...
Tot i que sigui dijous sant, avui també farem i podrem saludar el Francesc Jadó del restaurant Marló.
També estarem una estona als fogons fent aquest espai setmanal de cuina.
Francesc Jadó, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
És dijous sant, però tu estàs aquí, entre altres coses, perquè a més el restaurant aquests dies el teniu obert
i en ple rendiment, podríem dir, no?
Sí, sí, sí. Aquests dies, bueno, aprofitant les festes i que a més estem situats a la part alta,
que és una miqueta el cor, no?, de les festes d'aquí de Tarragona,
obrim tota la setmana, inclús diumenge, diumenge a dinar i a sopar, tot el dia.
A partir de dilluns sí que ens prenem tres dies de festa, dilluns, dimarts i dimecres,
però doncs aquesta setmana tant el Quim Quim com el Marló els tindem oberts, sí.
Molt bé, doncs dilluns a Pasqua és gairebé obligat, entre altres coses,
perquè és aquell dia que es diuen d'anar a menjar a la mona,
i justament en relació a això en parlarem avui amb el francesiador perquè són dies també,
que sigui per la mona o pel que sigui, també arriba una mica el bon temps,
arriba la primavera, són dies en què molta gent acostuma a sortir a menjar fora de casa al camp,
a fer o costellades o un arròs o el que sigui, i d'això avui en parlarem.
Sí, avui volia plantejar aquest tema perquè és un tema d'actualitat, diguem-ne, d'actualitat imminent,
perquè són festes, perquè sobretot a partir d'avui ja que demà ja és festiu,
i llavors la gent doncs tenim tendència a aprofitar per sortir al camp,
per tocar, estar un mica més a contactar amb la natura,
i fer els típics arròssos, les calçotades que encara en queden,
les costellades que dèiem, inclús les sardinades, no?
Bueno, jo crec que és una cosa maca de fer,
que a més ajunta molt els amics o la família amb les que ho fem,
és una cosa que participa tothom, o me la que hauria de participar tothom,
jo trobo que és una festa que l'hauríem de fer entre tots, el menjar i tot,
i que s'ha de promocionar, però també s'han de tenir en compte unes quantes coses,
perquè estem en una societat ja cada vegada més poblada,
i hem de respectar una miqueta, ha arribat un moment que hem de mirar en quin espai estem,
i hem de respectar una miqueta l'entorn.
Cada vegada és una mica més difícil fins i tot trobar llocs idonis,
a no ser que tinguis ja la teva pròpia casa de camp amb el terreny.
Si vas una mica per llures, cada vegada potser més complicat.
Sí, sí, a veure, sí, evidentment si tu tens casa teva no hi ha res a dir,
però doncs si has d'anar fora en un lloc públic, diguem-ne,
o en un bosc o el que sigui, primer en un bosc no, no pot ser,
a no ser que sigui una propietat privada i organitzada amb uns fogons i ben fet,
però en general no es pot fer foc al bosc, ja ho sabem tots,
però sí que hi ha instal·lacions més o menys públiques que no sé exactament com funcionen
perquè no conec políticament com va això, però jo conec algunes ermites
i alguns llocs que hi ha uns cremadors públics que pots anar allí amb la teva carn,
amb les teves arrossos o amb el que vulguis, i els pots fer servir.
N'hi ha de molt bonics, n'hi ha de molt interessants, ben situats,
són dies que també estaran bastant plens, suposo, perquè tothom hi anirà,
però s'ha d'acabar aquí. Jo et desaconsello totalment anar a altres llocs
perquè és perillós i perquè, a més, us poden posar la multa amb tota la raó.
Abans de sortir, Francesc, el que hem de fer és tenir-ho clar on anem
i tenir clar què hem de portar.
Si no, si fem el cotxe, a veure, anem a fer una costellada,
no crec que sigui un bon dia per fer-ho.
