Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Saludem ja Enric Garriga, tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Repassem l'actualitat de la llengua.
Informacions diverses, calentetes, calentetes, acabades de sortir del forn,
com ara aquesta, que ens diu que el nou professorat universitari
haurà d'acreditar el nivell C de català.
Sí, això és una notícia fresca d'avui.
Jo deia calenteta, tu fresca.
Fresca.
Tu la treus de la nevera, jo del forn.
Tant se val.
Recent, eh?
Fresca.
Fresca, va.
Vinga, va.
La cosa és aquesta.
El Consell Interuniversitari de Catalunya va aprovar ahir per unanimitat,
important destacar en aquest cas la unanimitat,
perquè a vegades amb aquestes qüestions de llengua la falta d'unanimitat després té problemes.
En aquest cas hi ha unanimitat.
Van decidir, van aprovar, desplegar l'article 6.4 de la llei d'universitats de Catalunya,
que és la que parla de l'acreditació del nivell C de català per accedir a la funció pública,
en el cas del professorat universitari.
I això vol dir que hauran de fer un decret que desplegui aquest article
per regular com s'ha d'acreditar això en els processos de selecció del professorat
de les universitats catalanes.
Tant les públiques com les privades.
Això afecta a tothom.
El grau que hauran d'acreditar és el de suficiència, el conegut com a nivell C.
Això ja no existeix, no?, com a tal, aquesta nomenclatura, aquesta manera de dir-ho?
No, però ha durat tant de temps que m'imagino que costarà molt canviar-la
i que encara que es digui suficiència o nivell intermedia,
la gent continuarà dient el nivell B i el nivell C.
Però així ens entenem què és del que es tracta.
Això aquí afecta tots els nivells de professorat.
Catedràtics, agregats, titulars, professional, contractat, lectors,
professorat permanent o temporal i associats.
Els únics que queden exclosos d'aquesta acreditació són els següents.
Professors visitants, professors emèrits i els que duguin a terme una activitat honorària,
és a dir, els professors honorífics, els catedràtics honorífics i aquestes coses.
Les persones contractades tindran un termini que cada universitat pot fixar,
però que en qualsevol cas no pot ser superior a un any.
Per poder ser un professor contractat, perquè el contractin de forma permanent,
haurà d'acreditar el seu nivell C en un màxim termini d'un any.
Això, més o menys, la cosa està així.
És una notícia, en principi, positiva.
Com que això és d'avui, jo m'imagino que els pròxims dies
sortiran els típics casos de gent que ho troba discriminatòria, etcètera, etcètera.
Després, una altra cosa, perquè això hem parlat alguna vegada,
és l'utilització que se'n faci del català a les aules.
Aquesta és una altra història.
Sí, també.
En principi, el que es diu és que s'ha d'acreditar aquest nivell,
ser aquest nivell de suficiència que després es faci servir o no el català a les aules,
és un altre tema.
Aquest és un altre tema.
Això és un tema que, si ni està clar l'ensenyament secundari i obligatori,
com se sap, se sap i està passant,
vull dir, ja al nivell d'ensenyament obligatori,
la qüestió està molt regulada i està molt estipulada.
Però el dialí a les aules...
La llengua dels instituts, quina ha de ser la llengua que es faci a les classes dels instituts.
S'utilitzi una altra cosa, la realitat que li pots preguntar a qualsevol estudiant d'institut de Tarragona
en quina llengua té les assignatures,
i serà difícil trobar-ne un que et digui que totes, excepte les que toca, les fan en català.
I això a les instituts, a les universitats,
que el que hi ha a les universitats en quant a autonomia, a universitat i tot això,
és bastant més difícil.
Això passa en molts conseqüents,
que la legislació va per una banda i la societat es mou per una altra.
La nova llei de l'audiovisual obligarà a doblar en origen
les pel·lícules a les quatre llengües cooficials de l'Estat.
I això també és una cosa fresca d'aquests últims dies,
és una cosa que per alguns fòrums d'internet ja corria,
però que, diguem oficialment i públicament,
els mitjans de comunicació normals,
els diaris que la gent pot trobar els quioscos
o els noticiaris de la televisió,
de fet, els noticiaris de la televisió no sé si ha sortit.
I els diaris...
Hi ha gent que s'invertiran més diners en això, no?
Això em sembla que és un tema que sortirà avui,
perquè la primera pista publicada en diaris que tinc
és de diumenge.
