This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Ara són dos quarts de dotze del migdia, tres minuts.
Avui es presenta a la ciutat de Tarragona,
aquesta vespre a la Casa Canals,
el número 6 de la col·lecció Titans,
que enguany està dedicat a l'ofici de boter.
Ens acompanya l'autora d'aquest llibre,
és la Ima Teixell. Ima, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. I ens acompanya Joan Ibáñez.
És boter. Joan, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Aviam, de boters en queden ben pocs.
El Joan n'és una mostra.
Comptats amb els dits de la mà.
Es poden comptar amb tot Catalunya.
Ja no parlem de Tarragona.
És el que li anava a dir, tot Catalunya.
Si em diu 10 a Tarragona, diria,
ui, aquí som uns productors de botes increïbles
i tenim aquesta obra. Tot Catalunya.
Érem, érem.
Érem, érem, sí.
No hi ha continuïtat?
No.
I què hem de fer?
Aviam, hi ha tallers que en fabriquen de botes,
però està tot tan mecanitzat
que boters, boters, pràcticament no ho són.
perquè llavors ho fa com se vulgui,
perquè és un muntatge, això ja.
Ja, ja, ja.
Ara és un muntatge.
Llavors, si quan s'ha de fer una cosa,
reparar que es tenen que fer servir
les aies artesanals de tota la vida,
llavors ja estan fora de lloc,
ja no ho saben fer.
Clar, avui en dia que hi ha
tot aquest augment, aquest augment esplendorós
del món del vi,
amb aquestes grans extensions
que s'han incorporat a la producció,
l'aquestes deos i les tradicionals
del Priorat, Montsant, el Tarragonès,
a tot arreu, estem vivint un moment important
de producció del vi.
A mi em sobta una mica, no?,
que s'estigui perdent aquest ofici tan tradicional.
L'Aima es senteix amb el cap,
és una mica, no sé, és un contrasentit.
Aviam, l'ofici, el que es perd és l'ofici artesanat
de tota la vida.
Ara, de botes, se'n construeixen moltes,
ja fa 7 o 8 anys que se'n construeixen,
perquè va arribar un moment,
quasi que es va arribar a perdre.
Llavors ha començat tot l'assunto aquest
de la criança
i llavors s'ha hagut de tornar a construir
moltes botes, però està clar,
està fet tot un mecanitzat al 100%
i se'n construeixen moltes de botes.
I aquestes botes que es fan a tallers?
Moltes de fa, sí.
A tallers que...
A Catalunya només hi ha un taller
que fan botes d'aquestes,
que és a Vilafranca.
O sigui, n'hi ha moltes cap a la Rioja,
n'hi ha, ha acabat cap a Andalusia
i ha acabat potser en venen
un xixat d'un 70% de França.
Perquè aquí no tenim prou producció?
No, perquè als anòlegs
els sembla que aquelles són millors
perquè el roure francès
i segons quins tipus de vi,
està clar, el roure francès
és millor que l'americà.
Però segons quins tipus
l'americà és millor que el francès.
Això ja ho diuen els anòlegs
quan fan la fitxa aquest vi
envellit en roure,
ja ho posen.
En roure, n'hi ha que els envelleixen
en roure francès i americà.
A veure, això els anòleg...
Cada anòleg té la seva història, no?
A ell li sembla que
aquell tipus de vista que fem,
aquell tipus de fusta,
i la va buscar allà on sigui.
I paguen,
i paguen a alguns i les ganes
de segons quines botes.
i, bueno, en fet,
ja dic que de construir-se botes
se construeixen una barbaritat, eh?
De les botes, sí, digui.
Però està tot artesanat,
tot mecanitzat, eh?
En parlem immediatament
perquè amb l'Imma també volíem comentar
el fet que l'ofici forma part
de la nostra història,
de la nostra tradició
i que té una vinculació
amb la Festa Major de Tarragona
molt clara.
Completament.
Explica'ns una miqueta
tot plegat, Imma.
Bé, a veure,
entrar en contacte amb el Joan Ibáñez,
que ha sigut realment un descobriment
d'aquells
encara ho tens a Tarragona, no?
