.
Dos minuts i mig serà un quart de dotze del migdia,
com cada dimarts aquí al matí de Tarragona Ràdio,
parlem del món de les lleis, de l'administració de justícia
en col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Una setmana més ens acompanyen Javier Terres, Víctor Roca.
Molt bon dia a tots dos.
Bon dia.
Bon dia.
Benvinguts.
Avui abordem un tema d'aquells que alguna vegada hem tractat,
però que de tant en tant cal fer reciclatge,
perquè és un tema no com d'altres, que dius,
mira, mai saps que et pots trobar,
però avui en dia, aquest tema que tractem avui,
gairebé tots ens hi trobem.
Parlem de les comunitats de propietaris,
alguns aspectes que a vegades oblidem, desconeixem
i en els que, insistim, tots ens podem veure implicats molt directament,
perquè per sorteig podem acabar sent presidents
de la nostra comunitat de veïns.
I en aquest sentit, avui jo crec que trencarem algun altre tòpic,
perquè quant de mal fa a vegades la tele, eh?
En determinades sèries televisives,
algú es pot pensar que això de les comunitats de propietaris
i tot això és una juerga, com aquell que diu,
i bé, hi ha coses molt serioses que potser cal explicar-les, no?
Sí, així, arrel d'aquesta sèrie que surt en una cadena privada de televisió,
doncs, gairebé totes les reunions en què podem assistir...
D'entrada no es convoquen com a la tele, no?
Ni amb l'assiduïtat que es convoquen, perquè...
Ni tothom vol ser president com a la sèrie, tot el contrari.
La veritat és que en comenten molts presidents de comunitats
o administradors que, arrel de veure aquesta sèrie
que ha transcendit tot i que ha tindut tant d'èxit,
doncs, bé, la gent inclús utilitza vocables o formes
o proposa coses que han vist en allà, no?
Bé.
És tota la nostra comunitat, no?
Que s'utilitza tan habitualment.
La veritat és que una comunitat de propietaris
és un compendi de petites situacions i circumstàncies
en què cada veí, cada propietari, doncs, té la seva situació...
Sí, em sembla que ara ja està tot arreglat.
Hi havia com problemes tècnics, no?
I bé, doncs, com a tota comunitat, implica que hi ha molta gent,
implica que hi ha moltíssima gent i que cada persona,
doncs, potser, no dintre del que és el seu pis o el seu immoble,
sinó en aquells aspectes que són comuns,
doncs, poden tindre una visió, poden tindre uns interessos,
poden demanar alguna qüestió que els afecti més que les altres
i, bé, doncs, això s'ha de regular d'alguna manera.
Ara explicarem una mica, perquè també hi ha una sèrie de normativa
i una sèrie de legislació que ho regula una miqueta
i, bé, és el pa de cada dia en gairebé el sistema bàsic
que tenim en la societat actual de viure,
que són els pisos, ja sigui en una propietat horizontal o vertical.
Citant breument un altre cop la sèrie televisiva,
és pura ficció, és una caricatura, és una ironia,
però en molts aspectes està basat en el que és el dia a dia de les comunitats.
Que si poso l'antena col·lectiva,
que si algú vol posar un aparell d'aire condicionat,
que si hem de pintar l'escala,
que aquí es fa càrrec l'ascensor en funció de quants metres quadrats té...
Aviam, broma, broma, però tot el que allà reflecteix
està basat en la realitat i en el dia a dia.
Si us sembla, parlem de com es tria el que són els representants de la comunitat,
perquè, clar, jo no sé què passava abans,
però avui en dia com que tots tenim tants compromisos i tantes obligacions
quan es convoca una junta i s'ha de triar aquells responsables,
aquells representants dels veïns,
tothom mira les sabates perquè no li toqui
i al final s'ha d'anar a parar el sorteig.
Us sembla que comencem des d'aquí?
Qui pot ser, qui no pot ser, representant de la comunitat?
Què t'obliga, què no t'obliga?
