És l'aventura de la vida.
Obrim un nou episodi de l'aventura de la vida,
aquest espai que fem en col·laboració amb les àrees d'ensenyament i serveis socials
de l'Ajuntament de Tarragona.
Una aventura que avui jo intueixo serà molt relaxada,
si més no, per al tema que tractarem.
Primer que tot, saludem els nostres convidats i convidades d'avui,
són alumnes de 5è B del Col·legi L'Estonaca L'Ensenyança.
Molt bon dia a tots i totes, benvinguts.
Bon dia.
I saludem la Lluïsa Bordàs, que és la professora que avui els acompanya.
Lluïsa, bon dia.
Bon dia.
Professora i també la mestra, la professora que treballa amb ells a l'aventura de la vida.
Durant tot el curs, explica'ns una miqueta com ho fas a classe,
perquè sabem que cada mestra personalitza una miqueta el que és aquest programa de l'aventura de la vida
en funció de les característiques del seu grup, no?
Sí, doncs l'aventura de la vida la treballem de forma continuada
i llavors quan hi ha algun tema que surteix a la classe i a més podem aprofitar
qualsevol dels temes que tenim preparats, doncs el treballem.
Preparem unes qüestions, els nens a la classe les preparen, les treballen
i després, si tothom ha col·laborat, poden enganxar un cromo amb un àlbum que tenim.
I com més cromos enganxats tenim, vol dir que més activitats hem fet.
Com feu la tria d'aquest tema, d'aquell altre?
Hi ha vegades segons les circumstàncies de la classe.
Si ja ha pogut sorgir qualsevol problema o no problema,
i llavors penso que és a dir, en tractar un tema com pot ser el relaxament,
o pot ser l'atenció, o pot ser la col·laboració,
llavors el que fem és escollir-lo segons les característiques i les circumstàncies.
No les fem balitzar, sinó d'acord amb el que nosaltres pensem que en aquell moment és el més adient.
Que no fos allò que hi ha aquest tema que ve ara, que els nens es podrien quedar d'allò de deforçar l'entrada d'un tema,
sinó una mica en funció de les necessitats que tu veus en el grup.
Sí, deforçar un tema mai ho han fet, d'acord amb les necessitats.
I hi ha una època de molt de nerviosisme ara, no sé si la primavera o què,
que heu tractat el tema de la relaxació?
Sí, aquest ha anat molt adient, perquè els nens, doncs clar, ja és la primavera,
doncs estan fent un canvi, són preadolescents,
i llavors ells ja comencen a estar una mica més neguitosos.
I cansadets també, no, del curs, que també es cansen, Déu-n'hi-do.
I llavors aquest tema ens ha anat molt bé, els matalassos voladors,
perquè, clar, voladors, de volar.
Llavors, davant d'una tensió, que pot ser un examen, un treball,
o qualsevol cosa que hagi pogut passar a la classe,
llavors el que hem de fer sempre, segons el que hem treballat,
és relaxar-nos, pensar.
I després, quan tenim ja la ment una mica relaxada,
i el cos també relaxat,
podem, doncs, prendre decisions molt més acertades,
que no anar, doncs, al bum-bum, que llavors també surt malament.
És molt important, i aviam si els grans també aprenem alguna cosa de vosaltres,
i ens ensenyeu a relaxar-nos, que també bona falta ens fa.
Sempre ho diem, que és pràcticament impossible
que vinguin tots els nens i nenes de l'escola,
fins i tot tots els nens i nenes de la classe,
òbviament, per una raó d'espai.
Per tant, sempre és una representació,
i en aquest sentit, doncs, sempre també fan una introducció,
per tenir en compte, doncs, aquest aspecte i d'altres.
Una introducció que obre a l'aventura de la vida d'avui,
i l'encarregada, hem de fer-la, és la Marta Sánchez, o quan vulguis.
Bon dia. Som els alumnes de cinquè de primària
del Col·legi L'Estonac L'Ensenyança de Tarragona.
Des de quart treballem a la classe les activitats de l'aventura de la vida.
Aquestes activitats acostumen a ser interessants,
profitoses i divertides.
