Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Ens vam descuidar alguna cosa, no?
Moltes coses dels polvorons la setmana passada m'han dit, no?
El carrer ple de persones que deien
ei, que us vau descuidar coses, que la gent et seguia, t'empaitava.
No, no, home, ens vam descuidar de fer una broma.
Ens vam dir que entre les utilitats que té un polvoron
és anar davant d'un músic de vent d'una orquestra
i menjar-te del davant.
Davant? I això quin efecte provoca?
No provoca un efecte molt bon al músic.
Perquè li fa venir salivera?
Em sembla que al contrari, també jo, que se li pastofa tota la...
No ho sé, però...
Bé, doncs, home, no siguem cruels, eh?
Que estan treballant la nit de cap d'any, no?
Que hi ha gent que va aspectar...
En tot cas, és un remei popular, es veu,
per fer fracassar una remeja de cap d'any.
Doncs bé, en fi.
Doncs això sí, ens ho vam descuidar, però és que tenim bon cor.
Nosaltres no donem males idees, mai.
Parlem dels torrons avui, perquè, mira,
enguany hem encetat una línia gastronòmica
en aquestes festes de Nadal,
allò per anar tractant temes que no hem tractat en anys anteriors.
També hem encetat una nova línia d'escoltar Nadales,
una nadaleta que escoltarem al llarg del programa.
Continuem recuperant velles tonades, no?, dels anys 50,
amb una descoberta que has fet a Dispavox, no?
Sí, sí, estem aquí pillant alguns temes
d'aquesta compilació dels anys 50
d'aquesta empresa fonogràfica que es diu aleshores.
Empresa fonogràfica. Doncs això ja ho farem després.
Ara comencem a parlar dels torrons.
Bé, dels torrons hem parlat en l'espai de cuina,
amb l'Eduard, el Francesc, aquests darrers dies,
però des de la part, diguem-ne, gastronòmica,
de com es fan, com no es fan, com es conserven,
si els volem fer a casa.
Avui parlem d'una altra perspectiva del torron, no?,
una mica de la seva història,
el seu origen, algunes curiositats.
Sí, resulta que els torrons,
doncs, fins i tot tenen una advocació,
perquè tenen una Mare Déu, que és la Mare Déu torronera,
que és la Immaculada Concepció, això no?
Ah, sí.
És la Mare Déu torronera, sí, sí.
Deu ser pel calendari, o...?
Sí, bàsicament perquè és un dels primers dies del cicle nadalenc
que realment es mengen torrons a les cases, no?
I, de fet, hi ha alguna dita popular que va per aquí, no?
Diu, desembre, dit xos,
més que entra amb llardons i surt amb torrons.
Vull dir, hi ha algunes cosetes d'aquestes.
Aviam, els torrons no es mengen només els dies assenyalats.
Jo em jugaria el que vulguis,
que a moltes de les cases de les persones que s'estan escoltant
ja han menjat torrons.
Sí, suposo que sí, bàsicament.
A més, amb la febre aquesta de comprar que tenim,
tots tenim una mica de torro a casa ja, per dies.
Sí, sí, com a mínim amb els àpats aquests d'empresa, no?
Si se n'han menjat, això segur, vaja.
És veritat que ja han començat els àpats aquests.
No ho sé.
Sí, sí.
Home, una de les virtuts que té aquesta Mare Déu torronera
com a personatge que en alguns indrets
ho ha estat molt vinculat al Nadal
és bàsicament el fet que en alguns llocs,
fins i tot la llegenda o la història
al voltant de la Immaculada Concepció
explica que la Mare Déu torronera
deixava acabar els torrons una mica com amb el Pare Noel,
o el Sant Nicolau, aquests sants, no?
Cosa que no és estrany,
perquè si recordeu algun altre any que hem parlat de Sant Nicolau,
Sant Nicolau és un sant de principis,
podríem dir, de desembre, no?
I la Mare Déu torronera també coincidia aquí, no?
En tot cas, amb dinerets torronets
i amb pessetetes caixetes, no?
I amb haurets, seria ja, no?
Ja en són quants, ja en són quants.
