Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Clar, coincideix, eh?
Realment, jo no sé si els divendres reserven temes que tenen a veure amb el gènere,
però generalment coincideix que els divendres, quan tenim aquesta tertúlia,
coincideix amb algun tipus d'informació que té a veure amb les dones.
De fet, aquest matí, ara estan, si no vaig errada i segons les previsions,
ara comencen aquí a la ciutat de Tarragona,
al Centre Social i Cultural de la Fundació La Caixa,
les terceres jornades estatals de violència i dones
que organitza el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, Delegació de Tarragona.
Aviam, començar a analitzar les causes i una miqueta,
intentar fer un retrat del que està passant,
imagino que no és la nostra missió ni de bon tros,
i que ho fem sovint.
La Carme, per cert, participa en una de les ponències o taules rodones, no, Carme?
Sí, a la tarda, sí.
El que fa que aquestes jornades coincideixen, a més a més,
amb un informe que avui publica Amnistia Internacional,
una entitat prou coneguda,
que no crec que necessiti gaires apresentacions
per donar solvència al seu informe,
que denuncia l'abandonament que hi ha,
precisament, en les dones que pateixen maltractaments,
i una mica que no s'acaba de solucionar el circuit,
des del punt de vista no només d'educació i mentalitat,
sinó material,
el que és la part més material de la problemàtica,
com és l'atenció en primera instància,
atenció legal,
circuits d'atenció mèdica, psicològica,
pisos tutelats,
centres d'acollida,
denuncien aquesta falta,
que es veu que és un tema que no ens en sortim,
que no ho acabem de solucionar.
Dos fets, interessant, si voleu,
que posem ja damunt la taula,
esperem que ens doni temps de comentar altres coses,
i que no ens encallem en aquesta qüestió,
però és una qüestió gairebé obligada
en una tertúlia com la que ens ocupa avui, no?
Bé, no ho sé.
Jo la veritat és que en tot aquest tema dels maltractaments
penso que sempre és molt redirectiu
i que sempre es dona la informació de la mateixa manera.
És a dir, jo cada vegada veig informes d'aquestos
sempre incideixen sobre el mateix, no?
Abans una mica fora de micròfons
estàvem parlant de la necessitat
no únicament de canviar les estructures
per atendre les dones,
sinó també canviar les mentalitats, no?
Per mi és el bàsic.
I per mi, a més, és el bàsic
no únicament canviar la mentalitat de l'home.
Jo l'home diria, jo ja el deixaria.
No tots els homes són maltractadors.
És un tant per cent molt petit.
I no és el per què les dones
s'enganxen en aquestes relacions.
Per mi és el clau.
És a dir, canviar la mentalitat de les dones.
Una dona, abans d'entrar en una relació així,
té indicis més que suficients
per saber com és la persona.
L'home no es comporta així de sobte,
d'aquestes maneres.
Hi ha indicis.
Això, hi ha els llibres, hi ha els informes.
Quan una dona realment veu
que hi ha indicis
que la persona que s'està aproximant
presenta un rasgo...
Que fa que no marxin, no?
És el que te preguntes.
La dona es queda encallada.
Bé, doncs a mi el clau realment
és donar aquesta informació
d'abans a les dones.
No hi ha tant als homes,
a les dones.
Que sàpiguen realment
amb què es poden trobar.
I aquí és una cosa que realment
em xoca molt
perquè una vegada
jo vam comentar aquí
als instituts
o als adolescents.
Per què a les dones
van sempre darrere
del xulillo
entre comillas, no?
El més popular
que diuen ara, eh?
El popular.
Perquè el popular
és el més hortera
i no el que més estudia.
I perquè els que més estudien
són els més marginats.
Perquè el lideratge
potser l'assumeixen
personalitats
que no eren les d'abans, no?
No, doncs realment
per mi
tot això és com
el nus de tot
és això
perquè aquestes nenes
que s'enganxen
d'aquest tipus de persona...
