.
Ara són a tres quarts de dotze del migdia.
En dos minuts obrim la persiana de Grec Gran Aparador,
que és la Via T, aquest gran centre comercial a cel obert
al comerç de proximitat,
als establiments de confiança de tota la vida a la ciutat de Tarragona.
La nostra unitat mòbil ja volta des de primeres hores del matí
i ara s'ha aturat en un punt de la ciutat
que forma part d'aquests establiments de la Via T.
Saludem, primer que tot, Joan Maria Bertran, Josep Sunyer.
Bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Ha passat la cosa romana i ara tornem al present, no?
Tornem al present, sí, sí.
Ah, bé, ja comencem amb la cosa quan comença el Tarracoviva, no?
Escolta'm, estic a un carrer que crec que hi hem...
No sé si una o dues vegades, però aquí hi hem estat, eh?
I més de dues, diria jo.
Més de dues, ara.
Mira, ara jo comencé.
Mira, vam estar, vam fer, allà vam fer.
Que jo me'n recordi, una carnisseria.
Sí.
Què més? Espera, espera.
Una mica més amunt vam fer també alguna cosa.
Una botiga també que hi havia com a cortines, roba per l'allar.
No, més avall, doncs, més avall, més avall.
Més avall, també què vam fer, què vam fer?
Per aquí a la vora.
A veure, què més?
No ho sé.
No me'n recordo, però vaja, és un dels carrers.
Aquest carrer l'hem visitat molt a la Via T i hem visitat carrers molt propers.
és una vinguda molt cèntrica, és una vinguda que està a prop de la ràdio, també.
És una entrada a la ciutat.
Una entrada a la ciutat.
Per la part del sud.
Efectivament, i connecta directament amb la Rambla.
Ja està tot dit, eh?
Jo crec que el carrer està clar, eh?
Clar, el que passa que com que hi ha tants establiments tan coneguts i tant del comerç de tota la vida...
Mira, posa una bona pista.
A veure.
Posa una bona pista.
Mira, quan escoltin la veu de la persona que és aquí al costat meu, és una veu que no és aliena, eh?
En aquesta ràdio.
A veure, a veure...
No, no, però és que si parla...
No, tens raó.
Si parla, si parla ja l'endevinaran de seguida.
Deixa'm recordar als oients que per aconseguir el premi d'avui de la Via T, com sempre,
a banda que han de trucar al telèfon de la ràdio, el 977 24 47 67,
han de dir el nom exacte de l'establiment, eh?
No val dir no qualsevol altra nocia, allò que...
No, el nom exacte.
Som al carrer Ramón i Cajal.
Ja ho has dit tu?
Sí, sí, perquè dic calla i m'estic posant nerviosa.
No truquen, no truquen.
Home, però com volies que truquessin, Pep?
Si no havíem dit res, pobres.
Però mira, avui és fàcil, perquè si diuen el nom de la botiga,
no caldrà que presenti la persona que és aquí al costat.
No, home, el nom de la botiga no, perquè de fet el nom de la botiga té molt a veure amb la persona.
Té tot a veure amb la persona.
Què venen aquí, què venen aquí?
Venen coses de color verd, d'altres colors, són coses que podem comprar per nosaltres, són coses que podem regalar.
Per posar sobre d'aquelles taules presidencials.
Sí, es pot posar amb la taula, es pot portar allò al cap, al cap també.
L'ofacte és molt important també aquí.
I també les podem portar al cap.
També.
Per què no?
O la salapa.
També, també, sobretot si és un senyor.
I el cementiri.
Ai, Josep, ja ho has dit pràcticament tot.
Espera, donem-nos una trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
En qui parlem?
En Maria del Carme, però escolta, me fa el fet que no cala i que...
No sé, no sé, tranquil.
Que m'he equivocat, eh?
Arrisquis, Maria del Carme.
Algunes de les altres pistes ja m'he equivocat.
A veure, som al carrer Ramon i Cajal, no sé si has sentit totes les pistes,
tot el que podem fer amb allò que podem adquirir en aquest establiment.
No sé si has sentit tot el que es pot fer.
Sí, però llavors el dia que es pot posar en una taula i que es pot portar al cap ja no és el que jo volia dir.
Què volia dir? A veure.
A veure.
A veure.
És que n'hi ha tantes de botigues aquí.
Ah, per això ja els he dit, Ramon i Cajal.
Imaginis, el Josep, una mica allò tètric, diu que fins i tot podem portar al cementiri.
Però és veritat.
El que passa és que jo em quedo amb l'altra part, amb l'altra cara d'això que venen en aquest establiment.
A més som a la primavera, que és l'època natural d'això que podem comprar aquí.
Ah, doncs llavors és una floristeria, si es pot portar al cementiri.
Sí, però m'ha de dir el nom exacte de la floristeria.
No es pensi, Maria del Carme, que la cosa es queda aquí només.
No ho sé, el nom de la floristeria.
Ai, què em diu ara?
Ja l'estima, ja l'estima.
No li passa, quan ho senti dirà...
A mirar que aquests dies he anat amb floristeries perquè volia buscar una planta.