El que hem de fer és preveure-ho una miqueta,
inclús si és un lloc que hi ha telèfon, que n'hi ha alguns,
hi ha algunes ermites i alguns llocs, doncs jo que sé fer una trucada,
si és possible, o mirar, a veure, informar-nos una miqueta
d'aquest dia on anem a fer aquest àpat.
Perquè si no, ens podem trobar a la cureta de l'autovia
intentant encendre un foc allà sota d'un garrofer,
i això no pot ser.
Una altra cosa molt important és, bueno, sortir al camp,
no sabem el que trobarem, per tant, hem de preveure uns mínims
abans de sortir de casa,
que aquests mínims han d'incloure aigua, evidentment,
encara que anem amb una font que sabem que n'hi ha,
prenem-ne, sempre hem de prendre...
Jo sempre calculo quan surto al camp com a mínim un litro per cap,
o sigui, si anem cinc persones, una garrafeta de cinc litres d'aigua,
que no passa res, que ja sabem que en trobarem,
que no passa, però millor, jo què sé,
hi ha hagut un desllavissament, s'ha tancat la font,
i ens pot espatllar el dia,
però una tonteria així val més prendre-la.
Qui diu l'aigua per beure, també diu l'aigua per cuinar,
si anem a fer un arròs, doncs els caldos,
si voleu, de peix, de carn o aigua,
i després ingredients tan senzills i tan bàsics,
com la sal, l'oli,
un recipient on hem de cuinar,
si són carns graelles, si és un arròs a la paella,
i si són sardines, doncs una graella,
una planxa, el que vulgueu,
però prendre-ho, això també no esperem trobar-ho al lloc,
perquè no ho trobarem moltes vegades,
i evidentment els aliments.
No costa res fer una llista abans de marxar,
penseu que anem al camp,
no és com estem acostumats a casa,
que bueno, tiro d'aquí, tiro d'allà,
vaig d'aquí aquest que obre 24 hores,
estem al camp, no?
Llavors, preveure una miqueta,
fent una petita llista,
amb els productes bàsics,
i ja està.
No més consells de moment,
però a l'estiu, per exemple,
és interessant prendre una gorra,
una crema protectora,
aquests dies no crec que faci falta,
però amb aquestes quatre previsions,
més que repensar una miqueta abans de marxar de casa,
on anem, què hem de fer, no?
Això és molt important.
I aleshores també tenir clar,
abans de marxar,
què farem per menjar?
I això per anar bé,
tenir-ho clar avui,
si voleu fer dilluns,
o diumenge,
o dissabte,
va bé preparar-ho avui,
perquè avui és l'últim dia laborable,
a part de dissabte,
jo crec que dissabte també obriran moltes botigues,
però doncs,
hem d'anar a comprar també,
si volem fer una rosseta amb una miqueta de peix,
si volem anar a comprar pollastre,
llangonissa,
costella,
el que sigui,
preparar-ho una miqueta.
Jo suposo que són coses que ja feu,
però bueno,
per la gent que sigui la primera vegada
que vulgui sortir,
doncs,
alguns consells molt,
molt, molt, molt bàsics,
com ja veieu,
però doncs,
que després,
quan arribes al lloc,
quan funciona tot,
mai passa res,
però quan falta una cosa,
llavors tu et penses,
ostres,
te'n recordes,
te'n recordes d'aquell oblit que havies tingut.
Molt bé,
doncs,
si hem decidit ja el que fem,
en tot cas,
anem a veure tots els supòsits
que avui ens planteges.
Per exemple,
si hem decidit d'anar a fer un arròs?
Si hem decidit d'anar a fer un arròs,
i és la primera vegada que el fem,
o no,
si ja el sabem fer,
cap problema,
a cadascú que el faci com ell sàpiga fer-lo,
que segur que és com li quedarà millor,
i si voleu descobrir alguna cosa nova,
doncs,
jo us donaré quatre consells també.
