Saludem ja Sònia Navarro, psicòloga clínica.
Sònia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Avui des del recop psicològic volem conèixer
i acostar-nos a un terme que s'utilitza moltíssim darrerament
i que probablement intuïm, però no sabem ben bé què és.
Ens referim a la intel·ligència emocional
i és el tema que ens ocupa avui.
Si et sembla, primer que tot ens expliques
què és la intel·ligència emocional
i després ja anirem conèixent més detalls.
Et sembla?
Perfecte, Euranda, perquè a més és veritat.
És una paraula que sona molt,
però que tothom a l'hora de definir-la
no sap ben bé què és.
De fet, la intel·ligència emocional com a concepte,
encara que fa molts anys que existeix,
Daniel Goleman, l'any 95,
que va escriure el seu llibre,
que va ser un best-seller a l'intel·ligència emocional,
que es deia, va ser quan es va donar a conèixer.
És a dir, que és una cosa que la coneixem
de fa 10 anys cap aquí,
encara que sempre ha existit.
Però això una mica...
Diguem-ne que se li va posar nom
i es va formular una miqueta què és, exactament.
Exacte.
Llavors, una mica, la intel·ligència emocional
és la capacitat que tenim de sentir,
d'entendre, de controlar
i de modificar tant els nostres estats d'ànim
com els estats d'ànim de les altres persones, no?
És a dir, és aquesta capacitat de col·locar-nos en l'altra persona
i entendre els motius,
però també entendre els nostres propis motius
pels quals fem les coses.
L'entenem, doncs, com una cosa positiva, en principi.
Per suposat, la intel·ligència emocional
sempre és una cosa positiva.
De fet, fins que va sortir aquest concepte,
es creia que el coeficient intel·lectual
era el verem, no?,
que donava l'èxit o el fracàs a la vida,
per dir-ho d'alguna forma,
i va haver-hi un moment que se'n va adonar
que gent amb coeficients intel·lectuals...
Perdona, eh?
Aquests freds es rasen amb tot.
Teòricament alts,
doncs, després, al llarg de la vida,
realment no aconseguien el que cadascú entengui per èxit, no?
És a dir, podien tenir un rendiment acadèmic important,
però per alguna cosa no acabaven de funcionar
a nivell social de la forma més adequada.
Per tant, encara que parlem d'intel·ligència,
no té res a veure amb el coeficient intel·lectual
com el coneixem,
amb la intel·ligència emocional, no?
Seria...
La intel·ligència emocional seria aquella part
de com, bueno, el que acabo de dir, no?,
com sentim, com entenem,
com controlem i com modifiquem
les nostres emocions, no?
Clar.
I les dels altres.
Cosa ben difícil, eh?, moltes vegades.
Ja en parlarem, ja anirà sortint,
així com el coeficient intel·lectual,
hi ha tota una sèrie de sistemes,
la psicologia, la pedagogia ho treballa
per conèixer quin és l'índex
de coeficient intel·lectual d'una persona.
No sé jo si la intel·ligència emocional
es pot mesurar, es pot aprendre a dir,
perquè a vegades sentim
seminari d'intel·ligència emocional,
curs d'intel·ligència emocional.
En fi, ja hi arribarem,
perquè ara ens agradaria,
aviam si és possible que ens facis un perfil
de com és una persona que tingui un bon nivell
d'intel·ligència emocional.
Doncs les persones que tenen intel·ligència emocional
són persones que són molt capaces
d'automotivar-se i de motivar els altres,
moltes vegades.
Són persones amb molta capacitat
de perseverar en qualsevol tasca,
és a dir, que a pesar que hi hagi frustracions
durant tot el camí,
continuen fent la tasca concreta.
Disciplina, voluntat...
Sí, i no parlo de feina, eh, només,
vull dir, parlo de...
Encara que hagi utilitzat tasca,
no com a tasca del món laboral...
De creixement personal, de maduració, no?
Exacte.
Llavors, la capacitat de controlar els impulsos,
aquesta impulsivitat que moltes vegades tenim
de fer alguna cosa i adequar
les nostres emocions al context social,
per dir-ho d'alguna forma.
