Passant 10 minuts al punt just de les 10 del matí,
continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Tal com els havíem anunciat, volem parlar de l'aplicació
un any després de la llei antitabac.
Volem fer-ne balanç.
Dimarts en parlàvem amb en Josep Cervera,
president del gremi provincial d'Estanquers.
Avui ens acompanya el senyor Francesc Vives,
secretari de la Federació d'Hostaleria de Tarragona.
Senyor Vives, hola, molt bon dia.
Molt bon dia, Jordi.
Quin balanç en fan des del sector de l'hostaleria
d'aquest any de vigor de la llei antitabac?
És un balanç d'implantació, d'esforç de compliment,
perquè en molts casos s'estan fent les obres
o s'estan intentant realitzar les obres de compartimentació
i ventilació imprescindibles per complir amb la normativa.
Esperem que la normativa catalana surti
i ens acabi també de configurar el mapa d'obligacions corresponent
i així estem en un moment d'implantació d'una normativa
que en un primer moment es dibuixava difícil
i ho ha estat en molts casos.
Ha canviat conductes, ha canviat calaixos,
caixes, caixes registradores, hi ha hagut impacte en molts casos.
Hi ha gent que et preguntes com ha anat això,
doncs mira, noto que hi ha una mica menys d'ingressos.
Sobretot per aquells que han optat per no deixar fumar.
Els bars de menys de 100 metres han optat pràcticament tots,
estem parlant d'un 80-85%, han optat per permetre fumar en el seu interior
i creiem que a més és una vàlvula d'escape,
un cert matalàs, un cert coixí cap al compliment
perquè es pugui possibilitar el compliment en les empreses.
El que observem és que la gent surt amb el mono
de fumar al mig matí de les empreses
i es fot allí el cafè i el cigaret.
A més, un lloc, hem de dir que els bars d'aquestes dimensions,
és un lloc en què s'hi està relativament poc temps.
Per tant, també l'impacte sobre la salut pot ser diferent.
Però bé, en general, és l'any de la implantació
i l'any d'anar veient què fem i com ho fem
i en el Departament de Sanitat hem tingut relacions i vinculacions
per tal de assegurar criteris
i l'esforç dels empresaris pel compliment ha estat total,
és a dir, absolut.
Ha comentat diferents qüestions, si l'assembla, senyor Vives,
les anem a desenvolupar.
En parlava, per exemple, dels bars,
dels locals d'oci de menys de 100 metres quadrats.
Aquests tenien dues alternatives.
Com que la llei no els permet crear una zona només per a fumadors,
havien de decidir si el local era per hàbit apte per a fumadors
o espais sense fum.
Comentava que, igual que la resta de Catalunya
que la resta de l'estat espanyol,
la tònica general és que la majoria d'aquests locals
han permès que els fumadors hi entrin.
Comentava vostè ara que potser alguns locals
que no deixen fumar han notat una mica en les seves caixes
el seu nivell d'ingressos alguna davallada.
Han notat, vostè, que aquests locals
que no han permès l'entrada dels fumadors
han disminuït una mica els ingressos?
No, no en tots els casos.
Hem de dir que ja hem contrastat gent
que no hem notat, tot i que hem deixat,
o sigui, optat per impedir fumar,
per prohibir fumar, no hem notat.
I algun que em diu, no, doncs mira, a mi m'ha anat bé,
a mi m'ha anat bé perquè tinc una oferta determinada,
sobretot, i em va bé.
O sigui que no hi ha una regla absoluta
ni establerta per res.
Cadascú ha pogut optar
i ho ha fet en relació amb el seu tipus de clientela.
Sí que és veritat que com que la gent
que prohibia fumar
ho ha pogut rectificar en funció
de si veia que hi havia impacte amb la seva clientela,
doncs ha acabat fent el que més interessava.
Hi ha hagut molts locals que han rectificat els primers mesos?
En les dues direccions, en les dues direccions.
