,
es pot també
posar-hi un full,
una miqueta de pasta de full,
llavors
pots fer el soflé
dintre d'un full,
però
hi ha maneres
més sofisticades
i
el tema del full
hi engreixa una miqueta més.
Clar,
és que si entrem
en aquest territori
de fer les verdures
amb un full
o amb uns sofregits
o amb uns pernils,
amb una pasta,
amb les coques
de verdures
que també estan molt bones.
La pasta amb verdura,
també.
La pasta,
la pasta amb verdura,
per exemple,
uns espaguetis
amb unes carxofetes
i pernils
estan boníssims
i és un moment.
Jo tinc...
Queda allò
a barrejar,
sofregir una mica
el pernil,
les carxofes...
Tot junt,
jo hi tiraria
la carxofa
i el pernil tot junt
o inclús
primer la carxofa
i després el pernil
perquè a mi el pernil
m'agrada que si tocar el foc
pum pum,
només,
saps?
Perquè si no,
queda molt...
Primera que hi ha pernil...
I com a estallós,
també,
no?
No,
i a part del pernil
que li canvia evidentment
la textura,
aquells greixos fregits
ja comencen a canviar
una miqueta
la qualitat
del plat,
no?
En canvi,
un pernil
amb el seu greix
fresc,
bueno,
fresc de sec
del procés
que ha passat ell mateix,
aquell greix
és més agradable
i més va pel cos
que no pas després
no va passar
per la paella,
no?
Llavors val més
que el deixem bastant cruet,
eh?
Tindrem el gust
del pernil fresc
i si no,
també li podem posar
el damunt
després sencer,
com si metgéssim
un meló en pernil,
doncs,
unes carxofetes
amb pernil,
amb el pernil sencer.
amanida de carxofa crua,
que està d'escàndol.
Amanida de carxofa crua
i com l'hem de fer?
Això s'agafeu...
Han de ser carxofes
que siguin bones
i fresques,
no comprar-les avui
i fer-les d'aquí una setmana
perquè surten aquells pèls
a dins de la carxofa...
Però allò el pèl,
el pèl és la...
És que la carxofa
és una flor,
i el pèl
són els estambres,
és la...
I llavors això
hi hauria de ser sempre
perquè és una flor,
llavors l'únic problema
que té aquell pèl
surt quan la flor
està molt desenvolupada.
Llavors quan la carxofa
és vella,
és gran més aviat.
Quan són joves
no en té de pèl a dintre.
Llavors...
Per tant,
si les comprem
i les obrim
és que hem comprat carxofes
ja una miqueta
passades de bautes.
Exacte.
Si veieu que hi ha pèl a dintre
és perquè estem a finals de temporada
que això passa amb totes
llavors...
Sí, però les compres ara?
No, ara no.
Ara si estan bé
no n'ho hauria de tenir.
Si estan bé
no n'ho hauria de tenir.
Doncs les netegem
deixem anar més al cor
les tallem
damunt de la taula
on treballem
una miqueta de llimona
a les mans
a la fusta
i al ganivet
perquè no se'ns tornin negres
les carxofes
les tallem molt finetes
així
o sigui
posades de boca per avall
damunt de la fusta
i tallades
un costat a l'altre.
A màquina no?
Sí, també.
També podria ser?
També.
També queda molt bé
vull dir
ara si voleu fer a mà
amb un ratllador
però no
el ratllador ha de ser pla
ja vull làmines
de la carxofa
ben finetes
llavors s'estenen
en una safata
on hi haurem posat
una miqueta d'oli d'oliva
a baix al cul
amb unes gotetes de vinagre
a mi n'hi agrada
una mica de vinagre
llavors
poso les carxofes
anar-les posant a jugudes
damunt de la safata
i posarem
una altra capa
d'oli
vinagre
i sal
llavors al damunt
com si fessin bucarons
com aquell que hi dius
sí
sí
però no tan bèstia
amb menys quantitat
de...