La pregunta és aquesta
encara ho tens a Tarragona, això?
Doncs també jo vaig voler
recuperar una mica
el que era la història
del boter a Tarragona, no?
Fins i tot, potser,
per deformació professional
me'n vaig anar molt lluny,
me'n vaig anar a època romana
i vaig començar a tractar el tema.
Però el més important
és, doncs, en època medieval, no?
Aquell boom del segle XIV
amb els premis...
Els romans el vi
el posaven en fang, no?
O no?
Sí, però utilitzaven la bota.
Ah, també l'utilitzaven allà.
Per altres coses, d'acord?
Però l'utilitzaven
per portar cervesa,
per exemple,
als camps de batalla,
a l'Alemanya,
a la toal·la Alemanya,
portaven allà la cervesa,
per exemple,
a vegades el vi,
d'acord?
I després reutilitzaven
les botes per altres coses,
doncs, per posar, per exemple,
fer a veure dos,
l'utilitzen,
s'han trobat en jaciments
formant part de canonades,
d'acord?
Vull dir,
s'entenen fins i tot al llibre,
si se'l podreu mirar,
doncs veurem que hi ha
una bota romana del segle I
que es conserva, no?
A França.
S'ha utilitzat en algun moment
també per guardar aliments,
la bota?
I tant, eh?
Per la salaons, segurament, no?
Salaons, per fer salaons,
el que passa que, a veure,
no estem nosaltres,
Hispània,
Tàrraco,
no estàvem en un lloc
que diguéssim
que s'utilitzava la bota
diàriament.
Després,
quan passen els segles,
el segle IV, V,
que es donen compte
que la fusta
manté el vi molt bé
i, a més,
el fa més bo que no pas l'àmfora.
L'àmfora va molt bé
per transportar,
via marítima,
d'acord?
però no va bé
per conservar.
I quan comença a haver
una cultura del vi
més enllà,
doncs comencen
a emmagatzemar amb bota.
Té la seva història, eh?
Però allò de l'ofici,
bon lligat,
lligat amb el tema artesanal,
gremial, etc.,
sorgeix a l'edat mitjana.
Sí, però en època romana
també ho tenim documentat, eh?
Tenim eines específiques
d'època romana
que estan marcats
que existeix l'ofici de boter.
I després hi ha un exemple
molt clar.
Ens queda una mica lluny,
però si anem a les catacombes
de Priscila a Roma
tenim un cubículum
que és un espai
per enterrar-se
comú, gremial,
que és del gremi de boters
en el segle I, II
després de Cris.
O sigui, que podem anar allà.
Però el boom, com dius tu,
és en època medieval,
època medieval
que els gremis
participen
del que nosaltres coneixem
com el seguici popular,
d'acord?
I els boters
tenen un pes important
gairebé des del seu principi.
Malauradament,
la documentació
que mantenim
no ens està parlant
dels primers segles,
però sí que ja veiem
que el segle XV
juntament amb el gremi de fusters
els boters
porten els gegants
a Tarragona
i així serà,
passant molt ràpid,
serà fins al segle XVIII.
I al principi de XIX,
el gremi de boters
que té una potència
molt important,
lligat una mica
amb el boom d'ara,
el boom de finals
del segle XVIII,
principis del XIX,
del vi,
de l'aigua ardent,
a les nostres comarques,
els boters
tenen una importància
econòmica
molt important.
Geogràficament,
on s'ubiquen
en aquesta època
els boters?
En quina part de la ciutat?
En aquest període
del boom?
Comencen a estar,
sobretot,
a la part baixa,
on es troba el Joan,
el taller del Joan,
al carrer Lleó,
tot el barri del Port,
carrer Castellarnau,
tots aquells carrers
d'allà baix,
hi ha molts,
però encara es mantenen
boteries
fins al segle XX
a la part alta,
molt poquetes.
Veureu que al llibre
hi ha un gràfic
que ubica
les boteries
que queden
el 1930 i pico,
d'acord,
i hi ha una concentració
total
a la part baixa
de la ciutat
en contra
de la part alta.
