Senyora Passor, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que tot hauríem de preguntar per què la Universitat de Rovira i Vergili
encarrega un estudi d'aquestes característiques.
La Universitat l'encarrega per iniciativa d'un grup de professors
que ho proposa el rectorat, i el rectorat, jo crec que en una decisió valenta
i amb voluntat de servei cap a la Universitat,
doncs diu que sí i promou aquest estudi per mirar com està dins.
És com una mena d'autoavaluació, és com mirar-se el seu propi funcionament
i jo crec que recull també una mica la sintonia del moment
en què es torna a parlar de les polítiques d'igualtat
perquè s'ha vist que el que s'ha fet fins ara no ha donat el suficient resultat
i llavors cal continuar mirant-ho.
Parlar d'una decisió valenta, la de fer aquest estudi,
potser a primer cop d'ull no ho semblaria, algú pot pensar que és un estudi més,
però si no vaig errat no són gaires les universitats a l'estat espanyol
que han impulsat una radiografia d'aquest tipus.
Efectivament, sí. La URB és valenta per això mateix.
Primer perquè és de les poques que ho han fet,
molt poques universitats s'han mirat en aquest sentit.
Es fan autoavaluacions en altres direccions,
però no en concret per veure les desigualtats que puguin haver entre homes i dones.
Llavors hem sigut, de fet, la segona universitat de tot l'estat
que ho vam impulsar. A hores d'ara hi ha alguna més,
però quan ho vam iniciar vam ser la segona de tot Espanya.
S'han fet durant un seguit de setmanes, durant un seguit de mesos,
s'han consultat dades, s'han fet entrevistes,
i d'una de fruit d'aquest treball s'han d'esprenir en diferents conclusions.
Una és aquesta que comentàvem al inici d'aquesta entrevista,
és que les dones tenen dificultats per arribar a les posicions de més arrenc.
Fins a quin punt aquesta frase, que d'aquesta manera sona molt contundent,
és veritat. Què hi diuen les dades al respecte?
Sí, les dades diuen que en les categories superiors de la universitat,
que són les categories de catedràtics i catedràtiques,
tenim molt poquetes dones.
Tenim menys de les que tocaria en proporció.
Si realment no existís cap tipus de viatge desigualatori entre homes i dones,
tindríem més dones de les que tenim i tindríem menys homes.
Els homes estan sobre representats en algunes categories,
en les categories més elevades.
Per tant, o sigui, hi ha un gran nombre de professorses que podrien optar-hi,
en quips poques són catedràtiques i en canvi hi ha menys homes,
però hi ha també un nombre més gran de catedràtics, no?
Sí, tenim quatre vegades més catedràtics homes que dones.
Quatre vegades són moltes.
Algú podria pensar que potser hi ha el valor professional de tots aquests professors,
però clar, que hi hagi una diferència tan gran potser et fa desconfiar, no?
A veure, sabem que la universitat funciona d'una manera meritocràtica
i a més volem que sigui així.
Per tant, el reconeixement dels mèrits és el pas previ i imprescindible.
però sabem també que aquests funcionaments que volem
i que tothom treballa perquè siguin reals i efectius,
el reconeixement dels mèrits,
de vegades, i sense mala voluntat, no acaben de funcionar.
I el que l'estudi posa de manifest és que
perdem en el camí del treball universitari,
dels professionals universitaris,
perdem pel camí a dones que tenen mèrits
i coneixements i qualificacions suficients per arribar al final.
Les perdem pel camí i el que necessitem saber
és exactament quins són els mecanismes que fan
que aquestes dones no estiguin allà on realment podrien estar.
Perquè al final que a tothom li interessa,
i sobretot a la universitat,
com a responsable dels seus propis recursos humans,
és que qui té més mèrits estiguin als llocs més elevats.
Creus que potser, segurament, no hi ha mala intenció,
però que hi ha aquest seguit de mecanismes
que possiblement s'haurien de revisar?
Sí. El que és important
és primer voler saber com estem.
Per això deia que és una decisió valenta la de fer-ho,
perquè per altres estudis sabíem
que els resultats potser no serien tan bons com ens imaginem,
perquè tenim la idea que la universitat funciona perfectament
i el que descobrim és que de vegades
ens escapen mecanismes que, sense voler-ho,
acaben generant situacions de desigualtat.
i, per tant, el que és important és voler saber com estem
i, a continuació, decidir què podem fer.