Aquesta setmana pensem que encara ho seran més,
ja que podem compartir i fer arribar les nostres opinions
a les persones que ens escolten.
El conte que hem preparat es titula Els matalassos voladors.
Tracte d'un nen, el Sergi, i la resta de la classe
que estan molt nerviosos per l'examen d'anglès.
El professor de gimnàstica se n'adona
i practica amb ells uns exercicis de relaxament.
Així amb el cor relaxat i el cap desemboirat es pot pensar millor.
Ara aquí hem vingut una petita representació del grup.
Nosaltres som el Marc, la Sara, la Marta Pons, l'Albert,
la Marta Sancho, la Jordina, l'Anna, la Cristina, la Jennifer i el Carlos.
També volem saludar els companys del curs que també han preparat el conte.
Els seus noms són la Paula Barea, l'Eneco, la Maria Darder,
la Maria Domingo, la Marina, la Marta García, la Paula Aro,
la Sara Martínez, el Josep, la Júlia, la Marta Muñoz, l'Enric,
el Marc Prats, l'Alejandro, el Víctor i el Cristian.
Doncs us estan escoltant?
Sabeu si us estan escoltant ara, els vostres companys?
Si no fos així, segur que demà,
perquè recordem que repetim l'aventura de la vida els dissabtes,
de ben segur que us escoltaran una abraçada i una salutació ben forta
als companys que han quedat a classe.
Vosaltres coneixeu el conte,
però què us sembla si el donem a conèixer també als oients?
L'escoltem?
Doncs vinga, escoltem aquest conte dels Matalassos Voladors.
Sona bé.
Hola, em dic Sergi.
Escolteu el que us explicaré.
Escolteu l'aventura de la vida.
Els Matalassos Voladors.
Excuse me.
What's that music?
Ahir a la nit vaig tenir malsons en anglès.
Vaig roncar en anglès i em vaig llevar tres vegades a fer pipí en anglès.
Aquest examen em tenia molt nerviós.
I no era l'únic.
A tots els del curs ens passava el mateix.
Els nervis tenia les mans glaçades.
Per sort, abans d'anglès teníem educació física amb el professor Joan Carles.
Sempre ens demana que fem una rotllana agafats de les mans abans de començar la classe.
Jo era al seu costat.
Quan va notar que tenia les mans tan fredes, em va demanar què em passava.
I jo li vaig explicar això de l'examen.
Es va aturar a pensar un moment i després ens va demanar que fessin silenci.
Bé, nois. Tinc una sorpresa per a vosaltres.
Al magatzem hi ha matalassos nous per a tothom.
Som-hi! Anem a buscar-los.
Qui arribi l'últim és un gripau.
Vam córrer com bojos per portar els matalassos.
Ara respireu profundament.
Inspireu, aspireu, relaxeu les cames.
Vinga.
Ara deixeu-en els braços.
Això mateix, molt bé.
Ai, va ser molt agradable.
Tant de bo que totes les classes fossin així.
Estàvem tan bé allà geguts.
Bé, ara pensarem en el lloc que ens agrada més.
Tanqueu els ulls i amb la força de la imaginació, en pocs segons hi sereu.
Un, dos, tres, quatre.
En un tancar i obrir d'ulls, tenia al davant un munt de pastissos de xocolata,
boletes de vainilla, galetes i tota mena de llaminadures.
Vaig menjar de tot.
I després vaig aparèixer al parc de la cantonada.
Hi havia el Lluís, la Marta, el meu gos, la senyora Mercè,
tot el meu barri reunit com en una festa.
Però, de sobte, tot es va començar a moure com si tremolés.
Sergi, desperta! L'examen està a punt de començar.
Era el Xavier que em despertava.
M'havia quedat adormit en aquells deliciosos matalassos
i la classe ja s'havia acabat.
Em vaig aixecar, em vaig estirar una mica
i vam sortir directament cap a la classe d'anglès.
Bye, kids. See you tomorrow. Congratulations.
Aquell dia ens va anar molt bé l'examen
gràcies al Joan Carles i als seus matalassos voladors.
Amb el cos relaxat i el cap desemboirat,
es pensa millor.
