Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia i bona hora.
Benvingut.
Avui, amb permís del doctor Atzerà,
que com saben és qui fa l'espai curar-se en salut dels dimecres,
parlem de salut, de refredats,
de com, segons la tradició i la cultura popular,
guarim els refredats i aquestes afeccions pròpies de l'època.
És que tu m'enredes, m'enredes.
Jo acabo de fer una cosa molt lletja,
que és allò de riure, allò de manera tonta, sense sentit,
però és que sí que té un cert sentit que riem,
perquè ja saben vostès que hi ha com una mena de competició,
entre aquí l'amic Bertran,
ja que estem en un espai de cultura popular,
apliquem aquests termes,
i servidora amb el tema dels refranys.
Fa un quant temps que l'agafo desprevingut,
però és que avui ve amb tota l'artilleria preparada.
És que quan tu suggereixes un programa,
jo crec que ja t'has preparat el nombre de refranys que has trobat.
No és veritat, jo et vaig proposar parlar d'això avui,
però m'ho he preparat aquest matí.
No et pensis que m'he de dedicar, eh?
No, no, no, és una cosa així molt improvisada.
És allò, no, no, si m'agafes sense arreglar.
Doncs com aquell qui ho diu, ve a ser això dels refranys.
De les formes, l'haurem d'explicar als oients,
perquè això és una excusa, en el fons.
Sí, en el fons és una excusa, realment.
Realment, el problema que...
Aquí tenim el nostre devocionari especial, no?
Hi ha alguns sants que els hem de tocar.
Ahir era Sant Antoni,
però la setmana passada ja vam fer una referència musical.
Però fixa't que ho vam fer des d'un aspecte...
Ho vas fer tu, que ets tu qui ho prepara i qui ho treballa,
des d'un aspecte que no havíem tractat mai,
que era des de la serreria, des de les espermes,
des d'aquest ofici, no?
De totes formes, aquest cap de setmana,
escoltant l'Home del Temps de TV3,
no sé quin era, no em recordo,
m'haig de donar compte que realment
el programa l'hem de tornar a començar
per on vam començar explicant què són els barbuts,
perquè resulta que es va equivocar.
O sigui, resulta que no tenen molt clar això dels barbuts,
perquè entre els sants que es van esmentar com...
Però comença Sant Antoni.
No, no, no.
Sant Antoni és pràcticament l'últim.
És una cosa curiós.
O sigui, que l'hem passat ja, la setmana dels barbuts.
Van dir, Sant Sebastià està a la setmana dels barbuts.
Però és que Sant Sebastià, al contrari...
Barba no en té.
Tot el contrari.
Tot el contrari.
Perquè l'aspecte de Sant Sebastià,
que com vostès saben, no oficialment,
però sí oficiosament,
es té com a el patró dels homosexuals,
tradicionalment, no té barba.
Al contrari, sempre la iconografia l'ha posat en un cutis.
Inverbe, no es diu així.
Inverbe.
Inverbe, amb un cutis molt fi.
Per tant, senyors del temps,
Sant Sebastià no és un barbut.
No és un barbut.
Es van equivocar...
És moltes coses més, però barbut no.
Hi va patir un martiri horrorós, però no és barbut.
No és barbut.
Es barbut pot ser patró de moltes coses, però barbut no.
El problema és que aquí es barregen una qüestió de que...
Sant Antoni és barbut.
Sant Antoni és barbut.
I Sant Pau Hermità...
També és barbut.
...que és normalment el col·lega
que va a les representacions teatrals amb Sant Antoni,
també és barbut.
I Sant Maur, que és un personatge...
Un altre barbut.
...també és barbut.
Però aquí el problema és que es barregen
la tradició del principat amb la tradició valenciana.
Jo l'altre dia vaig fer un apunt,
però TV3 no ho va escoltar.
Llavors...
Ai, t'han de mirar el meteosat.
Sí, l'últim Sant Barbut realment és Sant Blai,
que és el que ha originat
que avui fem aquest programa dels refredats
i dels mals de gola i tot això.
Perquè és a qui ens hem de encomanar realment
si tenim un problema,
una afecció gripal, de refredats, d'encostipats...
Però és el barbut del País Valencià.
La tradició del principat és una altra.
Llavors, clar, el problema és que
possiblement antigament
eren els barbuts dels països catalans,
però no eren tres, sinó que eren cinc.
Llavors, la cosa es complicava una mica.
Però Sant Blai s'escau el febrer.
