Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demààs!
Fins demà!
Fins demà!
perquè hi ha molts, molts, però que molts lloguers de l'antiga llei,
és a dir, els lloguers de renta baixa...
Per tant, que s'ha de treballar amb les dues lleis encara,
tenint en compte que hi ha aquest precedent de lloguers antics.
Són aplicables pels lloguers antics que diem,
d'aquests que paguen 5 euros, 8 euros, 10 euros...
Aquests lloguers s'aplica a la llei antiga, clar,
perquè són lloguers que van entrar en vigor abans de l'entrada en vigor de l'ada del 95.
Però bé, que en principi, si Dios no lo remedia,
aquest propietari haurà d'aguantar el llogueter com un màxim de 5 anys,
perquè la llei li dona, és a dir, qui té la pella pel mànec,
durant els 5 primers anys del contracte, és el llogueter.
I el propietari, doncs...
Quines foren les causes que provocarien que aquesta persona hagués d'abandonar el pis?
Doncs el que estàvem dient, una situació de necessitat.
Del propietari.
El propietari digués, tinc una filla que se'm casa,
la filla viu aquí a Tarragona, té la feina a Tarragona,
i perquè ha d'anar a buscar un pis,
perquè ha d'anar a buscar un pis, si jo tinc un pis per oferir-li,
doncs m'hi ha de marxar.
Tot això, si és per situació de necessitat,
s'ha de preveure en un temps determinat,
la llei de rendaments urbans preveu que s'ha d'avisar,
s'ha de fer, com aquell qui diu,
donar-li un temps amb ell, el llogueter, perquè pugui marxar,
normalment és un any, s'ha de fer una carta, a veure...
Aquestes coses normalment s'hi poden discutir.
I normalment aquest tipus de problemes,
que estàs dient tu...
No passa, no passa normalment amb un contracte d'un any,
d'un any per any, perquè la gent més o menys sap el que hi ha.
Passa amb els contractes aquests que dèiem de la llei antiga,
que són gent que potser porten tota la vida vivint en un pis,
pagant una renta mínima,
al propietari se li casa la filla,
i llavors aquesta gent no vol marxar, clar, evidentment,
pagant 10 euros, de pagar-ne 10 o tenir-ne 400,
doncs tu mateixa lluitaràs amb mans...
Però en aquest cas sí que finalment la llei afavoreix el propietari
si el pis realment demostra que el necessita per la seva filla.
Exacte, però hi ha moltes vegades que aquest problema
és una excusa que es posa per desnonar amb una persona
que se't casa la filla, que, oh, si no, que ho necessites tu mateix.
A veure, jo m'he trobat amb casos...
Posem-hi el millor dels casos i creiem que és veritat això,
després hi entraríem en la picaresca per les dues parts,
que és un altre món, però en el cas que la gent no actues
amb aquesta picaresca, sinó honestament,
la llei diu que d'acord, que aquesta persona ha de marxar.
Si és cert que la filla es casa i que ha de marxar,
a veure si tot és qüestió de prova,
doncs aquesta persona haurà de marxar.
Però normalment també hi ha un altre tema,
el tema dels contractes.
Hi ha un tipus de contractes, que serien el que es diuen
els contractes de temporada, que aquests contractes
no estan sotmesos al règim dels 5 anys
de la llei d'enrendaments urbans.
La pròpia llei exclueix aquests casos.
Imagineu-se el tipus, a veure, aquí estem a Salou,
hi ha molta gent que ve a passar l'estiu
o que ve a passar la temporada de primavera
des del maig fins a l'octubre,
o per un tema purament laboral.
Treballen a l'hostaleria i saben que tenen 6 mesos
de feina segura.
O una persona que ve a treballar aquí per fer una obra
a la patroquímica o per fer una...
És igual, temporal, qüestió,
que és de caràcter temporal.
En aquests casos, els contractes temporals
o de temporada, que es diuen pròpiment dits,
aquests contractes sí que tenen una vigència
del que tu hagis pactat.
Si són 4 mesos, són 4 mesos.
Si són 6, són 6.