La capacitat de regular els estats d'ànims,
és a dir, de poder saber
perquè avui estem més tristos
o estem més alegres
i saber que si aquest estat d'ànim
en aquell context concret
no ens és útil,
doncs com podem canviar-lo.
Això no vol dir
que si nosaltres estem tristos
en un moment donat, estem tristos,
però poder, puntualment,
hem de fer alguna cosa
en què aquesta emoció
no hauria de ser tan visible.
Llavors, adequar-nos en aquell moment, eh?
Però controlem, diguem-ne,
el que és l'externalització d'aquestes emocions
per internament,
és a dir, una persona que tingui un nivell
interessant d'intel·ligència emocional
no mostrarà estats d'ànim
que passaran de l'eufòria
al desànim externament.
Probablement internament sí,
però externament els controla.
A veure, externament els controla,
però hi ha un tema,
la persona amb intel·ligència emocional
internament també els acaba controlant.
És que és això,
no confonem el que és l'aparença
i el que va per dins,
perquè aleshores no té utilitat
aquesta intel·ligència emocional.
No, va lligada,
és a dir, perquè la persona
amb intel·ligència emocional
és una persona que se sent segura
i capaç de si mateixa al final,
com per dir una cosa,
una paraula que englobi tot.
Això vol dir que encara que en un moment donat
tingui una emoció
i que la controli aparentment,
també és capaç de controlar
el per què li passa,
com ho ha de solucionar,
vull dir que també ho controla internament.
Quan parlo de control d'emocions,
no parlo d'amagar totes les emocions.
No és reprimir.
No, en absolut.
Perquè nosaltres,
hem d'expressar les emocions,
les bones i les dolentes,
perquè si no, si reprimim,
també tenim molts problemes
a nivell psicològic,
és a dir, persones que reprimeixen molt
totes les emocions,
moltes vegades arriben a tenir
trastorns de personalitat,
perquè, clar,
tot on ens ho quedem
i tota la frustració que ens quedem
per algun lloc peta,
per algun lloc surt d'alguna manera.
Llavors, el que sí que hem de tenir a compte
és que no és reprimir
en el sentit de no expressar emocions,
sinó d'expressar-les en el context
i de la forma més adequada,
que ens siguin útils a nosaltres.
Vaja, entenem que tothom
desitjaria tenir intel·ligència emocional,
però no sé si tothom és capaç,
ja ho veurem.
Bé, la intel·ligència emocional,
Iolanda,
és una cosa
que no és genètica,
vull dir,
és una cosa que s'aprèn.
Què es necessita per tenir intel·ligència emocional?
Què es necessita?
Doncs, a veure,
per tenir intel·ligència emocional
necessitem dos factors diferents.
Primer hi ha tot el que són,
a nivell intern,
necessitem tenir un autoconeixement real,
vull dir,
perquè moltes vegades
funcionem per la vida
sense coneixer-nos.
Amb la seva dosi d'autocrítica, Sònia?
Sí, sí, per suposat.
Quan dic autoconeixement,
vol dir quins aspectes tenim més positius
i quins aspectes tenim més negatius.
I acceptar,
nosaltres som un tot,
la part positiva,
la part negativa,
i no hi ha ningú que sigui perfecte.
Llavors,
amb aquesta part crítica
de millorar les coses
que nosaltres no tinguem,
que tinguem més negatives.
Després hem de tenir un control,
aprendre el control emocional
i la capacitat de motivació.
als altres
i d'automotivació o un mateix.
Això a nivell intern,
com a capacitats més internes.
I com a capacitats més externes,
hem de parlar de l'empatia
i de les habilitats socials.
Serien tots els factors
que necessitem,
tant a nivell intern
com a nivell extern,
de cara a tenir
una bona intel·ligència emocional.
Tot això,
encara que és difícil,
es pot aprendre.
De fet,
ningú neix après.
Tot això,
és d'haver moltes vegades
l'objectiu de creixement personal
de la majoria.
Per suposat.