Vols dir que encara va
el mit aquell del príncep blau
que esperen les noies
encara una mica?
Doncs és que jo no sé
què està passant, no?
Però jo no crec
que sigui tan canviar
els homes, insisteixo
són com canviar les dones, eh?
Jo crec que és molt més...
Jo ja estic perfectament
d'acord amb tot el que dius
i crec que rau aquí
el nus de la qüestió
i que fins que no acabem
aquest tema
no se començarà
a resoldre la temàtica
és a dir
que les noies
es donin compte
exactament
del risc que corren
perquè a més tenen
moltes possibilitats
d'identificar-ho
i nosaltres no ho podem explicar.
Clar, tu has comentat
per exemple
que els instituts
llavors ja haurien de pensar
que ens falten àmbits
a la nostra societat
on la gent
llavors practiqui
la convivència
amb més comunitat
i això estic una miqueta
per dir-ho
d'alguna manera
més conegut
per tots plegats
i llavors
puguin fer praxis
de veure
que determinades conductes
comportaran
aquests riscos.
Jo hi ha un tema
Carme
tu que estaràs
en aquestes jornades
aviam si treus l'aigua clara
i ens truquem un dia
i m'ho expliques
pregunta-ho als especialistes
perquè això
què diu la Roser?
El canvi de mentalitat
jo penso que
el tema del maltractament
ha existit sempre
però el nombre
tan elevat
de morts no
que aquest canvi
de mentalitat
no sigui
una de les causes
directes
del nivell
de mortalitat
en el sentit
que les dones
abans aguantaven
ara no aguanten
i per això les maten
però és que no aguanten
que no digui que s'hagi de fer
el canvi de mentalitat
però no aguanten en un moment
que s'han posat
que han arribat al mínim
a dins ja
en què ja l'home
s'ha acostumat a exercir
que pugui sobre ell
que no que la maten
però ja de cara a l'home
ja és tard per la seva mentalitat
és a dir
el que s'ha de fer
és dir no abans
abans d'entrar
en una relació així
no després
sí, sí
preventivament
és a dir
hauríem d'estar en situació
o més idones
possiblement
de posar stop
de parar la situació
quan realment
ja és massa tard
i el procés
possiblement
ja ha començat
efectivament
jo és curiós
avui estic processant lentament
jo
estic una mica adormida
però és curiós
això
m'has fet pensar
quan comentaves
que és veritat
i és veritat
i és ara
jo crec que abans també hi era
que no sé per què
la tendència
de la dona a fixar-se
o de la dona en general
tampoc no es pot parlar
però de la majoria de les dones
a fixar-se
en aquell model d'home
en l'home canalla
sí
però no només les adolescents
no, no, no
és una cosa com a curiós
això
potser no serà
que tenim una miqueta
els sentiments
una miqueta desorientats
a la nostra societat
llavors clar
aquestes relacions d'afecte
la dona se sent
una miqueta
redentora
d'aquest xicot
que diem
que ja hi ha indicis
de passar amb el tractador
i com que aquesta dona
millor no
per raó
de familiars
i de l'entorn
no pot expressar els sentiments
i expressa aquests sentiments
i es desorienta
hi ha un cert maternalisme
en aquest tipus de relació
voleu dir
pensar que la dona
pensar que la dona
és capaç de canviar
a un home
això
o sigui
l'objectiu
la raó
les dones que pensen
que el seu objectiu
la raó de la seva vida
és canviar un home
realment mal
els homes no canvien
les persones
la Roser ha apuntat
jo crec que una idea
molt interessant
perquè a banda
d'abordar la problemàtica
en si
les dones adultes
que pateixen
el tema de les adolescents
i les joves
és fonamental
perquè són aquestes
futures generacions
que teòricament
ens han de salvar de tot