Els Matalassos Voladors
és un conte per xerrar de l'aventura de la vida.
Tornarem-me amb un altre. Fins aviat!
Viu l'aventura de la vida
Com esteu d'anglès?
Bé.
Jo he vist el Marc que quan sentia el Sergi
posava una cara com diuen
ai, quan em toqui a mi aquest examen d'anglès
que m'ha de tocar tard o d'hora, no?
Sí.
Digueu-me una cosa, que esteu nerviosos ara?
Una mica.
Una mica.
Sí.
Jo crec que vosaltres ens podeu explicar
la manera per què heu fet algunes experiències
per relaxar-se.
Voleu que ho fem més endavant?
O ho voleu fer ara i de pas us relaxeu?
Què em dieu?
Ara.
Sí?
Ara.
Voleu que comencem amb un exercici de relaxació
i després en parlem?
Sí.
Com vulgueu, eh?
Aquí hi ha un guió, però ens el saltem quan convingui.
Només faltaria.
Sí?
Qui pot explicar-nos o dirigir una miqueta?
Tu, Albert, doncs vinga.
Explica'ns com ens hem de relaxar
podem estar asseguts tal com estem ara?
Doncs sí, una miqueta asseguts.
Ho improvisarem així, eh?
Que no estem en les condicions més òptimes,
però ho intentarem, va.
Asseguts, relaxats.
Jo estic bé tal com estic ara, així?
Mira'm, així amb les mans a la taula,
com a sueltes, què et sembla?
Sí.
Sí?
Vale.
Què fem ara?
Ens relaxem, tanquem els ulls
i procurem no pensar en res.
I hem d'estar en silenci.
Clar, això per la ràdio és un problema.
I hem de respirar d'alguna manera determinada
o què us sembla?
Respirar a fons.
Pel nas?
Fem tots l'aire pel nas?
Ja el deixem anar?
No ens quedem dormits, eh?
Que tenim ullets que estan allà,
els deixarem, al final canviarem de misora
i això no ens convé.
Una altra respiració.
Escolta, doncs, quasi que sí, eh?
Bé, doncs, us quedeu vosaltres,
porteu el programa,
jo me'n vaig, que estic molt relaxada.
Ara, seriosament,
és important això de relaxar-se, no?
A l'hora de fer coses,
per exemple, coses que ens suposen
una miqueta d'esforç
o una miqueta de canviar de situació normal
com la d'avui?
Home, si estàs nerviós,
jo crec que sí.
A vosaltres, què us provoca
un estat de nervis, generalment?
Aviam, qui em pot explicar
què és el que...
Ja hem sentit que al Sergi
un examen el fa posar-se molt nerviós.
A tu, Carles, per exemple,
què et fa posar nerviós?
Home, doncs, també els examens,
quan no he estudiat.
Quan no has estudiat?
Sí, però jo estudio, eh?
No...
Ningú ho dubtava, eh?
Que tu estudiessis pels examens.
Home, per favor, un respecte.
Sí, els exàmens.
Els exàmens.
Alguna cosa més?
I a vegada, quan, per exemple,
del dia següent tinc una cosa
que m'agrada molt,
llavors, quan és de nit,
tens ganes que arribi demà.
No pots dormir.
No pots dormir.
És el que us anava a dir,
les coses, la perspectiva
de tenir una cosa molt bona
d'aquí un temps,
això també us fa posar nerviosos?
Sí.
Sí?
Algú més em pot posar
algun exemple
que li provoca nerviosisme?
Digues, digues, Albert.
Doncs quan estic nerviós
perquè tinc una feina acumulada,
els deures d'estudiar...
T'agobies una mica, no?
Algú de any, m'agobio molt
i llavors penso...
Començo a pensar per dintre
que m'he de relaxar
i m'he de relaxar
perquè si no, no...
Res, res, res de res
no em sortirà bé.
Clar, quan veus que
la feina es va acumulant
i es va acumulant,
teniu una sensació
com que us bloquegeu,
que no podeu tirar endavant
i que dius
que no faig res
perquè com que no puc amb tot
no faig res.
És possible que us passi això?
Sí.