I a més a més,
a veure,
hi ha gent
que per situació personal
durant la infància,
durant l'adolescència,
durant la joventut,
doncs tenen el camí més preparat
per tenir una bona intel·ligència,
perquè potser han tingut
una bona motivació
per part de les persones
que l'envoltaven,
una bona autoestima,
un reconeixement.
llavors ajuda
a que tinguin més fàcil
el camí cap a la intel·ligència emocional.
Però si no és així,
també es pot aconseguir.
Per suposat.
Però si no és així,
i una persona
és conscient
que vol aconseguir-ho,
és qüestió de treballar
tots aquests aspectes
que acabo de dir,
tant a nivell intern
com extern.
I hem de començar,
el primer que he dit,
pensa que és
l'autoconeixement.
Vull dir,
hem de començar
per realment
acceptar
les nostres virtuts
i els nostres defectes,
perquè això és el primer.
Però conèixer-se un mateix
generalment
és un dels aspectes
que estem
més mancats
tots plegats,
no?
No hi parem compte,
hi ha gent
que passa per la vida
sense conèixer-se
ell mateix.
Bé,
normalment funcionem
molt per etiquetes,
no?
Ja des de ben petits
ens han col·locat
una etiqueta
a la família
i això és inevitable,
vull dir,
tothom...
Oh, és que té un caràcter
i tu no t'hi sents
identificat
amb aquella descripció
que fan de tu els altres,
no?
Però moltes vegades
acabes fent
i convertint-te
en aquell
en aquell paper
que t'han assignat,
no?
D'alguna manera.
A vegades
dic que la vida
és com un teatre,
no?
En el que arribes
et col·loquen un paper
i comences a
fer la teva funció,
no?
Llavors,
doncs,
a vegades sembla
que no t'hi sents
i al final
t'assembles molt
el paper
que et van
adjudicar
a no ser
que tu
en un moment donat
facis una reflexió
de què vols ser,
no?
Aquesta frase
tan comuna
de
és que jo sóc així
quan tenim...
No puc canviar
i aquest tipus de coses
que dius...
Però clar,
però tot això
està basat en que
jo sóc així,
això és el que m'han dit
sempre
i estic jugant
el meu rol
i moltes vegades
no sé
quin altre rol jugar
perquè
mai m'he posat
en un altre rol.
I podríem descobrir-nos
facetes
absolutament
ignorades
per nosaltres mateixos.
Per suposat,
però això implica
tot un treball
d'introspecció
i de creixement personal,
com has dit.
Hi ha una tècnica
per això?
Es pot aprendre
aquest coneixement?
A veure,
no és que hi hagi
una tècnica
concreta,
vull dir que la persona...
No hi ha un manual.
No, no hi ha un manual.
En psicologia
ojalà hi hagués més manuals,
però no existeixen
tan...
No estan tan quadrats.
No és matemàtic, això.
Però sí que hi ha...
Realment,
quan comencem,
el primer pas
de ser...
però com ara parlem
d'intel·ligència emocional
però en quasi totes les coses,
no?
És realment
saber acceptar-nos
com un tot.
És a dir,
allò de l'autoconeixement
és clar,
és anar a poc a poc
i dir
doncs és veritat,
jo tinc...
Jo en aquesta situació
no actuo bé
i no és que no pugui canviar,
és que he après
a actuar d'aquesta manera
i evidentment
m'implicarà
tot un esforç
canviar de pensament,
canviar de sentiment
i canviar de conducta.
Però sí que puc fer-ho
perquè hem dit
més d'una ocasió
que les nostres emocions
venen donades
pels pensaments
que fem
i el pensament
ens produeix
l'emoció
i la conducta.
Per tant,
si sabem
amb quins pensaments
ens estem movent,
quines són les idees
que nosaltres tenim
que ens mouen
per la vida,
que són aquells
ensenyaments
que ens han donat,
aquelles frases
que ens han dit
que han de ser
més...
són intocables, eh?
funcionem
amb uns paràmetres
molt marcats, ja.
