Ella me habló en la bahía, de la isla donde nació,
mientras el alba naciente surgió por el horizonte.
Desde Tarragona Radio, diumenge deu de juliol de 2005 y...
Habaneres, desde el Balcó.
Rosina de un verde palmar, cantaba feliz.
Y un día dejó de cantar, dejó de reír.
Y un guatemalón que estaba en un cafetal, ansioso le preguntó quién te hizo penar.
Y entonces la flor contestó, mirando hacia el mar.
Que en pie de su corazón no puede cantar.
Y el mío se lo llevó un rubio oficial.
De un barco de Nueva York, que no volverá.
Si un marino gentil, si un marino gentil, te robó el corazón, te robó el corazón.
Para hacerte fe, yo del mío a dedo, si me dices que sí.
Y en un verde palmar, entre rosas y flores,
brindaré cual un himno al amor.
Rosina de un verde palmar, no sufras así.
Y olvida ese rubio oficial, y quiéreme a mí.
Que amor con amor se olvida, ya lo verás.
Mis besos y mis caricias te harán olvidar.
Y entonces la flor contestó, mirando hacia el mar.
Y en pie de su corazón no puede cantar.
No puede cantar.
Y el mío se lo llevó un rubio oficial.
Un rubio oficial.
De un barco de Nueva York, que no volverá.
Si un marino gentil, si un marino gentil, te robó el corazón, te robó el corazón.
Para hacerte fe, yo del mío a dedo, si me dices que sí.
Y en un verde palmar, entre rosas y flores,
otra vez mi canción brindaré cual un himno al amor.
Hem sentit Rosina a càrrec de l'espingari.
Aquesta mateixa manera popular recuperada a Xile en un treball de camp sobre música tradicional.
Es coneix en aquell país amb un altre títol i en algunes petites variants a la lletra i a la melodia.
La xilena Sonia Pinto canta himno a l'amor.
Alegre en su verde palmar, cantaba feliz.
Un día dejó de cantar, dejó de reír.
Y entonces un guajirito del cafetá.
Muy dulce le preguntó, qué te hace penar.
Y triste la flor contestó, mirando hacia el mar.
Quien pierde su corazón, no puede cantar.
Y el mío se lo llevó un rubio oficial de un barco de Nueva York que no volverá.
Si un marino gentil, te robó el corazón, te robó el corazón.
Para hacerte feliz, yo del mío haré dos si me dices que sí.
Y en el verde palmar, entre aromas y flores.
Otra vez vibrará tu canción como un himno al amor.
Florcita del verde palmar, no sufras así.
Olvida tu rubio oficial y quiéreme a mí.
Que amor con amor se cura, ya lo verás.
Mis besos y mi querer te van a sanar.
Y triste la flor contestó, mirando hacia el mar.
Quien pierde su corazón, no puede besar.
Si aquel que me lo arrancó, no vuelve jamás.
Errante con mi dolor, lo iré yo a buscar.
Si un marino gentil, te robó el corazón, te robó el corazón.
Para hacerte feliz, yo del mío haré dos si me dices que sí.
Y en el verde palmar, entre aromas y flores.
Otra vez vibrará tu canción como un himno al amor.
En el verde palmar, entre aromas y flores.
de la habanera, el arreglito de Sebastián Iradié.
Només he hecho este comentario ahora como recordatorio,
porque lo que escucharemos serán dos formas de interpretar la famosa habanera de Carmen.
La primera interpretada per Montserrat Caballé.
Y en el verde palmar, entre aromas y flores.
de la habanera, entre aromas y flores.
Y en el verde palmar, entre aromas y flores.
Y en el verde palmar, entre aromas y flores.
El verde palmar, entre aromas y flores.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La por, tothom el vol aconseguir,
però tant aig el cop que se'n va,
doncs estimar és començar a sofrir,
perquè el rei te'n colpirar.
El coset bonic serà on rosa fina florida.
La florida.
Les ha agafat, més aig l'espira t'ha ferit la mà.
Tothom el vol aconseguir,
però tant aig el cop més se'n va,
doncs estimar és començar a sofrir,
perquè el rei te'n colpirar.
Et colpirar.
Roser bonic serà on rosa fina florida.
La florida.
Les ha agafat, més aig l'espira t'ha ferit la mà.
La propera cançó tindrà tres versions.
La primera, cantada per José Lito,
considerat nen prodigi en el món del cinema,
i la cançó a finals dels anys 50 i principis dels 60.
Així sona en una gravació realitzada fa uns 40 anys,
la golondrina.
La golondrina.
La veloz y fatigada,
la golondrina.
Així sona en una gravació realitzada fa uns 40 anys,
en una gravació realitzada fa uns 40 anys,
o si en el viento se añade extraviada,
en una gravació realitzada fa uns 40 anys,
en una gravació realitzada fa uns 40 anys,
perábxer més aigradi,
una gravació realitzada fa uns 40 anys,
un rató al vincent d'exen Final Delman,
de la de la de la de la de la de la...
Així sona un rató biólogo,
que es un rató biólogo,
que es un rató biólogo,
que es un rató bióloga,
que es un rató bióloga,
l'eprima de laKnife,
que es un rató bióloga.
Així,
en un rató bióloga,
a mí esperem直 corintar ein par de la Ly Unde M,"
b',
hollant mig呢 abundance quan f....
Fins demà!
Una gravació bastant antiga, com us he dit.
La versió que sentirem tot seguit de Skoneyshenki o Kings la canten.
El seu ritme a vegades se sembla el de Ranxera.
No oblidem que algunes habaneres es van cantar a aquest ritme.
Ells la titulen Golondrina.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Oiré tu canto, oh tierna golondrina, recordaré!
mi tierra y lloraré, a donde irá, a donde irá, a donde irá, a donde irá.
Núria, Cartañay y Ávia Pardina, os diem adeo, pero os deixemos con esta versión de La Paloma, que nos arriba desde San Sibar, interpretada por el grupo Mabibi Namawana, y hasta el diumenge dos cuartos del matí.
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bona nit
Bona nit