Dos minuts i serà un quart d'onze del matí.
Continuem endavant des d'aquesta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Tal com hem avançat en el sumari de continguts,
avui hem convidat el president del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
a Tarragona, el senyor Jordi Berguedà,
el motiu que fa uns dies aquesta institució presentava
l'informe sevastral que feia una radiografia
de l'estat de la construcció.
Hem apuntat diferents claus.
Un d'ella parlava d'una petita disminució de la construcció
al Camp de Tarragona, ara veurem si és significativa o no.
Parlarem també de moltes altres qüestions que assenyala aquest informe.
Senyor Jordi Berguedà, bon dia.
Hola, bon dia.
Es tracta d'aquest informe, un informe que la seva institució,
el Col·legi d'Arquitectes, realitza de forma semestral
i que és una bona radiografia cada sis mesos
de com es troba l'estat de la qüestió.
Sí, ja des de l'any 2004, semestre a semestre,
i llavors fem un resum manual, a partir de les dades que el col·legi disposa,
que és com una avançada del que s'hi ha després construint,
perquè en definitiva ho hem centrat en el tema d'habitatge,
pensem que el tema d'habitatge és el que té també més interès,
segurament per la ciutadania,
i per tant el que nosaltres detectem és aquestes tendències
una mica abans que es materialitzin les promocions i la construcció,
perquè estem parlant de projectes.
Per tant, és l'inici del procés que culmina la fabricació,
per dir-ho d'una manera, de l'habitatge,
i per tant fem un anàlisi previ a la seva construcció.
És un informe accents, és un informe ampli,
conté moltes dades, moltes d'elles interessants,
si li sembla, podem anar per parts.
Una de les que més ha sobressortit,
vostè suposo que ara en treure ferro,
com ho ha fet aquests últims dies,
és un petit descens de la construcció en el camp de Tarragona,
concretament un descens que s'ha xifrat
en un punt i mig percentual respecte a l'últim informe.
Vostè, però, li treu ferro,
creu que no és especialment significatiu.
Sí, en el sentit que estem vivint,
jo diria que des de ben bé de l'any 99, l'any 2000,
un dels cicles alcistes en la construcció d'habitatge
més important, no només de casa nostra,
no només del nostre país, no només de la nostra demarcació,
no només de les nostres ciutats principals,
sinó de tot l'estat espanyol.
Les últimes dades en referència a la Unió Europea
i això ho demostren.
850.000 habitatges a Espanya l'any passat,
gairebé més d'una tercera part
de tot el que s'ha fet a tota la Unió Europea.
Per tant, dintre d'aquest panorama,
el fet que en el primer trimestre del 2006
haguem projectat 7.576 unitats
a la demarcació de Tarragona,
que representa un 1,5% percentual menys
que el 2005, que eren 7.691 habitatges.
Però bé, el 2004 eren 6.675,
també aquest mateix període.
Per tant, jo diria que en la nostra demarcació
que s'hi ha hagut, ha sigut un manteniment
d'un cicle que, com te deia, és molt fort.
A les altres demarcacions sí que hi ha hagut increments,
alguns tan importants com la demarcació de Girona
de quasi del 45%, però bé,
és que en el primer semestre de l'any 2005
la demarcació de Girona havia baixat un 14%.
Per tant, a veure, són dades que sí que, com dius,
marquen una certa tendència,
però jo en el nostre cas diria
que el que hem fet ha sigut estabilitzar
i haurem de veure què passa en el segon semestre del 2006
pel dintre del conjunt de les demarcacions de casa nostra,
de les 5 demarcacions en què al col·legi estem organitzats
i que cobreix tot el país, doncs veurem què ha passat.
En qualsevol cas, tot i que hi hagi
aquest petit descens,
el ritme de construcció continua a ser molt elevat.
Per tant, ens mouem encara amb uns paràmetres
molt elevats, o sigui, ha baixat,
però és que encara ens mantenim
en un nivell realment espectacular.
Ens mantenim en un nivell molt alt.
Pensa que, d'alguna manera,
la nostra demarcació,
les 6 comarques són el 7,5%
de la població de Catalunya
i en aquest primer semestre hem projectat gairebé el 13%
de tots els habitatges de Catalunya.