Doncs,
si sabem
quins tenim
i si realment
discutim
amb nosaltres mateixos
si aquests paràmetres
són els reals
o són els que hem fet
sempre,
o són els que volem,
o són els que
en un moment donat
ens van ensenyar,
doncs podrem
controlar,
si controlem
aquest pensament,
podrem controlar
l'emoció
i podrem controlar
la conducta.
La tasca no és fàcil,
com sempre,
totes les coses
d'autoconeixement,
de creixement
i de canvis
a nivell personal
doncs no són fàcils.
És bo controlar
les emocions
i és necessari
perquè influeixen
en la salut.
Sí.
A banda d'altres coses.
Per suposat,
i comentàvem ara,
és a dir,
és bo
expressar
les emocions,
però,
cuidado,
no les hem de reprimir,
com hem comentat abans,
en el sentit
de reprimir,
de no expressar
emocions
i hem d'expressar
tant les bones
com les dolentes
perquè també estem
en una societat
que podem expressar
l'alegria,
podem riure
i podem,
com una cosa
molt natural,
no passa res,
en canvi,
ens costa molt més
plorar,
expressar,
doncs,
que ens sentim malament,
llavors,
hem d'expressar-ho tot.
Però,
el que sí que hem d'aprendre
és com
control,
com expressar-les.
Deixa'm posar
un exemple
molt gràfic
davant
de la irritació
que et provoca
una situació
en la teva vida
personal,
laboral o familiar,
és allò,
és que té un caràcter,
de seguida salta,
però mira,
després no és res
que li passa.
És un tòpic,
hi ha moltes persones
que actuen
d'aquesta manera.
Davant d'una situació
en la que
tu et sents
realment indignat,
quan parlem de control
parlem,
bé,
mostraré la meva
indignació,
però la mostraré
d'una determinada manera
o senzillament
demostro la meva
indignació
i que se n'enterin
el que penso
i el que sento.
Home,
la intel·ligència emocional
és dir-ho
i dir-ho
de la forma adequada.
Oh,
que difícil.
Jo per això et deia,
posem un exemple
molt fàcil
i bé,
els nivells
emocionalment,
no sé si són en general
poc o molt intel·ligents.
és que emocionalment
habitualment
som poc.
Poc intel·ligents.
Ho utilitzem poc
perquè habitualment
faríem,
de l'exemple
que tu has posat,
diríem,
en el moment
tot allò que ens surt
molt enfadats,
després poder-nos penedir
de moltes coses
que hem dit,
ho passem fatal,
però d'entrada
ho diem
i a més a més
ho diem
amb un objectiu,
que l'altre
se n'enteri,
com tu has dit,
fer mal,
arribar,
no?
I clar,
així no aconseguim res,
només aconseguim
que l'altre
se'ns enfadi més
o ens talli més
la comunicació.
La intel·ligència emocional
consisteix en
expressar
precisament
que estem enfadats,
expressar
per què estem enfadats
i expressar
com voldríem
o com aquella persona
podria fer
o què hauria de fer
per desenfadar-nos,
per dir-ho d'alguna manera.
En la vida real
això sobtaria molt,
Sònia,
per tant jo no sé
quina situació
es crearia posteriorment
perquè sobtaria moltíssim
perquè el plan A
és el que fem servir
no passa al plan B,
com tu deies,
que és la dient.
Sí,
però el plan B
no et pensis,
això sorprèn,
però la gent respon
positivament, eh?
quan tu ets capaç
d'explicar
i és molt important
que donguem
la informació
què,
per què
i com.
És a dir,
estic enfadat
perquè m'has fet això,
perquè ho has fet,
perquè has fet tal cosa
i això m'ha fet pensar
que no et preocupes per mi,
per exemple,
no?
o sigui,
i m'agradaria
perquè li hem de donar pistes
a l'altre,
si no l'altre
no ens endevina,
és el de sempre, eh?
Vull dir,
sempre partim de la base
que l'altre
ens endevinarà
allò que volem
perquè des de la nostra lògica
i des del nostre criteri
entenem
que és molt evident
el que jo vull,
però clar,
és que el criteri de l'altre
i la lògica de l'altre
no és exactament
el criteri nostre
i la lògica nostra.
Anem a parar sempre el mateix,
pensar, pensar, pensar,
reflexionar.