El dia 3 de febrer.
Però clar, com que és el 3 de febrer,
és dijous gras,
hem decidit avançar,
no transformar el nostre calendari
i explicar una mica això que fem
dels prèvies de Carnaval.
Sant Blai és un sant precarnavalès,
també, que té coses curioses.
I ens ha semblat que ens podíem fer
aquesta trampa, no?
Molt bé.
I trampa, trampa,
però en definitiva,
parlar de la salut sempre és actualitat.
t'ho pots lligar amb el calendari o no cal.
I sempre és actualitat
i tota la vida ha estat una gran preocupació,
com així ens ho demostra
el nostre ric refrenyer popular,
carregat de bones intencions i refrenys.
Jo començo pel de Sant Blai.
I tu després dispares.
Sant Blai, Sant Dixós...
Jo de Sant Blai no en tinc.
Mira, veus?
Fallo.
Sant Blai, Sant Dixós,
guarda'm la gola i endusta la tos.
O, un altre,
també relacionat amb el nostre amic.
A veure.
Sant Blai, l'Oriós,
guardeu-nos de la tos.
És a dir,
tos i Sant Blai van bastant lligats.
Van lligats.
I jo no sé si ho contemplarem avui o no,
però jo alguna vegada he sentit
algunes coses
dels famosos panets beneïts
de Sant Blai,
de posar-los en una capsa,
deixar-los allà,
menjar-te'ls després d'un any
i aquell pa que veus a saber com està...
No, no, això s'ha de menjar abans, eh?
Abans d'un any?
Sí.
Doncs a mi alguna vegada
m'havien dit aquesta barbaritat.
Coma, potser no agafes la tos,
però alguna altra cosa sí,
una malaltia digestiva.
Digestiva.
No ho recomanem, eh?
Però vaja, em toca...
Deixa'm dir uns quants refranys, home,
perquè jo no he buscat de Sants,
jo m'he tematitzat
i he buscat refranys
relacionats amb la salut.
Val, val.
Hi ha autènsics clàssics
que tenen vigència en l'actualitat,
com ara aquest que diu
a qui té salut i diners
no li falta de res.
Però hi ha d'altres
que no són tan materialistes
i diuen
qui té salut i llibertat
és ric i no ho sap.
Bona.
Per a aquells que sempre,
doncs,
van dient
que tenen molt bona salut,
diu que de més bons
se'n moren
i de més malalts
se'n curen.
I qui massa es cuida
d'ell
es torna a mirar d'ell.
Aquest també és allò
de sempre s'estan
escoltant
i es compren allò de tot
i tot el dia
s'observen
i es miren.
Diu,
llarga salut,
vigília de malaltia.
Negatiu aquest.
Però dius,
mira,
estic com un gíngol,
no?
I de cop i volta,
mira,
no res,
estava la merda bé
i escolta,
d'un dia per l'altre.
És allò que diem
moltes vegades.
Un altre tema,
això de l'alimentació,
ara que venim
de les festes de Nadal.
Abans de l'alimentació,
t'han dit que alguns
de genèrics
no estic classificats,
però a mal de mort
no hi valen metges.
De tota dolència
és remei la paciència.
A veure,
d'aquestes generals...
Aquest és de salut
de l'ànima.
Qui té salut
i llibertat
és ric
i no ho sap.
Salut,
diners i alegria
són bona mercaderia.
Molt bé.
Aquestos són
els que podríem dir
genèrics.
I ara et faré
una recomanació,
tu que encara ets a temps,
que diu,
la salut que guardaràs de jove
la trobaràs de vell.
Hi ha d'altres
que potser no ho podem dir,
però tu ja...
No dissimulis ara aquí.
Diu,
la taula pobra
és mare de la bona salut.
Això ens ho estan dient
tot el dia
els metges
i amb les dietes mediterrànies.
Sembla que és bon cert.
Diu,
la salut no és coneguda
fins que és perduda.
Una gran veritat.
Que això no s'aprecia,
sobretot quan s'és jove.
Dius,
la salut no es compra amb diners.
Una altra gran veritat.
Diu que el vi
és la medicina dels pobres.
Ai, ara ja entrem amb el vi.
Espera, espera.
Però també diu
que beure vi en dejú
fa posar malalt.
A l'hivern bona sopa
i vi calent.
Doncs aquesta és bona.
Aquesta és molt tradicional, eh?
Amb vi ranci
i pa calent
fa de bon passar a l'hivern.
I ja està, res més.
A l'hivern hi ha uns...