Però, efectivament,
avui havíem d'explicar una mica també
la història del torro, no?
I ens hem apuntat algunes dades, no?
Però hi heu unanimitat en això de la història del torró?
Perquè, com passa amb altres productes d'aquests tradicionals,
tothom s'atribueix el seu naixement, la seva creació.
Ja et vaig dir l'altre dia, en el cas dels polvorons,
que hi havia un debat sobre les fórmules.
Avui el debat, bueno, per antonomàcia,
és per l'origen i procedència del torró.
Però aquí la cosa ara jo crec que ha d'estar present,
si més no pels ingredients, o no?
Sí, sí, sí, és una de les teories que hi ha.
De totes formes, jo això dels orígens remots en el temps i llunyens
mai goso ni qüestionar-los ni res,
però el fet és que la primera notícia històrica
no és dels àrabs, sinó és molt més cap aquí, no?
I concretament, aquí s'entronca amb el gran debat
que hi ha sobre quina és la mare d'això, no?
Quina és la població, no?
El cert és que l'any 1582, el Consell Municipal d'Alacant
ja tenia el costum d'obsequiar els visitants il·lustres,
en aquest cas, doncs, això ens ho explica un virrei,
el virrei Moncada, que suposem que devia ser obsequiat,
amb una roba de torrons i altra roba, s'entén, de pans de figues.
Això és el que ja tenia aquest costum en el segle XVI, no?
De fet, la paraula...
Home, doncs, el producte ja ve d'antic, eh?
Sí, sí, sí, el segle XVI, 1582, és una certa...
Ara, fixa't si devia anar mal encaminat a aquest tema,
perquè uns pocs anys després, el 1595,
el rei Felip II, que té bastant a veure
amb el que es veu amb això dels torrons, ara veurem...
Bé, els reis tenen molt a veure amb això dels torrons.
Amb tot tenen a veure, eh?
Sí, sí. Diu que li van semblar molt excessius
les despeses que tenia la vila d'Alacant.
I ho fem massa gasto en torron, eh?
Sí, diu, i ordeno que és a mi ciutat,
perquè, clar, això és d'aquests títols que tenien en propietat, no?
Diu, no se gastaran més de 50 libres l'any
en torron i pan d'higos per a presentar en Navidad.
Des d'aquí ja hi ha una retallada econòmica, no?
Retallada en torrons i pan d'higo, eh?
Home, el fet és que era un producte molt prestigiat,
perquè dos anys després d'aquella primera notícia
de l'Ajuntament, del Consell Municipal d'Alacant,
hi ha una altra notícia que m'ha semblat interessantíssima,
precisament en relació amb aquest Felip II,
que resulta que aquest senyor va estar en la vila d'Alacant,
bé, a la ciutat d'Alacant,
i va tenir una delegació diplomàtica procedent del Japó.
i el Felip II, doncs, ell anava a fer la gran demostració d'exotisme,
i resulta que els diplomàtics japonesos li van dir,
home, aquests torrons són estupendos,
diu, però pensa que no és nou això,
perquè nosaltres cada any hi ha gent que en consumeix el Japó,
s'entenen el cos diplomàtic, eh?
Sí, sí.
perquè bàsicament era un producte que havia estat molt exportat.
Hi ha una anècdota,
hi ha una anècdota que s'explica avui en el gremi dels torroneros,
alacantins i xixunencs,
diu que, bueno,
hi ha un personatge famós que li diuen el tio,
el tio Austròlia.
El tio Austròlia és un torroner
que, històricament, no?,
diuen que és dels precursors de l'exportació, no?
I es veu que aquest va anar viatjant pel món
i una vegada ens vam preguntar, doncs, on era, no?,
on havia anat, no?,
i diu, en Austròlia, en Austròlia, ho dic a dir.
I se li va quedar el renom del tio,
el tio Austròlia,
que ben bé no sabia que Austròlia era una cosa
i les ostres eren una altra, eh?
No sé si és que Austròlia se'n mengen moltes o no,
però, en tot cas, el tio Austròlia
és un dels torroners més coneguts encara avui en dia
a les terres alacantines, no?