L'arròs té,
per mi,
primera d'entrada,
hem de saber què és el que volem fer,
si volem fer una paella,
o volem fer un arròs a la cassola.
Per mi són dos conceptes bàsicament diferents,
i que no tenen res a veure
en quant a coccions un de l'altre.
La paella seria una...
començant pel recipient,
encara que l'arròs a la cassola
es pot fer també amb una paella,
però la paella s'ha de fer sempre
amb una paella,
amb una paella,
ha de ser baixeta,
i és un arròs feta
amb...
rapidet,
o sigui,
on el peix
hi entra
amb abundància,
generalment,
després,
hi entren les verdures
que se sofregeixen
amb lleugeresa,
amb foc viu,
després hi tira l'arròs,
s'hi donen dos toms,
i després ja es mulla
amb un caldo,
o amb aigua.
És un procés ràpid,
on totes les verdures
mantenen el seu color,
on no hi ha uns sofregits
molt foscos,
i on s'agraeix molt bé
una picada al final
per donar-li un toc
de trempera,
diguem-ne,
amb aquesta paella.
Les picades poden ser vàries,
n'en parlarem també,
però és bàsicament això,
velocitat,
ritme,
i foc viu,
i anar tirant els ingredients.
L'únic que fem a vegades,
si en aquesta paella,
com moltes vegades,
porta marisc,
aquest marisc
se sofregiix al principi
de tot i es treu,
i fins al final
no s'hi torna a posar.
I el rest
s'hi van afegint els ingredients,
i al final,
quan ja hi hem tirat l'aigua,
hi tornem a incorporar el marisc,
i tota la closca
que volem que s'obri,
com les almejas,
els musclos,
aquestes coses.
En canvi,
l'arròs de la cassola
és completament diferent.
El que vol
és un bon sofregit.
L'arròs de la cassola
és,
diguem-ne,
un estofat mullat,
seria,
i a més,
l'arròs de la cassola
en general
és molt més
de tros,
més barrejada,
porta més carn,
més peix,
és en general...
Perdó.
L'haurem de portar aigua,
el francès.
És una miqueta més...
Si algú ens porta un cot d'aigua
pel francès.
Doncs,
bé,
com deia l'arròs de la cassola,
en general
sempre es comença
pel marisc,
que se saltegi,
igual que amb la paella,
però després
hi tirarem la carn,
que serà costella,
tosino,
llangonissa,
i farem un sofregit lent,
a foc suau,
i que es vagi torrant,
ben torrat,
ben torrat.
Quan ja tingui color,
hi tirarem la ceba,
amb una miqueta de pebrot,
i seguirem
amb aquest foc suau,
que es vagi confitant,
ben confitat.
I podem anar tirant les verdures,
a mesura que ens sembli,
sobretot,
per exemple,
per ordre de cocció,
evidentment,
jo els pèsos els tiro cap al final,
per exemple,
llavors,
segons el tipus de verdura,
per exemple,
les carxofes,
una miqueta abans,
anant-hi tirant,
i abans de tirar l'arròs o l'aigua,
que sigui el moment
que ens ho menjaríem.
Saps allò que arriba un moment?
Ja arriba l'aigua,
gràcies.
Ja arriba l'aigua.
Així podrà descansar un moment,
perquè avui el Fences tenia,
li ha vingut una mica de tos.
Doncs, bueno,
sabeu,
hi ha vegades que quan estàs fent un sofregit,
dius,
ostres,
ara és que me'l menjaria,
perquè està tan al punt
que sembla ben bé un estofadet,
no?
Doncs aquest és el punt
del sofregit de l'arròs a la cassola.
Quan està en aquest punt
és quan ja podem tirar-hi l'arròs,
la barregem una miqueta,
sempre és bo,
que, bueno,
l'arròs,
l'incorporar-la amb una paella,
sempre se pot incorporar
de dos o tres maneres,
bàsicament.