Ai,
el vi hi ha uns quants, eh?
De l'hivern.
Jo en tinc alguns
d'aquestos
de menjars concrets.
Després acabarem
amb l'excusa
que és això dels constipats,
però el refrenyer
dona una sèrie
de consells
per,
jo diria,
àpats concrets, no?
O menjars concretes, no?
Aire, sol, all i llimona
poca feina al metge dona.
Aire, sol, all i llimona.
Bé.
Ja saben, all i llimona...
Tu vés alimentant-te
amb all i llimona i aire
i veuràs tu on arribes.
Bé,
d'haver de ser complements
d'aquestos
curiosos, no?
Et curarà de tot mal
una ajuda amb aigua i sal.
Aquest deu de tenir
bastant a veure
amb els constipats.
Clar.
Sobretot amb les obstruccions.
Per les inhalacions...
Això diuen que va bé.
L'esperit de romaní,
el dolor
prest fa fugir.
Però això és
homeopatia pura, ja, eh?
Això és homeopatia.
Pels mals del ronyó,
l'oli d'oliva
és el millor.
No ho dubtem pas.
Regalícia de falguera,
una planta,
el mal de pit
deixa enrere.
Però això ja és
medicina natural, eh?
Això forma part
del refreny català, eh?
Això és...
Si et fa mal
el païdor,
el fonoll
és el millor.
El païdor.
El païdor.
Es lo referia a l'estómac, no?
El païdor.
Sí, sí, ja n'hi ha uns quants.
Tinc un mal de païdor,
no costa de dir, eh?
Em fa mal el païdor.
No, però el que és cert
és que hi ha
una sèrie
de vinculacions
amb menjars concrets
que
tenen molt a veure
amb el que s'ha anomenat
popularment
o tècnicament,
depèn d'aquí,
folg medicina
o en no medicina.
Hi ha tota una disciplina.
Estàs imparable
amb el refrenyer avui, eh, Jordi?
No, no,
en tinc uns quants més, eh?
Doncs jo només en tinc un
que el diré ara
i ja et deixaré
tot el protagonisme
per tu,
però aquest que diré ara
és d'aquells que
podrien obrir
un ampli debat
perquè diu
el treball
és la salut
del cos
i de l'ànima.
Està bé, aquest.
Però aquest pot obrir
un ampli debat, eh?
Està bé, sí, sí.
Hi ha algun altre també
d'aquestes semblants,
però, bueno...
Bé, ja et deixo a tu, eh?
Ja no en tinc més, eh?
Avui m'has agafat millor
el que passa a la patòria de Déu.
No, no, no.
En tot cas, el que sí que hem vist
és que hi ha uns refrenyers generals
i hi ha alguns concrets, no?
El que és cert és que
hi ha el que anàvem, no?
Que això dels refredats
i els constipats
i el mals de gola,
que són diverses coses
que no són ben bé vegades
la mateixa,
però el que és cert
és que hi ha una base
en tot això
que el refrenyer recull,
però que es basa
en la dualitat
entre la contraposició
entre fred i calor, no?
Hi ha, fins i tot,
alguns estudis
que
n'hi ha algun concretament
d'unes metgesses
que es diuen Estel Hurtells
i, perdó, una metgessa
i un metge, Francesc Ibáñez
que han fet
una anàlisi
del fred i calor
a les idees populars
sobre les malalties, no?
És a dir,
el fred i calor
La percepció que es té, no?
Sí, sí, sí.
I el refrenyer
no és res més
que un exemple d'això, no?
Anant concretament
al sang que ens ocupava
a Sant Blay
encostipat suat,
encostipat curat.
És a dir,
hi ha anant uns que venen
a cap a la feina.
de fer una mica de llit
que passi la febre
i ja està.
Si la tos et dona neguit,
eucaliptus ve embullit.
És bonic.
Home, és un rodolí
i és veritat, clar, també.
Sí, sí.
Però el cert
és que hi ha uns quants
que s'han anat, doncs,
imposant a base dels anys, no?
Realment,
l'endomedicina aquesta
a vegades, doncs,
ha fet un estudi
jo diria
molt savi, no?
d'algunes coses,
fins i tot
portar-te fins al tema, doncs,
de la complicació
d'algunes d'aquestes
malalties, no?
Còlix d'hivern
i refredats estius
no els aguanta
home a viu.
O
còlix d'hivern,
refredat estiu
i febres de primavera
la mort darrere.
Això ja és un diagnòstic
en tota regla, no?