Sí?
Aviam, jo per aquí he sentit
un sí així molt contundent,
algú...
La Cristina, em penso.
Cristina, què et passa a tu
quan veus que tens molta feina?
Digue'ns, per exemple,
un moment recent que recordis
que t'hagi sentit
particularment nerviosa
i atabalada.
No sé.
Per exemple,
l'última vegada
que has sentit
que tenies molts deures
i algun examen,
podria ser?
Doncs, primer intento
fer el que és difícil
i després ho fas
perquè si no,
després tinc mandra.
Tu, Marta?
Jo també,
perquè després,
com que t'ha quedat més poc temps,
doncs ho fas més ràpid.
Quan us poseu nerviosos,
què sentiu físicament?
A veure, per exemple,
hi ha qui li fa
molt de mal la panxa
quan té nervis.
A algú de vosaltres
li fa mal la panxa
quan té nervis?
Albert i Carlos.
Sara, tu també et fa mal la panxa?
Però molt, eh?
Allò que dius...
A mi no.
A mi em fa...
Home, molt, molt.
Enteneu-me,
dins d'un límit raonable.
Jo, per exemple,
aquesta nit.
Aquesta nit?
Sí.
Per venir a la ràdio.
Mal de panxa?
Bastant, eh?
Bastant.
Tu, Marta?
Ai, Anna, perdona.
La Marta Sánchez,
qui està al teu costat?
Teníem els noms així
una miqueta canviats.
Digues, digues, Anna.
Doncs, que a mi també
em fa mal la panxa.
A tu també ets
de les que li fa mal la panxa.
Sí.
I com passa això de la panxa?
Amb els nervis.
Amb els nervis.
Quins altres símptomes
teniu quan esteu nerviosos?
Jordina, tu, per exemple,
quan estàs nerviosa
o no et poses nerviosa mai?
Bueno, sí, a vegades sí.
Però ets bastant tranquil·la, o no?
Una mica, sí.
Sí.
Però a vegades sí que et poses nerviosa.
I com ho notes,
que estàs nerviosa?
Doncs que em fa mal la panxa
o que, no sé,
vaig molt atabalada.
I a vegades m'estiro al llit
i m'ha passat tot.
I et passa, et relaxes.
Marta?
Doncs jo m'agòvio molt
i su.
Su, et dona per suar també.
Suar les mans
també és un altre símptoma habitual.
I tu, Marc?
Doncs m'atabalo.
No sé.
Et poses de mal humor?
Sí.
També?
Les coses
és com si les volgués fer
el més ràpid possible i...
I tens la sensació
que no queden tan bé com voldries
i et poses més nervios
i sembla que no s'acabi mai allò, no?
No.
Albert.
Doncs a mi
tinc tots els nervis a la panxa
i després
les mans m'açuen molt
i, per exemple,
vaig a un lloc
i m'ha operat sempre al llit
i començo a agafar
el coixí
i començo a apretar-lo
perquè se'm passin els nervis una mica.
Déu-n'hi-do.
Però quasi que...
Això dels nervis
és...
Una mica de mal de panxa
sí que m'agafa.
És complicat,
però vosaltres ja sabeu
que això dels nervis
no és només dels nens i les nenes,
que els grans també tenim
aquests brots de nerviosisme
i amb aquests mateixos símptomes.
Digues Marta Pons,
diguem Marta Pons i Marta Sancho
perquè quan hi ha dues noies
amb el mateix nom
les diferenciem amb el cognom.
No és que vosaltres
no us volem dir el cognom,
però és per aquesta cosa.
Digues Marta.
Que a mi em suen molt les mans
i tinc d'agafar alguna cosa
perquè si no...
I què agafes?
El primer que trobes?
Sí, tinc que estar...
A la Cristina, per exemple,
l'agafaries, eh?
Sí.
Per fer passar els nervis.
Fes amb compte Cristina
que la tens al costat.
Digues Carlos.
Home, a veure,
jo si tinc nervis
no em fa mal la panxa,
dolor de cap.
Digueu-me una cosa,
vosaltres penseu que
un control, un examen
us ha de posar tan nerviosos
com el Sergi,
n'hi ha per tant?