El tema de la festa
parlaves dels llegants,
però també van tenir
molt a veure
amb els diables,
amb el ball de diables.
I tant,
sí, sí, sí.
Jo no sé si era
perquè ja era
el caràcter del boter,
que pel que m'ha anat explicant
el Joan
era bastant alegre.
El foc,
el foc,
la festa,
el vi,
sí, sí,
això anava molt, eh?
Els boters
han d'entendre
molt de vi, no?
O una miqueta, eh?
Una mica, sí,
però no pensis massa,
perquè,
aviam,
els boters
que en tenien
una mica
en vi
eren els que anaven
a reparar
per les bodegues,
perquè anaven
totes les bodegues
i per tot arreu
feien tast,
per tot arreu
sabien
on hi havia
la bota del racó.
Ja.
Les botegues
totes tenien
una bota del racó.
Els boters
ho sabien tot.
Ara,
el boter
que estava
en un taller,
que sigui,
que només fabricava,
que n'hi havia,
que era la majoria,
doncs aquells
només en tenien
de botes de vi,
només se'l van vi,
no?
Clar.
però allò
entendre i entendre
i tampoc
hi en tenia
en base.
La Ima
ha esmentat
les eines,
és una part
molt important
per conèixer
aquest ofici
i sobretot
perquè transcendeixi
la història.
Les eines
també han evolucionat
moltíssim,
d'aquelles eines
que podien estar
documentades
de fa segles,
a les eines
que pot tenir
ara el Joan?
Jo crec que no,
tens descripcions
antigues de...
Pensa que
l'ofici
de boter
per les eines
està molt vinculat
als mestres d'aixa
i són eines
que són
com són,
que no han pogut evolucionar
perquè si tu fas
un casc
d'una nau
el fas
arrodonir
el que fa el boter
és a l'inversa
i utilitza una eina
que és a l'inversa
però jo crec
que no han evolucionat
gaire.
Potser
el que et deia
en època romana
que tens marcadors
eines
que són
a ferro roent
per marcar la bota
que al segle XIX
insistien
per marcar aquesta bota
fins i tot avui en dia
per ficar el segell
el que em comentava
de la boteria
del mestre artesà
etcètera
etcètera
jo crec que no he evolucionat
gaire amb l'estudi
que he pogut anar fent
al costat del Joan.
És que poca broma
una bota
és molt complexa
i mantenir una bota
ara ho comentàvem
perquè mira ho direm
a mi em fa gràcia
dir-ho
jo al Joan
li he comprat una bota
fa molts anys
perquè el Joan
ha fet botes
per moltes persones
de Tarragona
petitetes, domèstiques
de més grosses
i la veritat
és que tu anaves
alegrament
al seu taller
a comprar una bota
i deia
ja sap vostè
el que compra
ja sap vostè
el que compra
que això és com un hobby
i això té la seva despesa
la seva tensió
de cuidar
gairebé com un animalet domèstic
és molt delicada
la bota
aviam
jo quan me'n venen
a comprar una bota
de vegades tremolo
perquè
si no saben
el que tenen que fer
compren la bota
i al cap de mitjà any
tenen bota i vinagre
oi quina bota m'has venut
aquí
que m'han fet el vinagre
m'han fet el vinagre
perquè no ens ha vingut
la conservació
o el manteniment
que se li hauria
que fer amb aquella bota
i llavors
està clar
li tens que explicar
i llavors
hi ha que llavors
se tira anar enrere
perquè no te la compren
ui ui ui
això és molt complicat
no no
has d'estar atent
sí
està clar
abans més o menys
tothom
ho sabia
el tema de les botes
perquè n'hi havia moltes
tothom no tenia
i llavors
ja sabien
el que s'hi havia que fer
però ara
home ara és un caprici
la majoria de gent
que la bota
no coneixem
no som entenedors
ni de bon tros
veuen les bodegues
amb les botes
i que fan el vivó
doncs jo
home si fan el vivó
doncs jo vull una bota a casa
i déu-n'hi-do
i llavors
ja tenen el problema
ja tenen el tango liat
a casa seva
i llavors
t'avènen
i està clar
ves que m'ha fet
que aquesta bota
no devia estar conforme
i està clar
i jo ara
ja he arribat
un moment
que abans de
vendre'ls-hi la bota
i ja els faig
tota una sèrie
de recomanacions
i llavors
ara ja fa uns anys
que no tinc problemes
perquè
llavors
llavors
si els hi passa
algú
ho diuen
home
ja m'ho va dir
això
i ara
llavors ja no se queja
però si em venia a buscar
un motel
i els hi venia
i els hi deia res
ja estava
no no
jo recordo que abans de res
i d'ensenyar les botes
i d'explicar
segur que saps
el que compres
vull dir com dient
ep
és com el que dèiem
un animaló domèstic
l'has de cuidar
l'has de mimar
gairebé de forma diària
perquè no expliquem
jo ja sé que és difícil
Joan
una mica els oients
el naixement
i la mort d'una bota
perquè també tenen
una data de caducitat
que depèn de la cura
que tinguis
donen més o menys
però
aviam
el primer moment
quan s'ha de fer una bota
Joan
quin és el procés?
