Una setmana més al matí de Tarragona Ràdio.
Saludem la psicòloga clínica, Sònia Navarro.
Bon dia, Sònia.
Bon dia, Iolanda.
Benvinguda.
Avui tractem un tema que es defineix amb una paraula.
Darrere d'aquesta paraula o d'aquest concepte
hi ha moltes coses a dir, moltes coses a parlar.
La paraula en qüestió és autoestima.
És com el dia que parlàvem de les depressions.
La fem servir moltíssim.
Sembla que visquem en una muntanya russa.
L'autoestima a vegades és com la borsa de valors.
Avui la tenim a l'alça i l'endemà està a la baixa.
No puja i baixa amb tanta facilitat el que anomenem autoestima.
No, per suposat que no.
El que puja o baixa són els estats d'ànim.
Això mateix.
Però l'autoestima ni puja ni baixa.
Almenys no tan ràpid.
Evidentment, podem pujar-la o baixar-la.
De fet, diríem que l'autoestima és la capacitat que un té
de veure's a si mateix d'una forma positiva.
Però quan dic positiva, em refereixo a realista.
Agradar-se.
És a dir, agradar-se, però, cuidado, ser conscient
de les coses positives que un té
i també de les coses que un pot millorar.
Vull dir, l'autoestima no vol dir
veure només la part bona que tenim, agradar-nos...
No ser un sobrat, eh?, que diríem popularment.
Tenir autoestima no és ser un sobrat o una sobrada.
No, això seria ser ja entrant en els límits del narcisisme.
Clar, parlem d'una altra cosa, doncs.
Exacte.
És realment aquella persona que s'accepta a si mateixa
tal i com és.
I tal i com és amb les virtuts i els defectes.
El que sí que ha de tenir és bastant assumit
quines són les seves parts més bones
i quines són les seves parts millorables.
I no vull dir no bones o dolentes, sinó millorables.
Són aquelles parts que, bueno, un reconeix com a seves,
però que en algun moment li agradaria poder...
que fossin d'una forma més suau
o més conductes que tenim al llarg del dia,
que a vegades diem que ens hem passat aquí
o potser aquí no hem fet tal cosa
o no hem dit tal frase que hauríem d'haver dit
o no ha quedat valoracions.
Però sobretot l'acceptació d'un mateix
amb totes les conseqüències, no?
Això és l'autoestima.
Clar, però Sònia, això passa, jo m'imagino,
d'entrada per un coneixement previ de nosaltres mateixos.
Ja saps què diuen, no?, allò tan tòpic
que nosaltres ens veiem d'una manera molt diferent
a com ens poden veure els altres
i molt diferent a com realment som.
Bueno, depèn...
No tenim un coneixement molt profund de nosaltres mateixos, no?
Bé, hi ha un tant percent de la població
que no té un coneixement,
tampoc és gaire introspectiu
i llavors s'ha quedat una mica
amb el rol que els hi han donat, no?
És a dir, tots el néixer d'alguna forma
ens donen un paper
i la vida és com un teatre
en el que tenim un rol.
L'anem canviant, tenim diferents papers
en diferents moments,
però igual ens hem quedat amb un paper
un paper que som allò que ens hem dit que érem, no?
Allò que...
O que intentem ser allò que ens hem dit.
Per tant, té molt a veure amb l'educació
que hem rebut, l'autoestima.
A veure, l'autoestima es gesta
en un moment de l'educació
amb els missatges que rebem.
Però també és veritat que estem dient
autoestima, no estima.
Per tant, hi ha un moment
en què la persona ha de ser conscient
que l'autoestima només la podem millorar
nosaltres mateixos.
És a dir, la nostra autoestima
no millora des de fora
sinó que millora des de dintre.
També és veritat que
nosaltres aprenem
a veure'ns d'una manera
arrel de l'educació
i de les persones que hem tingut.
Arrel de l'educació
en el sentit més ampli de la paraula.
És a dir, arrel de tot el que
a nosaltres ens han anat dient
des que naixem fins al moment.
Sobretot el que hem vist, no?
Jo m'imagino més que el que ens diuen
que el que ens diuen pot ser
doncs tret d'un llibre
sinó allò que hem dit sempre
el que ens diuen que hem de fer
i el que veiem que fa
al nostre entorn més immediat.
Per tant, tot allò que hem vist
al nostre voltant des de petits
té molt a veure
amb el que som després.