i han de canviar el món
ja veurem
no hem estat capaços
nosaltres de fer-ho
aviam si ho poden fer
els que
els que vinguin
el tema de les joves
i les adolescents
és ben cert
si algú que ens escolta
segur que sí
tenen filles adolescents
veuran que la cosa va per aquí
que tenen companys de classe
que són nois
que aparentment
són tan bons estudiants
tan bons
i en aquests
no s'hi fixen
s'hi fixen sempre
en el més poca vergonya
de tots
el que té
més pali
que diuen ells
el més popular
que és la paraula
i el terme
el que fa piruetes
el que fa piruetes
amb la moto
que no ha de ser
una mala persona
que tampoc hem de vincular
això amb el trencador
estem parlant
d'una sèrie
però bueno
hi ha un perfil
hi ha un perfil
en aquestes edats
que sí
per això està tot
el tema del mòbing
també
perquè existeix
el tema del mòbing
en els instituts
perquè normalment
els que exerceixen
el lideratge
són persones d'aquest estil
i tenen molt poca capacitat
de tolerància
i de compassió
pels altres
i com són els que
exerceixen el lideratge
el rest de la gent
se calla
i m'ha molt lligat
és un altre tipus
de violència
però una persona
que exerceix mòbing
és una persona
que també exercirà
mòbing contra la seva dona
això ho tinc claríssim
avui surt un diari
d'Avast Nacional
que el 8%
d'aquests casos de mòbing
als centres d'ensenyament
secundari
no es troben solució
és un estudi
que ha fet una fundació
l'Encuentro
que es dedica
precisament
a analitzar comportaments
agressius i violents
entre la joventut
i els col·lectius
com ara també
la gent gran
i diuen
que evidentment
que no hi ha
una resposta social
davant d'aquests problemes
per mi és el mateix
mecanisme
una persona
que és capaç
d'interioritzar
una violència
tan agressiva
contra un company
és molt fàcil
crec jo
que després
en una relació
de parella
continuïm
aquest tipus
de violència
i ara estem entrant
en un altre tema
quan parlem
dels centres
d'ensenyament
o tot secundari
quan nosaltres
estem en una societat
on va pensar
que donant
molt d'ensenyament
molta educació
resolien tota la temàtica
i ara s'està demostrant
tot el fracàs
a les aules
tota aquesta violència
vol dir
que això no és
solament l'única resposta
és a dir
la revolució industrial
va confiar massa
en aquesta resposta
raonada
que l'ensenyament
ho resoldria tot
i ara ja parlem
d'educació amb valors
com us deia abans
d'educar
en altres espais
és a dir
l'ensenyament
no ho ha resoldut tot
vull dir
tothom
pràcticament
té accés
a l'educació
però en canvi
és l'esperança
de tothom
perquè a les famílies
no es pot donar
tota la responsabilitat
a les famílies
perquè no tothom
tindrà una família
capaç d'educar-li
correctament
per tant
l'Estat
ha d'enivellar
o ha d'introduir
elements democràtics
la carència familiar
que tenen els nois
per això
perdoneu
això ultrapassa
l'ensenyament
això ja és educació
perdoneu
això ja no és
però és que l'educació
és això també
no és continguts
no és
als esplais
a la televisió
a la cinema
a la societat
al barri
sobretot educació familiar
a més penso jo
i educació comunitària
i social
efectivament
jo com a pedagoga
si em permeteu
sempre ho he dit altres vegades
aquí a la tertúlia
no podem carregar
tota l'escola
o tot l'institut
el que vull dir
és que la societat
ha de crear espais
de convivència
espais comunitaris
on es pugui exercir
aquest aprenentatge
de valors
d'aprendre a viure
i a conviure
i això s'ha d'aprendre
a viure
i a conviure
avui no pot
però en canvi
necessiten un...