el procés
és començar
primer
agafar
depèn del tipus de bota
que et demanen
i de la qualitat
triar la fusta
quines són les fustes
en general
que s'utilitzen més
per la bota?
ara en aquest moment
tot es fa
quasi el 90%
amb roure
francès o americà
i antigament
es podien utilitzar
altres fustes?
antigament
jo et parlo
de quan vaig començar
a fer l'ofici
que només gastava
amb castanyer
amb castanyer
primerament
perquè eren envasos
de transport
que ni retornaven
tampoc
era un envàs
perdut
però llavors
era una època
que no hi havia diners
que el roure
anava molt car
i el castanyer
com que el tenim
aquí a Santa Cloma
de Farners
i per aquí
a Tarragona
també n'hi ha una mica
cap dalt a Prades
llavors
es gastava allò
perquè era barat
i ja solucionava
el problema
perquè només era
per transport
no era per
envellir vi
o sigui
la bota de roure
es necessita
per envellir el vi
per fer el vi bo
ara per un transport
no cal que sigui
amb la castanya
ja està bé
ja passa
llavors no cal que sigui
de roure una bota
de transport
perquè pràcticament
és un envàs perdut
llavors
val
d'una bota
de castanyer
una de roure
i val
8 o 9 vegades més
i llavors
se triava la fusta
segons el tipus
de bota
que et demanaven
i parava
i començava
la construcció
com se li donava forma
a aquella fusta
de castanyer
o de roure
aviam
hi ha formes
cada peça
de forma
s'en tenen
que donar 50
primer es tenen
que treballar
la fusta
d'una forma
que acabat
quan se duplega
el foc
en foc
li surti la patja
que és
potser és
una de les feges
més difíciles
del boter
s'apiguer-li
donar la forma
perquè està clar
en una bota
hi ha 5 o 6 tipus
de fusta
d'amplades
i cada amplada
té que tindre
un treball diferent
i cada bota
té un treball diferent
perquè té
un diferent diàmetre
i llavors
està clar
és una feina
molt complicada
potser és
el més difícil
de l'ofici
un cop
està feta
la bota
què fem?
una que sigui
per envellir vi
per la de transport
o de transport
és el que...
