Jo no sé si ho han identificat, però segur que aquest so els ha sonat una miqueta singular.
És la música de sonat, em van passar ahir pel matí de Tarragona Ràdio.
És aquesta combinació magnífica que fan amb el més tradicional de la gralla
i amb aquestes bases i aquesta percussió, un treball que ja el podem trobar en compact disc
i que a més a més serà un treball que podrem escoltar en directe també en aquesta Santa Tecla.
Si no va xerrada, que podria ser amb la quantitat d'actes que hi ha,
serà la nit de dissabte a diumenge a dos quarts d'una de la matinada.
Pel que fa a la Santa Tecla gastronòmica, que és un apartat ampli també i magnífic,
a veure, hi ha dues cites gastronòmiques, que jo no cal que us trobi al programa
perquè tinc dues de les persones que estan en l'organització i segur que em podran ajudar.
Hi ha moltes cites gastronòmiques, anirem parlant gairebé de totes en els propers dies,
però ara de moment podem saludar d'una banda, tenim entre nosaltres la Conxi Sauner.
Conxi, bon dia.
Hola, bon dia.
Ella és la tresorera del Centro Galego de Tarragona i també ens acompanya el Carlos Albiol,
és el vicepresident de la penya espanyolista de Tarragona.
Carlos, bon dia.
Bon dia.
Benvingut, ja teniu tot preparades, les ollas, tot el que necessiteu, les paelles, tot.
Sí, sí, sí, està tot preparat, tot, l'aiguardent, les tassetes, les ollas, tot, tot, tot.
Ja sou veterans també a la festa d'organitzar activitats gastronòmiques.
Sí, és la cinquena valdanada que fem, ja, és un cinquè any.
Sí, cuiners de primera. A banda d'altres coses, a la penya sou bons cuiners també.
Està malament que ho digui jo.
No, no, escolta, propaganda, eh, per tots anar...
Intentarem que la cosa surti.
Clar, tindrem de tot en aquesta festa de Santa Tegla.
La cita de les entitats que representeu i aquesta festa dins de la festa gastronòmica que organitzeu és aquest cap de setmana.
Sí, el dissabte a les onze i mitja a la plaça del Mercat farem una valdanada popular que consistirà en posar valdanes, pa amb tomàquet i vi.
I vi. Això està claríssim. Després entrarem en la talla.
En el cas del Centro Galego...
Nosaltres, el dissabte, a dos quarts de vuit de la nit, de la tarda, fem la caimada en festival folklòric, però sobretot la caimada.
La caimada.
La caimada popular.
A veure, on ho fareu exactament, al centre?
Exactament davant d'on tenim abans el local, aquí a la Rambla, on hi ha el pàrquing, allí a sobre del pàrquing.
A sobre del pàrquing és on ho fareu, que és el que organitzareu, una mica d'escenari o com anirà la cosa.
Sí, sí, no, no, és que es farà la caimada davant de tothom, no?
I a l'última caimada de la nit farem els conxuros i tot.
Què vol dir l'última? Que en fareu unes quantes?
En farem, bueno...
Les que convingui.
L'any passat vam esgotar 2.000 litres d'aiguardent, que es diu molt aviat, eh?
2.000?
2.000 litres d'aiguardent.
2.000 litres d'aiguardent.
A part que es fan en diverses cassoles alhora, no?
Sí, sí.
Però vam fer com a poc, com a poc, doncs de 10 a 12 caimades.
Sí, sí.
A veure, la caimada autèntica.
Autèntica.
La genuïna, perquè saps tu que a caimades n'hi ha de moltes...
No, no, mira, l'aiguardent l'ha portat el president de Galícia, ara.
Bé, l'ha portat, a veure, l'han carregat i l'han enviat, perquè si no ell no podia, no?
Perquè no pot ser qualsevol aiguardent.
No, no, no, no, no, no, no, no, no.