Per tant, som una demarcació clarament
i això després en parlarem cap a on se situa més això
i en parlarem de la franja litoral,
com en el rest del país,
però som una demarcació que, evidentment,
diguéssim, importa a ciutadans
en tant que compradors d'habitatge.
Ara farem aquesta radiografia geogràfica,
però per completar la radiografia de la demarcació,
per posar-nos en situació,
així com el Camp de Terrona s'ha experimentat
aquest petit descens,
la situació a les Terres de l'Ebre
és completament diferent.
Fins i tot algun mitjà de comunicació
parlava de la cara i la creu de la moneda.
No sé si són els termes més adequats per parlar-ne,
però sí que és veritat que s'està notant,
ara i també ja fa temps,
un espacial abans, en aquest sentit,
en les Terres de l'Ebre.
Sí, se centra bàsicament a partir de l'any passat,
de l'any 2005.
El 2005, a l'emarcació de l'Ebre,
a les quatre comarques,
a l'entorn del riu, diguéssim,
ja van tindre un creixement importantíssim
respecte al 2004,
d'un 84%.
Un 84%, eh?
Sí, de 2.000 habitatges
el primer semestre del 2004
van passar 3.700 al 2005
i del 2005 al 2006
han pujat un 36%,
perquè de 3.700 han pujat a 5.000.
s'està providint un aspecte,
jo l'altre dia quan presentava aquestes dades,
entenia, el meu anàlisi anava en el sentit
que s'està provocant com un cert desplaçament
de l'efecte, diguéssim,
coster també de la Costa Daurada,
diguéssim, capa,
una mica la costa, diguéssim, més del Delta,
perquè en aquest sentit els municipis més actius
et mires per dades després dels municipis
i no són els caps,
no les tortures ni en postres,
sinó aquest del Tebre,
Sant Carles de la Ràpida
i Sant Jaume d'Enveja,
justament municipis que són litorals
i que estan recollint un segment de mercat,
jo diria que força important,
a la zona de residència.
I això explicaria bastant aquests creixements de l'ebre.
Estem parlant, per tant,
a la zona de l'ebre,
especialment segona residència, no?
Jo crec que sí,
que bàsicament gran part d'aquests estocs d'habitatges
s'està projectant
i per tant després es construirà,
està adreçat més a un mercat de segona residència.
Si li sembla,
tornem més cap a casa nostra,
teníem pendent fer,
posar-nos davant d'un mapa imaginari
en els nostres oients
i a marcar quines són les poblacions
que han anat creixent més
al llarg d'aquests últims mesos,
en el llarg d'aquests últims mesos.
Sí, sí,
si mires una mica el mapa de la nostra demarcació
i en aquest semestre també
els municipis amb més habitatges projectats,
en primer lloc,
a nivell territorial,
hauríem de dir aquest aspecte
que passa bastant a tot el país,
perquè si en vés del mapa de la nostra demarcació
tinguéssim el mapa de Catalunya,
veuríem que això és estracolable
a les altres demarcacions,
on, si vindríssim de color,
els 20 municipis
de més activitat projectual
d'habitatges de totes les demarcacions,
veuríem que tots estan a la costa
i a la demarcació d'Ellida,
que és la que no té, diguéssim, costa,
veuríem que tots estan
o a l'entorn de la ciutat capital
o a l'entorn del Pirineu.
I, per tant,
la nostra demarcació no deix de ser un calc
en aquest sentit,
d'aquesta línia costera
o on surten dintre dels 20 municipis,
doncs tots.
Tots, conjunturalment,
aquesta vegada no hi ha Altafunya
i no hi ha Vinyols.
Jo també deia l'altre dia
que Vinyols potser gairebé
ho ha construït tot, també, no?
Però hi són tots.
Ha destacat que les dues ciutats
més importants continuen sent capdavanteres.
En primer lloc, Tarragón,
amb 917 habitatges.
Tarragón està recuperant també una,
diguéssim, si més no, projectació,
i, per tant, després construcció d'habitatge
força interessant aquests dos darrers últims anys.