Els diaris de dissabte i de diumenge
parlaven d'això, més o menys,
i avui, els diaris d'avui és quan donen una informació
més, diguem, més concreta sobre això.
En el cas del diari avui,
que és el que va, diguem, destapar el tema
durant el cap de setmana,
avui ja van pel segon capítol,
en altres diaris és la primera notícia a la que surt.
La cosa va de la següent.
S'està preparant,
el govern espanyol està preparant dues lleis.
Una, la llei de l'audiovisual
i l'altra, la llei de la televisió digital terrestre.
Per a que aquestes lleis s'aproviin al Partit Socialista,
obrer espanyol,
necessita el suport al Parlament
que hi votin a favor Esquerra Republicana
i, sí, bàsicament, Esquerra Republicana
necessiten que hi voti a favor.
Amb la qual cosa,
Esquerra ha negociat
qüestions de...
diverses qüestions.
Per una banda,
pel que fa a la televisió digital terrestre,
una de les coses que té en compte Esquerra
és que la nova llei de televisions digital terrestres
no signifiqui la...
la...
la...
l'emarginació
o que se superposin
i anulin les televisions,
la incipient xarxa de televisions locals
que sabem que en el cas de les llengües minoritàries
és un element important
per a la qüestió lingüística.
Bé, això és un aspecte.
Però, sobretot,
l'aspecte lingüístic d'aquestes dues lleis
és on han insistit molt els d'Esquerra
i han aconseguit introduir aquesta concepció,
que no és que el PSOE estigués en contra,
d'entrada, vull dir,
el que passa és que la portació d'Esquerra
és de perfilar millor aquesta qüestió
perquè la visió que tenen els partits catalans
o els gallecs o els bascos
d'aquestes qüestions lingüístiques
és diferent normalment de la que es té des de Madrid.
La cosa va així.
Una de les coses que preveurà aquesta llei
és que l'amplicecte ja inclou
un apartat específic de foment del plurilingüisme
a les televisions.
Això és una cosa important.
I després,
això s'inclourà en aquestes lleis,
s'inclourà l'obligadorietat de doblar
a la llengua catalana
i també al gallec i a l'eusqueria
totes les pel·lícules que s'exhibeixin a l'Estat.
Això parlem de cinema,
de l'audiovisual.
Això després tindrà un reflex en les televisions.
Si les pel·lícules estan doblades
a les quatre llengües de l'Estat,
les quatre llengües oficials,
que són cooficials en alguns terrenys,
territoris o en altres,
això vol dir que després aquestes còpies
no només podran veure's a les sales de cine,
sinó també als videoclubs,
es podran incloure en el DVD comercial
de lloguer o de venda
i també quan s'emetin per televisió
també estaran disponibles en totes les llengües.
Però, a més d'això,
també se subtitularan les que siguin en versió original.
Les que no es doblin,
pel que sigui que hi ha pel·lícules que no es doblen
i s'exhibeixen en versió original,
doncs quan se subtitulin...
En la llengua...
Penso en pel·lícules d'aquestes
com les que es fan a l'antica audiència,
per exemple, més de cinema,
que a les sales comercials no el fan...
Menys comercial.
Exacte, que no el projecten
perquè no l'omplen a les sales,
llavors no els hi surt de compte i no ho fan.
Però aquest cinema que sol ser el més en versió general...
Subtitulat en castellà generalment.
Doncs aquí també la llei
per veure que facin els subtítols
en les quatre llengües.
Aquestes cosetes van per aquí
i això qui ho paga?
Un tema important aquest.
El tema de qui paga aquests doblatges...
Sí, perquè la voluntat sempre hi és.
La voluntat és una cosa,
però sense quartos no hi ha política lingüística.
Això és així.
Ni d'altres tipus.
Qualsevol projecte...
No crec que hi hagi un cos
de dobladors voluntaris.
No, no.
I qualsevol altra cosa
que es regula també s'ha de finançar.
Vull dir, la reforma de l'ensenyament
doncs també hi ha d'haver un finançament.
Total.
Com es finançaria això?
Hi ha dues opcions,
que això és un dels punts...
Com les autopistes, no?
Sí.
O pagues o paga.
Hi ha dues opcions,
algú ho ha de pagar
i hi ha dues opcions de moment.
Una, crear un nou cànon
pel qual les televisions,
tant les públiques com privades,
finançarien aquest doblatge.
Aquí de seguida es poden posar les mans al cap
i es desgallar-se més d'un dia
i això serà la ruïna de les...