Sí, però en l'autoestima
els missatges són més importants
que el que veiem.
Molt més importants.
Posa'ns algun exemple, Sònia.
Sí, per exemple,
si tenim una persona
que sempre li hem dit
que ets un petós, no?
És a dir, realment,
és que no et sortirà mai bé.
I això és una frase repetida.
Ets un desastre.
Em sembla mentira.
Repetida, d'una forma constant, no?
És que mai arribaràs a cap lloc.
És que sempre seràs...
Són frases que moltes vegades
es diuen en moments de pensió.
Sense maldat, eh?
Com si diguéssim.
Sí, i que tampoc ho està pensant
l'altra persona.
Aquest missatge pot arribar d'un pare,
pot arribar d'un amic,
pot arribar d'un professor.
Vull dir que no...
Els missatges venen de tot el que ens porta.
Aïlladament no té intencionalitat negativa,
però, clar, a la llarga
i de forma reiterada...
Però si tu a una persona
realment se li va enviant el missatge
que no serà un bon esportista
perquè realment és que és molt petós, no?
Llavors, aquesta persona
segurament acabarà creient-se
que és un petós
i segurament,
quan hagi de fer una mica d'esport,
no se'n sortirà.
Per què?
Perquè ell té molt assumit aquest paper
com a part seva.
Per això em refereixo
que els missatges
tenen moltíssima importància.
Si a una persona
des de petita
se li està dient
que realment
és que és molt intel·ligent,
és que és una persona
que és molt divertida
quan parla...
I que ve que ho fas...
I que...
També s'anirà creant,
posant en situacions
en les que ell se sentirà
molt còmode
i en les que realment
serà una persona
molt divertida, molt...
Però no podríem caure
en l'altre extrem
a aquesta persona
que des de ben petita
se li està dient
el meravellós que és,
el fantàsticament bé
que ho fa tot.
En el moment que fracassa,
que és fàcil fracassar
més d'una vegada a la vida,
no pot tenir
un d'alta-baix
aquesta persona?
Per suposat.
Però llavors aquí parlaríem...
Tenia un equilibri, no?
Sí, no.
I quan els missatges
estan enviats
en moments reals,
és a dir,
que és veritat
que aquella persona
és intel·ligent
o és molt simpàtic
o és molt...
I una altra cosa
és que això es digui
sense sentit
en una situació
en la que no ho és.
Vull dir, és que clar,
aquí hem de també parlar
del punt realista.
Si l'autoestima...
O per millorar l'autoestima
o per crear-la.
Per millorar-la
ja és qüestió de la persona,
no?
Però crear-la
en el principi,
en els missatges que rebem,
clar,
estem en...
Si ens anem
tant en positiu
com en negatiu
ens anem
podent crear
no una persona
equilibrada
sinó tot el contrari.
Una persona
que se'n vagi...
És a dir,
una persona
amb una tendència narcissista
que realment
aquí no hi ha autoestima
ni hi ha res.
I escolta una cosa, Sònia,
l'autoestima
també té molt a veure
amb l'efecte que rebem?
Per suposat.
En el sentir-se estimat
pels altres?
Per suposat.
és que si
l'autoestima
també és gesta
en un ambient
de sentir-se segur.
Si tu et sents segur,
et sents que la gent
que tens al teu voltant
t'estima,
la gent que vas tenint,
sempre parlo
no només per...
No només la família,
sinó entorn,
amics, companys...
sinó tot l'entorn
en què ens anem movent.
Realment ens sentim
acceptats,
nosaltres,
evidentment,
l'autoestima
va millorant,
va pujant,
no?
va...
Però hem de pensar
això,
que una persona
amb bona autoestima
no vol dir
que no tingui fracassos,
eh?
Els fracassos
són constants,
fracassos en el sentit
de coses que no surten bé.
Ni que pugui estar
de baixada moral,
ni que passi
per mals moments
a la vida...
Tenir autoestima
no és una vacuna
de res.
No, no,
per suposat.
L'única cosa
és que una persona
amb una bona autoestima
podrà,
en un moment donat,
dir,
bueno,
doncs tinc un mal dia
o això m'ha sortit malament
i quedar-se aquí
la pròxima vegada
doncs ho faré millor.
Una persona
amb una baixa autoestima
al ser més insegura
de seguida
li apareixeran
tots els missatges negatius.
És que sóc un desastre,
farà les generalitzacions.