La Segueix Reus, amb 888,
gairebé empatades.
Després venen les dues ciutats
que també tradicionalment
han estirat sempre més,
han construït, han projectat més
en el Baix Penedès,
que són el Vendrini i Calafiny.
I després ja entrem
en el nucli central del nostre territori,
en el nucli central de la capital central,
diguéssim, del camp.
Amb les ciutats més costarers
apareixen ja Solou, Vilaseca,
i Montroig.
El cas aquest del Vendrell,
de Calafell,
el boom aquest que abans comentàvem
a les Terres de l'Ebre,
fa uns anys que s'està visquent
en aquesta zona del Baix Penedès,
una comarca que ha crescut
de forma espectacular
en els últims anys.
Algunes fonts,
i abans ho comentàvem,
possiblement el fenomen
del servei de Rodalies,
hi té molt a veure.
No estaríem parlant en moltes ocasions,
fins i tot,
de segona residència,
sinó de primera residència,
en molts casos.
Sense dubte,
perquè aquest aspecte que tu comentes,
el fet de la més facilitat de mobilitat
i de comunicació en la regió primera,
ha fet que gran part del mercat d'habitatge
que hi havia en el Baix Penedès,
sobretot en la seva zona costera,
Sant Salvador,
Roda, Calafell, etcètera,
que estava en mans,
diguéssim ja,
de propietaris de zona de residència,
dels àmbits de l'àmbit metropolità central,
han fet que aquesta facilitat de desplaçament,
doncs,
molt de gent hagi decidit ubicar
gairebé la zona de residència,
la que tenia en la regió central,
i la primera en l'àmbit del Baix Penedès.
Aquest és un aspecte molt important,
i el manteniment encara
d'una atractivitat
i una potència turística
en el sentit de la zona de residència.
Això, sumat a que la primera
ha estirat molt el fet de les rodalies
i que la zona de residència s'ha mantingut,
ha explicat aquest,
al meu entendre,
explica bastant el tirón
i l'increment d'habitatge
que s'ha produït en el Baix Penedès.
Comentava abans que en un municipi molt concret,
possiblement insinuava
que el motiu que no surti ara en aquest ranguer
és que gairebé ja estava tot construït
per agafar la resta del litoral
de la demarcació.
Hi ha espai,
encara hi ha possibilitat
de més promocions,
de construir milers de nous habitatges?
Sí, n'hi ha força.
N'hi ha força reserva.
El mateix conseller Nadal,
quan va presentar
un dels documents urbanístics
de força interès
i força necessari
que s'han tramitat
aquests últims temps,
que era el pla director
del sistema costaner,
explicava encara,
en el conjunt
de tot el sistema costaner català,
la capacitat encara
d'habitatges
i de sostre que hi havia.
En el nostre concret,
per exemple,
en aquest rànquing
d'aquest primer semestre
del 2006,
que mirant-ho després
per comarques,
veuríem,
repeteixo,
crec que també és
en certa manera conjuntural,
però,
que gairebé
totes les comarques
tenen increments,
per exemple,
a la que baixa un 25%,
respecte al primer semestre
de l'any anterior,
és el Baix Camp.
Per què?
perquè bàsicament
els seus dos municipis
costaners,
que sempre tradicionalment
també han tingut
una forta activitat
edificatòria,
comença a ser important
en primera residència,
però també,
sobretot,
en primera residència,
com són Montroig i Cambrils,
han revisat el pla,
darrerament l'han aprovat
durant aquest primer trimestre,
o estan en tràmits
d'aprovació definitiva,
com és el cas de Montroig,
o l'han aprovat definitivament,
com és el cas de Cambrils,
i, per tant,
tradicionalment,
tant des del 2003
fins al 2005
han sigut municipis
que en aquests rànquings,
per dir-ho d'alguna manera,
sempre han apareixut
en llocs de secretats,
encara hi són,
en aquest trimestre
Montroig és el 5è
i Cambrils al 10è,
però amb candidats més baixes,
368 habitatges Montroig
i 217 Cambrils,
en la mesura encara
entre la dinàmica
i el treball dels nous sectors,
per tant,
de transformació
i de possibilitats
que els nous planejaments
han donat,
hi ha molt de camp per córrer.