Ah, si hagués anat...
Ja he anat amb floristeries, però amb aquesta no...
Si hagués anat directament aquí l'hagués trobat, si no, i si no l'hi haguéssim buscat, ja l'hi dic jo.
Maria del Carme, truquin-nos un altre dia, d'acord?
Gràcies, adéu, bon dia, adéu.
Ara, Déu-n'hi-do, eh? La Maria del Carme ho ha deixat perfecte per la següent trucada,
que ja tenim, que ja tenim com era d'esperar.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Maria Plana.
Què tal, Maria?
Mira, bé, no sé si ho sé, però...
Ai, dona.
Dic ara que t'aixeca m'ho apendarà.
No li cobrarem per dir un nom, eh?
No pateixi.
On creu vostè que so?
Flors Ester, de Ramon i Cajal.
Flors Ester, de Ramon i Cajal, número 35, no sé, Josep.
Número 35, sí.
Espera, espera, fem una cosa.
A veure, a veure.
Aquesta senyora que allà al costat es diu Ester. Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Es diu Ester, vostè?
Doncs sí, em dic Ester.
Doncs sí, som Flors Ester, Maria, molt bé.
Bueno, no ha costat gaire, no?
Què va, què va.
Maria, vostè coneix l'establiment, no?
Perquè si no, clar, no l'hagués dit, eh?
Bueno, jo ara pel nom no me n'en recordava, però bueno, després me n'hi ha recordat.
Però l'ha visualitzat, no?
No, no, i ha anat a comprar.
I passo molt pel davant.
És que fa anys que som aquí, eh?
Ja fa, penso que 23 anys ja fa que som aquí.
Sí, sí.
I després això que deia de la meva veu és que també per la ràdio...
Sí, ara que ho diu, sí, que la tinc coneguda.
Sí, havia fet bastants programes...
Per això el Josep no la deixava parlar abans que encertessin el nom.
No, esclar, per això ja he estat calladeta, perquè si no, de seguida, de seguida em coneixerien.
Esther, la Maria, per anar a buscar el seu obsequi, ha de passar per aquí, identificar-se i ja està, no?
Que digui el seu nom i xerrarem un rato i se'n portarà una planta.
Molt bé.
Molt bé, Maria, doncs moltes gràcies i enhorabona, eh?
Gràcies, eh?
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies, adéu.
Adéu.
I ara l'Esther ens agradaria que ens expliqués algunes coses.
El Josep, que té una mirada privilegiada, sembla que estigui en un jardí, no?, envoltat de plantes i flors.
I, sí, sí, i a més, a més, veig molt d'elements decoratius, és a dir, que no només plantes i flors, sinó també elements decoratius, és a dir, tu vens aquí i dius, escolta, vull decorar, no sé, un cotxe per anar a un casament, no?
Sí, esclar, això sí, i tant, tota la vida, el dels cotxes, mira, inclús quan jo vaig agafar la botiga aquí, Ramón i Cajal, vaig ser bastant influenciat perquè m'envien a fer-t'una altra a la Rambla Nova.
I jo venia d'una botiga d'un poble de costat de Barcelona i, de fet, se n'arreglaven molts, potser més que a Tarragona, però, bueno, doncs, o potser perquè allà estava jo més sola.
I perquè vaig veure que allà no es podrien aturar els cotxes, va ser perquè no vaig agafar a la Rambla Nova la floristeria.
Perquè vaig pensar, bueno, el primer que se m'ho va córrer, dic, el dia que hàgim de portar un cotxe per arreglar, sí que és un moment perquè ho fas a dins de la botiga.
Però, esclar, has de sortir, has de lligar llaços, has d'obrir portes, i precisament per això vaig passar a Ramón i Cajal,
que era un diumenge, que no hi veia ningú pel carrer, que encara no ho sé com m'ho vam encertar, perquè era un diumenge, precisament, i, esclar, no hi havia ningú.
Perdó, estic veient que estem preparant aquí al costat un ram que fa un goig.
Sí, estem fent un centre per un naixement d'una nena, inclús hi ha una nina molt fashion que es diu avui dia, amb un xobasquero de plàstic groc, i vull dir, ens n'hem modernitzat bastant.
Jo a vegades porto la part, què et diré jo, més de tota la vida, però ara, doncs, aquí a la botiga som tres persones,
el meu fill és el que fa, la part de decoració, pràcticament, perquè tot això que veus de flor, sé que els arreglos, que ara pel dia de Sant Jordi hi havia un arregle espectacular en l'aparador,
vull dir, espectacular, la base era aquella que tu veus allà, però, esclar, vull dir, era una cosa, el dia de la mare, també, i això ho ha de fer ell.
Jo ja reconec que ja se m'ha passat el temps.
L'aparador, Esther, crida molt l'atenció, t'has d'aturar, perquè bé, és el que tu dius, combina la cosa més clàssica,
que hi ha un públic i un client qui ho demanda, però també el tema del disseny, combinar la flor seca amb la flor natural,
és que és una meravella el que arribem a fer.