Jo, a més, potser tractaria la qüestió,
anant més enrere encara,
partint de la base que,
òbviament, doncs, molta gent ja viu amb immobles
que ja tenen una certa antiguitat,
però dic anar més enrere
perquè també ens trobem amb molta gent
que compra vivendes noves
i quan un compra un pis nou, clar, allà no hi ha res.
Qui se n'encarrega d'això?
Moltes vegades, els propis promotors de l'obra
ja tenen contactat,
tenen algun contacte,
doncs, amb algun administrador de finques
i, doncs, pràcticament no és que te l'imposin
perquè tu pots escollir el tenir-lo, no tenir-lo,
tenir segons quin administrador de finques,
però pràcticament ja pren la iniciativa
per convocar la primera reunió.
Perquè, clar, això és com tot, no?
On comença l'univers?
On comença una comunitat de veïns?
És difícil que, també pot passar, òbviament,
però que els veïns convoquin espontàniament una reunió
i generin aquella comunitat.
Per tant, comencem parlant de l'administrador de finques,
després parlem de president de comunitat?
Sí, bé, jo he parlat de l'administrador
perquè és una figura, és el professional
que percep una remuneració
per la tasca que desenvolupa,
portant un control d'aquella comunitat
i un assessorament,
moltes vegades, doncs, tan tècnic com jurídic,
com el que s'encarrega de dur a terme...
Perquè, a banda dels tractes que pugui fer
aquell administrador amb la comunitat,
en principi, i per llei,
quina és la funció de l'administrador?
Aquells aspectes, aquelles àrees
a les que està obligat?
Formalment, acostuma a ser el secretari de la comunitat.
Secretari legalment,
en tots els àmbits,
no només el comunitari,
és el fedetari,
el que dona fe, el que aixeca acta.
Clar, qui millor que el professional
per aixecar acta?
Perquè és difícil,
a més, difícil i laboriós.
Si algun oient ha fet de secretari
amb alguna junta,
de qualsevol gremi o de qualsevol àmbit,
sabrà que és complicat
donar fe,
prendre nota
o aixecar acta
de lo que s'està tractant allí.
Llavors,
l'administrador
s'ha encarregat d'això.
I,
òbviament,
de portar les comptes
de la comunitat,
de ser l'enllaç,
l'intermediari entre veïns,
tothom va parlar
amb l'administrador.
Al cap i a la fi,
i perdó per utilitzar
la redundància,
administra
tot el que succeeix
tècnicament,
jurídicament,
a la finca.
El que passa és que això és molt elàstic
perquè després surt allò de
no, no, això és cosa del president.
No, no,
això ho hem d'adreçar
a l'administrador.
L'administrador és el professional.
I el president
normalment no és
un professional.
Aleshores,
el president és el responsable
de la comunitat,
que ara,
en tot cas,
ho comentarem.
Però crec que la tasca
primordialment
la té que portar el professional.
El president,
en tot cas,
està, doncs,
per,
òbviament,
per comptar amb la seva opinió,
per prendre decisions,
però,
lògicament,
amb l'assessorament
i amb el recolzament
de l'administrador de finques.
Per tant,
aquest administrador
convoca,
imaginem,
o convoca
una primera reunió
dels propietaris
i el primer que els diu
senyors,
vostès han de fer,
han de triar un president,
una junta,
no?
Efectivament.
Primer hem de veure,
i ell ha de donar
si té coneixement
o si té el document així,
de la Constitució
amb propietat horitzontal.
Això és un document
que quan es construeix
un edifici,
parlem de l'edifici,
perquè també hi ha
moltes altres formes
o tipus de construcció,
però...
Sí,
petites urbanitzacions,
comunitats de propietaris...
Sí, o les cases,
per exemple,
adusades,
que també tenen
una propietat horitzontal.
Però bé,
parlem així,
no?
Doncs,
aquella escriptura
de divisió,
s'haurà fet una divisió
de tots els elements
privatius i comuns,
és a dir,
tot el que és
de cada propietari,
així com aquelles zones
que són comunitàries,
i l'administrador
tindrà totes aquelles dades,
totes els noms
d'aquelles persones,
així com la diferent distribució
en quotes
de la propietat comuna.