I si és un any, és un any.
Normalment, bé, un contracte de temporada
ja no serà d'un any, però pot ser
que sigui un contracte de temporada
perquè una persona per circumstàncies laborals
l'han destinat a treballar
amb una de les patroquímiques d'aquí a Tarragona
per un any perquè ha de fer un projecte, una obra...
Tot i la llei que tu deies, en aquest cas,
els contractes temporals,
tot i aquesta llei que em parava fins als 5 anys,
temporal és temporal.
Tot i aquesta llei.
Jo volia fer un comentari, jo,
i perdoneu-me,
quasi més que un comentari és un record,
i no sé si la Lourdes també s'hi haurà trobat.
La Lourdes i jo, que som més o menys
de la mateixa quinta professional,
vam tenir un inici marcat,
perquè, òbviament, quan te dediques a això,
doncs està supeditat a la llei i a la normativa, no?
Sobretot quan t'enganxa les normes que entren en vigor.
i recordo que amb la nova Lau, de l'any 94,
es va procedir amb una de les coses, potser,
que professionalment més ferragoses,
per no dir difícils,
que era l'actualització de rentes.
Al seu dia, totes aquestes rentes antigues,
un euro, dos euros, cinc euros,
clar, de l'any 40 i pico,
tenint en compte la data,
tenint en compte unes disposicions
transitories, finals de la llei.
A veure, jo recordo,
ja no me'n recordo exactament de les fórmules,
però en base a fórmules matemàtiques,
clar, hi van haver moltes rentes
que, ja ho diu la paraula, s'actualitzaven
per fer-se equiparables, entre cometes,
a les rentes dels nous contractes.
Mai s'assolita.
Això no es va entendre amb el que hi havia rendes
que sí que s'actualitzaven i d'altres que no.
Home, clar, les rendes antigues,
òbviament, es tenien que actualitzar
els temps que corrien,
però mai s'assolia els nivells
d'un nou contracte de lloguer.
Però el record tinc de començar una miqueta
amb aquesta professió
i trobar-me, doncs, el típic.
Escolta, hem de fer operacions matemàtiques
i era una matèria, doncs, bueno,
que per començar a exercir,
la Lourdes fa així amb el cap perquè...
És veritat, és el primer que vam fer
amb el tema de rendements i actualitzar.
Això corteix, eh?
Que va ser el començament de la nostra...
Doncs bé, realment, realment...
A veure, és...
Òbviament, toques més matèries,
però era una matèria, en el seu moment,
recordo que farragosa, no?
I més pels advocats,
que hem de saber alguna cosa de números,
però que allò era una qüestió...
El que passa és que també vull remarcar un tema
respecte al que tu estàs dient
de quan va entrar a vingar aquesta llei.
És a dir, hi havia la possibilitat
d'oposar-te a l'actualització.
A veure, l'actualització,
a les disposicions transitòries finals de la llei,
et diu com s'ha d'actualitzar.
Hi ha unes persones que tenen dret
a negar-se l'actualització
si els seus ingressos no superen,
no sé si era el doble escenari
mínim entreprofessional,
o una fórmula d'aquestes.
Llavors, si tu no tenies aquests ingressos
que superaven el mínim establert legalment,
feies una carta,
o contestaves la carta que et feia el propietari
per actualitzar la renta,
i deies que no procedia a l'actualització.
Llavors, en aquest cas,
si l'actualització no procedia,
solament se t'actualitzava el que es diu l'IPC.
I va tota la vida.
Vull dir, continuaries tota la vida allí amb l'IPC.
Hi havia uns altres casos,
que eren els casos que el contracte de lloguer,
ai, perdó, el contracte fos antic,
la persona sí que t'ingress,
ingressos superiors al mínim establert legalment,
i digués que no li donava la gana
que l'actualitzessin.
En aquest cas,
quan tenia dret a l'actualització,
però s'hi negava el llogater,
que podia negar-s'hi, evidentment,
dins el termini de vuit anys,
a partir del moment de l'entrada en vigor de la llei,
aquesta persona se'l podia fer fora del pis.