Sóc un desastre,
no me'n sortiré mai,
és que no ho sé fer
i no ho tornarà a fer
moltes vegades.
Hi haurà molta inhibició
de certes conductes
que igual vol fer
i realment desitja fer,
però que no s'atreveix.
I la persona
amb baixa autoestima
a vegades no s'instal·la,
no dic còmodament,
sinó tot el contrari,
en un ser victimisme
per cridar l'atenció
dels altres
i es queda estancada allà?
En algunes situacions
pot ser que es vegi
amb tan poques possibilitats
de sortir-se'n
que realment es quedi enganxat
en una situació de
jo no puc,
jo no sé,
jo no podré,
a mi m'ha sortit tot malament.
Clar, evidentment,
això costa de trencar,
no és fàcil,
perquè un està
en una situació
i cada vegada
com jo actuo,
també afecta
les persones
que m'envolten.
Si jo canvio,
les persones
que m'envolten
també han de canviar
certes coses.
Llavors el canvi
moltes vegades
és complicat
per el que comporta
de canvi personal
i de canvi
de relacions
o de canvi relacional,
perquè hem de tenir en compte
com ens relacionem
amb les persones
i quan nosaltres
canviem la relació
amb les persones,
la persona ha de canviar
la relació amb nosaltres,
li obliguem
també a fer un canvi.
A vegades pot ser
molt positiu,
però tot aquest procés
d'assaig i error
realment
ens costa,
vull dir,
no és una cosa
que sigui
fàcil.
De fet,
no és fàcil
res de la psicologia.
cap canvi.
Si no seríem
tots molt feliços,
eh, Sònia?
Cap canvi,
no?
Tots són molt complicats.
Com a signes externs,
l'autoestima
es manifesta
d'alguna vegada,
és a dir,
una persona
que sigui
més aviat
introvertida,
que sigui
poc expressiva,
poc parladora,
és a dir,
he posat aquests exemples
podríem trobar-ne
unes altres,
pot ser
simptomatologia
d'una autoestima baixa
o no es manifesta
tan clarament
una autoestima baixa
en una persona?
No, sí, sí que es manifesta.
El que passa és que
hi ha molts símptomes possibles.
Per exemple,
ara què deies?
És introvertida.
Introvertida pot ser
un signe
o un símptoma
de
baixa autoestima,
però també pot ser
simplement
que la persona
sigui tímida.
O també pot ser
un signe
d'algun trastorn
més greu,
és a dir,
que a vegades
un mateix signe
pot estar
per diferents,
pot ser
degut
a diferents causes.
Llavors,
quan comentem,
clar,
evidentment,
una persona
amb això
t'estima
que és una persona
insegura,
és una persona
que li costa
prendre decisions
en un moment donat,
és una persona
que no
s'atreveix
a fer coses noves,
que per tant,
cada vegada
es queda més...
Conservadora en la seva vida.
No parlo des d'un sentit
ideològic,
sinó en la seva
de no fer cap canvi
en la seva vida quotidiana.
I en les seves activitats,
doncs,
no posar res
que li pugui generar,
però com a mínim
intentar,
no posar res
que li generi
ansietat,
no?
Intentar
que no
hagi cap cosa
novedosa.
Llavors,
clar,
sí que són
una sèrie
de símptomes
o de signes
que aquesta persona
té,
però cuidado
perquè molts
també es poden
associar
a altres característiques.
Llavors,
hem de ser molt
mirant,
ser molt estrictes,
no?
Hi ha molts estereotips
perquè probablement
darrere d'una persona
d'aquella és molt alegre,
molt extrovertida,
molt de la broma
i de la festa,
moltes vegades
també s'amaga
una autoestima molt baixa
i aquest interès
per agradar als altres,
no?
Perquè els altres,
doncs,
reafirmin
el magnífic que ets.
També podem trobar
aquest perfil,
no?
Bé,
de fet,
és molt habitual
aquest perfil,
no?
I llavors,
aquest perfil
no et sembla
d'entrada...
ser bo perquè els altres
t'acceptin.
Sí,
però ser...
Bo,
entre cometes.
Sí,
sí,
bona persona.
Bona persona,
oi,
és que és tan bona persona,
no?
Però pensa que,
en realitat,
és a dir,
quan nosaltres parlem
d'una baixa autoestima,
ens imaginem una persona
que tot el temps
està en negatiu.
En sopiga.
I no és veritat,
no?