Ara, aquí hi ha, aviat,
hi ha altres viles que disputen aquesta importància.
El 1588, és a dir,
estem encara a finals d'aquella etapa especial que dèiem,
la vila de Cosentaina,
això també són terres alacantines,
doncs consta que hi ha un comerç, no?,
perquè un torroner que es deia Sants Mira
li ven tres arrobes de torró
per 13 lliures i 7 sous
a l'Udovic Joan Mira,
que és el notari de la vila de Cosentània, no?
És a dir, bueno,
hi ha tota una sèrie de transaccions
que ja existeixen, no?
L'altra vila també que es disputa l'origen,
1603,
és a dir, que hi ha pocs anys de diferència,
és la vila de Xixona, no?
És a dir, realment, ara parlarem de les modalitats.
Això tota la vida,
el torró de l'acant o el torró de Xixona,
a veure, a dir, també de Gramunt.
Sí, ara entrarem a Gramunt,
que és una altra població de discòrdia.
El que és cert és que en el segle XVII,
segle XVII,
són aquestes dates que estem donant,
és a dir, finals del XVI, principis del XVII,
hi ha una...
Comencen a aparèixer moltes notícies
i fins i tot es té constància
que hi havia dos tipus de gremis
vinculats al torró, no?
Un seria pròpiament el gremi de torroners.
La paraula torró ve de torrar.
Ho dic perquè, clar, pot semblar una cosa...
La fruita seca.
Exacte.
Pot semblar una cosa evident,
però, en tot cas, etimològicament, ve de torrar, no?
I aquest gremi de torroners,
en el segle XVII, feien el que s'envia torró de cocció,
que era un torró que, com a característica,
no havia de portar sucre.
I, en canvi, després hi havia el gremi dels confiters,
que feien el torró molt,
que podríem dir, no?,
o torró per moldre,
que era un torró que el feia, doncs, l'altre gremi
i que, en aquest cas,
se suposa que sí que portava el sucre.
Sembla que era una de les característiques.
Que no porti sucre no vol dir que no sigui dolç,
perquè aquest segon gremi,
doncs,
podia usar el sucre,
però el primer gremi que no podia usar el sucre,
el que es de suposar que usava era la mel.
La mel, encara, avui en dia,
és un dels principals ingredients dels torrons,
com més sabeu,
i, per tant, doncs,
hi ha aquesta històrica ja divisió,
podríem dir,
que s'allarga, doncs,
a llarg dels temps, no?
L'altra població en discòrdia
ja és més cap aquí,
i aquí ja podríem entrar en un greu problema, no?
Això podríem entrar en tota aquesta crisi,
podríem dir,
dels boicots, no?
Que ja ve d'antica.
Sí, sí, per cert,
per cert,
podem fer un apunt, no?
És a dir,
hi ha una marca comercial
que es va dedicar a repartir
pels seus prestatges unes...
Uns lots de productes no catalans.
No els catalans.
En tot cas,
nosaltres en aquest programa
hem decidit fer el contrari.
Si es fixen els nostres oients,
el que vam parlar la setmana passada
va ser d'uns productes d'origen andalús.
D'estepa.
Avui parlem d'uns productes d'origen valencià,
i, si més no,
les notícies més antigues són valencianes,
i suposo que la setmana que ve
en parlarem nosaltres
que, això,
és a dir,
precisament la riquesa del món
ve del coneixement
de les altres virtuts, no?
I no del rebuig.
Exacte,
i jo, de totes formes,
els recomano que,
si han de brindar amb una cosa,
no brindin amb la sidra,
el gaitero.
No, ni amb l'escomós aquest de Valladolid,
que també...
No, no,
escolta,
brindem amb cava català
i mengem pulvorons d'estepa
i torró d'alacat.
I un dia farem un programa
dedicat a les cidreries,
però les cidreries de veritat.
És un món també meravellós,
eh?
Un dia farem un programa
dedicat a les cidreries.
Però no d'aquestes cidres
que deies ara de marca col·lectiva.