El càlcul de la quota
són una sèrie de conceptes
que,
diguéssim,
de càlcul
que composen
diferents elements
i punts
per poder triar,
doncs,
fer la divisió,
a partir d'allà
es constitueix
la propietat,
totes les persones
d'entrada,
si no tenen
algun tipus
de qüestió negativa
en la seva situació,
que d'entrada
serà molt difícil,
com per exemple
que són deutes,
potser,
o que potser
no tinguin encara
la capacitat
o la titularitat
del seu pis
o de la seva propietat,
perquè a vegades
no són pisos,
poden ser pàrquings,
poden ser trasters,
etcètera,
doncs,
estan cridats
a poder ser
els representants
d'aquella comunitat.
Si tens deutes
amb la comunitat
no pots ser representant.
Això podria en el temps
no autoritzar-te
o no habilitar-te
per poder presentar-te
com a representant.
Els representants
són una mica,
doncs,
com podríem imaginar,
perquè és com
una petita,
doncs,
organització democràtica,
hi ha un president
que és,
com molt bé ha dit el Víctor,
qui té la decisió
a final dels assumptes
i el responsable
i el cap visible,
no?,
d'aquella unitat
que és una comunitat
de propietaris.
També pot haver-hi
els diferents vocals,
que són els representants,
per exemple,
i normalment,
és així de cada escala,
que també,
doncs,
fan una mica
com de transmissors
o fan com els representants
de,
cada vegada,
doncs,
grupets més petits
i que després
es poden reunir
a l'Assemblea General
i són els que,
bé,
dintre del que és la normativa
tenen una petita atribució
de competències.
No tots els temes generals
tindran que ser tractats
amb el que és l'Assemblea General,
com qualsevol altre òrgan democràtic,
ja sigui institucional
o ja sigui particular
de qualsevol empresa mercantil,
per dir-ho d'alguna manera,
hi ha petits temes
que es deixen
la competència
de les persones
que dirigeixen aquella comunitat.
Si agafem la llei
de propietat horitzontal
els veurem.
Així com hi ha d'altres
que no,
que estan vetats
i que necessiten
dintre del que és,
bé,
l'esperit més democràtic
que ha d'inspirar
qualsevol associació,
doncs,
un percentatge important
de vots,
és a dir,
unes mallories
bastant importants.
Això en el cas
que es vulgui presentar algú,
que es presenti
més d'una persona,
més d'una candidatura
per entendre'ns,
però clar,
la realitat
ens diu una altra cosa.
Cada cop més
és habitual
que no es presenti ningú.
I el que dèiem,
que tothom miri
cap a una altra banda
i que no em toqui,
creuen els dits.
És una realitat,
això,
vosaltres ho sabeu.
Normalment,
això ho dèiem
o ho comentem
alguna vegada
amb certa ironia,
no?
El senyor
primer primera
o el senyor àtic primera,
depèn de per com...
o el senyor àtic quart,
segons per on es comenci,
són els més damnificats
quan es té que fer
per sorteig,
no?
Perquè a vegades
la decisió
de l'assemblea
és dir,
comencem per aquest pis
o comencem per aquest altre.
Ah, sí?
Quin és el criteri
del sorteig aquest?
A veure...
Ràpidament
es canvia un de pis,
eh?
Realment,
realment fa poc
amb una junta
de casa meva,
ho direm,
no?
doncs,
a vent i fins i tot
diversos advocats
entre el veïnatge...
Pitjor que ningú
voldria ser
perquè...
Sí, no, no,
i un advocat
a la mesa
amb l'administrador
i amb el president
i tal,
però diverses qüestions
jurídiques
que es porten allà
no venen al cas.
Tinc que dir
que es va
entablar una discussió,
a veure,
què m'ho fem això?
Perquè no hi havia
cap persona
que es volgués presentar.
Ho sortegem
o
comencem
per un dels pisos,
no?
Tampoc crec,
almenys que jo sàpiga,
que hi hagi
una decisió
o resolució concreta
en el text
de la llei de propiedad
judicial.
No ho diu,
com s'ha de fer això?
Que jo sàpiga que...
Podria ser fins i tot
amb un bombo.