No, a veure,
ja s'han estudiat els costos
i, per exemple,
les fonts que informen sobre això al diari
expliquen que el cost d'aquest doblatge
seria una mica més
del que es gasta cada any
Televisió de Catalunya en doblatge.
Això, repartit entre totes les cadenes
i totes les llengües,
la qual cosa no és excessiva.
I una altra cosa,
una altra opció seria
les televisions ja tenen,
d'entrada ja paguen un cànon
per al foment de la indústria cinematogràfica.
Doncs, bé, una altra opció seria
part d'aquest cànon,
desviem-lo per al doblatge,
senzillament, eh?
Tot això.
Tot això relacionat amb la televisió digital
teolestre significarà
que quan existeixi,
quan la televisió digital teolestre existeixi,
tu vulguis veure una pel·lícula de tele
i puguis triar en quin dels cinc idiomes
la vols veure.
Si en l'original,
o en català,
o en castellà,
o en basc o en gallac,
perquè com que estaran doblades
i estaran en totes les llengües
i com que serà la televisió digital
tu podes triar,
com és ja ara una mica la televisió dual,
que tu pots veure pel·lícules
en bascí original o doblada,
tu llavors tindràs una oferta
com a mínim de cinc llengües,
l'original més les altres,
quatre.
Això estaria molt bé, també.
I tot això
és el que està en marxa en aquesta llei
que es preveu que s'aprovi
o que es tiri endavant
abans de finals d'any
i per tant la cosa és una mica llarga,
però de moment pinta bé.
És un pas important, eh?
És un pas important
que això es legisli
i que es legisli des de l'estat
amb una llei estatal
i que a més a més estigui...
que vull dir,
el partit que governa el PSOE
ja hi està d'acord amb això,
però com que necessita els vots d'Esquerra,
jo m'imagino que
de cara a segons quines galeries
al PSOE ja li va bé
que poder dir
no és que els Esquerres
si no ho incloem
no ens voten,
la llei ens interessa que la votin.
Per tant,
ja veurem com anirà.
De moment,
la notícia és positiva.
I hi ha encara un apèndix
en aquest tema
de la televisió i les llengües
que és que
al marge i paral·lelament a això
acaba d'aparèixer avui
als diaris.
Hi ha una filtració
d'un document
que es diu
Directrius sobre usos lingüístics
en els programes de televisió de Catalunya
que s'està redactant,
que és un nou document
de directives lingüístiques,
en el qual
s'especifica
que
les entrevistes
es faran en català
si el convidat
l'entén prou,
però que
quan el convidat
no entengui el català
és preferible
fer l'entrevista en castellà.
Això quedarà així
establert.
Diu també
un altre dels paràgrafs,
diu
només s'utilitzarà
la traducció simultània
en els debats
per evitar que la conversa
es decanti cap al castellà
i per garantir
el dret de la resta
dels convidats
a expressar-se en català.
Llavors,
vol dir això
que TVTC descarta
la possibilitat
de fer traducció simultània
en les entrevistes.
Es regula allò
que moltes vegades
quedava una miqueta
a criteri
del conductor del programa,
no?
Exacte.
En fons de les circumstàncies.
Bé, sí,
això ja era un costum.
Això, de fet,
ja ho venien fent,
ja ho anaven fent
generalment
en tots els programes
de TV3
i el que passa
allò de passar el castellà
quan un convidat
en castellà
es passava en aquesta llengua
però doncs ara
ja no serà a criteri
del presentador
sinó que ja està regulat
segons ha dit en llei.
Quan un entrevistador
cregui que el seu entrevistat
no l'entén
estarà obligat
a passar el castellà.
Això, en el ben entès
que si són estranges
ja no és el cas, no?
Diu que
es descarta la possibilitat
de fer traducció simultània
a les entrevistes.
El criteri serveix
també per programes
de tipus magazín,
per als informatius
i per a qualsevol altre format
que inclogui preguntes
i respostes.
Molt bé.
Avui deus estar molt content,
Enric,
perquè a més,
l'altre dia reivindicaves
des d'aquest modesta programa
que aviam que sí,
que celebrem
tots els aniversaris
que convingui
però que hem de celebrar
un aniversari
i hem de tenir en compte
un personatge,
una gran personalitat
dins de la història
més recent
de la llengua catalana.
Per això s'ha constituït,
no perquè t'ho diguessis,
sinó perquè tocava,
s'ha constituït
la comissió de l'any
Coromines.