No, no,
a les cidreries basques
aquelles de veritat.
Aquelles que tenen les pomes
amagatzemades
i que fan aquella gloreta,
eh?
Exacte.
Molt bé.
Li farem el producte de la cidra.
Jo crec que s'ha encetat
una línia gastronòmica
els dimarts
molt interessant, eh?
No,
que si no ens renyaran.
Bueno,
estàvem a Gramunt.
Gramunt és una mica posterior,
realment,
i per tant,
suposo que en aquest cas,
malgrat que hi ha hagut
unes polèmiques,
el que és cert
és que fins al segle XVIII-1741
no es té notícia
que les famílies nobles
de Gramunt
doncs,
consumien el torró,
no?
Realment,
no serà fins gairebé
un segle després,
el 1847,
que hi ha
un tratado completo
y práctico
de confiteria
y pastelería
en què se troba
la primera recepta
del torró de mel
o també anomenat
de Gramunt.
En tot cas,
avui en dia sabeu
que a Gramunt
es fan una fira
fins i tot al mes de novembre,
si no m'equivoco,
molt interessant de veure
i on s'hi poden trobar
altres coses,
per exemple,
també la xocolata.
Home,
hi ha molta,
no dic que hi hagi
molta tradició,
però sí que hi ha
moltes persones
que quan arriben
a aquesta estada
diuen
anem al cap de setmana
a Gramunt,
què aneu a buscar
els torrons?
És un pretext
com un altre
per sortir...
Una fira interessant,
em sembla que alguna
altra vegada
també l'han recomanat,
però crec que és interessant.
Bé,
en tot cas,
arribem al segle XIX,
al segle XIX
el rei Ferran VII
a Torga.
Com personatge aquest també.
Aquest també,
amb un personatge.
Veus que avui anem
de Felips i Fernandos aquí.
El rei Ferran VII,
Fernando VII,
no?
Atorga la categoria
d'imperial
a la varietat
d'alacant,
de torrons.
És a dir,
li atorga aquest títol
que encara...
Què és això que veiem?
Torta imperial?
Ai, quina gràcia.
No, torta no.
Torta és una altra cosa.
Jo diuen torta imperial,
no?
Sí,
ja no els...
Podríem dir...
Sí, però la torta
és una especialitat.
Perquè s'assembla molt
al torró d'alacant.
Exacte,
exacte.
però en tot cas,
quan es parla
d'imperial,
en general,
sense utilitzar torta,
pot ser torró no torta,
l'imperial
és un títol nobiliari
que Ferran VII
va...
O una distinció nobiliària,
que Ferran VII
va atorgar,
podríem dir,
aquesta varietat.
A Tarragona
li van atorgar
fidelíssima i ejemplar,
no?
Algun rei.
Fidelíssima i ejemplar.
Doncs a l'acant
li van...
Fidel imperial
és molt aristocràtic.
Li van donar
als torrons de l'acant
el títol d'imperial.
Bé, en tot cas,
al segle XIX,
que era un segle de canvis,
a banda que els monarques espanyols
dediquessin a atorgar
aquestes coses,
els torroners
que s'havien de guanyar
la vida
van començar,
podríem dir,
un lent,
però continuat
procés d'industrialització,
no?
Sobretot a la ciutat de Xixona
i aquesta potser
és la virtut de Xixona.
La ciutat de Xixona
el que fa,
més enllà de tots aquests debats,
és catapultar.
Una mica el que vam explicar
la setmana passada d'Estepa,
doncs Xixona
es converteix en...
El que va fer la colxonera,
més o menys,
aquí ho fa...
Però avui no he trobat cap...
El torroner de Xixona.
Bueno, he trobat el tio Austròlia,
que Déu-n'hi-do.
Per aquest era de Xixona?
No.
No, era de Torroner...
Era de la zona,
no t'ho puc dir,
ara et trucarà algun oient
que dirà que era de Cosentain.
Bé, en tot cas,
el que sí que és cert
és que
en el segle XIX
es pot documentar perfectament
que
dins del cicle agrari,
els pagesos,
en els mesos d'octubre,
novembre i desembre,
utilitzaven,
feien un peron
de les seves activitats agrícoles
i es dedicaven
a elaborar
aquest
torró, no?
