Sintonia de concurs, sintonia de la ruta per les ciutats a patrimoni de la humanitat,
les ciutats espanyoles a patrimoni de la humanitat.
Aquest concurs que ens ha acompanyat durant totes aquestes setmanes d'estiu
i que ens deixarà aquesta setmana, aquest divendres,
perquè, vaja, com poden veure, si tenen una finestra a prop, l'estiu està més fora que dins.
Estem aquesta setmana a Eivissa.
Divendres farem un sorteig d'una estada de cap de setmana més un viatge cap a aquesta ciutat balear.
Nosaltres donem tres números.
Cada dia, per aconseguir-los, han de trucar al 977-24-4767
i contestar correctament a alguna de les tres preguntes que els formulem cada dia.
Avui parlem de gastronomia.
Ja ho saben, vostès, que un cop a la setmana ens agrada parlar de cuina,
de com i què es menja a les nostres ciutats protagonistes.
Per tant, sense més preàmbuls,
977-24-4767, el telèfon que han de marcar per respondre preguntes com aquesta.
Un dels plats més exquisits de la gastronomia d'Eivissa és el guisat de peix,
una mena de varietat local de la caldereta,
que se serveix acompanyat d'una amanida i d'un pa dur.
Parlem, però, de la primera matèria,
de la matèria prima d'aquest plat, el peix.
Nosaltres ara els direm quatre varietats de peix
amb les quals es podria fer aquest guisat.
Una d'aquestes varietats, però, no la posaria mai a la cassola.
És un parany, desentonaria i moltíssim.
Per tant, quatre opcions,
i una d'aquestes opcions és falsa.
Gamba,
llagosta,
sardina o rap,
que no posaríem mai
en un guisat de peix d'Eivissa,
amb una caldereta.
977-24-4767.
Sembla que ja teníem
algun ollent o ollent previsora,
però previsora, molt bon dia.
Bon dia.
Seu nom, sisplau.
Neus.
Neus Salà.
Què tal com s'ha de neus?
Mira, per aquí.
Ofegada.
Ofegada.
Quasi, quasi.
Déu-n'hi-do.
Ara sembla que ha parat de ploure,
com a mínim això des de l'Avinguda de Roma.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, sí.
Escolti'm, Neus.
Sí.
Estem cuinant aquest guisat de peix.
Sí.
Tenim quatre ingredients,
i un d'ells l'hem de treure.
Sí.
Què traiem?
Traiem les gambes,
traiem la llagosta,
traiem la sardina
o traiem el rap?
Home, jo,
jo,
el que hi trauria jo,
no sé si es treu,
però jo hi trauria la sardina.
Perquè desentona, potser.
Bastant.
amb el peix blau,
amb un plat amb peix de roca.
Efectivament, Neus,
és la sardina.
És la sardina,
efectivament,
no hi té cabuda
en un plat d'aquestes característiques.
Efectivament.
Neus...
La sardina és molt bona,
però aquí no.
Cada cosa al seu lloc,
efectivament.
Neus, número quatre
pel sorteig de divendres.
Molt bé, gràcies.
Molt bé, gràcies.
Gràcies, Neus.
La sardina, efectivament,
desentonaria amb aquest plat.
Tenim el plat principal,
tenim aquest guisat de peix.
volen anar ja directament al dolç?
Volen anar als postres?
Vinga, va, anem als postres.
Parlem de postres.
Un dels plats típics d'Eivissa
és una mena de pastís rodó
elaborat amb ous i formatge fresc.
Com es diu aquest plat?
S'erecta d'un dels plats típics
de la gastronomia d'Eivissa.
Tres opcions.
Aquest plat és el flaó,
és el flam o és un pastís de mafaluga?
Falflaó, flam o pastís de mafaluga.
Quin és el nom d'aquest plat típic d'Eivissa
que és un pastís rodó elaborat amb ous i formatge fresc?
977-24-47-67.
Nova trucada, hola, molt bon dia.
Bon dia.
El seu nom, sisplau.
Susana.
Susana, què més?
Ondé.
Com anem?
Com anem, Susana?
Sí.
Bé, bé, bé.
Amb paraigües a la bossa?
Sí, treballant, treballant.
Treballant.