Seran qüestions interpretatives,
desconec si hi ha jurisprudència
al respecte,
però és una qüestió tan liviana
que crec que tampoc
val la pena
discutir-ho més
del que
s'escaua o per toqui,
no?
Aleshores,
clar,
a vegades,
doncs,
es comença per baix
i si l'assemblea
ho vota...
A més, com ha dit el Xavier,
hi ha una cosa molt important
i això és en qualsevol
o la majoria
de...
ja no diria
d'institucions
o d'organismes,
sinó de sistemes
dintre de la democràcia.
Quasi tot
té
una assemblea
legitimada
i una junta
o un govern.
Això passa
a Catalunya
o a l'estat espanyol.
Hi ha un parlament,
hi ha una assemblea
que és la que pren
les grans decisions
i resolucions
i hi ha un govern
que és el que pren
les decisions dia a dia.
Doncs,
el mateix passa
amb la comunitat
de propietaris,
que no se m'espanti la gent
i es pensi
que la junta
ha de decidir
moltes coses,
però així com
l'assemblea
es té que convocar
mínim un cop a l'any
assemblea ordinària
formada
per tots els veïns
que prenen
les decisions
per democràcia
amb unes majories
que això és més complicat,
hi ha una junta
que és la que porta
les resolucions dia a dia.
A vegades
els presidents
reben una trucada
a l'administrador
escolti,
s'ha espatllat l'antena,
què hem de fer?
o escolti,
hem d'instal·lar
un mòdul
per la televisió
digital terrestre
i això
es tindria que posar
o s'ha trencat
la canada.
L'ascensor,
coses que són
molt immediates.
O es té que fer
qualsevol cosa.
Ja no només
perquè sigui
d'urgent reparació,
legalment
s'estipula
que han de ser
coses de reparacions,
d'urgent necessitat.
A la pràctica,
a vegades
per no reunir
tota l'assemblea
es prenen decisions
que després a vegades
porten polèmica.
A exemple,
escolti,
doncs instal·larem
en tota la casa
el satèl·lite digital.
Clar,
potser després
la gent diu
escolti,
per què això?
Sí,
jo no vull el satèl·lite digital
qui ha pres aquesta decisió
per mi,
etcètera.
Potser és un mal exemple,
la televisió digital terrestre
que és gratuïta
en principi
però requereix
una instal·lació.
Clar,
potser no es fa
reunir a l'assemblea
per prendre aquesta decisió.
S'hauria de fer reunir
a l'assemblea
però potser
doncs mira,
es considera
que és una decisió
ajustada als temps
que corren.
i a vegades es convoca
i van tres persones només,
no?,
que aquesta és una altra.
Bé,
el tema de quòrums,
com la llei diu,
en segona convocatòria
una assemblea
pot tenir un quòrum
de lliure Constitució
i a vegades
es produeix això.
Parlem de comunitats
que potser
hagin 20 pisos
o 20 veïns.
20 propietaris.
Perquè també hi ha comunitats
que n'hi ha 4
i 3 ja seria
una majoria qualificada,
no?
Però ja s'ha entès
el tema, no?
És a dir,
clar,
el tema de quòrums.
Però,
Iolanda,
hi ha referèndums,
hi ha votacions democràtiques
que hi vota el 30% de gent.
Sí, sí.
I en principi
hi ha plena legitimitat.
Jo no recordo
quin referèndum
va haver últimament.
Em sembla que va ser
el tema aquell
de la Constitució Europea
que hi va haver
un nivell de participació
bastant baix
però no deixa de ser
una decisió del poble.
Vull dir que qui no va,
doncs,
en principi,
no va i punt, no?
Sí,
la transcendència
d'anar a aquestes reunions
és bastant important
perquè, a més a més,
es produeix a vegades
un deslligam, no?
del que creus que
no és casa teva
perquè tu obres la porta
del que és el marc
de la casa teva
i entres allà
i creus que el que hi ha
a partir de llavors
doncs no t'ha d'implicar
però passa el temps
i moltes vegades
doncs necessites, no?
Perquè les circumstàncies
de la vida
t'aporten allà.
És important.