Una altra
de les dades significatives,
és un aspecte
no tan centrat,
no la tinc tan centrada
només en el nostre àmbit,
sinó en el nivell català,
és una mica
un canvi de tendència
que,
des de fins i tot
les últimes legislacions urbanístiques,
s'està tendint
amb el model aquest
que comentem
de no tan malbaratament
de territori,
no tan malbaratament
de sol,
i tendir cap a ciutats,
diguéssim,
amb un grau de compacitat
més compactes.
Això també té
una trasllada directa
que és,
i té molt a veure
també amb les formes
que el planejament urbanístic
ho vagi anant determinant.
Que els pisos són més petits?
No anava tant
amb els pisos més petits,
perquè aquesta dada
sí que en podríem parlar,
però no la tinc tant
ben sistematitzada,
sinó en la tipologia
dels habitatges.
En aquest sentit
dic que,
tipològicament,
l'habitatge
que ha pujat més percentualment
en quant a projecte
ha estat el problema familiar.
I a nivell català,
sí,
mira,
en un moment d'un 25%
l'habitatge col·lectiu,
el problema familiar.
Aquinca
fins i tot
pot disposar
d'un espai
propi
de jardí,
però que
sobre els mateixos,
sobre el mateix ràtid
de metro quadrat
de sol ocupat
som capaços
de posar-hi
més habitants,
més ciutadans.
En canvi,
l'habitatge
aïllat creix
només un 2%,
per tant,
es manté,
i un altre
que també
malbarata molt
de terreny
com és l'Adossat
disminueix
un 6,5%.
Per tant,
el fet
de l'habitatge
projectat,
ja que no deixi
de ser
el reflexe
ja d'allò
que el planejament
urbanístic
o les noves maneres
d'anar ocupant
el territori
ha d'anar
determinant,
sembla que comença
a sortir
i es comença
a determinar
aquestes dades.
Per tant,
majoritàriament
torna a arreglar
el pis,
per dir-ho
una paraula
més planera,
i perdoni que insisteixi,
som més petits
aquests pisos,
vostès en tenen
constància
d'això?
Mira,
nosaltres
amb les dades
aquestes
que les organitzem
i les treballem
a partir
d'un organisme
propi
que el vam
batejar
ja en el seu dia
l'any 2002
quan el vam
iniciar d'una manera
més insistent
i amb més rigor
observatori
de l'habitatge,
les dades
bàsicament
les estreiem
dels nostres
programes informàtics
a les bases de dades
a partir del pisat
dels projectes.
Ahir preguntem
i qüestionem
certes dades,
entre elles
la de la superfície,
però no la
sistematitzem
o no encara
l'estem analitzant
d'una manera
prou profunda
com per poder-te
contestar amb més
rigorositat.
El que sí que,
i això és un fet
que tu mateix
i gran part
dels oients
que ens escolten
segur que han observat
que és cert
que en aquestes
resenys
s'ha produït
una tendència
a projectar,
a construir
i a vendre
per tant
habitatge més petit.
