Ara fa un parell de setmanes,
coincidint amb la celebració de la fira del Via Falset,
es va constituir oficialment la UBITA,
la Unió Vinícola de les Comarques Tarragonines,
una patronal que agrupa els interessos dels cellers
de les vuit denominacions d'origen que hi ha a la demarcació.
Volem parlar d'aquesta qüestió
i per això tenim a l'altra banda del fil telefònic
la seva presidenta, la senyora Gemma Puixeu.
Senyora Puixeu, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Per què s'ha decidit constituir la UBITA?
Bé, com molt bé has dit tu,
dins de la província de Tarragona,
de les 12 denominacions d'origen catalanes,
vuit incideixen en aquestes comarques.
Vam creure que era un pes teu important
com perquè tinguéssim una pròpia deu pròpia.
Vull dir, fins ara estàvem depenent de decisions
que es prenen des d'altres patronals sectorials,
que tenen de ser exposats a Vilafranca,
al Pener, o a Sant Sedorn i a Anoia.
En la presentació es va insistir,
i vostè va insistir especialment
en que la constitució d'aquesta patronal tarragonina
no té prò cap ànim de confrontació
amb aquestes dues patronals situades al Penedès.
No, al contrari, tot al contrari.
El que s'intentarà és estar en contacte, no,
i col·laborar amb els diferents patronals
que ja existeixen, no?
És una mica de fer un lobby d'UBIT català
i no anar discutint-nos amb ningú, ni molt menys.
Com ho han rebut des de l'Alpenedès?
Doncs bé, mira, el que sí que et puc dir
és que dins dels estatuts d'UBIT
vam contemplar que poguessin tindre un comitè assessor, no?
I dins d'ell comptem amb tots els presidents
dels Consells Reguladors,
inclòs el del Cava i el Penedès, no?
I hem tingut una molt bona rebuda per part d'ells.
Bona senyal, bona senyal, no?
Sí, sí, sí, molt bona senyal.
Quins són els interessos de l'UBIT
i dels cellers tarragonins?
A veure, l'UBIT té com a objectius fonamentals
fomentar l'activitat econòmica, no?,
i el desenvolupament del teixit empresarial
de l'entorn viticinícola d'aquí.
Igual que representar, defensar i promocionar
els interessos dels seus associats,
tant econòmics, socials, professionals,
com inclús culturals, no?
És una miqueta de venir una plataforma
de representació sectoral
de diferents administracions dels agents socials.
A l'Asili, en el moment de la presentació,
es van comentar un parell o tres dels objectius.
Ja sap que als mitjans de comunicació
tenim aquesta mania.
Una és parlar de xifres,
l'altra és parlar d'objectius.
I quan se li va parlar d'objectius,
vostè va comentar una de les primeres coses
que tinc ganes de fer
és parlar amb les associacions de sommeliers d'aquí,
de la demarcació i amb els principals restaurants,
perquè augmenti de mica en mica
la presència de vins de Tarragona,
de Casa Nostra,
en els restaurants de Casa Nostra i de Catalunya.
Què passa?
Tant malament estem?
Bé, sap què passa?
Que ja no és de Tarragona,
això sinó, jo crec que ve tot Catalunya,
que no en sabem vendre.
En aquest país no en sabem vendre.
Llavors, bé,
tenim els nostres vins representats
gairebé a tot el món,
i en canvi aquí a Catalunya
ens queda això pendent,
sapiguem vendre'ns-ho nosaltres mateixos.
Llavors, aquest primer pas ja l'hem fet,
ja hem parlat amb el president de l'associació de metres d'aquí de Tarragona
i hem arribat a un preacord
de posar mínim quatre vins
a les cartes dels restaurants i hotels d'aquí de Tarragona
que siguin de les comarques,
de les denominacions d'aquí de Tarragona.
Ara, bé, queda una miqueta poliu,
de quina manera es farà,
si és per fer-ho un dipòsit o altre.
Però bé, el primer preacord ja està fet
i hi ha una disposició molt bona
de l'associació de metres aquí de Tarragona.
És un acord que es podria implantar a mig termini?
Es van parlar d'algun tipus de calendari?
