Quatre minuts seran tres quarts d'onze.
Continuem amb el recorregut per les zones de la ciutat.
Continuem al matí de Tarragona Ràdio.
Saludem en aquests moments la secretària de l'Associació de Diabètics
de les Comarques de Tarragona, la Caterina Tomàs.
Caterina, bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
També saludem una altra de les responsables de l'entitat,
l'Antonio Rodríguez.
Antonio, que tal, molt bon dia.
Bon dia.
També benvingut.
Caterina, quan se celebra aquest Dia Mundial de la Diabetes, exactament?
A veure, el dia oficialment és el dia 14 de novembre.
Aquest que és proper dimarts.
Exacte, però com que hi ha un dia entre setmana,
les activitats la gent treballa i per tant no podien assistir-hi.
Tenim aquest bici.
Exacte, sí.
Sí, deixem-ho aquí.
Llavors es va decidir passar-ho a diumenge.
Llavors aquest diumenge, dia 12, és quan farem les activitats
en commemoració del Dia Mundial de la Diabetes.
Tercer any consecutiu, si no vaig errat.
Exacte.
O sigui que ja la cosa comença a agafar penta, no?
Es va iniciar fa tres anys,
es va fer un petit comentari des de la Federació d'Associacions.
Ens van enviar una carta dient que fa tres anys
en la qual farien una primera caminata popular.
Llavors nosaltres ja ens vam sumar,
fa tres anys quan es va fer la primera,
doncs ens vam sumar a la iniciativa,
perquè trobem que és una cosa que ens hem de donar a conèixer,
que la gent no sap que existim.
Ara en parlarem, recordarem la problemàtica que hi ha,
doncs veig al darrere, no deixa ser la diabetes una afectació important,
que afecta segurament molta més gent de les que ens pensem.
No és una malaltia greu, però vaja,
sí que us comporta unes incomoditats que de ben segur
que vosaltres patiu i que val la pena tenir en compte.
Antonio, per què una caminada?
Home, una caminada perquè sempre hem promocionat
que l'exercici és el que va millor per la diabetes,
o sigui, l'exercici i l'alimentació,
el control de l'alimentació i l'exercici
és el que realment fa el control del sucre,
o sigui, en les persones,
o sigui, sempre això és el principal.
I una de les coses que pitjor va pels diabètics
és el tema dels dolços,
són la vostra perdició, podríem dir-ho.
Això, els dolços, és...
La nostra problemàtica sempre
quan ens conviden a aniversaris
o el que sigui, sempre en altres,
o sigui, hem de...
O tenen un pastís especial per nosaltres,
però bé, un pastís que fins ara,
bé, després ja explicarem
el del pastís nostre de Sant Verí i Sant Pau,
però que sempre un pastís diferent,
o sigui, i ara amb gent que mira com el Joan Carles...
El saludem, si et sembla?
Sí, sí, sí.
Joan Carles Hernández, bon dia i bona hora.
Bon dia, bona hora.
Escolta'm, tenim aquí la Caterina,
l'Antonio, veig coneguts.
A tu, un bon dia, fa pocs mesos,
doncs et van explicar de primera mà
la problemàtica dels diabètics
i tu, des del teu càrrec,
des de la teva pastisseria de Sant Verí i Sant Pau,
des de la pastisseria mil·lènies,
vas dir, hi hem de posar fil a l'agulla,
hi hem de posar remei.
Sí, más o menos.
A ver, el tema de la diabetes,
nosotros en este caso, en mi casa,
lo conocemos porque tenemos partes de la familia
que padecen también este problema,
esta enfermedad, llámelo así.
Entonces, el tema surgió cuando se hizo la feria del comercio
de Sant Verí i Sant Pablo.
Antonio y Caterina son gente que se dedican a ello,
son de la asociación.
Entonces, pues, Pasteria Milenies,
lo único que quiso hacer es introducir
a este colectivo de gente, pues, hosti,
la facilidad o la posibilidad de poder degustar
cualquier otro postre, pues, con la facilidad de ellos,
acoprado a sus necesidades, en este caso.
Has elaborat uns pastissos,
doncs, vaja, amb una càrregada de sucre,
doncs, adequada pels diabètics.
Això ha comportat molta feina, Joan Carles?
Todo lo que es cambiar el sistema
o la fórmula d'un pastel
siempre lleva a un que otro que va a dedo de cabeza.
Lo que pasa que, bueno, hay casas comerciales hoy en día
que te facilitan mucho la posibilidad
de acoplar a estos postres
las necesidades de ellos,
entonces, a ver, más que nada es el sistema
de querer hacerlo, yo creo,
y de querer borcarse con la gente
que padece este problema, por así decirlo.