Això ho fa el meu fill, perquè jo ja et dic, jo ja sóc incapaç, vull dir, ho reconec.
Superen aquestes coses modernes, no?, en el món de la flor.
A veure, jo crec que amb tot és la joventut, la joventut ha d'anar tirant endavant, jo recordo, al principi vaig venir sola aquí,
o sigui, ell continuava estudiant, ha fet uns cursets a França, a Itàlia i a Madrid.
El de Madrid li va funcionar moltíssim de seguida, però esclar, va arribar aquí i em va començar a fer unes coses que, veuràs,
et va regirar tota la floristania.
20 anys enrere, bé, mamà, faig això, vale, pensava jo, però ara com li dius que això potser no ho vendrem,
doncs va ser un èxit.
La veritat, va començar a treballar amb troncs i tot això.
I ara tenim una noia, doncs, també que ens ajuda molt, una noia fantàstica, es diu Pili,
i la veritat és que fem un equip de tres persones que no sé si un sense l'altre podríem passar.
Un dia o l'altre hauran de passar sense mi, per descomptat, però fem un equip molt bo en tots els sentits.
Clar, això manté la clientela amb els gustos més tradicionals i altres que busquen coses diferents, no?
Exacte, aquí cadascú té la seva feina i sí, l'anem fent entre tots.
Escolta una cosa, Esther, ara estem en època de comunions, de casaments,
ara la demanda deu anar molt per aquests tipus de cerimònies, no?
Doncs sí, les comunions pràcticament per portar flor a casa, per tenir una mica de flor a casa.
I en els casaments, doncs sí, les esglésies i també, i per la casa.
I l'arreglo de cotxes que havíem parlat primer, tot això, sí.
I les nòvies també demanen el ram, no?
I el ram de nòvia per descomptat.
Que en això també hi ha demandes molt modernes, no? Molt atrevides també.
A veure, el que nosaltres els ensenyem sí que és una mica més atrevit,
però dintre de la forma una mica més atrevida continuem bastant el clàssic.
Jo, vull dir, no sé si veuria gaire diferència.
Quan l'han de triar, eh?
Si deixessin fer, es podrien fer coses fantàstiques i molt diferent de tot.
amb unes línies, amb molt poca flor,
però com trien les noies, per descomptat que quasi, quasi, que se'n van a lo clàssic.
No hi ha massa diferència del que jo feia fa molts anys a lo que es fa ara.
Hi ha un toc diferent, això sí,
perquè hi ha un tipus de floretes que han anat sortint diferents,
però pràcticament és el mateix.
El ram de nòvia no ha canviat tant.
És un ram de nòvia, aquest, que veig aquí?
Mira, aquesta és una clienta que la tenim aquí, que es diu Zoraida,
una nena molt maca,
que ve cada mes a buscar flors per a la seva àvia,
per portar el cementiri.
Allò que dèiem del cementiri,
que avui dia amb alguns els hi fa fresa
i als altres és una cosa fantàstica d'anar-hi.
I ja des de fer, potser ja fa dos anys,
no sé, el temps passa de pressa,
ja no cal ni que ens ho digui,
i cada dia 18, doncs ve a buscar flors.
Molt macas per ser, eh?
Sí, la rosa blanca.
A veure, si haguéssim de parlar de colors,
jo aniria sempre als colors blancs.
Ens passa, quan arriba a tots els anys,
que aquest color que l'altre,
i després resulta que en fas diversos de tots blancs,
ai, doncs aquest potser encara m'agrada més.
Com el blanc, no hi ha res.
Hi ha hagut molt de temps en què no s'ha treballat gaire el color blanc,
però ara torna,
hi ha molta gent de fora que ha vingut de fora
i et comencen a demanar bastant, bastant el color blanc, també.
A més, la flor blanca permet fer moltes combinacions
a moltes coses, no?, i molts materials.
A veure, i el contrast amb el verd, és que és una finor.
Vull dir, és molt maca.
D'acord, hi ha la rosa vermella que s'endú la palma sempre.
Però la blanca, la rosa blanca té aquella cosa.
Però rosa blanca, inclús hi ha groga,
i aquest any pel Dia de la Mare va sortir a la venda
una rosa de color rosa ratllada d'un rosa més fosc.
Bueno, una cosa molt maca, també.
Doncs vull dir, hi ha molts altres colors.
Ara, si em dius la que més es ven, doncs per descomptar la vermella.
Esther, no tenim més temps,
se'ns separa un minut de les 12,
continuarem a parlar amb tu, estona i estona.
Quan agafo la carrera, no paro, eh?
Hi haurà tema de conversa més bonic
al món de les flors, que més és apassionant.
Ha estat un plaer, de veritat,
que ens hagi rebut el teu establiment
del carrer Ramon i Cajal,
i esperem retrobar-nos en un altre moment.
Gràcies a vosaltres per recordar-vos de mi.
Ha estat un plaer, molt bon dia.
Bon dia.
Adéu, Esther, i adéu també a en Josep i a en Joan Maria.
Fins ara mateix.
Fins ara, adéu, adéu.