No.
No.
Una mica sí,
però no tant.
Però aviam,
explica-ho una miqueta més,
Marta,
què et sembla?
Doncs que potser
estàs molt nerviós,
però tampoc no és perquè
te saponjaré.
No és com aquest noi, no?
No.
És a dir,
vosaltres,
si teniu un control
del que sigui,
no esteu com el Sergi,
somiant amb un malson
i amb aquest neguit?
No.
Digues, Marc.
el que has de fer és estudiar
i saber-ho el millor possible.
Hi ha diferència
davant d'un control
de posar-se nerviós
si has estudiat
i si no has estudiat?
Sí.
En quin cas estàs més nerviós?
Quan has estudiat
o quan no has estudiat?
Jo quan he estudiat.
Carlos?
Doncs el que digui jo,
si no estudio,
jo dic no ho faig,
no ho faig,
no ho faig,
però si dic tot el rato
que no ho faré
i que em sortirà malament,
estic segur que no sortirà.
Albert?
Doncs jo depèn del tema.
Depèn del tema.
Quin tema?
Quin tema?
Hi ha alguns temes
que m'acosten
i alguns temes
que no gaire.
Com ara?
Les mates m'acosten
i els naturals
i els socials
no m'acosten gaire.
I la cosa canvia.
Però s'ha de fer tot, no?
Sí.
Ah, aquí està l'assumptu.
Marta?
Jo,
quan un examen,
me fico molt nerviosa,
se m'oblida.
Se t'oblida
a la matèria a estudiar.
I l'Anna?
Doncs,
no sé,
perquè jo
jo me fico molt nerviosa
quan no estudio.
Et poses molt nerviosa
quan no has estudiat.
És una de les coses que passa.
Escolteu,
si esteu molt neguitosos,
us heu provat
de fer respiracions
o això ho he après
ara recentment
amb aquesta aventura de la vida?
Jo ja ho feies.
Tu ja ho feies.
Sara?
T'esperava a fons
i m'estirava.
a ondo.
Perdona, Sara, digues.
Jo respirava a ondo.
Tu ja ho feies, això, no?
Sí.
Tu ho havies explicat a algú,
ho havies vist?
Ho havies vist.
Ho havies vist.
Tu, Carlos,
ja ho feies, també?
Sí, ho feia.
Deia,
Carlos,
tranquil·litzes,
i respirava.
I respiraves,
i et tranquil·litzaves.
Algú més
ho havia provat, això?
O és ara
amb l'aventura de la vida
que heu començat
a fer aquest exercici?
Jo ja ho havia provat.
Tu ja ho havies provat.
Jo també.
Jo també.
Jo puc fer igualment,
tranquil·la.
Us convenceu, eh?
Mentalment dius,
jo sí que podré,
no passarà res,
tot està al seu lloc,
tot és perfecte.
Però, clar,
això requereix aturar-se un moment.
I vosaltres creieu que,
si esteu molt atabalats,
allò que dèiem abans,
ui, avui tinc tres fitxes de socials,
tinc un control,
a més a més,
tinc un treball,
un llibre que havia de presentar
però no l'he presentat,
i tot ho he de fer,
i no puc, i no puc, i no puc.
Sou capaços d'aturar-vos un moment?
Sí.
Deixar, tranquil·litzar-vos,
dir, prou, primer l'ú i després el dos.
Sí?
Fes-ha com dir,
primer feia això i després l'altre.
A mi el que em fica molt desnervis
és que començo a fer-ho tot a mordre,
i després ma mare m'ha cridat per anar a sopar,
i jo m'ho he fet quan hi he atabalat,
anant ràpid,
i jo dic, espera, espera,
que estic fent el que he anat estudiant
pel pròxim examen,
i m'agrada una estoneta més fins que acabi.
Vosaltres creieu que teniu molta feina?
De vegades sí.
Però dic, primer faig el més difícil,
dir que en general,
que la vostra vida està molt enfeinada?
Sí.
Depèn dels dies.
Depèn dels dies.
Hi ha vegades que no tens deures
i de vegades que en tens molts.
Ja.