Sí, sí, sí.
Hi ha una cosa complicada,
complicada, no?
I també és una altra
molt clàssica, no?
D'oposició.
Fred d'hivern
i calor d'estiu
salut reviu,
que seria l'estàndard, no?
El que és cert
és que
s'han trobat
tota una sèrie
jo un estudi fet
basant-se una miqueta
en aquestes determinades
creences
que
s'han traduït
en remeis terapèutics
populars,
podríem dir, no?
I que conviuen,
per una banda,
amb la medicina oficial,
per una altra banda,
però encara de forma improvisada,
aviam,
una gota
de llet
amb mel
o una mica
de mel i llimona
amb una mica
d'aigua tèvia,
això ho fem servir
perquè a més sabem
que és inofensiu
i que si no ens guarirà
com a mínim
mal no ens farà.
Mira,
i també ha sortit
d'això una mica de...
També, veus?
Estem refrenyents.
Estem inspirats avui.
No, el que és cert
és que
la recerca
que van fer
aquests professors,
aquests metges
van ser...
els va portar
fins a
gairebé
dos mil anys enrere
amb Galer,
l'època clàssica,
un metge
dels clàssics,
amb una obra
que són
Sexres non naturales,
que
ens explica una mica
tota aquesta teoria
de la medicina
popular
que sembla
que és la base.
De totes formes,
també hem de tenir present
que no només tenim
la medicina popular
que ens arriba
per la influència
clàssica,
greco-latina,
podríem dir,
el seu origen,
sinó també
tot allò
que va vindre
molt posteriorment
de l'Amèrica llatina,
on hi havia
totes unes altres
creences,
i que
concretament allà
és molt clar
la idea
que encara jo diria
a vegades imparant
que els efectes
del fred i de la calor
sobre el cos
són el que determinen
gairebé
tot el que et passa
en la vida,
una cosa bastant
forta,
però des del punt de vista
de la medicina
podríem dir oficial.
El que és cert
és que aquesta tradició
de l'Amèrica llatina
s'assuma
a la tradició
del galanisme,
podríem dir,
que ens arriba
evidentment aquí
per difusió
d'aquest món llatí,
també els àrabs
van usar-les
i van inspirar-se
i s'assuma
a aquestes
influències
molt més posteriors
del segle XV,
segle XVI,
més aviat
de l'Amèrica
que ens van vindre
per una altra
vía absolutament diferent.
Per posar un cas
d'Amèrica
curiós,
és a dir,
hi ha una cosa
que està absolutament
devastada
en aquest estudi
que és
l'all,
la xocolata
i el cafè
sempre els identifiquen
com a remeis
calents
i per tant
només s'utilitzen
per guarir les malalties
fredes,
podríem dir,
les derivades del fred.
Home,
l'all diuen que sí
que té unes propietats
extraordinàries,
però la xocolata
i el cafè
és més una...
Aquí veiem la influència
clarament americana,
no?
Dels productes
que eren genuïns
i autèctics
de la zona.
I després,
per altra banda,
s'identifica l'ordi
o el vinagre
amb aliments
que són
molt freds
i que serveixen
per combatir
tot el que serien
els mals derivats
de la calor.
Sobretot,
per exemple,
les insolacions,
per exemple,
entre les que s'han trobat...
El vinagre,
per exemple.
Exacte,
coses que s'han trobat aquí.
Això,
estem citant
purament fons
d'aquesta investigació.
Bé,
el que és cert
és que
ja si entrem
en un dels dos binòmins,
és un dels dos
parts del binòmi,
el fred,
per exemple,
no tot el fred
és igual.
Resulta que
les creences populars
determinen
que hi ha uns freds
que són pitjors
que els altres
i es classifiquen.
En concret,
els més dolents,
segurament alguns oients
ens ho podran corroborar,
són els corrents d'aire,
el fred húmit
i els canvis bruscos
de temperatura.
Això,
jo crec que podem admetre
que és una cosa
que hem sentit.
I tant,
ho tenim com a
interioritzat,
això ja.
Exacte,
això deriva
normalment
en una sèrie
de patologies concretes,
que són les respiratòries,
les inflamatòries,
els mals d'ossos,
i que gairebé tothom
en aquesta enquesta,
en aquest estudi,
accepta que precisament
aquestes coses
provoquen els refredats,
que és el tema d'avui.
El fred húmit
és,
hi ha una tendència
també a considerar
que és,
en aquesta medicina popular,
més dolent
que el fred sec
perquè té una condició
de penetrabilitat
en l'organisme.