Te'n recordes?
Sí.
Que fa una setmana
amb motiu de Sant Jordi
i deus, home,
ja està bé, no?
Per això avui
tornem a treure el tema
perquè resulta que
el dia 25 d'abril,
és a dir, dilluns,
es va constituir
aquesta comissió
de l'any Coromines.
Per això ho expliquem,
perquè l'altre dia
va fer alguna cosa
i no s'estava fent.
La resulta d'aquesta comissió
s'hauria d'haver
constituït el dia 21 de març,
que era el centenari
del naixement del filó,
però per problemes de salut
dels que hi havien de formar part,
doncs no es va poder fer.
Com que tot això no ho sabia,
doncs la cosa passava
que estava amb Sant Jordi
i aquí es reivindicava el Quixot
i no es reivindicava Coromines.
Jo vaig reivindicar també
les homilies del Ganyà
i em vaig oblidar
el centenari de Solitud,
la novel·la Solitud
de Víctor Català,
la Caterina Albert-Bredís,
que també és el centenari
de la novel·la
i també s'està celebrant.
Bé, doncs almenys
un d'aquests,
el Coromines sí que està en marxa,
s'ha constituït ja
aquesta comissió,
el va presentar
el conseller d'Universitat,
Recerca i Societat de Informació,
Carles Solà.
La comissió
està constituïta
i durarà fins al 31 de desembre
del 2006,
la qual cosa em fa pensar
que l'any Coromines
serà l'any que ve,
perquè ara mateix
s'està constituint,
estan preparant els actes,
formen ja sis
grans personalitats
de la lingüística
i la filosofia catalana,
que formen aquesta comissió,
que són Joan Solà,
Ramon Sistac,
Josep Poca,
Jaume Sobirana,
Antoni Madreria,
Badia i Margarit
i Max Caner.
Però a més de conferències,
col·loquis,
debats i exposicions,
també hi haurà
una sèrie d'activitats
a tots els llocs
relacionats amb la vida
i l'obra de Coromines,
tant dels Països Catalans
com fora.
I per tant,
vol dir,
hi haurà ciutats
de fora dels Països Catalans,
com ara Madrid,
Montpellé, París o Júrich,
lligades a l'obra
que ell va desenvolupant
de l'onomàstica,
dels diccionaris etimològics
del català,
tot això,
aquestes ciutats,
però també hi haurà
activitats en ciutats
on ell va exercir
com a mestre,
com ara en el cas
d'Argentina,
la ciutat de Mendoza
i als Estats Units,
la ciutat de Chicago,
ell va estar donant classes
a la universitat,
em sembla,
doncs en totes aquestes ciutats
hi haurà actes
de l'any Coromines,
però tot això més o menys
serà durant l'any que ve.
I una de les coses
que tenen molt clar
la comissió
és que hi haurà
una sèrie d'actes
que estan pensats
per a fer-los
a les escoles
i als instituts
de primària i secundària
perquè la idea
és que,
segons explica
un de la comissió,
Ramon Sistach,
diu que de la mateixa manera
que els estudiants
coneixen perfectament
esportistes
i ara també cada vegada més
bastants escriptors
diguem actuals
i tal,
doncs també haurien de conèixer
els filòlegs
almenys els més rellevants.
La majoria d'estudiants
saben que Fabra
com a mínim
és aquell que va fer
el diccionari
i haurien de saber
que Coromines
és l'altre
senyor que fa diccionari
tot això.
Que passa que hauran de fer
moltes versions de butxaca
perquè amb les poques hores
que tenen
de llengua i literatura
no sé jo si els arribarà el temps
per conèixer tants personatges.
Bé,
però això
és feina de la comissió,
no nostra.
Fem una pausa
i parlem de publicacions.
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntaris per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns i t'informarem
al telèfon 977-24-3527.
Quatre minuts en dos quarts d'una.
Seguim des d'aquí,
des d'un quart de català.
Fa poc més d'una hora
que s'ha presentat
a l'agència tributària
els detalls de la campanya
de la renda d'enguany
aquí a la ciutat de Tarragona.
Clar, si hem de declarar
fem-ho en català
i dins del capítol
de novetats editorials
i informàtiques
doncs ha sortit
una terminologia bàsica
l'èxit bilingüet
d'altercat sobre la renda.
Doncs sí,
d'això volia parlar
el que jo no sabia
és que avui es presentés a això.