És a dir,
si aquesta persona s'hi negava el 1,95 a marxar del pis,
al cap de vuit anys havia de marxar sí o sí,
perquè ell tenia dret a que s'hi actualitzés la renta,
tenint en compte les rentes actuals,
que era com una escala,
anava per percentatges anuals durant deu anys,
era un 20, un 30, un 40, un 50,
anava fent així d'una forma esglaonada,
i aquesta persona,
si arribats als vuit anys,
no marxava per el seu propi pis,
el podien fer fora,
tenint en compte que la llei,
a les disposicions transitòries,
preveia aquesta situació.
Solament en els casos que tenien dret a l'actualització,
si n'hi haguessin,
en els altres casos,
tenien que estar,
i poden estar allí fins que es morin.
Bueno,
i hi ha els casos...
Aquest punt ja va passar.
Parlem del present.
Parlem del present.
És una miqueta un record del tema,
però present...
Home,
se'n parlava molt d'això,
i qui més,
qui menys,
o vivia en aquestes circumstàncies,
o tenia una àvia,
o una tieta,
o un parent que vivia...
I va haver pogut.
Els propietaris en aquests casos
solen tenir paciència,
perquè aquesta gent,
eren gent gran,
molta gent.
Partim de la base,
és una obvietat,
però és que de vegades sembla que dibuixem un panorama molt negre,
i no és cert.
Aviam,
la pràctica quotidiana,
la majoria de gent paga el seu lloguer,
cada mes,
va fent la seva vida,
però evidentment hi ha casos que no es compleixen.
En quins casos,
un propietari,
diguem-ne,
que està emparat per la llei actual,
per fer fora a una persona,
que té...
visca en el seu pis,
o un lloguer té.
Home,
parlant en general,
qualsevol incompliment...
Parlant molt en genèric,
qualsevol incompliment...
I el que ens diu l'experiència,
d'en quins casos,
i què és el motiu,
quotidianament o habitualment,
per què un propietari es decideixi
que la finalitat sigui fer fora aquella persona?
Parlant molt en genèric...
Que no pagui, d'entrada, no?
Bé, clar,
però que no pagui ja no és tan genèric.
A veure,
parlant molt en genèric,
és qualsevol incompliment de normes,
o del contracte,
o de la llei,
o el que sigui.
És a dir,
qualsevol incompliment per part de l'inquilino,
del lloguer,
pot ser objecte de desnonament.
Hi ha el tema de la resolució de contracte,
però potser té un vincle,
però no és exactament el mateix.
Llavors,
el que dona a peu,
és el desnonament,
desaució,
és que moltes vegades s'utilitza la paraula desauci.
Hi ha dintre d'un cas...
Desauci ve a ser com a bocadill.
No està ben dit desauci.
Desauci mal dit, sí,
ja heu comentat.
És com el bosson.
Exactament.
Ve a ser el mateix.
Com el bosson.
En traducció lliure.
Com la quiebra, no?
És fallida.
Bé, és igual.
Ja hem parlat alguna vegada de terminologia.
Ja ens hem entès.
Doncs el desnonament,
una causa,
jo diria que estadísticament molt alta,
és l'impagament de la renda, no?
Llavors, òbviament,
això porta com a conseqüència moltes vegades
que el propietari actui
en forma d'acció judicial.
Actualment,
la cosa, entre cometes,
s'ha millorat una miqueta.
Abans estàvem comentant a micròfon tancat
que sembla ser que els terminis,
en general,
s'han reduït,
amb alguna excepció.
Ja no...
Home, ja no s'ha d'incórrer amb aquell tòpic.
Estàs dos anys per fer fora amb una persona...
Sí, però, bé,
impagament de la renda
i pot haver-hi algú
que passi per una situació
autènticament difícil
i estigui un mes
que no pagui la renda
perquè realment ha tingut
un problema greu.
Un mes, dos mesos,
imagino que no és allò.
Mira, aquest mes no m'ha pagat,
estem a dia 3,
el faig fora,
home, la cosa,
així no deuen anar.
Un mes, no,
es té que reiterar.