Més que res,
també per conèixer
com funciona
tot aquest sistema
i tota aquesta
qüestió representativa.
I també perquè
molta gent
tant per una actitud
diguéssim
de reclamació
com de negació
es pot veure
en una situació
molt ignorant.
Moltes vegades
ens trobem nosaltres
que hi ha veïns
que venen als nostres despatxos
perquè tenen
una necessitat puntual
a lo millor
de caràcter físic
a lo millor
de caràcter
doncs material
el que sigui
per poder
doncs accedir
als seus pisos
als seus edificis
a les seves portes
i com creuen
que ells
únicament
són els que pateixen
aquell problema
doncs
l'assemblea
la seva comunitat
els ignorarà.
Bé,
això doncs
tampoc ha de ser així.
Per molt que hi hagi
un règim de majoria
ha d'entendre
que tot problema
per mínim
per propi que sigui
s'ha d'exposar.
L'altra cosa
és que se l'accepti
però moltes vegades
ens hem trobat amb això
com també ens hem trobat
la cara enversa
de tot el que succeeix aquí.
També és important
que tinguem en compte
que les comunitats
produeixen
unes despeses
unes despeses
que es reparteixen
entre tots els veïns.
Creu encara
la gent
que com ell
no ho ha decidit
o com ell
no estava d'acord
amb aquella decisió
no la té per què afectar.
Si és així
l'últim que ha de fer
és no pagar.
Ha de consultar
amb un professional
que li digui
com portar a terme
si és necessari
la impugnació
dels acords
perquè es poden
puc anar als acords
segons la llei
i és una tasca
que per exemple
els advocats
portem a terme.
Ara bé
dintre d'uns paràmetres.
Jo tinc entès
perdona Javi
que no pagar
no s'ha de fer mai
perquè et pot crear problemes.
En tot cas
aquells diners
que per toque han de pagar
ingressar-los al jutjat
que hi hagi constància
que tu tens la voluntat
de pagar
però que no
diposites els diners
en la comunitat
per la raó que sigui.
Però tornem al tema
dels representants
de la comunitat.
Imaginem que ningú
vol representar
aquest paper
es fa per sorteig
ja sigui amb un bombo
o ja sigui
dient el senyor
de la TIC primera.
Tant se val.
Hi ha persones
òbviament responsables
que tot i que ho faran
a contracorre
s'ho miren
aquesta responsabilitat.
Poden haver-hi
altres que diguin
escolta
jo no vull ser-ho
jo
perdoneu-me l'expressió
passo de tot
i ja em vindran.
Pot passar de tot
i ja li vindran
o no?
A veure
perquè això
hem sentit moltes vegades
queixes
de dir no no
és que clar
no vol ser
i no fa rei.
Es produeixen situacions
complicades
i perdó que torni
a l'exemple d'abans
també ho vam viure
en una reunió
que he comentat abans
i insisteixo
per posar problemes personals
però a vegades
poden ser molt clarificadors
però també
un veí
que li va tocar
després de discutir
el sistema
doncs el que li toca
s'aixeca
va venir a la reunió
i diu
que per qüestions laborals
ell és fora
tota la setmana
ell no pot atendre
la seva dona també
només venen
perquè clar
pensem que hi ha veïns
aquestes per exemple
comunitats
de propietaris
no cal
parlar del centre de Tarragona
doncs de la Pineda
per exemple
o de Torre d'en Barra
amb el qual venen
els estiuejants
hi ha comunitats
de propietaris
i s'ha de funcionar
i a vegades
l'únic que està vivint
tot l'any
és el que se n'encarrega
però en el cas
que li toqui algú
que sí que estigui ausent
doncs aquest senyor
va motivar
i raonar
que no podia
assumir
les dotes de mando
la facultat
de ser
el president
de la comunitat
a veure
en principi
en aquella reunió
tinc que dir
que se li va acceptar
i es va
decidir
per
el suficient quòrum
doncs que fos
el següent
amb la llista
perquè aquell senyor
és justificadament
bueno
però
clar
és que
de totes maneres
Iolanda
jo no diré excuses
però justificacions
per no ser president
tots en tenim
perquè tots treballem
encara que sigui Tarragona