Hi ha una qüestió que sobre...
segurament el pas diabètic també és molt important.
Dius, vale, ara podré menjar pastissos,
però tindrà el mateix gust que els pastissos tradicionals?
Indiscutiblemente sin ninguna duda.
El postre es exactamente el mismo
y yo creo que ahí tanto Caterina como Antonio
pueden dar fe de ello.
Que creo que ya lo han probado,
han estado, yo creo que están a gusto
con lo que hemos hecho
y al fin y al cabo el gusto no deja de ser exactamente el mismo.
Bueno, pues no lo heu fet,
realmente tiene el mismo gusto,
están bonísimos,
están muy buenos los pastissos del Juan Carlos.
A ver, yo puedo decir que están
para llevar sus dits.
Ahora, si tienen el mismo gusto,
Juan Carlos, perdona que te lo diga,
pero es que nunca he comido un pastel normal.
También hay que atenderlo,
también hay que atenderlo.
Bueno, pues ahora podrás decir
que están buenos,
a menos de los que tú te puedes comer.
que yo me alegro de que tú en este caso,
concretamente,
que es el caso que conozco cerca
una parte de lo que hay en casa,
que puedas realmente degustar un postre
el día de una tarta,
el día de una convención en casa,
que puedas realmente celebrarlo
como quizás hace tiempo no puedas hacerlo.
Suposo, Caterina,
però que es força complicat.
No tots els establiments,
malauradament,
ofereixen productes
i aquí ara estem
en aquest cas concret dels pastissos,
però hi ha moltíssims productes
que els diabètics
us comporten dificultats, no?
Home, sí.
Hem de tenir en compte
que avui en dia
el fet que s'ha posat tan de moda
el que és la dieta
ens ha facilitat una mica
a l'hora d'anar a comprar
o de menjar productes aptes,
tot i que no tots
estan al 100% pensats
per una persona
que tingui dificultats,
que tingui la problemàtica del sucre,
però dintre del cap
alguns els podem menjar.
Que ha sigut a través
d'altres coses
que ens han facilitat
una mica aquestes coses, no?
Sí, possiblement no s'ha avançat
directament amb vosaltres,
però de rebot...
Exacte, de rebot
ens ha ajudat una mica.
Us n'heu pogut aprofitar.
Joan Carles, els pastissos,
qui vagi la pastisseria mil·lení
es trobaran normalment
pastissos d'aquestes característiques
o s'han d'encarregar
per avançats?
Pues nosotros tenemos...
Hemos montado dos sistemas,
digamos,
el sistema de encargo,
que sería lo adecuado
para nosotros,
porque son postres
que tienen que elaborar
prácticamente...
no tienen la misma capacidad
de aguante, por así decir,
que cualquier otra tarta, ¿no?
Entonces,
de un día para otro
se pueden hacer
y luego lo que es
la campaña, digamos,
de consumo más,
por así decirlo,
masivo,
como puede ser
la campaña próxima
que tenemos,
la de Navidad,
que entonces sí que van a estar
diariamente,
porque abrimos todo
lo que son los días festivos.
Entonces,
esos días,
cualquier persona
con diabetes,
en este caso,
puede venir y comprar
el surtido de postres
que tengamos.
Ya estamos con la campaña Navidad,
tenemos...
Vamos a sacar turrones este año,
mantecados...
Vamos a sacar un surtido
guapo, por así decirlo,
para que la gente realmente pueda estar contenta
con las elaboraciones
que estamos haciendo aquí en Mileni.
O sigui que ampliareu
el repertori,
per dir-ho d'alguna manera.
Exactamente,
en ellos estamos,
en ellos estamos.
Joan Carles Hernández,
responsable de la passí
seria Mileni,
moltes gràcies
per atendre la trucada
de Tarragona Ràdio
i felicitats per la iniciativa.
Muy bien,
a vosotros,
gracias.
Realmente es complicat,
Antonio,
Catarina,
poder trobar a Tarragona
establiments d'aquest tipus.
Aquí,
insistim,
és el cas concret
dels pastissos,
però hi ha problemes
per trobar,
per exemple,
una alimentació,
dient,
per vosaltres.
Sí,
a veure,
en altros de pastissos
doncs sempre estaven acostumbrats
a la típica nata
sense sucre,
no?
I llavors,
bueno,
quan anaves,
el que te convidaven,
doncs sempre,
doncs tothom
menjava la tarta,
no?
I en altros
sempre ens donaven,
o sigui,
la nata
sense sucre.