primer
una bona ensofrada
posar vi
sobretot
plena
fins dalt
i tapada
ben tapada
llavors
com que no té aire
ja no es pica
perquè el picars
l'agafa
quan entra
molt d'aire
dins
que la bota
la vas obrint
la baixeta
i la bota
va baixant
i entra aire
aquell aire
si el vi
no està prou
correcte
i no té prou
graduació
l'aire
que ell s'oxida
i llavors
és quanta
és quanta
pica el vi
i a vegades
que fa
que submergeixen
la bota
en aigua
allò que a vegades
hem sentit
o hem vist
això era
perquè quan la bota
era seca
la posen en aigua
perquè això
és un disbarat
perquè
hi ha qui ho fa
això Joan
ara ja potser
però abans
sí que es feia
ara quan està
seca
ja tenen
problemes
ja la llenç
ja directament
llavors
normalment
se submergia
en aigua de mar
perquè hi havia
molts tallers
aquí Torro de Barra
Altafulla
que els tallers
pràcticament
tocaven a la mar
i llavors
està clar
el ferro aquell
amb l'aigua salada
se picava molt
i era un disbarat
ara
omplir la bota
per curar-la
amb aigua de mar
sí que es feia
perquè
l'aigua de mar
li treia
per exemple
el casteller
agrega una mica
no
agrega
amarga una mica
la fusta de casteller
si no se li fa
tractament
llavors
el vi
si no està tractat
aquella bota
te l'emarregaixi una mica
llavors
abans
fèiem aigua de mar
però
ara
actualment
actualment
ja des dels meus coneixements
que es fa
amb
amb
aigua calentia
amb aigua
amoníac
i l'amoníac
ho arrenca tot
aquell gust
i la
deix la bota
perfecta
perfecta
perfecta
però no començar
per començar
per començar a omplir-la
un altre cop
David
Imma
generalment
aquest ha estat
un ofici
tradicionalment
que passava
de pares a fills
m'imagino
com bona part
d'aquests oficis
en el seu cas
Joan
ho va prendre a casa
o va ser després
jo vaig ser
un nouvingut
nouvingut
al gremi
de voters
quin és el període
que va estar
al llibre
perquè ja parlaves
de l'època romana
fins quan
recull
aquesta documentació
aquesta documentació
arriba
fins
al llibre
que he pogut
recuperar
del gremi de voters
que m'han deixat
consultar
la col·lecció
Moles
que acaba
el 1896
així tot
jo he allargat
l'època
fins a la guerra civil
d'acord
i per impossibilitat
de poder accedir
a altres llibres
no he pogut ampliar-ho
fins als nostres dies
sinó
hi ha una petita
ressenya
però sí
que ja m'ha passat
aquests dies
que la gent
ja ha vist el programa
i ha vist
que hi havia aquest llibre
que s'han apropat
a mi
i m'han dit
escolta que el meu pare
era voter
escolta que no sé què
dic
tots no poden sortir
per una senzilla raó
perquè no he pogut
assolir
la consulta
de tota la documentació
dic
però
ho hem tallat
el 1936
perquè realment
hi ha un tall
d'acord
el gremi
com a tal
ja feia anys
que no
que no funcionava
d'acord
i ja queda una cosa
que recollim
amb el testimoni
del Joan
tu haguessis pensat
que tindria
tant d'interès
en aquest llibre
jo no sé si és justament
per aquest interès
que hi ha avui dia
pel món del vi
però ha despertat
moltíssim interès
doncs jo estic molt sorpresa
sincerament
perquè moltes vegades
quan els investigadors
ens ensayem a fer coses
penses
a qui arribarà això
i és important
perquè ho fas
per arribar a la gent
i perquè
el que tu pots estudiar
arriba a la resta
i realment
estic sorpresa
molt sorpresa
que hagi despertat
diferents vessants
el del vi
i després
per l'altra banda
també dels propis
companys
de Seguessi Popular
que han donat
una resposta
important
com el propi
Ball de Diables
de quina manera
es pot aconseguir
aquest llibre
perquè és una cosa
que mai diem
i a vegades
els oients
ens truquen
escolta
això és de les llibreries
és de les entitats
es fa una edició limitada
per determinats institucions
aquest llibre
surt a la venda
a les llibreries
i em consta
que en algun lloc
ja està fins i tot
en exposició
d'acord
i sé que
pel que m'han dit
a la presentació
d'aquesta tarda
haurà ja
uns quants llibres
que es podran
doncs
comprar
crec
i potser m'equivoco
que un preu
de 9 euros
em sembla
no sé
si és una mica més
és molt poc
menys
d'acord
però sí que
no passa els 10 euros
la presentació
com dèiem
serà avui
a tres quarts de vuit
al jardí
de la Casa Canals
anirà a càrrec
de Mercè Toldrà
que és la coordinadora
del Museu del Port de Tarragona
i Pere Navarro
professor de la URB
i primera dama
o dama primera
millor dit
del ball
de Damàs i Vells
Joan
quan va venir la Imma
jo no sé si us coneixeu
abans d'aquest treball
jo a veure
ell no em coneixia a mi
jo també li havia comprat
també li havies comprat
una bota
al meu home
d'acord
la tens bé
la tens bé
encara
molt bé
enhorabona
la cuida
el meu home
s'ha de cuidar molt
s'ha de cuidar moltíssim
i veu molt de vi
la bota
tot el que veu
el que queda
és més bo
veu molt de vi
la bota
tot el que veu
després
la bota tot torna
amb qualitat
també té raó
el Joan
jo imagino
que va rebre
molt de gust
no?