Enric, per favor,
jo ara t'anava
que quedessis la mar de bé,
home,
dient, mira,
justament perquè avui ho presenten.
No és que estigui
absolutament a la paix,
a l'última,
sinó que és un tema
que m'aguardava
perquè com que...
Doncs mira,
perquè ara toca.
Tu ja saps que per aquestes èpoques...
Com que el 2 de maig
comença la cosa
jo vaig pensar
el programa anterior
parlarem d'aquesta cosa.
Doncs mira,
avui justament
a l'informatiu
Tarragona Actualitat
escoltarem els detalls
de la campanya
de la renda d'enguany.
Recordo que
amb algun dels 164 programes
precedents
aquest d'avui,
amb algun d'aquests 164 programes
que havíem fet ja fins ara,
havíem parlat ja
en dates com aquestes
de, per exemple,
els formularis
i fins i tot
del formulari
d'objecció fiscal
per allò,
per no destinar
el zero
no sé quants percent
de l'impost
que en destinen
a la Ciclésia Catòlica
o a l'exercit.
Sí, per determinar
qui ho vols.
Per dir,
els que fem objecció fiscal
que no volem
que els nostres impostos
vagin ni a la Ciclésia Catòlica
ni a l'exercit,
doncs d'això
hem parlat ja
a webs
d'on trobar el document
en català,
també dels models
de declaració de renda
en català
quan això era més difícil,
doncs d'on obtenir-los
per internet
i bé, doncs ara
com que tot això
ja està bastant normalitzat
toca una novetat
que és una cosa
del Tremcat
que són dos lèxis bilingües
català-castellà un
i català-català l'altre
de justament
la renda,
terminologia bàsica.
La cosa és molt senzilla
està a la web del Tremcat
com sempre
a les3beules.tremcat.net
i com que és una cosa nova
a la pantalla principal
a la primera pàgina
ja trobem un enllaç
que posa renda,
terminologia bàsica.
Cliquem aquí
i automàticament
ens surt aquest repertori
que és d'aquests
és un d'aquests vocabularis
senzill i pràctic
només allò
columna de
terminologia en català
terminologia en castellà
amb la indicació
d'això és masculí o femení
i alguns sinònims
en alguns casos
classificat alfabèticament
parlem de 120 conceptes bàsics
relatius a la declaració
de renda i patrimoni
jo n'he seleccionat
alguns dels que són
més inhabitals
perquè la veritat
és que d'aquesta terminologia
moltíssima
és molt semblant
molt semblant
en català i en castellà
no serveix allò
escolti no he declarat
perquè no entenia
el que em volia dir
ja no serveix
ja no cola
no cola
això
a més a més
sí
el que anava a dir
m'he marcat
alguns dels termes
que acostumem
que acostumem
a dir malament
perquè els hi diem
tots malament
encara que no fem
nosaltres les declaracions
que les facin
en alguna oficina
també ho fem
amb catanyol
bé
exemples
la bancarrota
que molta gent
diu
la banca trencada
en castellà
seria bancarrota
insolvència definitiva
o quiebre
en català
això es diu
la primera
la paraula principal
és fallida
però també resulta
que bancarrota
també és correct
i la insolvència definitiva
doncs igual
que en castellà
és una mica provocador
això de bancarrota
perquè des no ho has dit
bé
que sí que ho he dit bé
sí
això és una d'aquelles paraules
que acostuma a aportar
aquesta apostila
això no és així
sí
una d'aquelles
que sovint
la gent no sap com dir
és el de bengu
perquè aquestes coses
se les ensenyen en castellà
com que fins ara
tot ho havien de fer en castellà
i les coses
les nostres relacions
amb l'estat
sempre han sigut en castellà
de bengu
és una d'aquelles
és com el de senyor
amb manguitos
que no s'està ben dit manguitos
però en fi
ja ho miraré
pel altercat també
depèn
de si són del cotxe
o són d'una altra cosa
si són del cotxe
és una altra cosa
els de bengos
els de bengos
allò que
la gent que no sap d'economia
sap que és un de bengu
jo ho he sentit
però si ara em fessis
fer un exercici no
en català es diu
meritació
com?