De dos, tres mesos.
Dos, tres mesos.
A més,
a veure,
si les coses es fan
d'una manera
més o menys acurada,
abans d'anar al jutjat
sempre es té que intentar
parlar,
enviar un requeriment,
un burofax,
un medi fer feent,
fer,
si entenc castellà,
per fer conèixer
amb aquella persona
que està incomplint,
que pot anar al carrer.
Amb aquest tema
es juga una miqueta
amb l'interès que tingui un
i l'altre de quedar-se
i llavors a continuació
l'acció judicial.
I el que deia,
l'acció judicial
ara té algun tret diferencial,
diferent amb l'anterior.
D'entrada,
quan tu interposes la demanda,
actualment,
quan t'admeten
a tràmit aquesta demanda,
hi ha una resolució judicial,
escolti,
doncs aquesta demanda
tocat amb aquest jutjat
i tal,
senyalen vista,
judici,
i a més a més,
amb aquella resolució
judicial,
et senyalen
i hi ha data
pel llançament.
Llançament és
aquella actuació
d'il·ligència judicial
amb la qual
físicament es va
a la finca,
a la casa,
i es fa fora,
se pren possessió
per part del propietari
d'aquella finca
i òbviament
se li extreu la possessió
amb l'inquilino.
I es fan fora
totes les propietats
d'aquesta persona,
també,
a l'hora físicament.
Els llançaments,
l'ordre és veritat,
és un món,
cada llançament
és un món.
Jo he arribat
a veure,
a sentir...
A trobar-te amb els estris
al carrer directament.
No, no,
a veure,
és que aquí
és una història molt llarga
perquè es té que fer
un inventari...
Bé,
a vegades un inventari...
Normalment,
jo n'he anat amb algú...
Normalment els advocats
anem a pocs.
Anem a pocs.
Solament vas als que saps
que hi haurà
ball de bastons.
Quan saps que hi ha
ball de bastons
i vas més que res
pel que pugui passar.
Quan, per exemple,
el llogater diu
que no marxarà
i que allí peti qui peti
amb ell no el fan fora del lli.
És molt desagradable,
molt dramàtic
trobar-te en una situació
com aquesta,
perquè veus,
damunt normalment hi ha
el pare,
la mare i els crius
tots allà.
Aquell dia no van al col·le.
Perquè així faran
una mica més de pressió
psicològica i moral
cap al secretari judicial
i als funcionaris,
l'advocat,
el procurador,
de dir,
a veure,
no em deixaràs al carrer
amb una dona i dues criatures
o tres
o el que sigui.
Clar,
aquí hi ha
un conflicte d'interessos
entre el dret,
que aquí ja entraríem
en un altre debat,
el dret a l'eviment de digne
i el dret
del propietari
a tenir la seva casa
a la seva disposició
de poder allogar-lo
i de treure-li un rendiment
si és que ell és el que vol.
Normalment,
a veure,
el secretari judicial,
quan es fa un llançament,
com deia la Lourdes,
ha anomenat
normalment els personatges
que van amb un llançament,
que és el que se'n diu
la comissió,
la comissió judicial,
i va un agent judicial,
el secretari del jutjat,
que és una miqueta
com el notari,
és el fedatari,
el que dona fe
per veure si hi ha
algun dany,
algun desperfecte
en el pis,
a veure quin que hi ha
i el que,
en principi,
més que donar permís,
perquè el permís
el dona el jutge,
però el que supervisa
l'actuació
d'un serraller,
d'un serrajero,
d'un serraller.
Llavors,
el serraller pot canviar
el bombí de la porta,
el pany,
obrir la porta,
forçar-la,
el propietari,
a vegades hi va,
a vegades no hi va,
l'advocat,
a vegades hi va,
a vegades no hi va,
però clar,
què et trobes allí dintre?
Hi ha hagut moltes vegades,
o algunes vegades
més que moltes,
seria exagerat,
que hi ha hagut
d'anar a algun membre
de la policia,
jo amb una procuradora
em parlava un dia
d'un cas d'un senyor
que es va fer fort allà,
fins i tot amb algun tipus d'arma,
i la policia
hi va haver d'anar un dia.