La primera, diguem-ne,
seria tirar-la amb el sofregit,
sense gens d'aigua,
i torrar-la una mica.
La segona seria tirar-la al sofregit
i només donar-li un tomb
sense atorrar-la.
I la tercera seria tirar-la
després d'haver-hi tirat el caldo.
Normalment,
les dues primeres,
les que s'atiren sense aigua,
són quan el caldo
que anem a tirar després
és un caldo ja fet,
o sigui,
que porti un caldo de peix,
un caldo de carn,
que ja tingui el seu gust.
Això és perquè,
llavors,
l'arròs l'emboliquem
amb una miqueta de greix,
cada granet,
al tirar-lo sense l'aigua,
s'empapa amb una miqueta de greix
i fa que l'arròs
quedi més solt,
més lleuger.
Si el que fem
és tirar l'arròs
quan ja hi ha l'aigua,
això es fa,
sobretot amb les paelles,
perquè
el que hi tirem és aigua.
Llavors,
clar,
si amb un arròs
hi tirem aigua,
el que necessitem
és que bulli una miqueta sol,
perquè ens agafi el gust
del que tenim
a dintre de la paella,
i llavors,
quan ja hi tinguem el gustet,
hi tirem l'arròs
perquè aquest gust
el transmeti a l'arròs.
Si tiréssim primer l'arròs
i després l'aigua crua,
o sigui,
l'aigua sense res,
a vegades l'aigua
no té prou inèrcia,
prou temps
d'agafar el gust
i queden una miqueta sosos.
Llavors,
sempre és aconsellable
que quan mullem amb aigua
tirem primer l'aigua,
li donem un bull a tot en general
i després hi tirem l'arròs.
D'altra manera,
com us he explicat.
És més recomanable,
tenir en compte
que això que estem parlant
de la possibilitat
d'anar a menjar fora al camp,
és més recomanable
la paella
o l'arròs a la cassola?
A veure,
depèn una miqueta
del temps que tingueu
i de la previsió
que hagueu fet.
I del gust,
perquè això...
Clar,
deixen debat del gust.
Sí,
a mi m'agraden molt
els arrossos a la cassola,
per exemple,
i tenen un avantatge
si els vols fer al camp,
que és que pots prendre
el sofregit fet de casa.
Aquest estufadet que deíem,
aquest pollestret,
la costella,
amb la ceba,
amb la tomàqueta,
tot això,
la sèpia,
això,
ho pots fer a casa
amb una cassola
i llavors prendre-ho
un untar per fet.
Llavors al camp
has de tirar
a més el sofregit
que ja el tens fet.
Si vols posar
hi ha algú de marisc,
primer el marisc
amb la moniqueta
de sal i d'oli,
ben duradet,
llavors fora,
el sofregidet
i llavors hi ha l'arròs,
dos tongs,
l'aigua
o el caldo
i al damunt
les quatre almacetes
i el marisc
que hi hem posat.
Així fem un arròs
de camp,
ràpida,
perquè a vegades
també penseu,
sobretot al dilluns,
penseu que us podeu trobar
amb moltes cues
els fogons.
Jo ho he vist,
no soc massa de...
perquè a vegades
no hi pensem
però alguna vegada
hi vam anar,
ja fa uns anys,
i ens trucava
el torn de brases,
no sé si a les cinc de la tarda.
Clar,
si a les cinc de la tarda
has de posar
a fer un arròs
a la cassola
o una paella,
fins a les set
no dines.
No t'almenges.
I llavors
en dies així
doncs és millor
prendre el sofregit fet
i llavors és millor
fer un arròs
a la cassola.
Un sofregit
per una paella
no és bo
prendre el fet
perquè ha de ser cruixent,
ha de ser molt àgil,
molt fresc.
En canvi,
un arròs a la cassola
permet aquesta anticipació
i llavors jo
per aquest dia
aconsellaria
arròs a la cassola.