Això provoca
l'arreuma,
que deia abans.
Que això,
refet a Tarragona,
ho sabem perfectament,
aquest fred húmit
és molt diferent.
Dius,
no,
no,
és que aquí fa un fred húmit
que ja et pots tapar,
que no...
Sí,
hi ha moltes,
tu has dit en el reuma,
però hi ha d'altres
aquests dolors musculars generals,
fins i tot les pulmonies,
hi ha diverses coses
d'aquest tipus.
I els canvis buscos
de temperatura ambiental
són
també
d'especial risc,
podríem dir,
i que tenen alguns efectes
concrets.
Per exemple,
aquí surt molt
això dels estornuts,
de l'afonia,
són com unes conseqüències
immediates
que es poden ajudar.
Però realment
és tota una sèrie
de conclusions
que a mi no em sobten
d'entrades
i és una cosa
d'aquesta enquesta popular
que encara es manté.
En quant a
terminologia popular
que s'ha derivat
per aquestes malalties
produïdes per el fred,
aquí es barregen
la llengua catalana
i la castellana,
perquè de fet
l'enquesta
s'ha fet
amb un auditori
variat,
i aquestes malalties
del fred
provoquen
afonies,
catarros,
catarros
forts,
costipats,
costipats
d'estómac,
dolors de coll,
dolors d'esquena,
dolors d'ossos,
dolors d'ovaris,
dolors de ronyons,
enfriaments,
també algun castellà.
Tot això és el que fa el fred.
Enfriamientos,
en castellà,
infeccions,
inflamacions de gola,
grip,
lumbàgia,
lumbago,
paràlisi facial,
pulmonia,
refredats,
hi ha moltes altres,
però hi ha tota una sèrie
de coses que la gent,
la medicina popular,
sembla que atribueix
aquestes...
I hi hem posat nom
no només als experts,
sinó a la gent.
Sí,
en molts casos,
evidentment,
la gent veu,
la majoria
podem identificar,
no?,
aquestes...
Hi ha algunes més curiores
que no les esmento
perquè gairebé generarien
un programa
en si mateix,
no?,
perquè són més
complexos d'explicar,
no?,
que ara aquestes són
molt populars,
no?
Hi ha també dues maneres
curioses de detectar
la febre,
això és una cosa
que ara podem veure
molt viva,
no?,
que és el fet
d'o bé amb la mà
o bé amb un petó
al front,
no?,
això és un clàssic
que es continua utilitzant.
Sí, sí,
a mi no sé
tant febre.
Això no és...
Això,
si a un metge
li dius,
escolti,
agafi el termòmetre,
no?,
i...
Més aviat,
sí,
perquè és allò
molt per intuïció,
eh?
Sí, sí,
però bé,
en tot cas,
són pràctiques que...
Habituals,
que es continuen fent.
I després,
en quant a la influència
del...
l'escalfor externa,
no?,
de la calor externa,
doncs,
bàsicament,
es redueix
la influència directa
del sol,
no?,
és a dir,
normalment,
és el cap,
la part més afectada,
i normalment,
entre les coses
que deriva,
sobretot,
és amb allò
que molta gent anomena,
no?,
insolació,
tot i que hi ha
altres referències,
en altres noms,
no?,
però jo diria
que aquesta seria
el més popular,
és a dir,
Déu-n'hi-do
el que a vegades
se genera
a partir d'una cosa,
no?,
per això Sant Blai,
no m'estranya
que fos un sant també,
prou,
prou,
prou...
Sant Blai és el 3 de febrer,
hi ha persones que
ho han passat,
ho estan passant,
el tema refredat,
el tema del panent
no serveix,
ara,
ha de ser per Sant Blai.
Hi ha diverses qüestions,
la idea és anar
a beneir
algunes coses,
alguns productes,
el dia 3 de febrer,
jo he fet una
recopilació del que
la gent beneeix,
hi ha bastantes coses,
no?,
el dia de Sant Blai.
Diuen, sí,
a Catalunya
que els productes
més,
que més es porten a beneir
són les nous,
les ametlles,
les aveianes,
les pomes
i les figues seques.
Jo que sé a algú
que no li agrada el pa
i diu,
calla,
que si he de menjar
alguna cosa
per prescripció del sant...
No, no,
després hi ha els panets
que tenen diferents noms,
que normalment la gent
doncs diu
que curen del mal
de coll,
no?,
de la gola,
però vaja,
això els panets
tenen molts noms.