el que la Imma
s'acostés
perquè estic fent
un treball
d'investigació
sobre el món
dels voters
home està clar
ell va fer un treball
que jo
el desconeixo
totalment
perquè
això
els feia
aquests de gent
que són arqueòlegs
i tot això
jo està clar
llavors
el tema
a partir de la guerra
ja a partir de la guerra
dels anys 40
i poc
dels anys 40 i poc
que vaig entrar a l'ofici
jo llavors
d'aquella època
fins ara
ho coneixo perfectament
tot
perquè
està clar
jo l'ofici
jo també
l'ho vaig haver de deixar
perquè
van anar desapareixent
els voters
jo estava fent de voter
i també vaig haver de deixar-ho
perquè
es va baixar
molt la feina
perquè
tot el transport
que es feia amb botes
es va deixar de fer
perquè llavors
van sortir
dos campions externes
i bueno
el plàstic
i un se va menjar l'altre
i n'altre
es van rebre
i llavors
està clar
jo el taller
sempre el vaig conservar
jo passava un mes
que ni feia res
tampoc
i abans
hi anava ratos
perquè l'altra feia
quan tenia coses
però el del taller
no l'he deixat mai
i llavors
sempre he estat
el corrent
de la situació
dels voters
acabant
vaig tindre un mestre
jo vaig tindre un mestre
que va néixer
el
el 980
o sigui
al segle
anava a dir
al segle passat
no
al segle XIX
ara tindria
130 o 140 anys
perquè allà
ja tenia 65 anys
quan vaig entrar
jo tenia 14
ell
i el son fill
són els que em van ensenyar
jo
perquè jo vaig donar
la cosata
que sempre estava
al costat d'ells
la gent feia botes
i jo
ajudava amb ells
i sempre
en vez de fer botes
a vegades feiem coses
que no eren
de botes
principalment
que eren
altre tipus d'envasos
i jo vaig arribar
a aprendre a fer tot
i vaig aprendre a l'ofici
amb aquesta gent
i està clar
aquest home
em deia moltes coses
jo m'explicava moltes coses
de la seva època
quan em feia perrer
i jo ni me l'escoltava
i ara què m'explica
i això
qui havia de dir
que tindria utilitat
després per a investigacions
posteriors
que no me recordo
de molt poques coses
sí però a veure
sense la col·laboració
del Joan
no hi ha llibre
vull dir
perquè a veure
la història
la podem anar recuperant
però
encara poder tindre
aquest afon oral
que ens fa falta
dantes vegades
els historiadors
és un luxe
i a veure
Déu-n'hi-do
el que se'n recorda
hem tingut
unes quantes batalletes
ai que aquí
que allà
que no sé què
però sobretot
el capítol
de construcció de bota
i això
és
jo crec que
està dirigit
totalment
pel Joan Ibáñez
és esplèndid
doncs aquest treball
el podem llegir
i el podem conèixer
i a partir d'avui
el podem adquirir
a totes les llibreries
o algunes de les llibreries
més importants de Tarragona
a l'ofici de Boté
d'Imma Teixell
amb la col·laboració
del mestre Boté
Joan Ibáñez
els quals
els agraïm moltíssim
la seva companyia
avui
i tenim moltes ganes
de llegir aquest llibre
molt bon dia
i bones festes
gràcies
adeu-siau