No oblidem que hi ha gent que també opta,
veu que té una oferta que no li...
que els seus treballadors podran tenir un espai més saludable,
que ells mateixos estaran en un espai més...
I, per tant, acaben optant per prohibir fumar.
Jo crec que ha estat un any, una mica d'evolució,
d'implantació,
i continuem defensant la...
en línies generals que en els bars s'hi pugui...
en aquests petits s'hi pugui fumar
perquè operen com a espai de, diguéssim...
Aquest matalàs.
Aquest matalàs, que dèiem,
dels viciats del tabac,
en el sentit que surten.
També és un espectacle ara veure
com a les portes dels despatxos i oficines
hi ha gent que està fumant-se la cigareta a mig dematí.
I molts d'ells van a un bar,
fan un cafetet i tornen cap al despatx,
i això està passant.
Segurament és una de les imatges d'aquest any
de la quantitat de gorilles que hi ha a les portes
dels edificis d'oficines.
Parlem ara dels locals més petits,
aquests locals de menys de 100 metres quadrats.
Els locals de 100 metres quadrats
estaven obligats per la normativa
a crear una àrea restringida per als fumadors.
Ha suposat una despesa important,
una inversió econòmica important
per aquests locals, per aquests empresaris,
construir aquestes zones?
Sí, sí, efectivament.
Això està siguent tot un procés d'inversió,
en molts casos, milionària.
Pensem que estem parlant de restaurants,
a vegades d'aquests dels polígonos,
que tenen unes extensions importants,
els restaurants de certes dimensions,
que realment implica compartimentar,
i en molts casos no de forma fàcil,
perquè quan va sortir la llei el restaurant ja està fet
i la llei demana que el compartiment
o la zona de fumadors
no sigui en un lloc on hagués d'anar,
que sigui de pas, en cap cas de pas.
Per tant, a vegades físicament
resulta molt difícil trobar aquest espai
o queda molt enrarit
o queda molt forçat
dintre de l'àmbit d'aquest propi restaurant.
Llavors comporta inversions, en molts casos,
milionàries i esforços en el seu compriment.
Hem de dir que els restaurants també,
a nivell d'opció,
tot i aquells que no arriben als 100 metres,
ha estat molt més alt cap als no fumadors
i crec que també té una lògica,
en el sentit que el menjar amb l'ambient de fum
canvia molt del cafè de Misdiel,
aquella estada ràpida i sortida d'un bar.
En canvi, en un restaurant trobant ambient net de fum
resulta en molts casos molt agradable
i així ho han entès molts dels empresaris nostres.
Tenen vostès constància
que algun d'aquests locals,
d'algun d'aquests bars, restaurants,
hagin estat sancionats per l'administració
per no haver realitzat les obres
o per no adequar-se al 100% a la normativa?
Sí, tenim propostes de sanció ja establertes
i, curiosament, en casos a vegades
que són difícils de complir,
jo crec que l'administració
ha actuat amb bon criteri en línies generals,
vagi per davant,
en el sentit que ha tingut una...
la inspecció ha fet una labor informativa important.
El que passa és que a vegades
hi ha sancions cap a aquelles persones
que dius, ostres,
tot just que és difícil el seu compliment,
em refereixo amb el cas de l'hoteleria.
L'hoteleria i els restaurants
que tenen zona compartimentada,
el restaurant que ha prohibit fumar,
o sigui, l'empresari queda erigit
com una espècie de policia
que ha de fer complir aquella normativa
que ell mateix ha optat per posar
i que és el primer interessat en que es compleixi.
I, en tots els casos,
els clients fan l'abundat necessària.
demanar-li al empresari
que prohibeixi
i si no aconsegueix la prohibició
que ell establera
o que s'establera en funció d'una llei
i de la seva opció,
acabi sent el responsable d'una sanció,
doncs és un tema que sempre hem denunciat
i sempre ens ha preocupat.