Té que ser aiguardent gallec, autèntic, d'aquell que te'l veus,
i escolta, et passa el fred, la calor i de tot.
Et passa tot.
Sí, sí, et passa tot, et passa tot.
Llavors, doncs, clar, es fa amb tot el ritual, amb tots els ingredients,
davant de la gent, vull dir, la gent està veient com es fa la cremada, com es crema,
i amb l'últim, no sé, a veure, igual pot ser a les 12 de la nit, que a la una,
depèn de com vagi la cosa, llavors fem els canxuros.
Què són els canxuros?
A veure, els canxuros és la gràcia de la caimada, per dir-ho d'alguna manera.
Es fa, es reciten unes coses, no?, que auyenten a les meigues.
Les meigues són les bruixes gallegues, no?, però n'hi ha de bones i de dolentes.
Llavors nosaltres auyentem a les dolentes, deixem les bones.
Deu venir a les bones.
Això mateix.
I funciona.
I fem els canxuros.
Hi ha molta bruixa pel món, el fas tu.
Funciona, funciona.
Hi ha moltes bruixes, nosaltres quedem amb les bones, se'n van les dolentes amb els canxuros.
I per això, doncs, els canxuros són una sèrie de rituals, de frases...
Els canxuros és un ritual, sí, sí, és una espècie de, a veure, com t'ho diré,
no és frases sueltes.
Com unes oracions, eh?
Més o menys, més o menys.
És molt típic i llavors, doncs, a la gent li agrada, i a mi també, perquè soc el que el faig.
Home, jo m'imagino que un puntet de caimada s'ha de portar, no?, per fer bé els canxuros aquests.
A veure, no, bueno, a veure, jo no veuré caimada, presento el festival i llavors no podré veure caimada fins que acabi.
Sí, sí, sí, sí, no, però bé, acostuma a quedar molt bé, eh?
Jo no sé els oients, però el Carlos i jo jo crec que volem que ens digui,
a banda de l'aiguardent, com es fa la caimada ben feta.
Perquè jo no he vist fetes algunes una mica per turistes, eh?
Mira, és que, no, no, no, nosaltres la fem per veure-la nosaltres, saps?
Que són els que ens agraden.
A veure, poses l'aiguardent, sucre, a veure, tot va en proporció a la quantitat d'aiguardent que li posis.
Una que faries tu per casa teva, per exemple?
Una que faria jo per casa meva, per exemple, per quatre persones.
El recipient és important.
De test.
De test.
De test, això és imprescindible, eh?
Llavors, el mateix que el pop escou amb el recipient de coure,
doncs la caimada es fa amb el recipient de test.
Molt bé.
Se li posa sucre, grans de cafè.
Jo, per exemple, per casa meva li posaria un litro d'aiguardent.
A mi m'agrada dolcet.
Doncs un quart, quasi mig quilo de sucre.
Molt dolç, no?
Sí, no, a mi m'agrada dolcet, total.
Hi ha qui posa menys.
Sí, a veure, en una situació normal, compta un quart de quilo.
Uns quants grans de cafè, el que et capig així és a la mà,
llimona, la pell de la llimona talladeta, saps?
I llavors això, tot.
Agafes una mica de sucre, amb l'aiguardent, encens amb el casso,
l'encens, llavors quan el tinguis encès, el poses dins del recipient i ho deixes que prengui tot.
Veus ja pel color de la flama quan s'està cremant, si t'agrada més fort, si t'agrada més fluix.
Jo ho deixo uns 10 minutets cremant i llavors ho apago, de cop, i ja està.
I aprendre'l, així directament.
És digestiva, la caimada, perquè després del que ens ofereix la penya...
És molt digestiva, molt digestiva i molt bona, i molt bona.
Vull dir, després d'un sopar o d'un dinar així, escopiós i tal, una caimada és de fàbula.
Després parlem del festival, però a mi m'agradaria que el Carlos m'expliqués,
perquè clar, fan aquest acte gastronòmic a mitjan de la festa una mica
per recordar la seva presència a la ciutat com a penya.