En aquest sentit, és que la universitat
pren una altra decisió,
que és constituir una comissió del claustre universitari
per tirar endavant un pla d'igualtat.
És a dir, per tant, aquest estudi és un estudi
que a nosaltres ens satisfà molt
perquè no s'ha quedat només com a estudi,
com a informe en un calaix,
sinó que ha servit perquè el rectorat
tiri endavant accions per donar resposta
al que l'estudi posa com a resultat.
Un estudi que és un punt de partida,
efectivament, doncs,
s'elaborarà un pla per acabar
o intentar acabar amb aquestes situacions de discriminació,
tal com avançava des de la Universitat Rovira i Virgil
la setmana passada.
Però és que, a més a més,
s'han donat un cop d'ull de l'estudi
i havíem començat per l'exemple aquest dels catedràtics,
però és que en cada punt dels punts d'avaluació
doncs es produeix aquesta situació, no?
Doncs, amb les estades a l'estranger,
amb investigadors principals en els projectes,
amb el nombre de publicacions que fa cada professor,
no és només aquest exemple concret dels catedràtics
que possiblement és el més cridaner, el més mediàtic,
però és que en cadascun dels punts d'avaluació
s'ha mantingut aquesta tendència.
Sí, hi ha desigualtat en moltes dimensions
del funcionament intern,
una altra molt destacable
i que de vegades es veu menys
és que després d'un temps en la universitat
és desitjable que la gent que tingui mèrits promocioni.
El que l'estudi ha posat de manifest
és que la promoció en el cas dels homes
és molt forta i en un temps més curt,
pràcticament el 40% dels que van entrar
a una determinada categoria laboral
al cap dels anys ha pogut promocionar
a una categoria superior, en el cas dels homes.
En el cas de les dones, en algunes categories
només ha promocionat el 5% de les dones.
Un percentatge completament ínfim gairebé.
És un percentatge que, clar, que en comparació
dius que passa, és que tan poquetes dones
tenen mèrits, això no és creïble,
perquè realment hi ha més dones amb capacitats
i amb mèrits per haver experimentat aquesta promoció
i no s'ha donat.
Els responsables de l'estudi també heu preguntat
sobre les dificultats que creuen que tenen els professors
a l'hora de promocionar.
Els homes, majoritàniament, comenteu,
que parlen d'aquesta carrera meritocràtica,
de la seva feina més o menys ben feta,
i en canvi les dones enumeren tot un seguit de problemes
que podríem dir estan al rerefons.
La maternitat, l'atenció i els cures de fills,
la realització de les tasques domèstiques...
Per tant, que el problema, entre cometes,
podríem dir, està en el fons.
No és només aspectes que grinyolen
en el sí del funcionament de la Universitat d'Urbira i Virgili,
sinó que el problema segurament encara l'hem de buscar
molt més enllà, no?
Sí. El que passa és que aquest és un tema
que nosaltres posem de manifest en l'estudi,
que és un tema compartit amb tota la població.
És a dir, les desigualtats home-dones,
en l'últim extrem, estan condicionades
pel pes de la família,
que continua recaient en una proporció molt elevada,
exclusivament sobre les dones o en gran part sobre les dones.
I això també es dona a dins de la universitat.
Però el que nosaltres destacàvem
és la no percepció dels homes
que tenir una família els condiciona.
La qual cosa, com a mínim, és curiós.
que si tu tens una família,
després, a l'hora de manifestar com això et condiciona,
diguis que no et condiciona si ets un home,
mentre que les dones estan dient que això les condiciona.
Una mica com si es podria llegir entre línies
com si l'home pensés, no, no,
si la gestió de la vida diària de la família,
per dir-ho amb aquests termes més o menys freds,
no anés amb mi, no?
Ja hi ha una altra persona, en aquest cas la dona,
que és qui s'encarrega, doncs,
de la gestió de les tasques domèstiques,
de portar els fills, tot plegat, no?
Sí, efectivament.
La qual cosa no vol dir que tots els homes de la universitat
tinguin en la seva vida diària
una actitud de poca implicació amb la família, ni molt menys.