Alguna cosa més
de rossos?
Sí,
les picades
jo crec que és
un dels tocs finals
de cadascú.
Jo no vull dir
quin és el millor
perquè no ho sé.
Jo us en donaré
uns consells
i llavors
cadascú
el seu aire.
Hi ha la picada
que es tira
just
quan es tira l'aigua,
es tira l'aigua,
es deixa que arrenqui
el bull,
allò on s'hi posa
tot l'omarís
i s'hi tira la picada final
i després hi ha la picada
que es posa
quan ja es treu
la pella del foc.
La típica picada
d'all i julivert
es pot repetir,
a més queda molt bé,
tirar-la dos vegades.
Una,
quan ja hi hem tirat
l'aigua i bull,
quan hi ha arrencat
el bull l'aigua,
tirar-hi una picadeta
d'all i julivert
que pot estar
amb un túrmics mateix
all, julivert i aigua
o caldo,
tot triturat
perquè així s'escampa millor
i després
una miqueta d'all i julivert
picat en cru
al final
quan hi ha entre la paella.
Aquest contrast
de dues coccions
amb cru i amb cuit
de l'all i julivert
hi queda molt bé
a les paelles
i als arrossos també,
els arrossos de la cassola
també hi queden molt bé.
Després,
picades per paella
perquè l'arrrossos de la cassola
el treu que s'ho ofegit
tan llarg
queden foscos,
llavors no val la pena
tirar-hi segons quines coses
al ser tan ràpida la cocció
són més lleugeres
llavors aquí sí que
hi agraeixen molt les picades
la típica és
de safrà i ametlles
safrà torradet
unes ametlles torrades
triturat tot
amb una miqueta de caldo
jo normalment ho poso
amb botella dins d'aquests d'aigua
de beure,
de plàstic
i fas un forat a dalt
i ho tires per a dalt
de l'arròs
queden superbé
també hi podeu tirar
la paella
l'all i julivert
amb una miqueta de safrà
també hi queda molt bé
hi ha
qui li agrada tirar
a més el safrà torrat
també hi queda molt bé
amb aquestes coses
però sobretot a les paelles
un toc
una coseta així al final
i aquí al final
també hi posa una miqueta
de julivert picat pel damunt
hi ha
inclús aquelles
aquelles arrossos
que si tira un ou batut
al final de tot
al damunt
per fer una crosta
no ho sé
però aquell toc
sobretot amb les paelles
li va molt bé
un toc final
que li doni una miqueta de color
jo el que no soc molt partidari
és dels colorants
o sigui donar color
per donar color
no
vull dir
si
algú que tingui un sabor
i que li doni un toc especial
el curri
si voleu
si voleu sortir una miqueta
del normal
tireu-li poc
que és molt fort
però
color
només per color
no cal
vull dir
ja m'agrada l'arròs blanc
que per llavors
ara si li doni un color
perquè és un resultat
d'una operació
cap problema
perfecte
doncs aquesta seria
l'opció
arross
després tenim
l'opció
calçots
ara ja estem
a la recta final
de la temporada
però
encara
qui li agradi molt
doncs evidentment
pot anar a fer una calçotada
sí
en el cas de la calçotada
només dir
que com és sabut
que s'ha de fer
amb foc viu
amb flama
això ho sap tothom
però doncs no costa res
recordar-ho
perquè va bé també
a la millor
si volem fer una
una costellada
doncs a l'encendre el foc
fer els quatre calçots
que portem
i després amb les brases
cobre la carn
que és el típic
doncs si aneu
en un lloc d'aquests
que hi hagi les grelles
el moment d'encendre
el moment de posar
la remeta fina
i això
doncs si teniu
els quatre calçotets preparats
ja
els fem allí
en aquell moment
els emboliquem amb diari
i després amb la brasa
hi curem la carn
poca cosa més a dir
prendre la salsa feta
no és un bon dia
per fer-la fora
perquè a més