No heu sentit els grans que diuen
és que no tinc temps per mi?
Vosaltres també teniu aquesta sensació,
que no teniu temps per vosaltres?
Sí.
Sí.
A veure, que m'ho expliqui algú, això.
Marc.
És que, per exemple,
quan un...
Per exemple,
les matèries extraescolars,
com el bàsquet, per exemple,
han de ser després del col·le, llavors.
Els dissabtes són els dies de partit.
Si plou,
s'acumulen els partits entre setmana,
no pots fer els deures...
Clar, i has d'organitzar-te molt bé,
aleshores, no?
A veure si que et posa nerviós.
Jo, quan tinc un partit de futbol
o alguna cosa que m'agrada molt,
jo primer faig això
i després faig l'altre.
Perquè primer faria els deures,
perquè és el més important
que no passa al futbol.
I el futbol també m'agrada.
Jo me lio.
Que teniu unes agendes
que no les voldria jo ni per mi.
A veure,
algú més té la sensació
que té poc temps,
lliure,
que té molta feina...
No, no,
tampoc no...
Estem exigerant una mica.
Una mica, però no molt.
Una mica, però no molt.
Com ho hem d'interpretar això, Marta?
Que hi ha dies que sí, dies que no?
Sí.
Que hi ha de tot una miqueta.
Abans parlàveu de respirar
com una manera de relaxar-vos.
I fer una miqueta com el Sergi,
intentar concentrar-vos
en pensaments agradables,
també us relaxar?
Sí.
Sí?
Quins serien aquests pensaments?
Per exemple,
fem una ronda de pensaments agradables
i potser els podem compartir tot.
Albert,
quin seria el pensament agradable
que tu et faries relaxar-te?
Doncs està...
està...
com una mica d'imaginació,
estar dalt dels núvols,
estirar-te,
contemplar tota la part de la terra,
tota la ciutat.
Tu t'imagines per aquí enlairat, eh?
En un núvol?
Bona nit.
Bona nit.
Està bé, està bé, està bé aquest pensament, eh?
Aquesta imatge és molt xula.
Carlos?
Doncs jo, està al camp,
amb flors i herbes, de tot.
Tu al camp.
Ja, mentre que hi hagi pau,
mentre que hi hagi pau i tranquil·litat,
aquí tombadet,
oi,
tranquil·lament, no?
Nostre pensament,
ja m'està tornant.
Jennifer,
que no t'hem sentit tot el matí,
digue'ns un pensament agradable,
que a tu t'agradi,
que et relaxi.
Estirar del terra,
perquè quan fa calor...
El terra està fresquet, no?
Sí.
Clar que sí.
Això a l'estiu.
Però si t'estàs molt rato,
s'ha quedat el terra crema.
No, però canvies d'allò que ja està,
oi, Jennifer?
Per tant, tu, el que penses,
el llit també,
seria aquest pensament,
hi ha alguna imatge així agradable
d'alguna cosa que t'agradés,
però aquesta allò,
això és una relaxació total, eh?
Això que dius tu.
Doncs queda la mar de bé.
També respires profundament?
Sí.
I et relaxes,
t'estires i et quedes com a nova, sí?
Sí.
Tu, Marc,
quin és el pensament aquest agradable,
que t'agrada posar al teu cap?
Doncs...
Pensar en una cosa que t'agradi molt
o que t'agradaria poder fer,
perquè aviam l'Albert ja li pot agradar molt
allò posar-se en un núvol,
però això és impossible.
Però li agrada imaginar-s'ho?
Vull dir, per això tenim la imaginació, precisament, no?
Doncs guanyar alguna cosa, no sé.
Tu et veus en un pòdium de guanyador
amb una copa així de grossa.
Sí, sí, m'encanta l'esport, llavors...
I això és el que et fa relaxar.
Sí, perquè...
I la gent aplaudit bé,
i els periodistes fent-te fotos, això, no?
És el primer.
Oh, és un pensament també molt xulo, eh?
Clar que sí.
I tant, si és el que t'agradi
i el que et provoca, doncs,
aquesta sensació de placidesa,
està molt bé.
I tu, Sara,
en què somies?