Després,
el secretari normalment
aixeca acte
o pren nota
dels béns mobles,
dels mobles
que hi hagi allí dintre,
perquè el propietari
a vegades es troba allí
amb tot el mobiliari
posat i no és seu.
En teoria es permet,
entre cometes,
això ja és una miqueta
més controvertit,
hi ha hagut vegades
que s'han agafat
els béns mobles
i s'han deixat al carrer.
Vull dir que,
a veure,
o s'han dipositat
en algun lloc.
És a dir,
que hi ha tota una casuística,
però en general
la comissió judicial
és la que va fer
el llançament
amb la data assenyalada
amb aquests membres
que he comentat.
Què pot durar
tot aquest procés
de rezonament
en l'actualitat?
Perquè a vegades
ho heu comentat vosaltres,
són processos
que s'allarguen molt
en el temps,
però d'un temps cap aquí
sembla que s'han escurçat
els terminis, no?
Actualment,
si es pot notificar
el demandat tot.
Per la vostra experiència,
parlem, eh?
Sí, sí,
personalment,
a veure,
entre que tu presentes
la demanda
i s'executa
el que es diu
el llançament,
és l'últim tràmit
que hi ha,
normalment pot haver
entre sis mesos,
a veure,
com a molt pocs sis mesos,
perquè,
a veure,
si tens la mala sort
que tens
entre mig,
Nadal i
vacances d'estiu,
llavors segur.
Un mínim d'entre sis mesos
i un any
podríem parlar?
Sí,
sí,
però jo crec,
mira,
amb la nova llei
jo m'he trobat
amb més casos,
jo m'he trobat
amb més casos
de sis mesos
que d'un any,
gràcies a Déu,
perquè a veure,
el que es queixava molt
als propietaris
era que tu tens allí
una persona
que està a casa teva
sense pagar lloguer,
que van passant els dies,
que tu li pots reclamar
els mesos
que n'han anat vencent
des que has presentat
la demanda,
que normalment
no els cobraràs,
el que voldràs
és que el fotin fora
ja
per tenir disponibilitat
d'aquell pis
i clar,
entre la sentència
i la notificació
que se li pot notificar,
que no se li pot notificar,
si la sentència
no se li pot notificar
no és ferma,
si no es ferma
no és executable
i si no és executable
aquella persona
continua allí.
Clar,
pot passar
sis mesos,
un any
em vaig trobar
amb un tema
a Torre d'Embarra
que va passar
un any
perquè una de les llogueres
havia desaparegut
i no se la podia notificar
i no podies fer el llançament
perquè no hi havia
l'altra persona.
S'atura el procés
amb algun d'aquests cràmits.
No,
perquè es notifica
per addictes
o de les formes
que habitualment
se notifiquen
quan no es pot fer
en persona
però clar,
ja passen
un, dos, tres,
quatre, cinc mesos.
La persona desnudada
desnonada,
millor dit,
se li suma
alguna conseqüència més
que no és poc
perquè clar,
no pagues així
i te'n vas al carrer
però a més a més
té més conseqüències
judicials?
A veure,
si...
A veure...
Si és insolvent
imagino que econòmicament
poca cosa, no?
Mira,
en principi...
A busquen entre pis?
Sí,
en principi,
com diu la Lourdes,
hi ha maries maneres
de desnonar a la gent,
hi ha,
com diem els advocats
amb l'argot,
el desnonament pelat
que és fer-lo fora.
Moltes vegades
és convenient
perquè si saps
que aquella persona
és insolvent
però moltes vegades
normalment,
molt sovint,
el que reclama el propietari
és la possessió del pis.
Després ja en parlarem.
Després ja anirem
amb un procediment
si realment
averiguem
que aquella persona
pot tenir certa solvència
a reclamar
el que són
les rendes degudes
i els interessos i tal.
Però la conseqüència
que sí que comporta
és que després
hi hagi insolvent
feina rai,
per reclamar-ho
són les costes judicials.