tots tenim ocupacions
però això ja entra dins
de la responsabilitat personal
d'acord
però tot és molt relativo
és a dir
a vegades la justificació
és relativa
però si l'assemblea no ho accepta
aquesta negativa
doncs aquell senyor
ha de ser president
de la comunitat
el que passa és que
per lògica
passa com tot
si a tu et toca
bé
potser tindràs
certa educació
certa consciència
i no diràs
obertament
escolta jo passo de tot
però Víctor
la realitat ens diu
que hi ha gent
que realment
obvia
ignora el seu paper
però llavors
potser la comunitat
no funcionarà
com Déu mana
ja és una qüestió
quasi que diria
més de legalitat
de consciència
doncs
clar
aquell senyor
però per tant
l'assemblea
té alguna eina
o alguna manera
que hi hagi un canvi
d'instar que es faci
com funciona
la normativa
aquest cas en concret
no existeix
no està regulat
és a dir
que si
s'estableix un ordre
i de cop i volta
hi ha algú
que se'l salta
o no vol
doncs
obeir-ho
realment
no existiria
cap normativa
legal
o
el que es diu
en rang de llei
per poder obligar
aquella persona
ara bé
hi ha un altre
document
bastant important
dintre del que és
una comunitat
de propietaris
que són els estatuts
segurament
que nosaltres
també hem sentit
parlar
aquests dos estatuts
a vegades
es poden modificar
i a vegades
dintre d'una
diguéssim
dintre d'un
espai legal
s'introdueix
aquestes qüestions
d'ordre
més intern
com els torns
com la duració
en el temps
dels càrrecs
com per exemple
si poden tornar
o no tornar
a repetir
cada equis temps
els propietaris
entenem que la vida
d'una comunitat
és molt llarga
i potser
mitjançant
aquest estatut
que estatut
és una mena
de contracte
una mena
de pacte
entre tots
els veïns
d'aquella comunitat
es podrien
establir allà
aquestes situacions
i aquestes situacions
jurídiques
dels representants
jo he vist uns quants
com altres aspectes
que també
en els estatuts
es poden
arribar a plasmar
però
perdó una qüestió
imaginem que tampoc
s'inclou els estatuts
és del que estàvem parlant
aleshores
com no hi ha una regulació
no diré legal
sinó normativa
perquè els estatuts
no són llei
però tenen un altre rang
com ha dit
perfectament
el Javi
esclar
es tenen que prendre
decisions sobre la marxa
jo crec
i decisions a vegades
transcendents
que van més enllà
de posar una antena
per veure la televisió
a vegades estem parlant
de temes relacionats
amb l'aigua
estem parlant
d'un tema
important
de temes d'obres
vull dir
coses com a més transcendents
que no una antena
no
i encara diria
potser en abstracte
més transcendent
que és tenir un representant
la comunitat
aleshores
jo
bàsicament
sempre penso
i apelo
a la legitimitat
democràtica
i que realment
l'assemblea pugui
prendre decisions
com la que es va prendre
aquell dia
ningú ha impugnat
aquest acte
amb la qual es va decidir
que un veí
justificadament
no accediria
per torn
al càrrec de president
que realment
està ben fet o mal fet
ja ho hem dit
hi ha un
aparentment
pot haver-hi
un buit normatiu
i bé
legalment
no té cap responsabilitat
aquest representant
si incompleix
les seves funcions
però bé
aquí no va incomplir
les seves funcions
va raonar
justificadament
si incompleix
és a dir
jo de totes maneres
així com dic una cosa
que l'assemblea no accepti
la seva negativa
i diu
no no
per força vostè
ho ha de fer
doncs jo soc de l'opinió
realment
no sé si estarà d'acord
el Javi
que aquell senyor
té que ser el president
de la comunitat
perquè
hi ha uns torns establerts
ell ha assumit
uns pactes
una
una
bueno
i òbviament s'ha supedit
a la llei
òbviament com a membre
de la comunitat
i té que assumir
si no
home
ja d'entrada
posa-se un compromís
a la comunitat
ja dic
ja no per una qüestió
estrictament legal
sinó de funcionament