és una salsa
que no és bona
fer-la fora
perquè no tenim túrmics
és complicada
millor portar la salsa
millor prendre la salsa feta
i res més
en el cas de
la carnada
bueno
tots sabem una miqueta
com funciona
el que és molt aconsellable
és
que les grelles
on cuiem la carn
no siguin planes
no estiguin
completament horitzontals
sinó que tinguin
una inclinació
posant-hi una pedra
al final
o el que sigui
i us vaig a dir per què
perquè si
la grella està plana
moltes vegades
us ha passat a tothom segur
al fer unes costelles
de xai a la brasa
una llangonissa
tot el greix
va caient
us cau damunt del foc
i s'encén
aquell foc que fa
primer que ens crema la carn
i segona
que és molt dolent pel cost
i dona mal gust
si agafem
i posem dues pedres
al final de la grella
i la deixem inclinada
cap a nosaltres
o cap a l'altre cantó
no té massa importància
aquestes gotetes de greix
que van caient
en vez de caure
damunt dels greixos
s'escolen
per la grella
s'enganxen
pel ferro mateix
de la grella
i se'n van cap al final
del foc
i llavors
gotegen
a la part més baixa
de la grella
allí també s'encendrà
si hi ha foc
però no ens cremarà la carn
és un petit consell
que
és bo de saber
perquè els resultats
són increïbles
per fer això
la grella
no ha de ser quadrada
sinó que ha de ser
una grella
de tires
de ferro
si és una grella
de malla quadrada
la malla farà
que la gota
es trobi amb la creu
i caigui a baix
encara que estigui inclinada
o sigui
per anar bé
una grella de tira
i inclinada
va molt bé aquest consell
tant tonto
per la carn
doncs ens apuntem al consell
perquè realment
sembla curiós
però pot ser
pot resultar molt efectiu
del tipus de carn
a banda dels gustos
que evidentment això
alguna que recomanis tu
especialment
o al millor és un variat
per sortir una miqueta
de lo tradicional
jo me n'aniria
a un entrecot
o sigui
un entrecot
amb la seva vernilla
o sigui
tu el que és
el xuletón
que diuen
jo crec que és la peça reina
de la brasa
encara que aquí
es fa poc
aquí anem amb més sempre
pel corder
que està boníssim
però doncs
avui per donar
un consell diferent
jo me n'aniria
al xuletón
a més
un xuletón
per fer la brasa
us vaig explicar
una miqueta
vam estar a Vic
com vam parlar
la setmana passada
i allí ens van ensenyar
a fer aquest xuletón
jo us ho explicaré
el que vam veure
perquè em va sorprendre
i em va agradar molt
són xuletons tallats
de 6 centímetres de gruix
molt dobles
sencers
impressionants
eren preciosos
llavors el que es fa és
amb el foc
molt viu
una brasa molt forta
però sense flama
una brasa molt intensa
amb molt de carbó
amb molt de poder calorífic
com que són tan dobles
i va molt bé
es posen els entrecots
damunt de la grella
amb la grella inclinada
com deia
perquè no caiguin les gotes
i llavors
es deixen marcar
per un cantó
ben marcadetes
a una distància potencial
del foc
però bastant a prop
perquè li foti
canya
a la carn
quedi bé
llavors
quan ja les veiem
maquetes
s'agira la carn
i per damunt
d'aquesta part
hi ha cuites
si tira sal grossa
d'aquesta
de fer la dorada
la sal
d'aquesta marina grossa
completament coberta
el xuletón
però completament
o sigui
no allà una miqueta de sal
no no no
una crosta de sal
damunt del xuletón
tots els xuletons
una bona crosta de sal
deixem que es marqui
l'altre cantó
i contràriament
al que sempre he dit
perquè estem parlant
de xuletons
de 6 centímetres
si no
no seria una tècnica