Per això et deia,
no?
Que si realment
aquesta persona
pot donar la sensació
que és molt alegre,
però pot ser un paper
que està representant.
Per què?
Precisament perquè
al tenir l'autoestima baixa
pensa que sent alegre
agradarà més als altres.
Llavors ell
intentarà
augmentar l'autoestima
a través del que els altres
pensen d'ell
o d'ella.
Això és un error.
L'autoestima
només
es pot millorar
a través del que
un
pensa de si mateix.
En canvi,
gairebé sempre
la busquem
externament.
És a dir,
intentem agradar als altres
perquè els altres
ens diguin
el bo que som.
El bo,
el guapo,
el simpàtic,
el intel·ligent.
Necessitem l'aprovació
constant dels altres
per reafirmar
allò que nosaltres fem.
Perfecte.
Però
així no millorem
l'autoestima
perquè llavors
el que estem fent
és deixant
en mans
de les emocions
dels altres.
Que vés a saber
com estan
en altra banda,
vés a saber
si no és tan pitjor que tu.
el com et sentiràs tu.
Llavors,
clar,
estàs posant
la teva...
el trobar-te bé
o el trobar-te malament
en mans
d'altres persones.
Això és molt perillós,
no?
Que no...
A més que
no tenen res a veure
amb tu moltes vegades,
res a veure en el sentit
que no formen part
de la teva intimitat,
de la teva part
de com ets tu
i de què vols ser.
Llavors,
això és molt perillós.
No podem veure'ns
reflexats
en l'altre.
L'autoestima
va al revés.
I torno a dir,
parlem d'autoestima,
és a dir,
d'un mateix
i per molt
que hagi influït
tots els missatges
que ens han pogut enviar
des de petits,
perquè això és
uns missatges
que rebem
des del propi naixement,
arriba un punt
en què un és adult
i en què un pot
prendre decisions
i en què l'autoestima
ja no depèn
del que m'ha passat
i del que m'han dit,
sinó del que jo em dic.
a mi mateix.
És difícil
canviar-ho,
però es pot canviar.
Vull dir,
aquella persona
que hem traçat un...
Aquí sempre parlem
d'estereotips,
perquè, òbviament,
en un espai
d'aquestes característiques,
el món de les emocions
i la psicologia
és prou seriós
per no convertir
aquest espai
en un consultori.
Per tant,
parlem en general
i apliquem estereotips
que puguin orientar.
Aquella persona
que té una autoestima
baixa de tota la vida,
jo tota la vida
he estat així,
és el meu caràcter,
no canviaré.
Fals.
Sí que es pot canviar.
Sí que es pot canviar,
per suposat,
però un ha de tenir
moltes ganes,
ha de tenir-ho molt clar
i ha de saber
que és un esforç, eh?
De fet,
qualsevol canvi
és que a nivell
del món de la psicologia,
qualsevol persona
que realment
vagi a una teràpia
és que realment
no és impossible,
tot és possible,
però tot és difícil.
Això també és veritat.
Implica un esforç, clar.
I implica un esforç
per part de la persona
molt ampli.
no tenim les solucions
màgiques en cap,
fins i tot parlen
de la tuestima,
que no estem parlant
de cap trastorn,
ni de cap...
Estem parlant d'una cosa
de la vida
que cadascú té
en diferent grau,
però que tots sabem
de què parlem
i que podem millorar-la,
però això costa molt.
Per què?
Perquè implica
primer adonar-se'n
de què és el que està passant
i després fer un esforç
diari, constant.
És a dir,
implica una constància
en tot,
en una manera
d'actuar.
I clar,
això a vegades
costa molt
perquè les persones
busquem,
inclús,
quan anem
amb un psicòleg,
la resposta externa.
És a dir...
Busquem l'aprovació
també com a...
Bé,
la solució externa.
L'aprovació,
en alguns casos,
però sobretot
la solució externa.
És a dir,
que sigui ràpid
i que vingui de fora.
Què he de fer
per no sentir-me així?
Clar,
però moltes vegades
el procés és intern
i moltes no.
O sigui,
la majoria de vegades
el procés és intern.
És a dir,
no hi ha unes pautes
úniques
per cada...
per tota...
O sigui,
no per quan parlem
d'autosestima
no hi ha unes pautes
perquè tothom faci el mateix.