Escolti'm, Susana, abans hem menjat un guiset de peix.
Sí.
Ara anem als postres.
Tenim damunt de la taula un pastís rodó elaborat amb ous i formatge fresc.
Com es diu aquest plat?
És un flaó, és un flam o és un pastís de mafaluga?
Jo diria que és un flaó.
Per què diries que és un flaó?
Ai, no ho sé, és que...
L'has menjat mai?
No, no, no, no tinc ni idea, eh.
Vibracions.
Sí, sí.
Sona a Mallorquia, Sona Balear.
Sí.
Sí, no et fem patir més, Susana, efectivament, eh?
Opció A és la correcta, és el flaó.
Susana, número 5 pel sorteig a divendres.
Molt bé.
D'acord?
Vinga, merci a tu per trucar.
Ja hem donat el número 4 pel sorteig,
hem donat també el número 5 pel sorteig.
Ens queda el número 6.
Qui el vulgui, que truqui al 977-24-4767 i respongui a aquesta pregunta.
Continuem parlant de postres?
Vinga, va, continuem parlant de postres.
Un altre dels postres típics a Ibisenc
és un altre, del qual nosaltres ja els donem directament el nom.
Es tracta de la greixonera.
És un dolç perfumat amb canela.
De què es tracta exactament?
Quina és la base d'aquest postre, d'aquesta greixonera?
Es tracta d'un gelat?
Es tracta d'un pastís?
O es tracta d'un puding?
Què és la greixonera?
Tenim ja un ollent.
El saludem tot seguit. Hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom, sisplau.
Mercè.
Mercè, què més?
Llorba.
Mercè, avui una altra vegada triu de dones, eh?
Sí.
Això més s'ho van tornar.
Un dia són tot homes, l'altre dia són tot dones.
Escolti, Mercè, tenim damunt de la taula aquesta greixonera.
És un dolç perfumat amb canela.
Aquesta és la pista que els podem donar.
I vostè ens hauria de dir si es tracta d'un gelat,
es tracta d'un pastís o es tracta d'un puding.
Per què ens acantem, Mercè?
No ho sé, no en tinc ni idea.
El primer cop que ho sento, però potser un pastís.
Pot ser un pastís.
Es queden pastís?
Sí.
Doncs no ho podem donar com a bo, Mercè.
No és un pastís, eh?
No és un pastís.
Ara a veure si el proper oient ho endevina.
No és un pastís.
Mercè, gràcies per trucar.
Demà té una altra opció, d'acord?
Molt bé, gràcies.
A reveure, bon dia.
Se'ns resisteix, eh?
Aquest número 6 no és un pastís.
Per tant, què és la greixonera?
És un gelat, és un puding.
977-24-4767.
Es recordin en joc un d'aquests tiquets que el pot portar gratis fins a Eivissa.
Nova trucada.
Hola, molt bon dia.
Bon dia.
El seu nom, sisplau.
Dolors mateix.
Dolors, què tal, com estem?
Mira, aquí, fent el dinar.
Fent el dinar.
Què fem avui, Dolors?
Avui paella.
Avui paella.
Sí.
Quina gana, també.
Avui encara no hem pogut esmorzar, o sigui que...
Valament, doncs.
Sí, sí.
Com que esteu inundats aquí a Tarragolla.
Sí, sí, això realment avui...
Ara sembla que la cosa s'ha calmat, però...
Home, aquí Canbriu es plou, però també Déu-n'hi-do, eh?
No, no, ja m'ho imagino, ja m'ho imagino.
Per la banca.
Tota la canta terreny.
Ara parat una miqueta.
Escolti'm, Dolors, què és la greixonera?
És un gelat o és un puding?
A veure, no ho sé.
Quina, què és la greixonera?
i deixi'm avançar aquí.
Ui, la perdem, eh, Dolors?
La perdem, eh?
A veure si...
Espera, espera, que vinc cap aquí.
A veure.
Ara millor, ara millor.
Ara molt millor.
A veure, potser un puding?
Per què creu que és un puding, Dolors?
Perquè hi ha canyella i...
No ho sé.
Bueno, la intuïció ja ha funcionat.
És un puding, efectivament.
És un puding.
A veure.
Molt bé, Dolors, número 6 pel sorteig.
D'acord.