És a dir,
les despeses
de l'advocat
que demanda
si es resol
estar d'acord
amb aquella acció
d'esnonament
les té que pagar
en la part desnonada.
Però esclar,
si és insolvent
les costes
moltes vegades
tu ja parles
amb el teu client
al principi
i dius
escolti,
tot el que pugui recuperar
ja ho arreglarem
amb vostè.
Costes ja són
les despeses
d'advocat i procurador
en aquests casos
preceptiu.
De tota manera,
insisteixo,
quan una persona
no paga les rendes
en molts casos
és perquè
o té dificultat,
pot ser que no vulgui,
no li doni la gana
fer-ho,
però que té dificultat.
No són els casos
perquè no poden.
És més,
hi ha un cas molt típic
o bastant típic.
Abans
la Lourdes ja ho insinuava.
A buscar un altre pis?
No,
però a molta gent
se li fa un desnonament
i com no vol problemes
aquell inquilino
marxa.
Clar,
llavors feia rai
per comunicar-li
totes les actuacions judicials
des de la demanda
que la té que conèixer
fins a la sentència.
Qualsevol actuació judicial
arrel
de la nostra demanda,
del nostre impuls
es té que notificar.
I si aquest procés
està obert
el propietari
pot llogar
el pis
a una altra persona
o l'ha de tenir buit?
No pot llogar.
Crea un problema molt greu.
No pot llogar.
Està apuntant ara mateix
un problema
que jo em vaig trobar
que vaig estar 3 anys.
És molt greu
perquè si aquella persona
que no ha pagat lloguer
no espera
tot el procés
sinó que marxa
desapareix del mapa
com aquell que diu
aquell pis ha d'estar tancat
per força
fins al dia
que no hi ha llançament.
Perquè aquesta persona
quan marxa del pis
és molt greu
però els jutges
no pots entrar allà
perquè és el que es diu
un allanamiento de morada.
és un delicte
o coaccions
on allà
i canviar el pany de la porta
i és que no es pot fer
en teoria no es pot fer.
Els advocats
no ho recomanem.
Alguna vegada
ve un propietari
i insinua
escolti
i faig ser un notari
i faig
escolti miri
legalment
no li puc recomanar
no li puc recomanar
hasta que no hi hagi llançament
com diu la Lourdes
fa poc
una gent que vivia
a 200 quilòmetres d'aquí
clar
per sort vam descobrir
un domicili
perquè el primer que fa el jutjat
és dir-te
escolti
si no li podem notificar
amb el pis
o objecte de desnonament
on li notifiquem
i tu averigües
si no trobes un domicili
possible d'aquestes persones
ni recullen la notificació
es té que publicar
com ha dit la Lourdes
amb addictes
és a dir
el tabló d'anuncis
del jutjat corresponent
i ser un temps
per tant el propietari pot tenir
el pis tancat
durant un període de temps llarg
sí senyora
però és que entre la publicació
dels addictes
el jutjat
quan admet la demanda
ja et posa data de judici
sense comptar
que potser el llogater
allà no hi és
a veure
recomanació pels llogaters
marxar
t'agafin les claus
les portin al jutjat
les portin a l'administrador
de finques
les portin al propietari
o els enviïn per correu
perquè evitaran perjudicis
no solament pel propietari
sinó per ells
perquè resulta
que si ells no notifiquen
res de que marxen
aquella persona
propietari
posa la demanda
i des del dia
que la demanda s'ha posat
fins al dia
que es aconsegueix
el desnonament
van vencint els mesos
i els mesos
que van vencint
li tocarà pagar-los
al llogater
és per la seva butxaca
que aquella persona
no vulgui marxar
però es pot donar el cas
d'aquella persona
que té el pres llogat
val per veure
escolti
vostè en 10-3 mesos
de lloguer
doncs sí que no
doncs sap què
que marxo
doncs marxi
es fa un document
de resolució del contracte
el que diem en castellà
n'ha de m'expedir
i reclamar
per amb esparte
és finiquitant
la relació jurídica
i santes pascules
a més
això és el més convenient