Bàsicament
amb ametlles,
bàsicament amb sucre
i bàsicament amb mel, no?
I després, doncs,
es comercialitzava.
També
s'ha de dir
que aquí es nota molt
la introducció progressiva
primer del vapor
que farà multiplicar
la producció
moltíssim.
D'entrada,
hem de pensar
que el torró primer
només es podia trobar
en, podríem dir,
en les grans ciutats, no?
És a dir,
en general,
el Mediterrani,
perquè és un producte
mediterrani, vull dir,
les grans ciutats
de la costa mediterrània
en general
podríem trobar
Barcelona,
Tarragona,
València,
Alacant.
De fet,
en el segle XIX
és quan podem dir
que hi ha,
encara si tombeu
per aquestes ciutats,
Tarragona mateix,
veureu que hi ha
aquestes cases
que diuen
torronero des de talaig,
no?
Doncs una mica
això
procedeix
d'aquest segle XIX.
Però el que també és cert
és que amb la introducció
del vapor
i, sobretot,
en el segle XX
i en els anys XX
del segle XX,
doncs l'electricitat
introduir-se
aplicada
a la fabricació,
no vol dir
que no existís abans.
Però el que sí
que es produeix
és una extensió
absolutament brutal,
no?
No únicament
per les restapulacions
de l'estat espanyol,
sinó també
amb projecció
més enllà
de les fronteres,
sobretot
als països
que estaven
vinculats,
podríem dir,
per hàbits comercials,
com era
Hispanoamèrica
o com és Hispanoamèrica
i també
en aquella època
al nord d'Àfrica,
no?
Això seria una mica
l'evolució,
podríem dir,
d'aquest producte,
no?
Per acabar
amb aquesta evolució,
a mi sempre,
ara parlarem
dels varietats,
però, clar,
crec que hi ha
una data important
per a tots
els que hem estat infants,
no?
Que és
en quin moment
es va inventar
el torró de xocolata,
no?
Perquè jo,
el torró de xocolata
sempre...
Doncs és important,
això.
Això realment
no és tan antic,
això realment
no va ser
fins a l'any 1943
que es va introduir
el torró de xocolata.
Jo pensava
que era menys antic
encara, eh?
No en sé.
Nosaltres no havíem nascut
encara.
No, però a mi
em feia gràcia, eh?
Quan preparava el programa
dic, home,
és que estem parlant,
però clar,
i el torró de xocolata
no surt enlloc.
I doncs sí, sí.
Però fixa't la quantitat
de variants estranyes
que s'han fet últimament
aquí,
ja no hi entrarem.
Bé,
el que és cert
és que podem dir
que hi ha dues
grans varietats,
podríem dir,
autòctones
i originàries, no?
Que són el torró de xixona
o tou o
en valencià
blanet,
també anomenat,
que es fa bàsicament
amb ametlles picades i mel,
que té el seu consell
de regulació d'origen
i per tant
té una fórmula concreta
i llavors
hi ha el torró de la can
o du, no?
Aquest que en dèiem
doncs també,
doncs,
que tu estaves comentant
que portava
amb algunes variants, no?
O sigui que podríem entrar-hi
amb aquestes variants també.
Bàsicament es fa
amb ametlles torrades i mel,
en aquest cas,
l'altre era amb ametlles picades
i amb aquesta clara d'ou
batut,
això ens ho explicava
l'Eduard Soriol
l'altre dia.
Que li dona la característica
aquesta de dur
i després
que porta
com a complement
normalment
aquestes,
aquest
pa d'hòstia, no?
Aquestes oblees
que li donen
doncs aquesta aparència
normal, no?
Però fixa't, Jordi,
tu que allò feies
com una mena de regressió
en la infantesa
amb el torró de xocolata.
hi haurà producte
més popular
i que identifiqui
més el Nadal
que els torrons
justament
per a determinades generacions
a través de la publicitat.