Doncs bé, ara que ja està constituït,
perquè clar, teníem pendent,
ja havíem fet aquests preacords,
però evidentment l'Ubita no estava constituïda.
Des del dia 25 d'aquest mes passat,
ja estem constituïts
i a final d'aquí d'aquest mes
ens tornarem a posar en marxa
a veure si ho poden tancar ja o no.
I serà una cosa bastant immediata, sí.
Per què creu, abans comentava,
no només a Tarragona
és un fenomen més o menys general a Catalunya
que no en sabem vendre.
Si els nostres vins i els de Tarragona
són bons i estàs reconegut a casa
i sobretot a fora,
per què no funcionava?
És només aquesta manca de saber vendre'ns
o hi havia algun altre factor?
Bé, no sabem vendre
i a més a més no creure'ns-ho.
Vull dir, ens costa una miqueta creure'ns,
nosaltres només això
és que realment tenim vins molt bons, no?
I és una miqueta aquest problema.
I a més que tenim una miqueta també
la Riojitis, no?
I la Ribera del Duero
que sembla que com que es ven molt bé
i la gent ho coneix,
doncs ja està bé, no?
És una manera de vendre fàcil.
És allò que si anem a un restaurant
i no demanem un vi de la Rioja
sembla com si hi quedéssim malament.
Sí, més o menys.
Abans, el reconeixement,
moltes vegades, sobretot dels vins de casa nostra,
últimament amb el fenomen dels vins del Priorat,
sempre s'ha parlat
que hi ha hagut un reconeixement més
per part d'altres països,
un reconeixement internacional,
més que no pas a casa nostra,
a Catalunya i a l'estat espanyol.
Continua sent així
o s'ha de ser invertint la tendència?
A veure, continua sent així.
Vull dir, si anem a veure dades,
la gran part dels vins d'aquí,
un 60% s'exporta fora.
Això segueix dient-nos
que creuen més en antros fora
que aquí a casa nostra.
A veure, això és una miqueta com...
A veure, quan vaig a jugar
a la final de la Champions a París,
tinc un etó,
tinc un gran fitxatge
i quan juguem aquí a casa
hi ha un equip de segona.
És una mica aquesta falta
d'autoconvenciment.
Si li sembla,
parlem de més objectius
d'aquesta uvita,
els objectius en aquests primers mesos
de candidatura,
fomentar l'inoturisme.
És un concepte del qual
ja fa mesos que se'n parla,
que està força de moda,
però com es pot fomentar això exactament?
A veure, mira,
parlant del mateix,
els restaurants i tal,
això ha de ser una mica
una cosa recíproca, no?
A veure, nosaltres,
els restaurants
són el nostre gran aparador,
és un panfret publicitari
que tenim gratuït, no?
Però nosaltres
podem donar
el contrari, no?
Vull dir,
els restaurants i hotels
es poden beneficiar
que aquí
és una zona vitivinícola
que està molt ben muntada
i ells es poden aprofitar, no?,
que aquest turisme
que els hi ve
no només vagi a sol i platja,
sinó que, a més a més,
hi ha possibilitat
de fer aquest ena turisme, no?
I que últimament
està tan de moda.
Potser el problema
és que els restauradors
no es creuen
que hi hagi gent
que vingui expressament
aquí, a casa nostra,
exclusivament
per beure
i per tastar vi.
Exacte.
Se creu més
amb un sol i la platja, sí.
Però hi és,
però hi és aquesta gent,
hi és un percentatge
cada vegada més gran.
Sí, sí,
que hi és cada vegada més,
sí, sí, està clar.
Una altra
de les seves preocupacions,
no només de l'Aubita,
sinó gairebé
de tot el sector,
és el problema
amb la titulació
d'enologia, no?
Aquest conflicte
que existeix
amb el nou mapa
educatiu
que ha preparat
el govern central.
Des de l'Aubita
es vol pressionar
insistentment
perquè la facultat
d'enologia
de la UU,
Ribera i Virgili
no desaparegui.
Exacte.
Ja hem parlat
amb el Degà
de la facultat
d'enologia, no?
Amb el Fernando Zamora
i bé, nosaltres,
vull dir,
volem anar de la mà,
volem caminar
al costat
de l'escola d'enologia
en tots els passos
que facin, no?