És a dir,
segons el tipus de persona
haurem d'anar
per un cantó,
per l'altre ho farem
d'una manera
o ho farem d'una altra.
però sobretot
és la persona
la que ha d'implicar-se
en tot el procés.
I això ja et dic,
jo l'hem de parlar
des d'una qüestió
que és l'autoestima,
que si entrem
en trastorns
doncs ja...
Ja anirem entrant
en propers capítols.
Passar per aquesta vida
amb una autoestima baixa
o fins i tot
amb una absència
d'autoestima
doncs pot fer
molt infeliç
a una persona.
Però hi ha situacions
molt radicals,
molt al límit
que realment
poden ser dramàtiques
en el tema
del que són maltractaments
i agressions als altres
en l'àmbit familiar
o fora d'aquest
l'autoestima
juga un paper molt important
fins al punt
que moltes vegades
és allò
que impedeix
a la persona
defensar-se
dels seus agressors.
Per suposat,
és que
ara en el tema
de la violència
sobretot domèstica
que ara
no para,
no parem,
és una cosa
que ja fa anys
que portem.
De fet,
quan la dona
en aquests casos
no se separa
precisament
és per la seva
baixa autoestima
com a factor principal.
És un dels factors,
oi?
Sí,
n'hi ha més,
però la seva inseguretat,
la seva creença
moltes vegades
que no trobarà
res millor
i que ningú
l'estimarà.
Llavors,
clar,
això fa
que realment
costi molt
sortir,
perquè sortir
d'aquella situació
vol dir
enfrontar-se
a una situació
de soledat,
de tenir
que reemprendre.
Això és un dels factors,
evidentment,
i a tots els temes
de factors econòmics,
com els fills,
famílies,
que moltes vegades
complica molt
el tema
i que fa molt difícil
el que la dona
pugui sortir-se'n,
no?
Inclús,
una vegada
han decidit sortir-se'n
el que està passant
últimament,
que a la que es despisten
doncs realment
la justícia
tampoc està
no actua
en conseqüència
en allò clar.
Sí,
anant-lo ràpid
o de la forma
més efectiva
que s'hauria
de poder anar.
Però sí que és veritat
que el factor
inicial
és que realment
la persona
no creu
en si mateixa.
És a dir,
que no es veu capaç
de tirar endavant
sola
o no es veu capaç
que algú altre
la pugui estimar
o no es veu
o pensa que
no té més drets
és a dir,
que el que li ha tocat
és el que li ha tocat
i no té més drets.
Tots els altres
tenen drets
a ser feliç
però
aquesta persona
no es veu
amb dret
a ser feliç
sinó una mica
a servir
els altres.
Cuidado
perquè això
és una cosa
molt inculcada
en la societat
per molt que ens sembli
que ara estem
en una societat
que tothom
ha de ser el millor.
En el fons
un dels missatges
constants
que estem enviant
és
que hem de ser bons
bones persones
i amb la dona
és
molt més
exagerat
has de ser
bona
has de comploure
a tothom
bona estudiant
bona amiga
bona filla
bona filla
bona de tot
bona dona
bona parella
com a esposa
has de ser bona
en tots
bona treballadora
llavors
arriba un punt
en què no exigim
és molt curiós
perquè
inclús la dona
en el món laboral
exigeix
menys
que l'home
fins i tot
i moltes vegades
va lligat
precisament
a l'autoestima
i quan exigeix
sobte
quan exigeix
allò que li pertoca
sobte
generalment
sí
però perquè
encara no és una cosa
com massa natural
per desgràcia
perquè
estem parlant
de persones
però
no és massa natural
realment
és a dir
pensem
que
fins i tot
nosaltres hem de treballar
molt
i que hi ha algú
algú
extern
ens dirà
que bé que ho has fet
i portarà
per exemple
en el món laboral
ens recompensarà
d'alguna forma
se n'adonaran
però tenim una cosa
aquest reconeixement
no arriba mai
és que no funciona així
és que no funcionem així
és a dir
realment
si jo no recordo
els altres
l'esforç
que jo estic fent
els altres
no pensaran
que jo m'estic esforçant
pensaran
que jo vull fer-lo
i que per tant
jo sóc feliç fent
és el mateix
que passa
amb les àvies
actualment
aquest és un tema
que li hem de dedicar
més d'un programa
a les àvies
però vull donar una
moltes vegades
és
realment
clar
ma mare està contentíssima