sí
no es tracta de marinar-la
sí que es tracta de marinar-la
perdó
però no amb immersió
sinó per contacte
o sigui
seria com una vinagreta
com si tinguéssim una vinagreta
que de fet és el que estem fent
una vinagreta
i llavors
això ho acompanyo
amb un pernil tallat
amb Juliana
tallat molt petitó
o sigui les puntetes
i tot això
el pernil tallat molt petitó
barrejat amb
boli d'oliva
sal, pebre i vinagre
i s'exat una miqueta
dintre d'un pot
perquè se'ns barregi bé
i tirat pel damunt
de les carxofes
el pernil cru
cru completament
cru completament
i veureu
no té res més
ja està
i quanta estona
ho hem de deixar?
per anar bé
el marinadet aquest
mitjoreta
o entre 10 minuts
i mitja hora
vull dir
fer-ho
acabar de preparar
i anar a dinar
no s'hi pot deixar
molt de temps
perquè la carxofa
es va oxidant
encara que ets la llimona
que ets el vinagre
que ets l'oli
vull dir
no és una cosa
de fer d'avui per demà
a més la carxofa
quan és tendra
fa crec
saps?
aquestes laminetes
fan crec
i estan increïbles
en canvi la que té un dia
ja es posa tova
llavors ja no és tan agradable
veureu
la carxofa crua
és un descobriment
si no la coneixeu
és molt bona
molt bona
té una textura
així cruixent
que sorprèn
una miqueta
com la pastanaga
i un gust
molt agradable
l'únic que diuen
doncs que
per exemple
per les mares
que tenen nens lactants
que diuen
que dóna mal gust
ah sí
diuen que és amargant
després per la llet
diuen
però no
aquestes coses
semblen una mica d'abans
semblen
semblen
potser és veritat
vés a saber
el tema de la carxofa
alguna vegada
em penso que ho has explicat
però no està de més
avui que hem parlat
d'aquest producte
tu vas explicar
que és perquè no
es fessin negres
quan les volen
posar una mica de farina
a l'aigua
sí
és una de les maneres tradicionals
és una de les formes
farina i vinagre
les dues coses
les dues coses
s'hi poden posar
una miqueta de farina
i una miqueta de vinagre
la farina li fa com una pel·lícula
li enganxa la pell
la pell a la part de fora
de la carxofa
i fa com una pel·lícula
protectora
i fa que no es tornin
fosques
de seguida
perquè
si s'hi heu fixat
per exemple
si heu fet
les carxofes
amb patata
per exemple
bullides
i les heu guardat
pel·lícula
la patata
la patata
ha quedat
verda
s'ha contaminat
de seguida
té un poder d'oxidació
molt gran
la carxofa
no sé exactament
quins productes
la componen
perquè tingui
aquestes particularitats
però realment
és especial
una altra manera
de menjar-les
que ara se m'acaba
d'acudir
perquè l'altre dia
ho vaig fer
i em va agradar molt
és
agafar la carxofa
i ja parlant
de plats
lleugers
entre cometes
també
aquest per exemple
fem una pilota de caldo
fem la pilota
com sempre
amb la carn picada
l'ou
el parrellat
els pinyons
la sal
el pebre
i una miqueta
d'anol moscada
i una miqueta
de canyella
fem la pilota
i llavors
agafem els carxofes
les netegem
deixem el cort
i les fulles de dalt
però totes comestibles
i llavors
amb una cullera
fem una miqueta
de forat al mig
per treure-li els pèls
si n'hi hagués
i llavors
farcim la carxofa
de pilota
d'aquesta pilota
que han fet
del caldo
com si fessin
la pilota del caldo
però
deixant-la de dalt
que faci com una torxa
o sigui
amb una miqueta
de pilota
que surti per dalt
és a dir
no com es feien
els tradicionals
cors de carxofa
farcits
sinó que aquí
deixes la fulla
deixo una miqueta
la fulla exacte
perquè em faci
una miqueta de niu
i llavors
hi poso la pilota
i n'hi deixo