O quin és el pensament agradable
que et fa relaxar-te?
Estar calmada.
Estar sola.
sola, tranquil·la?
Sí.
En un espai en particular,
en algun lloc en particular
que tu t'imaginis a gust?
Sobre el mar tombada, frotant.
Ui, mira, uns als núvols,
l'altre al camp,
l'altre al terra,
fresquet, l'altre al pòdium.
Tu, el mar,
allò que es diu fent el mor, no?
A l'aigua.
Quina meravella, és fantàstic.
Anna,
quin és el teu pensament agradable?
A mi m'agradaria
igual que la gent
anar al llit
i tot això.
El llit relaxadet
a la teva habitació,
que és el teu espai, no?
Sí.
Que tens les teves coses.
Sí.
I la mar de bé.
Marta Sancho,
quin és el teu pensament?
Quin és el teu escenari
de relaxament?
No sé,
estar en una piscina
amb un xalet.
Apa, mira,
tu una mica
amb la línia del mar,
que triomfi i èxit, eh?
Ja et veig.
Allò, una piscineta
amb bona temperatura
com la que tenim aquests dies,
no?
Una piscina per tu sola.
Per tu sola.
Un ratet,
després t'avorries potser, no?
Sí.
Però en principi sí, sola,
per relaxar-te.
Un cop estigués relaxada
ja et convidaria amb algú, no?
Sí.
I tu, Jordina,
quina és la teva idea
d'aquest espai de relaxament?
Doncs estar
en un camp de gespa
on no hi hagi ningú,
almerc jo.
Bé,
la família,
tot això,
jugar.
I estar tranquila,
relaxada.
Marta Pons.
Doncs està estirada al llit
i sense tenir cap problema
deures ni res.
No tens cap...
Sense cap obligació.
Sí.
De dir,
ara no tinc res a fer.
No.
I allà,
estiradeta al llit,
com la teva habitació,
el teu espai.
I tu, Cristina?
Jo,
en un lloc tot ple de xutxes.
És en la línia del Sergi.
Com seria això?
Aviam,
seria una habitació,
un què?
Explica'ns-ho,
perquè això jo crec
que interessa aquí molt
als col·legues de la taula.
Com seria això?
Una piscina.
Una piscina.
plena de xutxes.
Quines xutxes hi posaríem allà?
Uns núvols,
uns ositos...
Què més?
Sí,
què més?
Què més?
Què més?
De tota mena.
Tu.
Déu-n'hi-do, eh?
I això és el que et relaxa.
No, no,
relaxament per a tots els gustos.
Vosaltres creieu que al col·le s'hauria de fer?
No dic una classe, eh?
Només li faltaria...
Lluïsa també fer ioga
i teixir amb vosaltres.
Però vaja,
una miqueta algun espai
o fer alguns exercicis
de relaxació
que fos, doncs,
normal,
que es fes a l'escola.
Alguna sessió setmanal,
diària...
Sí.
Coses que ens agradessin.
Coses que us agradessin.
Algun dia a la setmana
podíem fer alguna...
Alguna classe de tranquil·litzament
i quan estem nervius
tranquil·litzar-se.
Vosaltres creieu que això és important?
Sí.
I creieu que és important el silenci?
Sí.
Sí, molt.
per relaxació.
Molt.
I creieu que cada cop
és més difícil
trobar el silenci?
Sí.
Home, sí.
Depèn de l'espai.
Depèn de l'espai,
però costa molt, no?
Perquè sempre sentim
molta gent parlant.
I a la classe,
que li diguin a la vostra professora.
Lluïsa,
Lluïsa,
a la classe és difícil,
a totes les classes és difícil.
Són un mica xerremex,
aquest grup, eh?
No, no,
ja va bé per la ràdio,
és perfecte, eh?
Ja t'ho dic ara.
Sí, sí, no,
però són macos,
són macos com volen, eh?
Bé, però és curiós
que justament
a vegades
aquesta tendència
que tenim els adults,
oi, els nens que no callen,
i ells realment
també necessiten
el seu espai de silenci.
Tu deus comprovar sovint això,
no, Lluïsa?