Jo entre els que he trobat,
doncs, per exemple,
si anem al País Valencià,
Càl·lic,
hi ha una cosa
que en diuen els rotllos,
que abans s'amasaven
a les cases,
no?,
i ara es compren
els forts i les pastigeries,
com tot aquests productes,
no?,
és un dels que...
A Campos,
a Mallorca,
hi ha les panetes
de Sant Blai,
i a més a més,
a Campos,
en aquest poble,
s'ungeix encara avui en dia
els fidels
que assisteixen
a la missa del 3 de febrer
amb oli beneït
directament a la gola,
és com a protecció,
no?,
a dues aigües,
per exemple,
el producte estàndard
o més usat
serien
les pomes
que,
les que diguéssim
que estan més sanes,
es guarden
fins la diada
de la Mare Déu
del mes de març
al 25 de març,
o sigui,
això de tot l'any,
jo la màxima data
que he trobat
de duració d'això
era aquesta.
No, no,
si a mi un any sencer
em semblava exigerat,
però un mes i mig també,
déu-n'hi-do,
com estarà allò.
La poma, la poma, eh?
Les pomes encara s'aguanten.
Sobretot si són de cama.
Aguanten el que vulgui.
Els bollos de Sant Blai
a Benidorm,
per exemple,
encara que sembli mentira,
poden deixar,
característica d'aquests bollos
i de molts d'aquests panets
és que no porten llevat,
sinó que es fan directament
amb farina,
amb ametlla,
amb ou,
amb oli,
amb sucre,
amb pell de llimona,
que no és pa corrent.
Però no,
ja té una certa prèvia.
O,
per exemple,
a Itàlia
celebren
el viatge de la pagnota.
I aquests que mengen pasta.
Mengen una mena
també de
panet,
de bollo
o de pizza,
d'aquestes.
I que hi ha tota una sèrie
de costums determinades.
En el món
de l'agricultura
i de la ramaderia,
doncs,
era més costum
de guardar
una mica d'ordi
i de garrofes
a la cistella
que anaves a beneir
i llavors això
ho donaves
al bestiar
de peu rodó,
podríem dir.
Els cavalleries,
podria ser,
mores per les gallines
i pa
per la resta
d'animals
casolans.
Potser aquest pa
és aquest que es guarda.
Perquè, clar,
potser pels animals
això sí que...
El pa dur,
sí, no?
Però, clar,
jo no sé...
Sant Antoni
que dones aquest menjar
als animals
i què va ser.
Si és bo
i està beneït
per Sant Blay
i que sapiguem
no hi havia
gran competència.
No, no.
Home,
hi ha coses coses.
I, per exemple,
a Vilafranca,
del Maestrat,
no del Penedès,
a Vilafranca Maestrat,
jo diria que hi ha
un dels pastissos
més grans
que es fa
en aquesta època,
no?
Hi ha diferents casos,
també a Falset
hi ha el Coc de Sant Blay
que n'hem parlat
altres vegades,
un pastís molt gran.
A Vilafranca,
al Maestrat,
hi ha un pastís de biscuit
i cal transportar-lo
damunt d'un taulell
que porta unes petites
putetes
perquè es pugui exhibir bé
i és molt característic.
També hi ha altres costums,
sobretot caramels,
dolços
o la sal.
Per què?
Perquè la sal
és fàcil de guardar
i aquí sí que
no se't farà molt bé
i durant l'any
la pots utilitzar.
La pots posar
per qualsevol moment.
Del Modest Panet
de Sant Blay
s'ha passat a fer dolços
i productes
com a més sofisticats.
Tenim per fer
un altre programa, eh, Jordi?
Sí,
jo els hi diria
que no ens facin
molt de cas
i si volen
seguir un consell
una mica més científic
no és que faci publicitat
se'n vagin
a la web
www.elresfriado.com
que és
de l'aspirina Bayer
i que segurament
els servirà
bastant més
que alguna de les coses
que jo els he dit
avui aquí.
I si no estan refredats,
insistim,
tot i que podíem
fer publicitat,
és una web
que té moltes curiositats
i sobretot
trenca molts tòpics
relacionats
amb aquest món
del refredat.
I si no,
ja ho sàvem,
la camamilla pel mal de ventre,
pel refredat
vapors d'eucaliptus,
pels nervis i cansament
la sàlvia,
pel mal de ventre
aigua de puriol
i pel calmar els nervis
valerí.