Jo això de tota manera
d'eximir avui
a la família
d'aquestes responsabilitats
perquè la família
avui no pot
amb filla
no, no
eximi tampoc
però tu te trobaràs
que hi ha nois
que no tenen aquesta família
que els recolzarà
i altres que sí
hi ha nois que tindran
una família que sí
i per això nosaltres
que estem aquí
entre cometes
que sembla que estem
molt bé
ho tenim tot en clar
i tot és fantàstic
com és possible
que hi hagi pares
que no treballen
doncs hi ha famílies
amb riscos marginals
amb situacions d'emarginació
que no poden
educat d'aquesta manera
i per què no tenen
el seu esquema mental
no entra aquesta aglòstia
i no tenen la mateixa cultura
que nosaltres
jo us ho volia comentar abans
i vam passar
d'un model de societat rural
diguem-ho així
on hi havia tots uns recursos
d'educació no formal
molt estructurats
amb els seus límits
i les seves possibilitats
a una revolució industrial
que va comportar
la creació de les ciutats
i el que diem
llavors ja n'ha aparegut
aquestes situacions familiars
que estan mancades
de capacitat de resposta
per moltes raons
jo no vull dir
que la família
hagi de renunciar
la família no ha de dimitir mai
però se l'ha d'ajudar la família
perquè és un model diferent
i ara anem cap a altres
fórmules familiars també
i amb aquestes fórmules familiars
necessiten coïcins
i això és quelcom més
que el món escolar
o que el de l'institut
o inclús el de la universitat
fa falta això
Queden molts forats
entre les 8 hores a l'aula
la resta d'hores amb la família
en el millor dels casos
aquells pares i mares
que de forma responsable
renuncien
probablement a determinades situacions
per tenir cura de la família
hi ha uns forats
entremig
que són els que després
pressionen aquella família
que responsablement
vol ocupar-se
de la formació del seu fill o filla
però la pressió exterior
és impressionant moltes vegades
des de coses molt quotidianes
fins a coses realment transcendents
jo crec que
exactament
crec que ens hem de replantejar
ara ja
en el segle XXI
que hem de buscar
una altra societat
la societat postindustrial
que diem
d'una manera
en fi
tan específica
que hem de buscar
uns altres espais
per crear
respostes
per a les noves generacions
ara que de totes parts
cou amb faves
fent una traducció
lliure
a la dita castellana
us heu assalentat
d'aquesta iniciativa
a Tokio
al Japó
de vagons
vagons de metro
per dones
per evitar
els senyors
que es dediquen
a tu catejar
la zona
i a fer fotos
amb mòbils
per sobre
totes les faldilles
aquí hi ha dues coses
una
que tu hagis d'agafar
un vagó
només per dones
estem aquí
amb un apartheid
impressionant
i els senyors
que són normals
que hagin de viatjar
només amb aquests
tipejos
perquè no tenen
un altre nom
vull dir
els senyors
que són normals
perquè aquests altres
no ho són gaire
han de viatjar
amb aquests altres
el que passa
és que tinc la sensació
jo amb aquest tipus
de mesures
que a vegades
heu matat mosques
a canyons
és que jo no sé
a mi m'ha dit
que no hi ha solucions
intermitges
mesures preventives
mesures provisionals
a prendre
en lloc de separar
literalment
vagons
és que a mi em va
amb vagons de dones
i més
i només
en les hores puntes
és a dir
a partir de les 10 del matí
que ja ha passat
l'aglomeració
al metro