perquè em cuida els nens
i la tinc tot el dia ocupada
jo li dono una ocupació
això és l'argumentació
fixa't que bona filla sóc
que no s'avorreixi
la meva mare
cuidant dels meus fills
exacte
però clar
en realitat
això és un argument
cap a un
però què passa
amb aquesta mare
que no es veu
amb dret
de dir-li
no, no
jo
ara vull fer
activitats mil
o encara treballo
o ja no treballo
però
senzillament
no tinc ganes
perquè vull fer altres activitats
que no he fet mai
i no es veu
amb el dret
de dir
mira realment
jo te'ls puc cuidar
unes hores específiques
o
però jo no els vull tenir
tots els dies
és el teu problema
o és el vostre problema
que dolenta
que dolenta
és allò que dèiem
bona persona
bona mare
que dolenta
que és aquesta mare
llavors evidentment
el paper de mare
i d'àvia
quedant com
que realment
aquesta mare
no és normal
és davant
hem de quedar
com les persones bones
i això ho tenim inculcat
a tots els nivells
llavors clar
no tenim capacitat
de dir que no
mai
o gairebé mai
no diem no
perquè no s'enfadin
no diem no
perquè què pensaran
i hem de dir no
per suposat
però és que hem de pensar
moltes vegades
si no s'enfaden
els altres
en realitat
m'estic enfadant
jo amb mi mateixa
i en realitat
m'estic generant
molta tensió
que me la quedo
llavors
fins a quin punt
i en quins moments
és necessari
que em quedi
aquesta tensió
i en quins moments
no és necessari
i heig de poder
marcar el meu límit
els altres
s'enfaden
no et crea tensió
aquesta mala relació
que pots crear
amb els altres
en pos de guanyar
la teva autoestima
home
els altres s'enfaden
però és que
hem de pensar
si s'enfaden
perquè els hi hem deixat
de facilitar la vida
s'enfaden
perquè els hi hem contestat
malament
i realment
tenen una raó
o s'enfaden
hi ha una cosa
que sempre
volem
i és controlar
les emocions
dels altres
i això és molt difícil
és impossible
què pensaran
els altres de mi
pensaran el que vulguin
és que no ho podem controlar
prou feines
tenim a controlar
el que nosaltres sentim
i pensem
per tant
no controlarem
fem el que fem
no controlarem
si aquella persona
aquell dia
té un bon dia
o té un mal dia
què passa
precisament
amb la violència domèstica
que la dona
intenta esforçar-se
en fer-ho tot
com creu que s'ha de fer
i què passa
que mai ho fa bé
per què?
perquè no controla
l'emoció
de l'altra
que ve
si aquell dia
ve amb un bon dia
o un mal dia
o li sembla
que si
sempre ha posat
un trast
d'una manera
aquell dia
el vol d'una altra manera
o que si el menjar
el vol d'una manera
o ara el vol d'una altra
precisament
perquè no controlem
per tant
si nosaltres
diem
allò que volem
però per això
ens hem de veure
amb drets
això és una de les coses
més complicades
també
cuidado
amb l'agressivitat
vull dir
no és que això
volgui dir
que anem dient
agressivament
a tothom
i que anem
no fem la revolució
individual
aquesta
a partir d'avui
s'ha acabat
vinga
i vas dient
a tothom
el guapo que és
no
no és això
no
ni tampoc
lo lleig que és
tampoc
vull dir
no
és simplement
poder
en moments concrets
dir allò
que pensem
i si no estan d'acord
amb nosaltres
doncs pensar
que no és obligació
de ningú
estar d'acord
amb nosaltres
que nosaltres
pensem això
o actuem així
o ho veiem
d'aquesta manera
i si ens equivoquem
doncs bueno
és la nostra decisió
ja sé que estic dient
una cosa
que així sembla
molt fàcil dita
però gens
és molt difícil
però bueno
és una mica això
és la seguretat
en un mateix
l'autoestima
que ve a ser
el mateix
es pot arribar
a uns nivells
acceptables
d'autoestima
però amb molt d'esforç
com diu la Sònia
haurem de tornar
a parlar
de l'autoestima
i de tantes coses
que van quedant
en cada capítol
però per això
tindrem l'ocasió
en properes setmanes
al llarg d'aquesta temporada
amb la psicòloga clínica
Sònia Navarro
ja ho hem de deixar aquí
Sònia
ens trobem la propera setmana
doncs vinga Iolanda
fins la setmana que ve
adeu