El que estem dient és
que els homes experimenten poques dificultats a la promoció
lligades a la família,
mentre que les dones experimenten més dificultats.
això ens ha de fer pensar que, d'una banda,
necessitem mesures de conciliació com a universitat,
i això jo crec que és extrapolable a totes les organitzacions,
però també necessitem repensar com és la distribució
de les càrregues de la vida diària,
perquè tots ens hi hem de posar en aquest tema.
Segurament.
La responsabilitat de tots.
La reflexió d'anar més enllà de la institució, de la universitat.
Una de les virtuts de l'informe,
algú pot pensar que només es centra en els professors,
és un col·lectiu molt concret,
amb els seus problemes, els seus efectes i les seves rutines,
però a la universitat hi treballa molta més gent,
no només els professors,
també hi ha el PAS,
el personal d'administració i serveis,
i hi ha una dada que també és gairebé concloent,
més del 60%, el 63% del PAS són dones,
però en canvi els homes continuen dominant els càrrecs importants
dins del personal funcionari.
Sí, efectivament.
La desigualtat en la participació en els càrrecs més elevats
també es dona en el PAS,
i els homes estan, per dir-ho així,
sobre representats en proporció a la quantitat que són en tot el PAS,
estan més concentrats en les categories superiors.
I de nou en el PAS, també es veu,
com s'ha vist també en el cas del professorat,
que hi ha dificultats a la promoció
concentrades sobretot en el grup de les dones.
Experimenten molta menys promoció
i no s'explica per manca de mèrits ni de qualificacions.
Són altres mecanismes, són altres dinàmiques.
Moltes vegades el funcionament de la promoció
no és suficientment meritocràtic
i se'ns escapen mecanismes que no controlem,
però que generen un efecte de desigualtat.
I en aquest tema d'homes i dones el que hem de mirar és el resultat.
Si el resultat és desigual,
hem de reflexionar, ens ho hem de mirar
i hem de revisar els mecanismes que funcionen.
El tema central d'aquest estudi és el que hem estat parlant,
obtenir aquesta radiografia de la situació d'homes i dones a la universitat.
Un dels objectius no és comparar-ho amb d'altres universitats,
però no sé si la IMA, arrel d'aquesta investigació,
he tingut l'oportunitat de buscar altres referents.
A la set espanyol són pocs, ja ho hem comentat,
però no sé si a nivell europeu existeix algun estudi de característiques semblants
i has pogut-ho comparar, ni que sigui a nivell orientatiu, els resultats.
La veritat és que sí que hi ha altres estudis, no molts,
però el que ha sigut molt agradable ha estat constatar
que la iniciativa que hem tingut a la URB encaixava plenament
i estava molt en sintonia amb la filosofia de la Unió Europea
de promoure la igualtat a tots els àmbits,
i en concret en l'àmbit de les ciències i de l'acadèmia, de la universitat,
doncs s'havien fet l'any 2003 i també el 2006 un estudi,
que és el Shift Viewers de la Unió Europea,
i altres estudis, en el que mostra que és un problema,
aquest de la participació de les dones en els càrrecs més elevats
de l'acadèmia i de la universitat,
és un problema que es dona a tota Europa, a tota la Unió Europea.
Nosaltres estem una mica per sota del que són les dades d'altres països,
però en concret la URB estem una mica millor que la resta de l'estat espanyol,
perquè a la resta de l'estat espanyol les dones a la universitat
només representen el 31% i aquí a la URB som una mica més, el 41%.
Una diferència encara prou significativa.
Sí, el que passa és que és una diferència en els nivells inferiors.
Les dones han entrat i han entrat més que en altres llocs,
però s'han quedat en les categories inferiors.
Hem de fer un esforç per facilitar que qui tingui realment els mèrits,
independentment de si és la meva dona, arribi allà on s'ho mereix.
En qualsevol cas, ja hem comentat que la Universitat d'Urbira i Virgilis
ja ha posat fil a l'agulla,
s'ha elaborat un pla, un pla de promoció de la igualtat
que en principi ha d'estar llest el mes de maig
i per tant continuarem sent ben atents a aquesta qüestió
i quines són les polítiques de la universitat
per intentar posar remei a una situació que des de fora
com a mínim sembla poc comprensible.
Ima Bassó, responsable d'aquest estudi,
gràcies per atendre la trucada de Tarragona Ràdio
i en continuarem parlant.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
A reveure-los.
Gràcies.