perquè si aquell senyor
com hem dit
encara que no ho digui obertament
doncs passa de tot
doncs aquella comunitat
anirà de mal en pitjor
hi ha un administrador
però es tornarà boig
a vegades doncs
per localitzar-lo
o per
tornem a insistir
el president
és el que signa
jo voldria dir
de totes meses
amb aquest micròfon
sempre estem sensibilitzant
i conscienciant
doncs que si realment
a algú li toca
doncs que assumeixi
la seva funció
que tots hem de participar
i hem de col·laborar
no parlem del cas òptim
que hi ha moltíssimes comunitats
amb els seus presidents
i presidentes
molt responsables
que hi ha esmercen moltes hores
estem parlant dels casos
que poden crear problemes
òbviament
per això ho parlem
dels que funcionen
ja no parlem
sí, sí
indiscutiblement
indiscutiblement
sí, no, no
jo també estic d'acord
i l'únic que sí que faria
és
i tornant una mica
o relacionant-lo
amb la nostra professió
és que s'assessorin
els administradors de finca
són uns professionals
que coneixen
aquestes vicissituds
però també
els llicenciats en drets
i sobretot
doncs els advocats
que podem donar idea
de com reflexar
doncs per exemple
aquesta
doncs
diferenciació de criteri
a l'hora d'assumir els càrrecs
i podríem arribar
doncs a reflexar-ho
en el document
doncs
que obliga
a tots els membres
d'aquella comunitat
i quan es produís
aquesta situació
d'una persona
d'un desobedient
per dir-ho d'alguna manera
doncs obligar-li
seria doncs
una de les formes
i de les eines
de poder fer-ho
i en definitiva
també
el que hem de tindre en compte
avui en dia
els membres d'una comunitat
és que
s'han reforçat molt
els mecanismes
per poder
acudir al món
de la justícia
si ets una mica
díscul
no?
que els impagats
de les comunitats
pensin
gran cavall de batalla
de les comunitats
pensin que avui en dia
hi ha uns procediments
com per exemple
el monitori
que dona
un aspecte
molt més àgil
a l'hora de poder
doncs demanar
totes aquelles qüestions
i també doncs ells
a l'hora de defensar-se
perquè potser
potser
però em quedava una mica lent
això no?
perquè quantes vegades
allò que es convoca
a l'assemblea
perdona Xavier
i t'arriba la llista
amb els morosos
que per cert
també quina vergonya
allò d'hi dius
ni per aquestes
i veus que
hi ha reincidències
que hi ha quantitats
no sé si hi ha un límit
de quantitats
si això val
no és
sí
encara va molt lent
però no única
i exclusivament
per diguéssim
la no existència
d'algun tipus d'acció
que em pari això
dit d'una altra manera
es pot obligar
a instar judicialment
algú que pagui
allò que deu a la comunitat
sí sí sí
i a més a més
amb unes gravositats
d'interessos
a més
que podrien
doncs
confiscar
en certa mida
no només
l'embargament
dels comptes corrents
d'aquelles persones
sinó
l'obligació
de fer
perquè a vegades
no són qüestions econòmiques
també són
obligacions
de fer
alguna determinada conducta
o alguna determinada decisió
doncs llavors
això avui en dia es pot
abans era molt més difícil
o molt més fosc
a l'hora de poder
arribar a aquest objectiu
que pensin
en aquesta circumstància
i sobretot
que pensin
que també
les situacions
de les persones
que tenen
una situació
personal
concreta
de salut
de peculiaritat
de barreres arquitectòniques
etcètera
doncs això també
s'ha imbricat
dintre de la normativa
i cada vegada
el que són
les comunitats
de propietaris
doncs tindrà
un reflexe
molt més gran
sí
a més pensem
que
alguna vegada
hem de criticar
la llei
bastant sovint
però crec que
per una vegada
com deia el Xavier
per poder reclamar
quotes comunitàries
tothom més o menys
o molta gent
ha sentit parlar
d'un procediment
inclòs a la nova llei
d'enjuixement civil
que és el procediment
monitori
per reclamar factures
sí
hasta 30.000 euros