com ha dit la Lourdes
si hem de recomanar
alguna cosa
hauria de ser així
el que passa
és que moltes vegades
hi ha l'efecte
de que no escolti
doncs jo no marxo
escolti
jo me volen fer fora
però jo no marxo
la qüestió és fer la punyeta
escolti
no estem per fer la punyeta
el problema és que n'hi ha
que no saben on anar
i estan fent temps
per buscar entrelloc
o per trobar alguna cosa
però el que hauria de ser
estrictament parlant
seria sempre intentar
que tothom sigui conseqüent
i arribar a acords
per les dues parts
per part del propietari
si l'inquilino va
i li diu
escolti
deixi'm sis mesos
per trobar pis
molt bé
o per part de l'inquilino
si li diu al propietari
escolti
donguis press
i no me tingui el pis
bloquejat dos anys
però esclar
els advocats
intentem mediar
alta comunicació
es pot donar
aquell cas
d'aquella persona
que decideix instal·lar-se
en un pis
que sembla buit
allò on penta la porta
no té on posar-se
una persona
que no tingui on viure
i s'instal·la
no passa res
de moment
i continua allà
un dia
el propietari
se n'adona
que al seu pis
hi ha algú
visquent allà
i fins i tot
ha deixat allà
els seus objectes personals
vull dir que ha fet
d'aquell pis
que no sé on hi paga
lloguer
la seva llar
aquí quina actuació
legal
es pot tirar endavant
a veure
normalment això
hem de partir
no parlem d'ocupes
com socialment
es coneix
parlem de persones particulars
és que normalment
no acostuma a passar
i a vegades
no són ni ocupes
a veure
el qualificatiu ocupa
hi ha el moviment
pròpiament dit
ocupa
que són gent
que s'han
té unes connotacions
diferents
les connotacions
ocupes
són
ideològiques
fins i tot
més aviat
més aviat ideològiques
hi ha gent
persones que són
típics transeuns
que no tenen on
anava
indigents
que no tenen on
caure morts
i que veuen
el típic
una casa vella
abandonada
que la porta
no té ni pany
sinó que té un candau
o no té ni candau
que està tapiada
però les finestres
estan obertes
i doncs
jo parlo
perquè m'he trobat
professionalment
amb temes
d'aquest tipus
amb dos o tres
em van tocar
a la mateixa època
i era el típic
un senyor
amb família
que s'instal·la allà
i què porta
objectes personals
són una maleteta
amb un fogonet
una esmanta
el mínim
el mínim
que poden portar a sobre
perquè són gent
que venen de pas
o que viuen al carrer
aquí no hi ha problema
generalment
l'experiència
civilment
no es tracta
civilment
perquè normalment
aquests casos
passen
no a pisos
amb edificis
nous i normals
perquè ningú allò
com a Pedro Porçucà
se troba a porta a terra
normalment passa a pisos
i cases abandonats
llavors
el que se fa normalment
és anar per la via penal
per el que es diu
la usurpació
el delicte
normalment és un delicte
d'usurpació
per tant aquí no entra
dins de l'episodi
dels arrenaments urbans
jo no m'he trobat mai
jo sempre m'he trobat
via penal
el que passa és que
també s'ha viscut
algun cas
com diu la Lourdes molt bé
es comença
per la qüestió penal
és com molts altres tipus
de problemes
que tu comencis
interposant l'acció penal
perquè també serveix per fer més pressió
que penalment és més ràpid
però clar
també es pot donar el cas
i hem parlat alguna vegada
encara que sigui
molts cops difícil d'entendre
de responsabilitat penal
i civil
que penalment
molts procediments
cada procediment és un món
s'arxiven
poden arxivar-se
jo recordo alguna vegada
a televisió
haguer vist la notícia
potser parlant dels ocupes
que encara que no sigui el mateix
doncs que
s'ha guanyat el pleit
perquè s'ha arxivat penalment
això no vol dir
que aquells ocupes
tinguin dret a estar allí
després pot anar a la via civil
però que el tema
de responsabilitat penal