I, curiosament,
són els casos en els que nosaltres
ens hem trobat amb alguna sanció.
o sigui, la derivació de la responsabilitat
d'una persona que estava fumant
cap a l'empresari.
I aquesta és la qüestió
que més ens preocupa
del contingut de la llei.
Perquè la gent ho entengui,
si es troba una borilla de cigarreta
en una habitació d'un hotel
on no està permès fumar,
el càstig no és pel client de l'hotel,
sinó...
Tampoc tinc constància que la inspecció
hagi arribat a mirar les borilles dels hotels,
però sí en un lloc on estava
en principi prohibit.
Si això ha passat,
com ha passat en algun cas,
doncs, home,
és el propi empresari el que demana
i prega que no es fumi en el seu hotel
o en aquells espais del seu hotel.
Si hi ha un client que acaba fumant,
malgrat haver-lo avisat,
malgrat haver-lo advertit,
la llei diu,
ens demanen que truquem als Mossos d'Esquadra,
que no sempre tenen la possibilitat
d'assistir directament,
també és una mesura profilàctica,
la trucada aquesta,
és una mesura,
podríem dir,
protectora de...
Tampoc és fàcil que un hosteler
truqui a un Mossos d'Esquadra
que vegi un senyor fumant,
l'adverteixi prou,
no?
Intentem que les coses siguin lògiques
i les lògiques que no truques
a la policia perquè un senyor fuma,
si no l'adverteixes,
escolti, no fumi,
però si això acaba passant,
el que preguem és que no recaigui
les sancions sobre l'empresari.
Al llarg d'aquesta conversa,
vostè ha comentat
que s'han mantingut diferents contactes
amb el Departament de Sanitat
de la Generalitat de Catalunya,
de fet,
la Generalitat,
com la resta de comunitats autònomes
de l'estat espanyol,
poden,
algunes ho han fet ja,
d'altres encara no poden fer
un desplegament més concret
d'aquesta llei antitabac.
Què n'esperen?
Com valoren l'actuació
fins ara de la Generalitat
i com esperen que sigui
la seva actuació
en els propers mesos?
Nosaltres el que demanem
és que la llei es mantingui
en els actuals termes
i que la implantació
d'aquelles mesures físiques
que no s'hagin pogut realitzar
perquè realment
no s'han pogut realitzar
aquests mesos
els professionals
del sector
que davant pares
de divisions
lògicament
han tingut una feina extraordinària
doncs, bueno,
demanem diàleg
sempre l'hem tingut
però han continuat
tenint aquest diàleg
fluid que existeix
demanem que
doncs
que la lògica
s'implanti
en molts casos
la normativa
quan es fa
no es pensa
en molta casuística
que després la fa
molt difícil
de molt difícil
el compliment
o la fa
es tracta
que
apliquem una mica
la lògica
la normativa
és la que és
i l'hem de respectar
però també
les sancions
poden
tenir una direcció
exemplificativa
una direcció
podríem dir
que
que implanti
la llei
sense un especial
torment
econòmic
pels empresaris
hem parlat
d'una de les mesures
que contemplaven
la llei
des que van entrar
en vigor
just ara fa un any
ara ja
però encara queden
algunes mesures
que entraran en vigor
doncs precisament
a partir del 2007
una de les més conegudes
de les quals
ja s'ha fet
ressò mediàtic
en parlàvem
sense anar més lluny
el passat dimarts
és el fet
que s'ha
d'implementar
un dispositiu
a les màquines
de tabac
perquè els responsables
dels establiments
puguin permetre
només la venda
de tabac
en aquestes màquines
a les persones
majors de 18 anys
això comporta
la instal·lació
d'un dispositiu
tècnic
vaja
si abans parlàvem
que els fabricants
amb amparas
anaven de bòlit
doncs aquests instal·ladors
també van de bòlit
aquests dies