meritació
meritació
el de bengu és la meritació
el de bengu és la meritació
així de fàcil
empleo
allò que hi ha un lloc
on posa empleo
si vostè treballa
empleo
doncs en català
això és ocupació
per exemple
un altre
el prorratear
el prorrateo
allò de les pagues
i tot allò
sí
en català es diu
prorratejar
això és d'aquests verbs
prorratejar
ratejar
que lleig
no
ratejar
és una cosa
que no s'ha de confondre
amb el que alguns
que no tenen una fonètica
massa segura
diuen ratejar
ni ratejar
ni retejar
prorratejar
i els plaços
els plaços
que tothom diu
que té de plaç
fins al segon dia
els plaços
és el termini
se m'ha acabat
el plaç
del cotxe
és una de les coses
que potser
ja es va sabent
però encara
hi ha molta gent
que diu
que se m'acaba
el plaç
de la declaració
doncs és el termini
insisteixo
i una d'aquelles coses
típiques
és l'usufructo
l'usufructo
en català
és ús de fruit
ús de fruit
ús de fruit
no ho sé
si algú
com era allò
del de bingo
és que m'ha arribat
a l'ànima
el de bingo
és d'aquelles
meritació
meritació
aquesta no me'n recordaré
sort que no he d'utilitzar
aquesta paraula
jo no perquè no la faig jo
la declaració
molt interessant
doncs l'adreça
això es troba allí a la web
és molt senzillet
la recordem no
l'adreça
l'adreça
3b.trencat.net
i aquí trobareu
aquesta llista
doncs pensada
per a periodistes
especialistes
i qualsevol
que es vulgui fer
la declaració
i si se la
jo la vull fer en català
però si hi ha parauletes
que no les entenc
aquí tens el vocabulari
que com que és una cosa
de llista de paraules
així que
alfabèticament
no costa gens
d'obrir-se
encara que no tinguis
ni ADSL
molt bé
boniques
que són maques
de tenir
i de fer un cop d'ull
el diccionari
de sinònims
de frases fetes
un altre
perquè ja n'hi ha
en aquest cas
no no no
atenció que el títol
despista
a mi també em va despistar
d'entrada
atenció que és
diccionari de sinònims
de frases fetes
sinònims de frases fetes
no diccionari de frases fetes
no diccionari de frases fetes
no diccionari de sinònims
d'això n'hi ha
diccionaris de frases fetes
de allò
traducció de frases fetes
català-castellà-castellà-català
n'hi ha
de locucions
també n'hi ha
aquella col·lecció
del cangur
d'això n'hi ha
molts diccionaris
d'aquest tipus
de traducció
català-castellà
de frases fetes
de refranys
de locucions
també el d'explicació
de les frases fetes
dels refranys
però aquest és un
diccionari de sinònims
de frases fetes
que això sovint
és el difícil
quan fem classe
de català
pels adults
perquè és el que fem nosaltres
els col·legis
suposo tenen el mateix problema
una de les coses difícils
sovint és aquesta
de les frases fetes
i les locucions
perquè a vegades
fem unes traducions
traducions lliures
sí, fem traducions lliures
o n'hi ha que la sabem
en castellà
n'hi ha que la sabem
en català
i nosaltres mateixos
som incapaços
d'establir la correspondència
entre les que sabem
en castellà
i les que sabem en català
allò no és moc de gall dindi
per exemple
per dir no és moco de pap
o barbaritats d'aquestes
que dius calla
hi ha que diuen
moc de pap
però tampoc
aquest tipus de coses
aquest tipus de coses
doncs aquí tenim un diccionari
que és doble
perquè per una banda
és conceptual
i per altra
és dús
de les expressions
i això ens serveix
per poder localitzar
justament conceptes
allò
quan diem
frases fetes
vol dir frases fetes
doncs això
com no és moco de papa
però també locucions
i coses lexicalitzades
però no
refranys
que és un altre tema
frases fetes
allò
te'l faràs
te'l trobaràs
sinònims d'aquesta frase
en un diccionari
de frases fetes
no els trobes
trobes la traducció
i llavors tu sabent
la traducció
pots buscar
aquí tu vols saber
sinònims
de les frases fetes
de
te'l faràs
te'l trobaràs
pots buscar sinònims
perquè tens
està ordenat
per conceptes
llavors tu buscaràs
fer
trobar
per exemple
i pots trobar
sinònims
antònims
d'aquesta frase
també pots buscar
per l'extensió semàntica
de les parts
que fan la locució
o per la inversió
argumental
te'l faràs