Llavors,
amb el que ha fet
el Joan Carles,
o sigui,
que li vull agrair,
però molt,
o sigui,
és que,
que bueno,
i sobretot,
això afectarà
als més joves,
o sigui,
als que són diabètics,
o sigui,
que són menors,
o sigui,
el fet
que quan vagin
a una festa,
o sigui,
tothom,
o sigui,
ells puguin menjar
igual que,
igual que menjen tothom,
o sigui,
el mateix pastís,
no?
Això és molt important.
I puc garantir,
o sigui,
que tenen el mateix sabor,
o sigui,
o sigui,
nosaltres ja ho hem provat
cap de setmana passat,
i bueno,
la gent,
la gent,
o sigui,
la meva família
diu que està boníssim.
No en diferencieu
un de l'altre,
que això és molt important.
Ara parlaves
dels nens petits,
suposo que ha de ser
força complicat
a un nen petit
quan pateix,
doncs,
aquesta,
aquesta afecció,
diu,
escolta'm,
no,
amb cinc anys
el nen no pot menjar
aquest pastís,
convidàvem
a una festa aniversari,
clar,
suposo que és complicat
que el nen interioritzi
i sigui prou valent
i prou concentrat,
i no,
d'això,
jo només tinc cinc anys,
però jo d'això,
tot i que en tinc
moltíssimes ganes,
no em puc menjar.
A veure,
hi ha una cosa,
quan ja,
en el meu cas,
em va venir de molt petita,
és a dir,
jo tenia dos anys
quan em va venir,
clar,
oficialment,
en aquella edat,
tampoc no,
no menges pastissos
ni menges res,
per tant,
jo el que sí que m'ha passat
és que en festes d'aniversaris,
vull dir,
tots els meus amics,
companys que em convidaven
i això,
ells ho sabien
i els pares,
inclús,
doncs els típics sàndwits
de nocilla,
doncs,
jo no els agafava,
però és que els pares mateixos
ja em deien,
t'he fet d'altres
amb embotit
o amb el que sigui,
és a dir,
ja sempre hem tingut molt
la consciència
que, clar,
jo no podia menjar allò,
sí que el pastís,
a l'hora del pastís,
doncs també em quedava
una mica enrere
perquè, clar,
estem parlant
que fa 31 anys
que sóc diabètica,
en aquella època tampoc
anar a una pastisseria
a buscar les pastetes salades
era també una mica complicat,
tenies el croissant
però vulguis anar
a un croissant
també porta alguna cosa
de sucre,
llavors, clar.
Quines altres afectacions
tenen les persones
que pateixen diabetis
en la seva vida diària?
A veure,
en la seva vida diària
és que oficialment
l'única limitació
que tenim així
més greu
és el sucre.
Realment,
tant l'Antonio
com jo
fem vida normal,
o sigui,
treballem,
estudiem,
se n'anem a prendre
una copeta
allò per les tardes
o sortim de festa.
Vull dir,
la vida la fem
normal i corrent.
Però,
limitacions,
sí, home,
el que s'ha d'intentar
és evitar sedentarismes,
evitar, doncs,
quan vas a sopar,
fer-te la tipada
aquella tan gran
que pots fer
una persona normal,
no?
Vull dir,
però jo limitacions
és que no li en veig
tampoc tantes.
Això és l'important,
remarcar que
la persona que té
diabetis
pot fer vida normal
amb seny,
podríem dir-ho,
però pot fer vida normal.
Ara,
s'han de tenir en compte
un parell de consideracions
bàsiques, no?
No t'has de passar.
I, a més a més,
jo vull remarcar
que hi ha gent
que es pensa
que els diabètics,
o sigui,
si hi ha alguna empresa,
que pot pensar
que els diabètics,
a mi,
quan va sortir la diabetes,
jo estava treballant
en una empresa,
i la gent,
d'això fa 13 anys,
i estaven una mica espantats,
pensaven que estaria
sempre de baixa,
o...
Encara hi ha,
avui en dia,
aquest...
No sé,
jo penso que cada vegada...
Aquest estereotip?
No sé,
a mi,
és que inclús
a mi me van arribar
a dir,
escolta'm,
pots agafar pes?
O sigui,
coses d'aquestes,
no?
I el que està comprovat
és que en altres,
els diabètics,
ens donen
menys de baixa
que el que es dona
la gent
que no és diabètica,
no?
Perquè com que ens cuiden més,
o sigui,
doncs,
ens posen
menys de baixa.
I això està comprovat,
eh?
Està comprovat.