A veure si ja surt divendres.
Una abraçada.
A veure, gràcies.
Vinga, a rebeure.
Ja ho riu.
Hem deixat la Dolors cuinant la seva paella
des de Cambrils.
I ja hem repartit els tres números pel sorteig.
I ja saben que avui parlem de gastronomia.
Ja saben vosaltres que cada dia volem parlar
amb un responsable,
amb algun entès de la ciutat.
I avui podem parlar amb un cuiner d'Eivissa.
Tenim a l'altra banda del fil telefònic
el senyor Felipe de la Peña,
que és un dels cuinés,
un dels principals cuinés d'Eivissa,
d'Eivissa.
Ja ho podem parlar amb el.
Senyor de la Peña, bon dia, buenos días.
Buenos días.
¿Qué tal, cómo estamos?
Pues muy bien.
Por aquí disfrutando de este maravilloso día
que nos ha salido hoy
después de la tormenta de ayer.
Pues ustedes pueden tener un maravilloso día,
pero aquí aún diluvia.
Pues lo es, lo es, lo es.
Pues mucha suerte.
Don Felipe, estamos hablando de cocina.
Sí.
¿Qué tiene de característico la cocina de Ibiza
que la diferencie, por ejemplo,
de la cocina del resto de las Islas Baleares?
Pues que es una cocina que es corta,
que no es muy amplia,
pero que es muy pura, muy real,
muy bondadosa,
con unos productos excelentes,
tanto de la Tierra como del mar
y que con ellos pues damos satisfacción
a las gentes que nos visitan
y a las estables que tenemos cada día.
¿Cuáles son estos productos típicos
de la Tierra o del mar?
Pues de la Tierra tenemos unas hortalizas maravillosas
como casi todo el Mediterráneo,
pero con unas señas de identidad maravillosas
porque, por ejemplo,
tenemos un tomate que sabe a tomate,
que huele a tomate.
Esto es muy difícil en los tiempos que corren.
Exactamente, eso es.
Tenemos unas frutas como, por ejemplo,
la sandía, el melocotón,
alguna uva,
fresas que también se cultivan
y que son de una calidad impresionante.
y con esto, pues bien tratado,
pues se consiguen unos buenos platos.
Hablemos, si le parece, de platos.
Usted ahora hablaba, decía que la cocina de Ibiza
era más bien corta,
pero bueno, supongo que un buen menú
para nuestros oyentes sí que lo podríamos elaborar.
Pues claro que sí.
¿Por dónde empezaríamos?
Mire, tenemos en el tema del mar,
tenemos un pescado de roca maravilloso,
un mero sensacional,
y la reina del mar, que es la langosta,
que se elabora una caldereta que es...
Un guisat, un guisat.
Que es deliciosa, exactamente.
Después se hacen unos bullis,
se hacen unos guisados,
se hacen payas de pescado.
Todo esto es, ya lo digo,
con unos productos fenomenales
y que bien tratados,
pues se consiguen unos platos,
pero que muy, muy de alta calidad.
¿Qué es el bullit exactamente?
Pues el bullit es un...
Utilizando un maridaje con la patata...
de la tierra, o sea, de la patata ibizenca,
se consigue aunar varios pescados de roca
con la patata,
el cocerlos,
y después utilizamos el caldo
y nos hacemos un arroz finito,
de aquellos que por otros lugares se llaman abanda,
y nos da lo mojamos con un alioli
hecho por la abuela,
y resulta un plato maravilloso.
Pues sí, tiene toda la pinta de serlo.
Tenemos ya platos principales encima de la mesa.
Y luego tenemos un plato
que es por excedencia
el rey del interior,
que es el sofrito ibizenco,
que es donde se mezcla
todo lo que tenemos por el corral
y por la huerta,
que es el cordero,
que es el pollo,
que son las patatas,
que es el mutifarrón y la sobrasala,
que es el sustento de todo el año
de nuestro bien querido,
amado cerdo.
También intervienen las almendras,
algo de comino,
azafrán,
los ajitos,
la manteca del cerdo,
y para darle toque ese del uso y abuso
de la cocina nacional,
el regional,
las hojas de laurel,
unas hojitas de laurel.
Y esto es un plato
que no se puede,
pues muy laborioso,
es largo,
pero...