I és important que també parlem de l'entitat i aprofitar l'ocasió.
No et sembla, Carlos?
Sí, bé, som de la penya de l'Espanyol.
Actualment estem uns 80 persones, més o menys.
I bé, es tracta una mica d'apropar l'Espanyol a la ciutat,
de participar en les festes i veure que a banda, a part del Nàstic,
que també som del Nàstic, que a Catalunya hi ha més clubs de futbol.
Exactament.
O sigui, nosaltres som de l'Espanyol i d'en l'Espanyol.
I bueno, doncs apropar una mica i convidar tots els tarragonins,
que tant siguin de l'Espanyol o no ho siguin, vaja.
I escolta una cosa, Carlos, durant la temporada feu alguna activitat
relacionada lògicament amb el futbol?
Organitzeu algun que altre desplaçament?
Sí, bé, a la penya de Tarragona el que fem també,
a part d'això de la baldanada, fem la loteria, que també venem.
I després, en guany, tenim preparats una sèrie d'actes
que el Manel Sant Romà, que és el president,
està treballant molt a fondo per intentar-ho fer,
per intentar esarmar una mica més el que és el Nàstic i l'Espanyol, no?
Encara no ens podem avançar gaire a cosa el que farem,
però, bueno, algú hi haurà.
Hi ha plans.
Doncs ja en parlarem quan convingui,
parlem d'aquesta festa gastronòmica,
un esmorzar fort, per començar dissabte i agafar forces per les festes.
Quants quilos de material teniu previst utilitzar-hi?
En principi seran al voltant de 80 quilos de baldanes.
També són quilos, amb els 2.000 litres d'aigua ardent.
Escolta, estem sobradíssims, eh?
Per cada quilo de baldanes surten unes 12 o 13 baldanes,
doncs hem calculat, sí, bastantes.
Pa?
Pa, també uns pa, no sé si seran 70 quilos o 60 quilos,
és que encara hem d'agafar algun petit detall que ens falta,
però vaja, uns 40 quilos de tomàquets també.
farem les brases allà mateix, a la plaça.
Sí, sí, farem una paella, la fem allí,
i després tenim, m'assembla que el Manel ha encarregat sis caixes de vi.
O sigui que, bueno, m'assembla que...
Home, fer curt sempre a Tarragona és una ciutat que surt molt al carrer, no?
Home, i en festes, si poséssiu el doble, també faríeu curt.
Per tant, dius, escolta, hem de posar un límit, eh?
Arriba un moment que s'ha de posar un límit perquè, Déu-n'hi-do.
Des del punt de vista allò pràctic, material d'intendència,
com ho heu organitzat?
Nosaltres per participar es ven un tíquet, es va aquí,
hi ha una cua, un no sé què, com funciona?
Sí, bueno, el preu més que res és un preu simbòlic.
Encara nosaltres ho volíem continuar mantenint, no?
Intentar, doncs, cobrir els gastos que puguem tenir.
I també serveix perquè sigui més organitzat, segurament, eh?
No ens enganyem, eh?
En aquests actes multitudinaris,
sembla que si li posem un preu per petit que sigui a les coses,
ho valorem d'una altra manera.
Sí, bueno, creiem que un euro és un preu...
Un euro?
Sí, un euro per...
Un euro podem anar...
Escolta, ni un tallat amb un euro, segons com, eh?
Per esmorzar, Déu-n'hi-do.
Nosaltres som una miqueta més cares, cobrim dos,
però donem la faceta...
Perquè va el conxurú, i va el conxurú, a més a més, eh?
Claro, claro, claro, i tant, i tant, i tant.
Això estem en negociacions, l'altre.
A potser l'han quedat a pujar.
Feu algun conxurú per l'Espanyol, també, a la temporada?
Si no juguem el Nàstic i amb el Celta de Vigo, sí.