Jo volia preguntar-te
pels beneficis
de la intel·ligència emocional.
Em penso que són obvis,
però no sé si els podem
estructurar una miqueta, no?
Els podem estructurar,
encara que els hem anat
comentant una mica.
Mira,
incrementa el coneixement
d'un mateix,
cosa que ens facilita
anar per la vida
d'una manera més directa.
Com a personetes,
que diria que ell, no?
Sí,
en lloc d'anar sense conèixer-nos
i donant toms i tocs
per tot arreu,
doncs anar més de front, no?
Afavoreix que a nivell emocional
estiguem més equilibrats,
és a dir,
que puguem dir,
en un moment donat
sento ràbia
i sento dolor
i sento odi
per una persona
i és una cosa
que estic sentint
en aquest moment
i això no vol dir
que faci res.
Li explicaré,
li comentaré
i intentaré
solventar-lo,
per exemple.
Fomenta
totes les relacions
a nivell humà,
és a dir,
perquè jo em puc relacionar
amb moltes més persones
d'una manera més correcta.
Tampoc m'enfadaré
tant
per coses
petites
que moltes vegades
realment
deixem de parlar
amb una persona
o ens enfadem
per interpretacions
que hem fet
perquè en realitat
si poguessis parlar
amb les dues persones
doncs les dues
pensen que és
l'altre
el que s'ha equivocat
o no entén
la resposta
de l'altre
o ara
és que s'ha allunyat
o vull dir que
cadascú fa la seva interpretació.
Allò que vulgarment dient
que la pilota
es fa grossa
i potser amb una conversa
a temps
no hauria passat.
Això seria actuar
de forma intel·ligent
emocionalment.
Perquè de fet
el que ens passa
és que sempre col·loquem
la culpa
en l'altre.
Vull dir,
això de
pilotes fora
d'alguna manera
i això és
la conducta habitual.
És el que hem après.
És el que hem après.
Llavors potenciar
a nivell laboral
potenciar
el rendiment també.
És a dir,
perquè de fet
l'intel·ligència emocional
ara últimament
s'ha conegut molt
dintre de l'àmbit laboral.
Per què?
Perquè les persones
amb intel·ligència emocional
tenen capacitat
de lideratge,
tenen capacitat
de motivar
tot l'equip,
tenen capacitat
de
doncs
menar
sense
ser excessivament estrictes.
És a dir,
que tot l'equip
es col·loqui.
Llavors és una cosa
que s'ha anat
valorant molt
en el que és
a nivell curricular
més professional.
millora l'empatia,
les habilitats socials
en general,
no?
I
també augmenta
tot el benestar
psicològic
global.
Un se'n va a dormir
tranquil
a la nit.
Exacte.
Jo és que vaig simplificant
per posar-ho allò
en el terreny quotidià,
no?
cosa, Yolanda,
que implica
que beneficiar
la salut.
Per què?
Hem de recordar
que
tots els trastorns
psicològics
afecten
en algun moment
a nivell
de malaltia física.
A diria que ningú
s'atreveix a discutir-ho,
això,
a aquestes alçades.
Clar, llavors,
però a vegades
ens costa,
també,
continuem
anant
al metge
a buscar
aquell
que ens passa
exactament
i que ens donin
la recepta,
no?
I ja està,
que jo no...
Això us continua fent,
eh?
Encara que entenguem
més
que som un tot
que va tot lligat
i que quan jo tinc
molta ràbia
que no trec,
doncs,
puc fer una úlcera
perquè si no la trec
i no la sé treure
i me la quedo
i em quedo
amb aquesta emoció,
doncs,
puc fer una úlcera
com puc fer
una migranya, eh?
Vull dir,
però que
puc acabar tenint
algun símptoma físic
arrel,
que ara que ho sabem
ens costa molt relacionar-lo
en la nostra vida quotidiana.
Aquesta pràctica
d'actuar intel·ligentment
des del punt de vista
de les emocions
o la intel·ligència emocional
pel que expliques
es pot aplicar
en tots els àmbits.
Esmentaves l'àmbit laboral?