totalment diferent
tornem a girar
la carn
o sigui
estem girant la carn
dos vegades
cosa que no s'ha de fer mai
però en aquest cas sí
perquè són molt dobles
i al tornar a girar
va parar
la sal que teníem a dalt
va parar a baix
llavors la part de damunt
que tenim una altra vegada
cuita
i tornem a enterrar-la
amb sal
ben ple de sal
ben ple de sal
llavors
quan calculem
que el calor
ha arribat al seu punt
això es pot fer
punxant l'entrecot
però penseu
que en total
l'operació
ha de durar
uns 10 minuts
aquests 6 centímetres
en 10 minuts
si la intensitat del foc
és correcta
la teniu més que de sobres
llavors tornem a girar
l'entrecot
i veureu que la part de dalt
ha quedat una cronceta de sal
perquè l'accés ha caigut
i li dona una cosa
increïble
i ja està
deixant que es cogui
d'altre cantó
i fora
en aquest cas
no s'hi posa
per fer aquests xulatons
perquè siguin bons
han de portar una mica
de greix
i llavors no n'hi tirem d'oli
sinó que amb el mateix greix
ja es condimenten bé
també es poden fer
amb xulatons més primets
o igual de dobles
i marinant-los primer
una miqueta
una marinada
que això pot ser
al sortir de casa
agafem els xulatons
a la nevera
els posem amb un tàper
i tirem pebrot tallat al moment
ceba tallada al moment
pebrot vermell i verd
queda molt bo
ceba i pastanaga
per exemple
amb això n'hi ha prou
si voleu tirar calçots
voleu tirar porros
el que us sembli
unes herbetes
hi va haver farigola
hi va haver romaní
hi va haver llorer
i un bon raig d'oli d'oliva
que ho cobreixi tot
sense sal
i pebre
ho tapem
i ho prenem cap al camp
això ens servirà de conservant
pel transport
i a més farà
que ens doni un gustet
a la carn
després quan la fem a la brasa
la farem sense res
evidentment
tot això ho traurem
però veureu
que la carn
ja no és allò
de la carn avorrida
de sempre
sinó que té
un toc diferent
molt bé
doncs quedem també
amb aquest consell
això
respecte a un bon entrecot
aquests
ben gruixuts
ben dobles
jo gairebé diria triples
6 centímetres
d'un bon xuletón
que diríem
i per acabar
l'última opció que tenim
podria ser
allò
fer unes sardines
unes sardinades
sí
les sardines
les sardines
són molt bones
a la brasa
i a la planxa
depèn de la mida
de les sardines
millor la planxa
perquè la brasa
la sardina és petita
en general
porta bastant de greix
encara que ara no és l'època
ara és l'època
bastant més primes
però llavors
se'ns escolen
cauen
no es giren bé
llavors el millor
la sardina
a mi com més m'agrada
és a la planxa
posar una miqueta de sal
damunt de la planxa
tirar-li les sardines
donar-los un tomb sol
i treure-les
un bon ratx d'aloe d'oliva
i a menjar
quan les sardines
el que les cuini
no en podrà menjar
perquè la sardina és bona
feta i menjada
no és bo d'esperar
ni res
o sigui
que el que s'hi posi
que vagi picant
o que les faci totes
i se senti a la taula de seguida
no és una cosa per esperar
feu-les a l'últim moment
si primer heu de fer un arròs
o heu de fer el que sigui
feu-ho
mengeu-s'ho inclús
i després feu les sardines
i mengeu-se-les
és una d'aquelles coses
que són boníssimes
són senzilles
són barates
i que s'han de menjar
com dic
fetes al moment
també les podeu marinar
evidentment
podem fer moltes coses
amb les sardines
però així
sense res
jo crec que és la millor manera
de menjar
les sardines
si preneu una miqueta de salsa
de casa
i va molt bé
per exemple
tirar-hi una miqueta d'all