Tots podem
taralejar
ara en aquest moment
una quantitat
de cançonetes
comercials
relacionades
amb marques de torró
que no ens les acabaríem,
sí o no?
Sí.
Hello.
Que buen torron.
Vull dir que se vuelve.
Bueno, no, no,
és que no, no,
perquè no ens ho acabarem, eh?
Hi ha unes quantes, eh?
És l'únic, això.
De fet,
tu bé deies
que hi ha
multitud
de torrons
però el que és cert
és que es poden classificar
buscant una mica, no,
primer aquestes dues grans
característiques,
aquestes dues grans àrees, no,
que hem dit
el de la canna
i el de xixona.
Després hi ha
podríem dir
aquest torró de xocolata
que jo introduïa
que té multitud
de varietats
perquè
pot tenir, doncs,
sabors específics, no,
el de xocolata
pot tenir
un aroma
de coco,
de whisky,
fruitsa,
exacte.
Aquí, bàsicament,
potser l'interessant
d'aquest apartat
seria introduir
la presència del cacau,
no,
que és el que fa
realment també
modificar
aquest producte, no,
com a component important.
Un altre molt típic
que seria
un quart bloc
que serien
els de yema, no,
que, doncs,
sobretot, doncs,
s'afegeix
aquesta yema, no,
confitada, no,
que és el que li dona
aquest aspecte,
també hi hauria
multitud.
Els que tenen
maçapans també, no,
tipus natanous.
El maçapà
normalment ja
es pot considerar
un altre producte,
fins i tot, eh,
jo no l'he posat
aquí dins
perquè, sent rigorosament,
seria una altra cosa.
El cinquè grup
se classificaria
bàsicament
en el que serien
els de coco,
els que tenen
aromes de coco
que tenen
també multitud
de subdivisions.
Els maçapans
ja estarien
igual que altres coses,
com els pastissos
de glòria, els pastissos
de yemes,
n'hi ha molts
que ja serien
subvarietats
tan diferents
que gairebé
serien un altre
producte, no,
podria ser un altre
programa.
El que és cert
és que el torró
de denominació
d'origen
de Xixona
té, doncs,
uns ingredients
concrets,
igual que l'altre dia
em parlàvem
que tenia
els polvorons
i els mantecados
aquells,
i són aquests
que us comentàvem
abans.
En el cas
del de Gramunt,
que és una altra
denominació,
en aquest cas
es diu
una denominació
de qualitat,
té la part
d'ometlles,
però també
s'autoritza
el fet
que puguin
utilitzar-se
veianes,
la mel,
el suc,
l'aclarador,
que dèiem,
però també
està regulat
per denominació
de qualitat
en aquest cas.
Legalment,
seria qualsevol
torró de Gramunt
podria incloure
aquest cacau
amb pols,
el coco,
el cafè,
les fruites
triturades,
la llimona,
la taronja,
espècies,
licors,
i aquesta cobertura
de xocolata negra
tan característica,
o xocolata amb llet
més tonalitat blanca.
En el cas
de Xixona,
no,
aquesta variant
de xocolata
no seria,
diguéssim,
no s'escriuria
dins de la denominació
d'origen,
en el cas
de Gramunt,
sí.
I després
hi ha
algunes coses
d'aquelles
internes,
més tècniques,
però les qualitats,
és a dir,
hi ha quatre
grans qualitats
que són
en funció
del tant percent
mínim
d'ometlles
que hi ha
en els torrons,
des de la Suprema,
que són les que tenen
més
o metlles,
fins la,
bueno,
de la Suprema
passem a l'extra,
l'extra a l'estàndard
i a l'estàndard
a la popular,
no?
Que ja,
bé,
no es pot aguantar
d'aquesta manera.
Bueno,
no ho sé,
jo crec,
en aquest cas
aquella frase
que diu
Nadia Leomarga un dulce,
crec que
és un producte
que sortosament
és tan popular
que es pot consumir
en diferents categories
i això també és important.
Escolta una cosa,
amb això de com que
has parlat d'història,
evolució i varietats,
hi ha qui diu,
fixa't,
que el torró dur
era més dur abans,
t'has sentit?