antigament 5 milions
de pessetes
doncs un tipus
específic de monitori
és la reclamació
de quotes
i aquest monitori
aquest procediment
implica
que tu pots reclamar
doncs els 2.000 euros
que aquell senyor
té pendència
amb la comunitat
més les despeses
d'una cosa
que comentaré breument
després
amb costes
normalment un procediment
monitori per se
no acostuma a portar
moltes vegades
costes judicials
però aquest sí
o sigui
específica la llei
que es tenen que pagar
les costes judicials
costes vol dir
que pel fet
d'entrar al jutjat
aquell senyor
pagarà els 2.000 euros
bueno
interessos
més les despeses
unes despeses
que ara comentaré breument
més les costes
els gastos
d'advocat i procurador
què són aquestes despeses
doncs
bàsicament
i en un minut
quan hi ha un morós
es detecta un morós
primer
què és convenient
aixecar acte
que consti en acte
a la convocatòria
es posa
reclamació
en demorosos
crec que es té
que anunciar
els que ho són
i a l'acte
fer constar
el dia de l'acte
el saldo
automàticament
si aquell senyor
no paga
es pot prendre la decisió
d'encarregar-ho
amb un advocat
un procurador
etc.
el jutjat
un cop
ah perdó
una certificació
de l'acte
normalment ho fa
l'administrador
firma el president
i el secretari
aleshores
un cop s'ha certificat
que aquell acte
coincideix
això
un burofax
normalment
o una notificació
fer feina
amb aquell veí
dient-li
si no paga
en 10 dies
més les despeses
de l'envio
de burofax
se'l portarà
el jutjat
i si no ha pagat
aleshores
el jutjat
sembla lent
a vegades
amb 15 dies
un mes
pot estar
el procediment
al jutjat
i amb un parell
de mesos
solventat
dos mesos
tenint en compte
el que costava
abans
posem 3-4 mesos
per poder-li
a mi em sembla rapidíssim
en comparació
a altres processos
d'aquestes característiques
acostumen a ser procediments
que van bastant de pressa
perquè el monitori
és un tipus de procés
que no té
una sèrie
de passos
que potser
en tenen uns altres
és una miqueta
el procediment
per cobrar
els morosos
de la comunitat
la tria de president
el cobrament
de morosos
són alguns
dels aspectes
que hem parlat
avui
en el temps
que dediquem
a parlar
del món de la llei
i l'administració
de justícia
si cal hi tornarem
al tema
de la llei
de propietat
horitzontal
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
una setmana més
i a Bieterres
Víctor Roca
bon Nadal
Jolanda
abans d'acabar el programa
no sé si coneixeu
però suposo que sé
pels mitjans
que tenim
un nou de garra
elegit
naturalment
i des d'aquest programa
naturalment
no no
és que t'ho deia
perquè probablement
ha estat
doncs
anava a dir
un descuit
que no era descuit
perquè com que
des d'aquest matí
els serveis informatius
hem significat
però de totes maneres
vull dir
com a
integrants del col·legi
ja està bé
que ho comentis
l'òrgan del col·legi
del Víctor
expresident del grup
d'advocats joves
i membre de la comissió
de publicitat
i jo diputat
doncs
des d'aquest programa
i des dels membres
doncs voldrien felicitar
el nou de gà
i tota la seva junta
reelegida
m'adereixo
com diem els advocats
normalment
també felicitar
a la candidatura
que n'ha sortit elegida
perquè s'han implicat
i implicat
en un exercici democràtic
i no res
i dir a la ciutadania
que estem
al seu servei
amb tots els seus ensuts
i que creiem
que
amb uns representants
molt dignes
i molt comprès
i amb unes eleccions
amb les quals
crec que hi ha hagut
una alta participació
i això denota
una bona salut
doncs
del col·legi
ha passat com a les comunitats
de propietaris
que parla
no
sembla que hi va haver
un nivell de participació
i va haver quòrum
i bones festes a tothom
molt bé
igualment
paraules necessàries
òbviament
des d'aquest espai
que esperem que continuï
l'any vinent
però ja en parlarem