i julibert picat
que això ho podem fer
amb un pot
d'un triturador
d'un túrmics
hi posem un all tallat
una miqueta de julibert
i oli d'oliva
ho triturem tot junt
amb l'oli
hi podem posar també
una miqueta de sal
i llavors després
al sortir
de les sardines
de la planxa
tirar-li una miqueta
per damunt
aquest oli
amb all i julibert
i queda molt bo
també
i li dóna un gustet diferent
també a la sardina
aquest mateix oli
es pot fer
de les espècies
que vulgueu
que queda molt bé
per acabar
d'amanir
aquestes sardines
si fem sardines
Francesc
què ens recomanes
abans
com a entrant
què podríem fer
algú també
que no fos gaire complicat
algú de verd
sempre
amanida
sí
amanides
xatós
un romesquet
perquè la sardina
és greix
i llavors
algú lleuger
inclús de després
sempre
jo això ho vaig aprendre
dels francesos
fer les sardines entrant
primer les sardines
i després netejar
una miqueta l'estómac
i tot
en verd
va molt bé també
per treure l'olor
de la boca
perquè la sardina
menjarà sardina
tot el dia
en canvi
si primer menges
les sardines
i després
menges l'enciam
te neteja
tant l'estómac
com la gola
i com tot
i te deixa
amb una sensació
més digerible
i molt més sana
pel cos
llavors
és una bona amanida
amb unes bones olives
que ara és bona època
d'olives
amb verd
bo
no anem amb els isa verds
i això haurien d'estar
pràcticament prohibits
busquem uns enciams verds
macos
unes bones escaroles
que ara és bon temps
inclús carxofes
tallades finetes en cru
algun xampinyototat en cru
si voleu
però sobretot verd
verd
de color verd
i si pot ser
doncs
d'algun pagès
o que tingui gust
les tomàques
encara no és època
però doncs
com que ara en tenim
tot l'any
doncs sempre van molt bé
les amanides també
i jo sobretot això
igual que amb l'arròs
menjar-s'ho després
perquè ajuda a tirar avall
és una d'aquestes coses
que aquesta gent
fan molt bé
molt bé
una altra cosa
que també ens pot anar
molt bé al camp
és pensar en els postres
els postres
quan som a fora
sempre hi ha qui
ha fet un pastisset
que és de les millors coses
jo crec que els cocs
és de les millors coses
per treure fora de casa
perquè un coc
amb un potet de marmelada
fas una festa
o un coc
amb un iogurt
fas una festa
o sigui que si a casa
sabeu fer coc
coc ràpid
hi ha mil variants
és una bona postre
per prendre fora
i si no formatge
jo crec que és un formatge
i fruita
és una bona cosa
també per prendre
un postre
d'un àpat
d'aquestes característiques
i després d'això
fer la mitjada
després la mitjada
sí sí
la bota de vi
un bon vi d'aquí
i què més hem de dir
res més
que vagi molt bé
que el temps ens acompanya
que això també és important
perquè clar
com a mínim
que no plogui
que és bàsic per fer un diner al camp
i en fi
a veure si malgrat el temps
aquest variable que tenim aquests dies
encara es pot
sobretot prudència
amb el foc al bosc
i paciència també
si es van a llocs
de molta gent
perquè segurament
que dilluns de Pasqua
a més estarà molt ple
és el pitjor dia
segurament
és el pitjor dia
per fer aquestes coses
i si ho feu
sortiu aviat
i busqueu-se a lloc
molt bé
francès
gràcies per acompanyar-nos
que vagi molt bé aquests dies
ja dèiem que el Marlota
estarà obert aquests dies
fins diumenge
dilluns fareu festa
dilluns a Pasqua
i també un parell de dies
a la setmana que ve
per en fi
que vagi molt bé
aquests dies de Setmana Santa
i fins el proper dijous
fins dijous que ve
adeu
adeu