Que después tiene su recompensa.
Claro, claro,
el día de las fiestas,
el día de reunión de las familias y tal,
pues la verdad es que tienes
un maridaje fenomenal
y queda un plato sensacional.
Allí donde quiera que vayas con él
tiene una aceptación siempre muy importante.
Ya para terminar este menú,
antes habíamos hablado
de un par de postres muy típicos
como son el flaoy y la gresionera,
quizás son uno de los productos
más típicos de la tierra.
Sí.
Bueno, pues la gresionera es siempre,
pues ya se usan estas tierras,
pues ancestralmente,
pues con algunas que otras penurias,
pues donde lo que sobraba,
lo que sobraba del día anterior
se guardaba, se secaba
y se hacía la gresionera,
que es un pudi,
pero cocido en seco.
Entonces se coge una gresionera,
la cazuela,
se embadurna con manteca de cerdo.
Ahora, últimamente,
pues se usa mucho el caramelo
para darle un poco de vistosidad,
pero los orígenes es la manteca de cerdo.
se pone la ensaimada y aparte,
pues cocemos un litro de leche,
la adulcoramos con 400 gramos de azúcar,
raspadura de limón,
palo de canela,
y una vez que está adulcorada,
pues la juntamos con seis huevos,
lo mezclamos bien,
lo juntamos todo y lo conocemos al horno,
pero a diferencia del pudin,
lo hacemos en seco.
Entonces eso le da una personalidad muy característica
porque queda la parte crujiente arriba
y luego la invertimos
y se decora un poco
y es un postre que tiene mucha aceptación.
Para acompañar a todos estos platos,
¿tenemos un buen vino por la zona?
¿Tenemos buenos licores?
Los tenemos, tenemos.
Tenemos para acompañar a esto,
una vez consumido,
le ponemos una copita de hierbas marimoyans,
bien fresquita, con hielo,
y hacemos un final de comida maravillosa.
En cuanto a los vinos,
pues afortunadamente,
en los últimos ocho o diez años,
hay unos empresarios del vino
que se han tirado a tumba abierta
y están consiguiendo unos vinos
de una calidad impresionante.
Leasec Moimor, Sacanrid,
Leasec Sacova,
en Formentera también nos están osequeando
con buenos caldos
y bueno, vamos mejorando mucho.
Por cierto, Ibiza es una isla
donde hay visitantes,
hay turistas de todo tipo.
Hay muchas veces el estereotipo
del visitante que viene aquí
en busca de diversión,
de sol y playa.
¿Este turista también se interesa
por la cocina local?
Pues desgraciadamente,
de sol, playa y noche,
pues más bien no.
Pero afortunadamente,
tenemos muchos visitantes
que están muy interesados
en la gastronomía,
en el sol, la playa,
que acabe y sobre todo
también en el interior de la isla
que tiene unos pueblos maravillosos.
Siempre la orografía va cambiando continuamente,
entonces es una satisfacción
darse un paseo,
bien en bicicleta o en coche,
tal, por todo el centro de la isla.
Pues don Felipe de la Peña,
muchas gracias por atender esta mañana
la llamada de Tarragona Radio.
Esperamos que pueda usted disfrutar
de ese magnífico día
que tiene usted en Ibiza
y nosotros continuaremos
con el paraguas
dentro de nuestra bolsa.
Estamos en ello,
pero también el agua,
que es un bien escaso,
es necesaria, ¿eh?
Sí, sí, claro, claro.
Pues muchas gracias a ustedes.
Don Felipe,
hasta la próxima.
Hasta luego, buenos días.
Hem parlat de la cuina d'Ibiza,
d'aquests plats, aquest peix,
vaja, aquestes hores,
encara que siguin les 11 del matí,
segur que vindria i més on
s'apuntaria a menjar
algun d'aquests guisats de peix.
Com dèiem,
arriben a les 11,
queden escassament 45 segons,
un moment per repassar
l'actualitat internacional i nacional,
per repassar com es troba
la situació meteorològica,
quina és la predicció,
torna a ploure amb intensitat
en aquests moments
al centre de la ciutat de Tarragona
i tot seguit continuem
amb més històries,
amb continguts
des del matí de Tarragona Ràdio.