te'l trobaràs
però també pots buscar
per trobar
i faltar
coses d'aquestes
total hi ha
5.500 entrades
conceptuals
15.500 expressions
lexicalitzades
que es classifiquen
en 18.850 fitxes
per a més
INRI
aquesta locució
això que acabo de dir
segur que també hi surt
d'aquí
per a més INRI
ja
tot això està inclòs
en CD-ROM
de manera que
ho pots posar
a l'ordinador
i suposo que
a l'hora de fer la recerca
els diccionaris
en CD-ROM
són molt pràctics
a l'hora de fer recerca
perquè sempre tens
la finestra de recerca
o busca
o buscar
o cercar
poses allà
la frase feta
tal faràs
tal trobaràs
i pum
sortirà tot el que
necessitem saber
tot això
per 70 euros
editat
per les universitats
de
Universitat Autònoma
de Barcelona
publicacions
de l'Abadià de Montserrat
i també
la Universitat
de València
Universitat de València
Universitat Autònoma
de Barcelona
i publicacions
de l'Abadià de Montserrat
70 euros
molt bé
i ràpidament
parlem
d'una altra
més que una altra
publicació en concret
una notícia important
pel món editorial
i és que l'editorial
ara ens ha dit
presenta el seu web
en català
exacte
això és
especialment
i estrictament
bàsicament
per a juristes
i gent del món del dret
que tots saben
quina és l'editorial
i l'editorial
és un editorial
que com el seu nom indica
podem imaginar
que està al País Basc
que és correcte
i és l'editorial
que fa molts anys
em sembla que deu ser
l'exclusiva
això deu ser
una qüestió
estatal
és una mica
com les farmàcies
l'estat controla
quantes farmàcies
hi ha
i també l'estat controla
quin editorial pot
determinats textos
estem parlant
de l'editorial
que publica
tota la legislació
oficial
que es produeix
a l'estat espanyol
sigui l'estatal
sigui les comunitats
autònomes
etcètera
és l'editorial
i una de les coses
que tothom
que els advocats
coneixen molt
és tot el tema
de la jurisprudència
però és que
hi ha moltíssim més
qualsevol cosa
diguem
qualsevol document
legislatiu
lleis
decret
tot això
se n'ocupa
aquesta editorial
i si ja fa un temps
que havien començat
a posar coses
en les llengües
que no són el castellà
és a dir
en gallec
en basc
i en català
ara la cosa
ja està del tot
organitzada
definitivament
la web
es va presentar
fa pocs dies
el dia 15 de vell
es va presentar
la nova web
de l'editorial
anzadi
que atenció
el nom és diferent
despista una mica
però és aquest
3W.westlow.es
westlow
és en anglès
W-E-S-T-L-A-W
i aquí tenim
la pàgina principal
d'editoria anzadi
d'entrada
ja tenim
a dalt de tot
la pestanyeta
patriar espanyol
català
usquera o galego
i aquí ja tenim
llavors hi ha un parell
de novetats
que expliquen
la possibilitat
de consultar
en idiomes autonòmics
i legislació
autonòmica
en versions
legislatives
és a dir
que no només
podem consultar
això en diferents idiomes
sinó que a més a més
podem consultar
legislació
de les autonomies
a partir del moment
en què tenen
potestat
d'editar
en la llengua pròpia
doncs
les d'això
però també
les anteriors
etcètera
hi ha tot el
tot el que estigui
disponible
en document
en diguem
editat
de documents legals
lleis i tot això
en els idiomes
cooficials
de l'Estat
ho trobarem aquí
les 3 B2
les punt
westlow
punt es
i ja per acabar
deixem l'actualitat
les publicacions
i recuperem
un espai
que teníem
una miqueta
abandonat
perquè sempre tenim
el tema
dels rellotges
ens atrentenim
a vegades massa
portats per l'entusiasme
i feia temps
que no parlàvem
d'aquesta sèrie
de les llengües
en perill
i anem pel capítol 19
agafarem el cor
de la ciutat
aquest pas
avui continuem parlant
de llengües cèlptiques
gaèliques
concretament del gaèlic
manx
que l'Enric
ja ens va advertir
que no és de la manxa
amb el gaèlic
que es pugui parlar
la manxa
que no sé si es parla
depèn de quina manxa
també és veritat
la cosa
aquesta que ens havia
quedat despenjat
del tercer
de llengües gaèliques
que eren el gaèlic irlandès
el gaèlic escoçès
i ens quedava el manx
que és el més
que
que
que
que és el més
és el més
no sé què
que està pitjor pobret
per què?
el més deixat
no?