Però gairebé tots.
perquè l'àmbit laboral,
exacte,
família,
amics,
beneficia a la salut,
és a dir,
que hem de tenir en compte
que a la curta
o a la llarga,
a nivell de salut física,
també influeix,
a nivell de relacions
amb fills,
a nivell de parella,
dintre de l'àmbit
de l'educació,
a les escoles...
És que, de fet,
la intel·ligència emocional
és que, clar,
s'aplica a tot,
a tot,
a tots els nostres àmbits.
Finalment, Sònia,
és un aprenentatge,
ho entenem així,
no ens ve donat
per la genètica.
Per tant,
podem entendre
que l'edat,
el pas del temps,
té molt a veure
amb la intel·ligència emocional
o no necessàriament?
És a dir,
una persona
que és conscient
de tot plegat
és un treball
de molt de temps,
pot arribar a una certa edat
amb una intel·ligència emocional
arregladeta.
En la joventut
és més difícil
actuar així
o no té res a veure?
No, no té res a veure.
Depèn,
que comencem
per la capacitat
d'autocrítica,
que aquesta és la primera
de totes les que he dit
i és que és la bàsica.
Això no té res a veure
amb l'edat.
És veritat
que amb l'edat
ens sosseguem.
Per la maduresa,
allò que es diu,
no?
Sí,
però, bueno,
hi ha persones
que realment maduren
i l'edat cronològica
no té res a veure
amb l'edat madurativa,
no?
Per dir-ho d'alguna manera,
doncs,
no va lligada
a l'edat
a nivell cronològic,
que va lligat molt més
a la forma
d'entendre la vida
d'aquesta persona.
I moltes vegades,
encara que hi hagi persones
que maduren
externament,
internament,
la capacitat d'autocrítica
no existeix.
Vull dir,
hi ha persones
que sí que poden
sossegar-se
en alguns aspectes,
però
entendre
què li passa,
per què li passa.
hi ha moltes persones
amb molta dificultat
d'expressar
un sentiment
perquè en realitat
no saben definir
el seu sentiment.
I no és per una falta
de vocabulari,
en cap moment,
sinó per una falta
d'introspecció,
de realment
fer una anàlisi
o d'estar acostumat
a dir
o expressar,
no?
Per tant,
i això són persones
amb 20,
amb 40,
amb 60,
vull dir,
no...
Doncs aquestes festes
que hi haurà
moltes reunions
familiars
i amb amics
serà una qüestió
de posar en pràctica
la intel·ligència emocional,
sobretot per evitar
conflictivitat
que a vegades
tu saps
que és present,
no?
Quan ens retrobem
amb persones
que fa temps
que no veiem
amb aquelles cosetes
que deies
que tenim
amagatzemades.
Sí,
bueno,
de fet,
el Nadal
són unes festes
que a molta gent
li agraden
i a molta gent
no li agraden
absolutament gens,
precisament
per el mateix,
perquè implica
veure't
amb molta família
o que penses
que...
per què ara,
si durant l'any
no,
o precisament
perquè et fa
molta il·lusió,
és que depèn
una miqueta,
com sempre,
de la valoració
que fem,
és a dir,
del pensament,
sempre és igual
i aquelles cosetes
que hem passat
durant l'any
l'importància
que li donem
perquè les
entenem
com una cosa
que van
amb nosaltres
o les entenem
com una cosa
que van
amb els altres.
Vull dir...
En fi,
com que s'acosta
el primer d'any
si no tenim
molt treballada
la intel·ligència emocional
en aquesta llarguíssima
llista
que tots farem
de bons propòsits
podem afegir-ne
a aquest.
La Sònia Navarro
estarà també
l'any vinent
al matí de Tarragona Ràdio
per fer-nos memòria,
per fer una mica
de pepito grillo
de la nostra consciència.
La setmana vinent
no tindrem
entre nosaltres
però sí que
recuperarem
aquest recop psicològic
amb el començament
de l'any
en 2006.
Sònia Navarro,
moltes gràcies
i bones festes.
Igualment.
Vinga.
Adéu-siau.
Adéu.