com diu molt bé la Lourdes
en molts casos
sí que pot haver-hi
una imputació
d'un delicte
però
que anem a veure
també és possible
això és com la querella catalana
o les estafes
però a mi això no s'ho ha arxivat mai
he arribat a tres vegades
al jutjat per tres ocupes
llavors
bueno
depèn
vull dir que
de totes maneres
pot ser bona la via penal
com a pressió
perquè moltes vegades
aquesta gent diu
escolti jo estic aquí
això és casa meva
no no no
pressió no
marxen d'allà
els fan fora
va a la guàrdia urbana
i els agafa
i els posa
al carrer
i jo t'ho dic
perquè damunt
a les persones
que m'he trobat
t'explicaven
que és que
l'Ajuntament
no els hi buscava
a veure
que havia anat assistent
a serveis socials
i no li buscaven pis
ni li trobaven pis
ell tenia uns ingressos mínims
d'una pensió
d'un pirmi
o alguna cosa d'aquestes
i no podia fer front
amb un lloguer d'un pis
anava a buscar lloguers
i tots els pisos
eren molt cars
i ell deia
jo en vol que vagi
tinc dos crios
i una dona
els nens
els hi havien estat
abans d'aprendre
infància
perquè no pots anar
amb els crios
com si fóssim els gitanos
hi ha situacions
francament difícils
és un tema social
això ja no és un tema
purament civil
ni penal
és un tema purament social
és un tema social
i un tema ètic
una persona
quan arriba en aquest extrem
és perquè està molt desesperat
i des d'aquest punt de vista
no tenim gaire temps
però ni que sigui
fer l'enunciat
ja en parlaríem
un altre dia
doncs en profunditat
en els darrers temps
ha sorgit
una altra figura
que és el moviment immobiliari
que cada cop
està entrant més
en aquestes dinàmiques
s'estan donant casos
és evident
i davant d'això
també deu costar molt
provar-ho
davant d'un tribunal
etcètera
ja dic que és un tema
prou ampli
ja el parlaríem
una altra vegada
però que
quedi constància
que no obviem
també aquesta
moderna
entre cometes
incorporació
que hi ha
sobre aquest tema
es donen casos
i s'estan donant
la guerra psicològica
que dius
a vegades
en Tarragona
suposo que passa
però a Barcelona
passa més
perquè a Barcelona
hi ha les típiques
cases de l'Eixample
que són
o de l'Eixample
ni de l'Eixample
del barri
de com s'hi diu ara
s'estan donant
a la zona del Raval
al Raval
exacte
al barri del Raval
són cases antigues
que la gent les compra
per reinvertir
arreglar-les
i vendre-les
a uns preus astronòmics
allà dintre
el que els diuen
vulgarment bitxos
espais històrics
que es posen de moda
amb la jerga
del tema immobiliari
són bitxos
llavors el que es fa
és fer l'evident possible
si hi ha una grieta
no s'arregla
si l'escala
se'n va la llum
se queda sense llum
si se fan malbé
les canyeries
i s'han de canviar
les canyeries
no es canvien les canyeries
amb la qual cosa
aquella persona
al final
o viu
com si visqués
en una quadra
o acaba marxant
si fossin persones
amb una renda alta
podrien iniciar
determinats processos judicials
però coincideix
que són persones
amb renda baixa
i amb prou feina
pagant el lloguer
com per iniciar
un pleit
contra el propietari
evidentment
s'ha de veure
aquest tema
des de les dues parts
i cada cas
és diferent
hi ha una llei
que intenta
igualar-les totes
i no sempre
es fa justícia
tot i que s'apliqui
la llei
ni per una banda
ni per una altra
nosaltres
la nostra missió
és una mica
explicar-los
de la forma
més plenera possible
què diu
l'actual reglament jurídic
sobre aquest tema
de rendaments urbans
i ho hem fet
una setmana més
des d'aquest espai
que realitzem
en col·laboració
amb el grup de joves
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
Víctor Roca
Lourdes Guibernau
gràcies per venir
fins la propera
gràcies a vosaltres
Adéu-siau