Sembla mentida
que l'any 2006,
que amb la quantitat
d'informació,
de mitjans de comunicació,
amb la divulgació que es fa
des de tots costats,
encara hi hagi tants prejudicis
davant d'una afectació
que,
ho hem remarcat,
no comporta cap tipus
de complicació
per la vida diària
de les persones
que ho pateixen.
existeix,
existeix,
potser no tan remarcat
com fa uns anys enrere,
però
avui en dia
encara
hi ha algú
que té
aquella reticència
de...
inclús,
jo he arribat
a parlar amb gent
que m'han arribat
a preguntar
si era contagiós.
Si era contagiós
a la diabetes.
Si era contagiós
a la diabetes.
i em dic
si vols,
no sé,
mira,
te tocaré la pell
i ja seràs diabeti.
Clar,
i em vaig quedar
una mica quadres,
no?
Però,
sí, sí,
a mi m'han arribat
a preguntar
no fa tampoc tant de temps
de fer quatre anys
o cinc,
això.
Què dius?
Quina barbaritat,
per l'amor de Déu.
En qualsevol cas
són força
la gent
que a les comarques
s'està reunint
a les darrer de Catalunya
i vaja,
a Europa mateix
pateix la diabetes
i fins i tot
no sé si teniu la sensació
que crec que
algú qui més comence
coneix algú
que després de molts anys
sense saber-ho
resaltar
i tu ets diabètic
perquè algun dia
amb la insulina
amb el que sigui
perquè ho comenta de rebot
però realment
hi ha moltes persones
d'afecte d'esquietat.
Hi ha moltes persones
a més és molt curiós
jo soc de les primeres
que quan vaig a sopar
amb els amics
jo la insulina
antigament sí que me n'anava
al bany
perquè clar,
antigament anaves
amb la xeringa
anaves amb els vials
d'insulina
i era una mica més
parafernàlia
i era més aparatós.
Exacte,
però és que avui en dia
jo estic asseguda a la taula
me faig a control de sucre
i em punjo
allí mateix
és a dir,
sense bellugar-me a la taula
clar,
els meus amics
ja estan acostumats
però és que sempre
veus
amb algun del costat
que dius
mira
que també ho fa
i dius
és que realment
hi ha força gent
que és diabètica
l'únic que potser
per por
o per vergonya
o pel que sigui
no ho solen dir
jo a totes les feines
que he estat
sempre ha sigut
el primer que he dit
perquè
hem de pensar
que per nosaltres
és important
que ho sàpiguen
si et passa alguna cosa
sàpiguen com reaccionar
no, no, que sàpiguen
quina és la capacitat
de resposta
és a dir
si ells me veuen
que estic a punt
de caure
doncs que vagin al calaix
que saben
que tinc el sucre allà
o està al bolso
i que directament
me l'emboteixin
vull dir
ja per acabar
Cati
recordem les dades
a la caminada
que l'hem deixat
una mica despenjada
i al cap
ja la fiera
el motiu principal
d'aquesta conversa
recordem el diumenge
sortida des del Miracle
quin serà el recorregut
i què ha de fer
la gent que s'hi vulgui
inscriure
a veure
nosaltres sortirem
hem quedat
a dos quarts d'onze
per sortir a les onze
s'ha quedat abans
perquè sempre s'assigna
un full
d'assistència
que després s'envia
a Madrid
doncs perquè així
hi hagi constància
i fer un agrupament
ja més gran
llavors
s'ha quedat
a dos quarts d'onze
el que és
el principi
de la platja del Miracle
just on acaben
els bars
allà on comença
just la platja
allí
el recorregut
és fer tot
el passeig marítim
passar diguéssim
per
el que és
el fortí de la reina
per tota la part d'allà
i llavors arribar
fins a la rebessada
fins a la punta
de l'edifici
que no sé mai
de qui és
ni de qui deixa ser
i després torna
està previst
que després
de la caminata
qui vulgui assistir
això sí
ho haurien de confirmar
avui mateix
com a molt tard
perquè n'hi ha
en places limitades
fem un dinar
al Serrallo
al Cap Martí
o sigui
que dinarà bé
la gent que hi vagi
dinarà bé
això té
marisc
puido
doncs
Antonio
Cati
moltes gràcies
felicitats
per la iniciativa
esperem que sigui
tot un èxit
que aquesta caminada
sigui ben multitudinària
i que acabi de consciència
que aquests
si no ho estan encara
que especialment
pels diabètics
l'exercici és important
com també és important
l'exercici
pels que no són diabètics
que també val la pena
remarcar-ho
Cat i Antonio
felicitats
per la iniciativa
de nou
i esperem que aquest diumenge
sigui tot un èxit
fins la propera
molt bé
gràcies
adeu bon dia
adeu bon dia