D'acord.
Sí, nosaltres ja hem perdut amb el Nàstic,
ja tenim una cosa feta.
Per tant, ja està la cosa molt bé, doncs, veus?
Però algú ens aniria bé perquè...
Amb aquests dos, els drets?
Cap problema, cap problema.
Sempre i quan no juguin amb equips gallecs,
conxi, conjuro per l'Espanyol.
Jo particularment soc de l'Espanyol.
Molt bé, així m'agrada.
També, molt bé.
Tindrà doble baldele, doncs.
Sí, clar.
És a dir, si diem que som de l'Espanyol,
tenim allò una mica d'obsequi...
Estem convidats tots els terragonins, però hem de fer espanyolistes.
Però els espanyolistes, més.
Ja veus, és que es tenen un detall.
Sí, sí.
Per tant, comprem el tiquet, el preu d'un euro,
i a gaudir del matí, de la festa,
i d'estar en bona companyia.
Sí, sí.
Perquè és com dius tu, les coses així...
I la tasseta commemorativa d'Aracol.
I la tasseta commemorativa, Santa Tecla,
i a més és com la gent valora més.
Perquè total, nosaltres cobrem dos euros,
perquè a més l'EiGuardent és molt car.
La gent repeteix una vegada, una altra vegada, una altra vegada.
Cobren dos euros la primera vegada,
després ja segueixen passant i ja està.
És com aquell que diu la tassa.
Depèn de l'aguant que tinguin.
Però, ja dic, l'any passat vam esgotar l'EiGuardent.
Aquest any portem 2.000 litros, que són litros, eh?
Són litros.
I espero que també l'esgotem.
Vendré, l'EiGuardent, la mamadeta, el vi de la valdenada...
Sí, no, acabem les festes fins.
L'agradar esgotat, com que fa una mica de fresqueta...
Però les que volem fer règim ens va de fàbular.
Fantàstic.
Tenim tot l'any per fer règim.
Tot l'any, tot l'any.
En quant a l'espectacle?
Sí, el festival, fiu un festival folklòric.
Tenien que venir tres grups de Barcelona.
Amb tot aquest cacau de la pluja,
segurament vindran, espero que dos.
El fem allà al final de la Rambla,
al costat de Roger de Llúria.
Durarà, també començarà dos quarts de vuit de la tarda.
Durarà el que duri la caimada.
Va anar més o menys.
Quan ens deixin la megafonia, tanquen i ja està.
Però espero que duri una bona estona.
que quedi molt bé, l'any passat va quedar perfecta.
O sigui, que espero que aquest any també.
Molt bé.
Per cert, aprofitem.
Així com amb el Carlos parlàvem de la penya,
on teniu la seu a Tarragona?
Bé, nosaltres actualment ens reunim
al bar 1900 que està a Prat de la Riga.
No és un bar de l'Espanyol.
No, però bé, allí trobeu un punt de trobada.
Molt bé.
I nosaltres tenim la...
És el que he de nevaria,
que durant tot l'any esteu oberts també a...
Sí, sí, sí.
Tenim un local social molt maco
que hem inaugurat el novembre passat,
al passeig Torroja 28,
just al costat de la natació tarraco.
I fem un pop boníssim.
Fem un pop boníssim,
pimentos de padrón,
bé, totes les especialitats gallegues.
Ja vindrem.
Passat festes ja vindrem tots.
De fàbula.
Està obert tot el dia
i tenim uns concessionaris una meravella
i segur que us ho passareu bé.
Doncs Conxi i Carlos, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Que surti tot bé.
No plourà, dissabte.
No, no, no, dissabte ja hem dit que no.
Per tant, podrem esmorzar perfectament.
Demà al matí acaba de ploure ja.
Això són els conxuros que fas, Conxi, segur que funcionen.
Sí, sí, sí, en fareu uns especials.
Moltíssimes gràcies i bona festa.
A vosaltres.
Gràcies.