llavors ja poden
començar anar junts
home perquè suposo
que ahir es veu
que hi havia
una aglomeració
tan enorme
els vagons
que anaven tots
tan tan tan apretats
que no se sap ni
de qui era la mà
o sigui
que no podies dir
tampoc
és que és una associació
còmica
era gent
eren homes i dones
aquí parlem d'homes
en què hem tingut
un accés
en una educació
i la formació
i altament
en fi
sofisticada
els japonesos
que tenen aquesta fama
de ser tan estrictes
i tant tot
l'instinct
és l'instinct
però fixa't bé
la fama
perquè ja veiem
que la cosa
va l'ample també
no però Iolanda
veus el que passa
abans al principi
tenien unes estructures
i una manera de comportar-se
entre cometes
d'una tipologia
de molt ser
que no ho haguessis dit
mai dels japonesos
no però sí
no no
però jo t'ho vull dir
veus
revolució industrial
jo torno a passar
aquest tema
que ens hem de replantejar
revolució industrial
el triomf de la raó
i ara ens donem compte
que la raó no ho és tot
jo
aquí si em permeteu
des de la institució
que ara tinc la responsabilitat
que és Càritas
veiem aquest concepte
de persona
és a dir
el concepte de persona
que va més enllà
del concepte del ciutadà
i això
és el repte
que tenim
en el segle XXI
acollir les persones
amb totes les seves limitacions
en fi
sempre està a punt
de donar logir
aquest ajut
aquest suport
perquè el ciutadà sol
aquest subjecte
de drets i de deures
veiem que també té
les seves limitacions
de fet
la tendència
avui en dia
de tota l'anàlisi sociològica
que es fa així
de difusió
va per aquí
de dir
no tot és educació
no tot és sancionar
però no hem de perdre de vista
ni una cosa ni l'altra
i arribar
a aquest equilibri
que pari els peus
aquell que no vol entrar
a les normes
que sembla que no li para a ningú
segons qui
és que posem de començar
a pensar que
més que normes
dotar-nos tots plegats
d'uns esquemes de valors
que puguem compartir
que va més enllà
de la norma
i l'invent de la rentadora
l'heu sentit
l'invent de la rentadora
hi ha un senyor
que ha inventat
una rentadora
per homes i per dones
això vol dir
que té
un sistema digital
que si tu
Laura Román
poses la rentadora
a les 10 del matí
i l'has de tornar
a posar a la tarda
tu no la podràs posar
l'haurà de posar
el teu home
si no no funcionarà
el 50%
bé
només admet
que posin
és a dir
podem acabar amb la roba
no ho sé
però
val la pena
ben intentar-ho
vull dir
que dins de tota
aquesta seriositat
de la qüestió
després van sorgint
iniciatives d'aquestes
que dius calla
també desdramatitzen
una mica
i la inventiva
la inventiva
la intel·ligència
que tenim també
per inventar coses
allò
de la cosa
més quotidiana
el que passa
és que substituïm
el diàleg
i el consens
per màquines
que obliguen
a anar tornant
al gènere
a l'hora de posar
la rentadora
però és còmic
si fa riure
però també
de tota manera
això que parlàvem
dels japonesos
en principi
quan et diuen
la notícia
també et fa riure
et fa riure
veus una mica
la perspectiva
si fas l'acudit
però després
hi penses
però després
hi penses
i sobretot
penses
en la quantitat
d'homes
que estan obligats
a viatjar
amb un vagó
per homes
quan possiblement
i segur que són
la majoria
una dona
que no estigui
d'acord
amb aquesta mesura
s'atrevirà
a entrar
amb un vagó
d'homes?