què en pensen
des del sector
de l'hostaleria
d'aquesta nova mesura
doncs mira
aquesta mesura
està feta
perquè
el que compra tabac
tinguin
en tot cas
més de 18 anys
i puguis
desactivar-la
en el cas
que sospitis
que no té
els 18 anys
cosa que una altra vegada
ens col·loca
en una situació
de policia
perquè
hi ha molt jovent
que
ostres
per el seu
tamany
per la seva
manera
pot entrar
i tenir
16-17 anys
pensant
en noies
que per exemple
en 16-17 anys
les veus
com a noies
grans
la noia
de 20
li faries
22-23
clar
entrar
a demanar
carnets
i
aquesta qüestió
ens torna
a col·locar
amb una postura
una posició policial
difícil
d'entendre
però bé
és la llei
i l'acatarem
i s'estan fent
ja els passos
pel seu compliment
per tant
endavant
i
però bé
també és lògic
és a dir
nosaltres
el que no
en cap cas
voldria
que s'entengués
és que
l'esperit
de la llei
en el seu conjunt
és a dir
que
ahir
els mitjans
de comunicació
escrita
parlàvem
que hi havia
alguns
parlàvem
d'un 2%
de davallada
de fumadors
i alguns
parlàvem
d'un 8%
d'interpretacions
diferents
de les dades
que va presentar
la ministra
de salut
i l'enaccelerà
exactament
i d'altra banda
hi havia
les dades
del CIS
del propi
centre d'investigació
que
qualsevol cas
que s'hagi pogut
rebaixar
el consum
global
del tabac
és un èxit
perquè sempre
havien presentat
xifres a l'alça
aquest consum
per tant
aplaudir-me a llei
des del punt de vista
de la
millora
de la salut
global
de la població
en aquest sentit
sí que
ho suscribim
qualsevol esforç
que es pugui fer
en aquesta direcció
el que sempre
acabem dient
que això
no té que comportar
necessàriament
que l'hostaler
sigui el policia
d'aquesta llei
és a dir
que tingui
que demanar
carnets
que tingui
que fer
una vigilància
dins dels seus
estaliments
en molts casos
que pensem
en el bar petit
que això
és relativament fàcil
però en un hotel
fer complir la llei
no sempre és fàcil
no sempre és fàcil
o quan s'acaba
una celebració
d'una boda
en el que estan
dintre d'un àmbit
en el que es belluga
tota la família
és que
és molt difícil
per l'hostaler
en aquell moment
d'alegria
conjunta
si la gent encen cigarros
comença a demanar
que paguin
hi ha situacions
que es compliquen
moltíssim
tot i que
em consta
que ho estan intentant fer
ho estan intentant complir
per tant hem d'intentar
també
ser dúctils
en l'aplicació
és a dir
la llei anti-tabac
ha avançat
sobretot
en un criteri
que jo crec que
crec que ho tenia que fer
un altre tipus d'accions
com el civisme
com l'educació
però sobretot
el que ha fet
és
fer entendre
que els drets
dels no fumadors
prevaleixen
sobre els drets
dels fumadors
això és importantíssim
i ara
la gent que fuma
o s'aixeca
o demana permís
o veu si és oportun
aquell moment fumar
tot això
és un avenç
doncs home
tampoc cal anar
agarrotades
perquè l'evolució social
ha sigut molt ràpida
en aquest sentit
i per tant cal aplaudir
qualsevol acció
de conscienciació
en aquesta direcció
però no
a veure
d'aquí a que
es vagi agarrotades
per una colilla
que hi ha
en una habitació
o en una
en una
doncs
posem les coses
al seu lloc
no?
Senyor Francesc Vivert
secretari de la Federació d'Hostaleria
moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Ràdio
celebrem la normalitat
d'aquest balanç
que en fan
per part dels seus sectors
esperem que
aquests propers
més del 2007
tampoc no sorgeixin
més complicacions
i si li sembla
en tornem a parlar
més endavant
moltes gràcies
a veure bon dia
a veure bon dia