Vull dir,
apoiar totalment
que no s'arribi
a treure
aquesta facultat
d'enologia
amb el que ha costat
de que som-ho
bé.
Si la titulació
d'enologia
desaparegués
i passés
a formar part
d'una especialitat
en ciència
i tecnologia
dels aliments,
què passaria?
Quines repercussions
tindria pel sector?
A veure,
suposo que llavors
hi haurien altres opcions,
no?
Com fer-ho privat,
fer-ho màster
o el que sigui,
però...
A veure,
el que s'ha d'aconseguir
és que no s'arribi
a aquest punt, no?
Jo no voldria
ja anar tan lluny,
espero que
això no arribi a passar
i tenim prou força
com per poder-ho aturar,
crec jo.
Una darrera qüestió,
Gemma Puixeu,
presidenta d'Ubita.
Durant tot l'any passat,
amb les circumstàncies polítiques
que envoltaven
aquest país,
Catalunya,
es va dur a terme
una seguita campanya
com van catar alguns
en contra dels productes catalans
i el cava i el vi
van ser,
segons dades
que han explicat
els diferents responsables
del sector,
alguns dels sectors
més perjudicats.
L'anomenat boicot,
en definitiva.
Passats uns mesos,
després d'aquesta allau,
després d'aquesta ofensiva
de determinats sectors
mediàtics i institucionals,
des del propi sector
quina valoració se'n fa?
Es continuen encara
perdent contractes?
Realment es van perdre contractes
o la cosa s'haia acabat?
No, això s'ha acabat.
A veure,
aquest boicot va ser una cosa
que va anar molt lligada
amb la campanya de Nadal,
des d'època de l'any
potser que hi ha més consum
i que va tindre molt de ressò
també els mitjans de comunicació,
vull dir,
les dues coses
anaven una miqueta lligades
i va ser quan realment
es va notar
o sigui, és veritat,
vull dir,
hi va haver una baixada
de les ventes.
Significativa?
Sí,
el que passa és que,
a veure,
les bodegues,
les ventes que no es van fer aquí
no es van fer a una altra banda,
vull dir,
no va perjudicar
l'economia dels empreses
però sí que es va notar,
que aquí al país,
a Espanya,
havien baixat les ventes,
vull dir,
s'havien de fer fora.
El que passa és que això s'ha acabat,
bé,
és una cosa que va anar molt lligada
a la campanya de Nadal,
que va tindre molt de ressò
als mitjans de comunicació
i en pic se va acabar
la campanya de Nadal
i que se'n parlés tant
a les ràdios
i a la tele,
els diaris,
doncs igualment s'ha acabat
el programa de les bodegues.
i quan vostès des del cellers
es tenien uns contractes
i uns contactes
amb altres cases
d'arreu de l'estat espanyol
i aquests contractes
misteriosament
per l'època de Nadal
no es renovaven
o no signaven,
què passava?
Quines justificacions
els donaven?
doncs cap,
era claríssim,
no?
que era per això,
bé,
l'excusa que ells tenen
és que era
que havien de fer
lots de Nadal
i que si portaven
productes catalans
doncs que no es vendrien,
no?
i que el vi de València
i que el vi de València
és boníssim,
no?
Sí,
de repent
va ser boníssim.
Comentava,
ha insistit
en que els mitjans
de comunicació
se'n van fer
molt de result,
potser se n'han fet
amb massa
i això va crear
un efecte bola de neu
que cada vegada
es va anar
fent la cosa més gran?
A veure,
no ho voldria
exagerar molt,
però està clar
que sempre
hi ajuda,
com més
se'n parla
els mitjans
de comunicació
més ho sap tothom
i més s'augmenta
la cosa,
però bueno,
això no vol dir
que no s'hagi
de parlar,
no?
Els mitjans
de comunicació
és una cosa
que va passar,
que s'ha de comentar,
però bueno,
sí,
tot hi ajuda.
Ja me puxeu,
presidenta
de la patronal
Uvita,
que agrupa
els cellers
de les comarques
tarragonines.
Moltes gràcies
per atendre
la trucada
de Tarragona Ràdio
i si li sembla
continuarem
estant ben atents
a la seva feina.
Molt bé,
gràcies a valtros.
A vostè.
Adéu.