no
no
a més
ja estan
estigmatitzant
a tots els homes
clar
i menys en allà
i menys en allà
que ja imagino
que la norma
és complida
sistemàticament
pel 100%
de la població
aquí no sé
si passaria
el mateix
però en qualsevol cas
no hauríem de somriure
possiblement
tan fàcilment
i si analitzes
us imagineu aquesta situació
en una gran ciutat
com Barcelona o Madrid
com creieu
que la
jo crec que no s'arribaria
per mi és impensable
això
i que no
encara
a la Mediterrània
també tenim
deixeu-m'ho dir així
que sovint
em feia aquesta referència
tenim una manera
per dir així
més creativa
i al mateix temps
torna a existir
més solidària
i més persona
de resoldre
l'increïble
és que a més
d'aquestes mesurades
prengui països
com els de Poca
tecnològicament
estan molt desenvolupats
volem posar un detector
d'algú
ells que tenen tanta
la cosa del xip
o càmeres
per firmar
els abusos
i imagino que hi ha
moltes mesurades
des d'un punt de vista
tecnològic
que es poden posar
abans de s'agregar
fins i tot
els abusos
eren d'agafar
fer fotos
amb el mòbil
per ser totes les faldilles
clar
tu poses el mòbil
així
i fas una foto
no estan bé
aquestes persones
és a dir
que tu a les 10 del matí
en lloc d'anar-te a treballar
tranquil·lament
com si no tinguessis
altra feina
comencessis a utilitzar
el mòbil
el que deia
amb l'alta tecnologia japonesa
dius bé
és el que us deia
aquí a la Mediterrània
o encara
és una altra manera
d'entendre la vida
sí
és una altra picaresca
aquí
no, no
però vull dir-te
que l'entenem
l'entenem diferent
la vida
home aquí farien
un retrat a l'òli
o allò no sé
perquè no tenim
tanta tecnologia
jo perdoneu
però torno a insistir
amb el tema dels valors
i sincerament
crec que ens l'hem de replantejar
a fons
vol dir
com deies tu
Iolanda
si demanem a tir
la gent surt de casa
i ja fixat
en aquest plantejament
vol dir
això dels valors
fixa't que en aquesta tertúlia
jo crec que
si féssim un rànquing
probablement
sigui de les paraules
que utilitzem més
perquè segurament
els trobem a faltar
i al final
els diu bé
la família
l'escola
i dius
realment
que són els valors
qui els ha de posar
hem creat una societat
tan sumament complexa
que no saps ben bé
vull dir
hi ha una
hi ha una mica
de desorientació
entre les persones
entre les persones
jo penso que és molt difícil
crear valors
a través de discurs
o de normatives
és impossible
llavors és una manera
de fer
de viure
jo crec molt
en l'aportació individual
de cada persona
i en canviar l'entorn
que nosaltres tenim
al nostre voltant
l'adoptació de valors
quan formem part de la massa
el treball
els amics
jo crec més en això
sí
però jo el que deman
voldria dir
és que ens hem de sensibilitzar
que aquesta és la realitat
i que tots hem de posar
el nostre granet d'això
és a dir
que tots plegats
en el nostre entorn
hem d'anar a crear
xarxa
comunitats
jo insisteixo molt
amb el concepte de comunitat
perquè s'ha perdut una mica
el concepte de comunitat
de molt individus
una suma d'individus
que parlem d'aquest metro
no era la suma
de moltes persones
que agafen un vagó
però que no són un col·lectiu
que no tenen sensació
d'identitat
com a grup
i això
és l'individu
enfront
de suma d'individus
i primer que tots hem de plantejar això
l'èixer humà
és un éixer molt feble
si viu en comunitat
doncs té recursos
té reforços
pot manifestar
pot demanar ajut
però vull dir
aquesta sensació de comunitat
jo crec que l'hem de tornar a recuperar
el que van ser veïnatge
el que era
per dir-ho
petita comunitat de poble
petita comunitat de barri
que ja s'està fent
doncs bueno
tu creus Carme
que es pot recuperar
això?
s'ha de recuperar
què fa l'èixer humà sol?