Sí, sí,
perquè són xerremex,
són molt comunicatius,
però a vegades
hi ha moments
que s'ha de callar
perquè s'ha de treballar
a la classe.
tenen aquesta vessant.
Molt bé,
doncs heu treballat
aquest tema fantàsticament bé,
la Lluïsa,
l'aventura de la vida,
us ha donat una miqueta
aquests mecanismes
perquè vosaltres,
doncs individualment,
però també en grup,
doncs intenteu relaxar-vos
davant de situacions
que us poden provocar
aquests nervis
que no són bones per ningú,
però d'altra banda
són naturals.
A grans trets,
després d'haver treballat
aquest aspecte
de l'aventura de la vida,
algú s'atreveix a dir
a quina conclusió ha arribat?
Què és el que diria
una miqueta
per tancar l'espai
i allò de dir
doncs jo trobo que
algú em podria dir
alguna cosa,
alguna frase,
què és el que heu après?
De què us ha servit, Marc?
Que sempre penses millor
quan estàs més relaxat,
quan no tens nervis,
pensant què ho pots fer.
I prens les decisions
més correctes,
no?,
si no estàs atabalat.
Si no,
dius el primer
que et passa pel cap
i no és el primer.
Marta Pons?
Si estàs relaxat,
doncs
fas més bé les coses
i tot.
Clar,
clar que sí.
Marta Sancho?
Que
si estàs nerviós
les coses
te surten malament
i com diure Marta
que si estàs relaxat
pots fer les coses
millor
i
sí.
Molt bé.
Albert?
Quan tens tot el cap
ple de coses
per demà,
per exemple,
l'examen,
l'examen
i tens tot el cap
allí
un munt d'idees
i jo
sempre el que procuro
és respirar a fondo,
sobrar-me a la cadira,
deixar-me anar
i relaxar-me una mica,
tancar els ulls,
que no tingui res
a la meva ment,
la ment en blanc
i després ja ha començat
més tranquil
cosa per cosa.
Alguna vegada
algun amic teu
o algun company
t'ha dit
què fas Albert
si t'ha vist així
en aquest moment
de relaxament,
no?
No.
Ho fas en solitari
més aviat.
Carlos?
Jo també
quan estic nerviós
amb els euros
o moltes coses que fem
me'n vaig al llit,
estic sense pensar res.
És que no em molesti ningú.
Sí.
Va.
I si entres a la meva barra
i m'estic relaxant,
per favor,
necessito el meu espai.
Molt bé.
Escolteu una cosa,
que estan nerviosos ara.
Sí,
però jo...
Qui està nerviosa,
nerviosa?
No m'ho crec.
Jo m'estic tranquil·litzant
una mica.
Jo no m'ho crec
que estigueu nerviosos ara.
A veure,
una miqueta,
però és que aquí fa calor,
home,
a veure tu,
Carlos,
aquí fa calor,
aquí fa calor,
no esteu nerviosos.
A mi ja me paren de suar.
A tu ja està,
no?
Doncs vosaltres diríeu
que la ràdio relaxa també?
Sí,
no?
Doncs vinga.
Home,
al principi una mica de rojat,
però ja està,
ja està.
Ja ho cerrato.
Doncs jo nerviosa,
no,
però encantada d'haver-vos conegut,
sí que estic,
i esperem que vingueu
un altre dia,
i que ho heu fet molt bé,
i que ens heu ensenyat molt
a relaxar-nos.
Albert,
Carlos,
Jennifer,
Marques,
Sara,
Anna,
Anna,
Anna,
Marta Sancho,
Jordina,
Marta Pons,
Cristina,
i Lluís Abordàs,
que és la professora
d'aquests alumnes
de cinquè B
de primària del Col·legi
i l'Estonacle Ensenyant-se.
Moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
i endavant
amb aquesta aventura de la vida.
Molt bon dia.
Gràcies per haver-nos resalt
aquesta oportunitat també
de poder-nos expressar.
Ha estat un plaer,
de veritat.
Molt bon dia a tothom.
Bon dia.
Gràcies.
Bon dia.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
L'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Gràcies.
Fins demà.