és el que està
de fet és una llengua
que ja es va morir
no la parla ningú?
es va morir el 1974
i això vol dir
que el 1974
es va morir
l'última persona del món
doncs aquesta no està en perill
que tenia
no, no, ha ressuscitat
ah
que es mori una llengua
vol dir que s'ha mort
l'últim parlant
de la llengua
per transmissió materna
com aquella senyora xina
te'n recordes?
que ho vas explicar un dia
hi havia una senyora
que parlava un idioma també
doncs aquí tenim un altre cas
en aquest cas
va morir l'any 74
l'última persona
que havia pres el manx
de la seva mama
o la casa
la transmissió materna
llavors quan es mor
l'últim parlant
de la transmissió materna
de una llengua
es considera que la llengua
s'ha mort
encara que
això no vol dir
que es morís
perquè paral·lelament
en aquella època
ja hi havia un moviment
cultural de revifalla
i de recuperació
i hi havia gent
que estava aprenent
el gaelic manx
gent d'aquesta illa
de l'illa de Man
de l'illa de Man
que està al mar d'Irlanda
entre el Regne Unit
i Irlanda
una illa molt petiteta
em sembla que uns 12.000 habitants
té
dels quals només 640
parlen
gaelic manx
doncs bé
doncs d'aquella època
quan va morir l'últim parlant
ja hi havia un moviment
de recuperació
i gent que estava aprenent-lo
de fet per internet
hi ha bastanta cosa
i es pot aprendre
l'idioma en línia
si algú vol aprendre
gaelic manx
ho pot fer en línia
a través d'internet
això és una curiositat
dèiem
que només té 640 parlants
i és la que està
doncs la que té
menys parlants
de totes
dels tres del grup
també té una diferència
i tant
com que és una illa
molt petiteta
aïllada
quanta gent hi viu allà
no ho sabem
unes 12.000 persones
em sembla que he vist
per aquí en algun lloc
unes 12.000 persones
vivien a l'illa
doncs
com que està molt
de fet
actualment
aquesta illa
no paten
ni al Regne Unit
ni tan sols
a la Unió Europea
paten a la corona britànica
però té autogovern
i per tant
no és ni del Regne Unit
de Gran Bretanya
no paten ni a Anglaterra
ni a Escòcia
ni a Gales
és una cosa estranya
i per tant
tampoc no és ni
de la Unió Europea
com que estaven aïllats
l'ortografia del Gaelic Manch
per exemple
es basa en l'anglesa
per què?
perquè estan més a prop
d'Anglaterra
que d'Irlanda
i d'Escòcia
i des del segle XIX
tenien molta influència
de l'anglès
i allò que en aquelles èpoques
es veia
que el que parlàvem
era una llengua
que no anava enlloc
i en canvi l'anglès
era important
i allò
el prestigi social i tal
doncs
resulta que l'ortografia
del Gaelic Manch
es basa en l'ortografia
anglesa
i no en la cèlptica
com si que es basa
en el Gaelic irlandès
o l'Escocès
per exemple
coses d'aquestes
com que hi havia
aquesta sensació
i aquesta bifalla
diguem cultural
des de l'any 92
està legislat
que és obligatori
l'aprenentatge
a primària
és obligatori
aprendre el Gaelic Manch
i a secundària
és facultatiu
i també es pot estudiar
a les universitats
a la universitat
a través de l'Institut
d'Estudis Manch
tot això
a partir de l'any 92
coses així curioses
mitjans de comunicació
n'hi ha molt poquets
i només allò
en petita cosa
un diari
que es diu
Carn
una emissora
l'emissora
de Radio Banning
que és la ràdio de Manch
que va començar
mentre els anys 60
continua matent en Manch
i no hi ha
gaire cosa més
això
mira veus
aquí el 1901
no
a mitjans del segle XIX
el segle XIX
va ser la catàstrofe
fins al segle XIX
es mantenia
el segle XIX
va ser quan hi va haver
la gran davallada
que a principis del segle XIX
hi havia 12.000 parlants
a mitjans del segle XIX
hi havia 12.000 parlants
de Manch
en canvi el 1901
només n'hi quedaven 4.400
i durant el segle XX
això ha anat caient
fins que el 1974
es va morir
es va morir
i ara
el mil
ai el mil no
el 2005
340 persones
que parlen
640
640 persones
que parlen
el gaèlic
en Manch
Enric Garriga
tècnic del Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
gràcies per acompanyar-nos
ens retrobem la propera setmana
probablement amb novetats
premis
regals
i concursos
dimecres més