és l'èixer més feble
però fixa't
la Roser apuntava
amb molt bon criteri
que aquesta distància curta
aquesta relació
que tenim amb els altres
doncs d'alguna manera
estàs doncs creant
aquesta membrana
de valors
però després també tenim
la transmissió
d'altres valors
amb institucions
o entitats
que tenen molta més força
com els mitjans de comunicació
per exemple
quan triga una frase
una tonada
en arribar a la boca
de tothom
de milions i milions
de persones
no res
24 hores
quan triga
algun dels molts valors
que podria proposar la Roser
és una mica
David contra Goliath
està clar
és el gran repte
de l'èixer humà
però jo penso
que és l'única manera
jo penso que realment
el que cada persona
pugui canviar
una mica el món
o sigui
com canviar el món
a través de petits fragments
com un puzle petitet
jo penso que el món
canviar així en general
bomba
això serà dificilíssim
però que cada persona
sigui conseqüent
amb el que fa
a la seva família
a la feina
a les seves amistats
i a les seves aportacions
solidàries a la comunitat
és a dir
anant
aconseguint
que les persones
vagin desenvolupant
a cada una d'elles
aquest sentiment solidari
és una mica la idea
jo amb això
també estic d'acord
amb la Carmen
la xarxa comunitària
a vegades
cal que
les persones
reaccionin
juntament
amb altres persones
perquè la reacció individual
davant d'una injustícia
davant d'un fet
que no t'agrada
davant d'una realitat
que no comparteix
és molt difícil
la reacció individual
el protestar
el queixar-te
el reivindicar
una altra cosa
en canvi la reacció
en comunitat
és molt
en principi
per un mateix
és molt més senzilla
i a vegades falta això
dius
com no podem reaccionar
tots davant d'una cosa
imatges d'aquelles
que estan robant
amb una persona
amb una cantonada
i passa gent pel costat
i no diu res
i no diu res
a vegades
el sentir
que tens gent al costat
que pot estar disposat
a reaccionar
davant d'una
a recolzar-te
i a recolzar-te
jo crec que és importantíssim
i és veritat
que en aquest sentit
estem en una societat
molt individualista
i que a vegades
és molt més fàcil
girar la cara
i fer veure
que no has vist alguna cosa
que no has escoltat alguna cosa
i jo sola no puc fer res
i jo sola no puc fer res
jo sola no
que no pas
sentir-te recolzat
i possiblement
sí que és veritat
que la xarxa aquesta
de la comunitat
de la societat
i s'està deixant
jo i un dels estudiants
de la universitat
ho parlava
en aquest tema
per exemple
s'està destruint
i a vegades
ara ja passem
a un altre tema
destruint molt treball
però que el treball
sense qualificar
i això també
és un gran problema
en la nostra societat
hi ha molta gent
que per formació
per coeficient intel·lectual
i per possibilitats
no podran treballar
poso un exemple
molt concret
que ningú s'ofengui
gasolineres
que pràcticament
has de posar
tu sempre la gasolina
i en canvi
estan destruint allí
un munt de llocs
i amb els estudiants
parlàvem a classe
que si tots plegats
als universitaris
a la Rovira i Virgili
anéssim només
a posar gasolina
on hi ha un treballador
que posa la gasolina
que posa això
doncs clar
veieu
ja seria
el que comentaves tu abans
ja seria
anar creant
aquesta solidaritat
d'un grup
i a poc a poc
aquest concepte de solidaritat
per exemple
el comprar
determinat producte
que el fa
un col·lectiu
de discapacitats
per exemple
per tant
no entradem marques
però tots plegats
ho sabem
aquestes coses
doncs això
que si ja se'n parla
si això ho anem fent
dia a dia
clar com deies tu
no farem un salt
d'avui per demà
però a poc a poc
jo tinc molta esperança
en l'ésser humà
una mica de mostrar
la força que té la comunitat
i a poc a poc
jo veuré jo
com se poden anar fent coses
ho sabeu això
tu home
això que estem dient
de les bensineres
o d'una altra qüestió
i parlem dels estudiants
que tenim l'hora
a la universitat
si d'aquí surten
algunes plataformes
a poc a poc
que van contaminant
amb una taca d'oli
això
arrel
jo a més penso
que també s'ha produït
darrerament un fenomen
que és que el concepte
de solidaritat
ja no està tancat
a la nostra frontera
s'ha estès al més enllà
cada vegada més
som una societat global
multicultural
llavors ens sentim solidaris
no només amb el que ens passa a prop
això sí que ha estat
una bona incorporació
ens sentim solidaris
amb el més enllà
perquè abans és que no ho sabíem
el que passa
que ser solidari
amb el més enllà
que està tan lluny
ens fa sentir molt bé
i anar a dormir molt tranquils
amb la consciència també
Roger
perquè com que no puc fer res
que està molt lluny
m'entens?