que en surti per dalt
com si fos un cucurutxo
un polo
d'aquests de gelats
llavors
amb una safata
fonda
d'aquestes
que poden anar al forn
però fonda
vol dir
que tingui almenys
4-5 dits
i anem posant
les carxofetes
quan les tinguem
totes fetes
ho cobrim
fins a la meitat
de caldo de gallina
i ho posem al forn
llavors
acullem les carxofes
al forn
amb la pilota
i el caldo
i ja està
és un primer plat
segon plat
no ho sé
és una cosa així
mixta
jo crec que és un plat
que va molt bé
per sopar
no porta gens
de feia
encara que ho sembli
perquè
a veure
és la pilota
la carxofa tal qual
en cru
i la pilota en cru
també
i la pilota en cru
llavors se col tot junt
amb aquest caldo
i queda molt bo
Déu-n'hi-do
i ara penso que
li podríem posar
altres farcits
també
del que es vulgui
clar que sí
i a més això també
llavors
si aquest farcit
de pilota
emves de ser de pilota
amb la canyella
i tot això
el fos de mandonguilles
per exemple
el podem fer llavors
amb salat
com a segon plat
i llavors
fem un sofriget
de ceba i tomàquet
i les collem
a dintre
les carxofes farcides
amb aquest farce
de mandonguilles
amb la ceba i tomàquet
ofegades
allò
amb l'olla tapada
xup xup
i ho faràs
i totes tan boníssimes
fetes així
no ho sé
si la carxofa
tallades a làmines
a la planxa
com si fos un bistec
tom i tom
també
és una mica de sal a la paella
com expliques tu sempre
és una altra opció
més lleugera
que aquesta
que donaves tu
les carxofes
cada any en parlem
perquè realment
és un producte
que és prou conegut
als consuments
o com d'altres
que hem comentat
alguna vegada
però és una assignatura
que hem de provar
cada any
com les faves
les faves
com els pèsols
i com els calçots
que d'aquí quatre dies
també n'hauríem de parlar
ja hi són els calçots
ja hi són
fa temps que es veuen calçots
però allò
el programa que ve
en podem parlar
podem fer
a més verdura
i a més és una verdura
molt sana
en podem parlar
perquè es poden menjar
crus
que és una de les maneres
que no s'acostuma
però coneguda
no?
poc coneguda
sí
en amanida
i així vols dir?
en amanida
estan boníssims
amb amanida
els calçots
i no s'acostuma a fer
perquè no es coneix
tenim l'acostum
de menjar
sempre a la calçotada
allò al foc
i es pot fer
de mil maneres
o sigui
és un substituït
de la ceba
o del porro
que faríem
imagineu-vos una quix
de porros
però de calçots
de calçots
en vez de fer
la quix lorenc
de porros
doncs fer-la amb calçots
és molt més dolça
i molt més bona
un ensabat
de galeres
per exemple
en vez de fer
un ceba
fet amb calçots
està d'escàndol
el romesco
si fem el romesco
amb calçot
en vez d'amb ceba
també té un altre gust
no ho sé tot
o sigui que substituïm
la ceba pel calçot
amb les verdures bullides
amb moltes coses
n'enparlem
n'enparlem al pròxim programa
si vols
sí perquè deies tu
que el calçot
ja fa temps que va
però és ara
de moment
és ara quan es menja
la calçotada
quan ve de gust menjar
ara gener i febrer
són els reis
són els mesos
amb aquest fred
a més a més
convida a fer
a parts d'aquest tipus
sí a més
amb el carnaval
i tot això
doncs convida a menjar
i convida a fer calçotades
pel que expliques
ens donem de treure
una setmana
amb la carxofeta
a la planxa
però la setmana vine
tornarem a la càrrega
Francesc Lledó
del restaurant Marlot
de Tarragona
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
una vegada més
i ens retrobem
el proper dijous
molt bé
a vosaltres
adeu
a vosaltres
la setmana
i estvis