No ho has sentit,
això?
Sí,
bé,
jo diria que
el torró dur
hi ha dues varietats,
a veure...
És que tenim més bones dents ara,
no ho sé.
No,
jo crec que el torró
també depèn una mica
de la gama
que compres de torró
i després,
històricament,
sempre el torró,
per entendre'ns,
d'artesà,
de torronero,
sempre està més dur
que l'altre torró.
Clar.
Això sí.
És que avui en dia
intentes allò,
trencar,
el torró aquest artesà
del dur
i el que ve allò
envasat de centre comercial
per entendre'ns
i la dificultat
amb el primer
és evident,
has d'agafar allò
del martell de fusta
de la cuina
i un anivec
i fa clar,
i l'altre
el pots trencar amb la mà.
El so,
un dels sons característics
de la part final
dels dinars familiars
és quan s'atrenca el torró,
no?
És una cosa
que és molt curiosa
però és un d'aquests sons
que ens ha quedat gravat.
En tot cas,
els oients
que vulguin aprofundir
sobre els nivells
de compressió
d'aquests torrons
tenen diferent bibliografia,
hi ha diferents treballs,
no?
Alguns més o menys
fàcils de trobar.
La web més complerta
sobre la bibliografia del torró
és el museu,
bueno,
les tres dobles B,
museudeltorron.com
i de la bibliografia d'aquesta
hi ha diversa,
no?
De llibres recents
com el de Francesc Figueres,
Història del torró,
que sobretot ens parla
dels torrós de Xixona
a Alacant,
és un llibre relativament,
bueno,
dels anys 50,
més cap aquí
dels anys 80,
Análisis y documentos
históricos
sobre el torró
de Gijona,
després
hi ha alguns
d'aquestos
que es pot trobar
amb edicions antigues
però que a mi
m'ha fet gràcia
de trobar
com per exemple
Arte de reposteria
és un llibre
d'aquestos antics
que un tal
Juan de la Mata
va escriure
o,
ja que parlàvem abans
dels reis,
el rei Felip II,
doncs
en aquella època
doncs podíem parlar
d'Arte de cocina,
pasteleria,
bizcocheria
i conserveria
d'un tal
Francisco Martínez
que va escriure
aquest tractat
de cuina.
Hi ha bastants
bibliografia
sobre aquest tema.
Trobo que t'ha quedat
un programa
molt nadalinc,
molt entranyable
i la millor manera
ja de tancar-lo
és amb una nadala
que té
les mateixes característiques
que tot això
que ens has explicat
del torró.
Sí, sí, sí.
No fora just
acabar però,
Iolanda,
sense fer una petita
recomanació
de torrons solidaris
i permeten,
és a dir,
crec que
torrons solidaris
també dins del comerç
just n'hi ha
i per tant
3doblesb
xarxa
costum
xarxa
consum
perdó
punt net
podreu trobar
doncs
això
en aquest cas
torrons de les xocolates
soler
que és una d'aquestes
empreses que es dedica
al torró solidari.
Molt bé,
doncs
adreça,
empresa amb bona nota
de l'adreça
i ara sí
acabem amb aquesta Nadala
que ens havies promesa.
És molt breu
però bé,
és d'aquelles coses
que fa Nadal
i que fa tradició,
no?
Avui,
en lloc de Tarragona
que estàvem la setmana passada,
anem a les comarques gironines.
Flor de Liri,
Liri.
Bon Nadal,
no?
Bon Nadal
i ens retrobem la propera setmana.
A la torre xica i a la torre gran
si n'hi ha una noia
que l'estimen tant
de tant que l'estimen
i mai la que serà.
Flor de Liri,
Liri,
Flor de Liri,
Blau.
Se'n va a les rires
rentant de vental
mentre la rentava
passa el seu galant.
Què hi fas aquí,
noia?
Què hi fas aquí,
tant?
Flor de Liri,
Liri,
Flor de Liri,
Blau.
Retro la vulgada
del meu de vental
per anar bonica
el dia de Nadal.
Flor de Liri,
Liri,
Flor de Liri,
Blau.