jo crec que la cosa
més immediata
en l'espai és el que ens ha de preocupar
molt també
les dues coses
una cosa no té a veure a l'altra
però no només allò
perquè jo penso moltes vegades
que el més pobre
dels pobres d'aquí
és el mínim d'allà
moltes vegades
i la gent que hem viatjat
i que hem conegut
com viu realment
aquella gent
et sents com a impactada
jo m'he sento com a molt impactada
i amb una sensació
que els seus problemes
són també els meus
i quan la gent ve
immigrant bé aquí
jo sé com estan vivint allà
i els puc entendre
quan la gent parla malament
i diuen
escolta
vés allà si vols
passa una setmana
com la passen ells
i entendràs per què venen aquí
i llavors jo penso que també
el no veure que la teva societat
s'acaba aquí
sinó que és el concepte més global
d'una societat més globalitzada
jo penso que és una incorporació
de les poques
que estem fent actualment
però coincideix
que aquell que és solidari
amb els que estan a milions
de quilòmetres d'aquí
també ho és amb el de casa
vull dir
normalment
coincideix
tens desenvolupada
la consciència solidària
una mica
però a vegades està bé també
viatjar
i no viatjar en pla de luxe
allò
conèixer
Santo Domingo
vés a Cuba
i s'hi queden a Varadero
o a Santo Domingo
es queden
ahir els hotels
aquests de luxe
diuen
han anat a Santo Domingo
no han anat a Santo Domingo
han anat a un hotel
de quatre estrelles
és molt important
el viatjar
realment
amb aquesta facilitat
aquí actualment
però viatjar de peu
conèixer realment
totes les societats
i llavors entendrem més
també el fenomen de la immigració
ens entendrem més
com a germans
tots plegats
vull dir
no sé
jo sí que crec
molt
però
jo també m'apunto
el que deia la Iolanda
a vegades anem a fer
a exercir la solidaritat
molt lluny
que està molt bé
vull dir
també us ho dic
que des de Caritas
també ho treballem
però també demanem
aquest quart món
que viu aquí
o que amb les nostres actuacions
inclús professionals
no faci cas
que generem també
o anem creant quart món
quan es parlava
de destrucció de treball
això també
nosaltres com a ciutadans
també això
ho hauríem de tindre molt present
jo també estic
penso com vosaltres
a més
a vegades
se'm venen al cap
alguns exemples
per exemple
l'apadrinatge de nens
o l'adopció de nens
a la Índia
a l'Àfrica
que està bé
no estic en contra
però a vegades
pot haver-hi una tendència
a pensar
jo amb els sis euros
que dono al mes
per aquell nen
que padrino a la Índia
he cobert el cupo
quedo molt bé
és molt bonic
dir que padrino un nen
a la Índia
i que li estic
sofrejant
els seus estudis
o no sé què
però després
t'adones
que hi ha una realitat
al teu costat
que serà igual de dura
o menys
o diferent
però una realitat
complicada
i no fas res
i la tens al costat
jo crec que és important
la solidaritat internacional
per dir-ho d'una manera
però també l'altra
penso que la prioritat
és començar
pel que tens al costat
i després sumem
tantes com facin falta
doncs
bé
jo imagino que
en general
les tertúlies
es parla de política
d'altres coses
com a més galdosetes
nosaltres avui
hem optat
per parlar de valors
com que no sovint
hi ha aquest tipus de converses
a nosaltres
ens ha encantat
la vostra companyia
Laura Román
Carme Borboné
Rosé Lozano
si voleu venir
un altre dia
us esperarem
encantats
d'acord
gràcies
i bon cap de setmana
i bon cap de setmana
i bon cap de setmana
Fins demà!