Habitatge més petit
des del punt de vista
que al ser més petit
diguéssim
entràvem una mica
en aquella falància
que era
més assequible
i sí que té un preu
diguéssim
en termes
absoluts
més baix
que un de
45 metres
cada vegada
que un de 70
però
en termes
relatius
no
perquè si tu
dividies
i és un exercici
que qualsevol
oient pot fer
si va
amb una
promotor
i divideix
el preu que li demanaran
per un habitatge
de 45
pels metres
que té
el de 70
veurà que relativament
està pagant
el metre quadrat
bastant més car
per tant
el que sí que
dividir
amb més petit
la unitat
dintre dels metres
quadrats edificables
si no està
regulat
i per tant
es deix només
en el joc
del lliure mercat
està provocant
que cada vegada
els habitatges
fossin
una mica més petits
en el qual
també complica
una mica més
el fet
de
la diversitat
que cal
que hi hagi
jo no seré
no soc
un detector
de tractor
dels pisos petits
però sí que ho soc
del minifundisme
exagerat
i per tant
hi ha d'haver
diversitat d'oferta
i per tant
el que hi ha
diversos municipis
entre ells
els més importants
de la nostra
demarcació
han anat fent
que s'han anat
regulant
una superfície mínima
de l'habitatge
on no estava regulat
perquè eren ja
sols urbans
i que es produïen
transformacions
i per tant
no hi havia
una regulació
de densitat
densitat
que vol dir
la superfície
els habitatges
que acaben
en tants metros
quadrats
per tant
s'ha tendit
a buscar
un índex
de qualitat
una mica
més elevat
amb una superfície
tan petita
la majoria
estan a l'entorn
dels 60 metres
útils
que anant
regulant
aquesta superfície
mínima
en l'habitatge
lliure
per sota
de 60
el decret
d'habitatge
de la Generalitat
de Catalunya
que és la que
es competen
en la regulació
dels temes
d'habitatge
a casa nostra
fixa que
la superfície
mínima
d'un habitatge
són 30 metres
quadrats
i ha d'estar
composat
d'una sala
cuina
més
una cambra
higiènica
aquesta seria
l'unitat mínima
30 metres
quadrats
entre 30 i 60
jo entenc
que
n'hi ha d'existir
però segurament
si és
la seva vida
promoure
i facilitar
l'accessibilitat
al mercat
de l'habitatge
dels col·lectius
amb més dificultat
doncs que sigui
cert això
i l'adrecem
sempre
des del punt
de vista públic
de promoció
i de protecció pública
per tant
en preu de venda
fixat
entre 30 i 60 metres
quadrats
el mercat
que sigui
bàsicament
el protegit
i per tant
tant des de l'accessibilitat
privada
com de l'accessibilitat
pública
que promoguin
habitatge
en aquest sentit
adreçats
en aquest col·lectiu
que serà accessible
des del punt
de vista econòmic
que és el primer
factor important
i provocarà
aquest aspecte
que no n'hi hagi
una inflació
massa elevada
d'aquest
minifontisme
d'habitatge
dedueixo
que aquestes paraules
són un missatge
força semblant
crec
va difondre la ministra
de l'habitatge
sembla que tota aquella
qüestió dels pisos
dels minipisos
com el va malbatejar
la premsa
sembla que ha sigut
una mica aturada
ara fa temps
que no se'n parla
però crec que el missatge
m'ha semblat de tu
i que és força semblant
sí
jo en quin temps
ja vaig coincidir
amb certes manifestacions
altres vegades
potser no hi hauria coincidit
però en quin cas
coincidia força
en aquest sentit
jo diria que ha baixat
una mica
el ressòcte mediàtic
però es continua
analitzant
i treballant
a l'entorn
de la problemàtica
de l'habitatge
de les enquestes
sociològiques
demostren
que és un dels
punts
en què
no només els metges
de comunicació
hi presteu molta atenció
sinó que la ciutadania
hi està molt present
en aquest tema
i per tant
des de regulacions
hi ha una altra qüestió
que està relacionada
que fa augmenti l'interès
aquí estem parlant
de construcció
i després hi ha el preu
i que quan s'uneixen
aquests dos sectors
sí que augmenta especialment
evidentment
evidentment
i per això
et comentava
jo ara una mica
que el fet
de la regulació aquesta
vindrà fixada
per moltes coses
s'ha quedat a portes
i no s'ha pogut tramitar
definitivament
aquí a casa nostra
una nova llei
d'habitatge
jo desitjo
i espero
que a partir
de Nadal
es pugui tornar
a tramitar
aquesta llei
i darrere
vindran moltes
altres coses
el reglament
que la desplegarà
i tota una sèrie
d'accions
la revisió del decret
de mínims
d'habitabilitat
etcètera
etcètera
que incidirà
en aquest
en aquest aspecte
una mica
que comentàvem
de les
qualitats
que cal exigir
mínimes
a l'habitatge
entre ells
la seva superfície
ja per n'acabant
senyor Bergada
vostès ja porten
ja un seguit
un nombre important
d'aquests informes
semestrals
ja tenen
més o menys clars
les tendències
dels sectors
en les diferents zones
li demanaria
a veure si pot treure
metafòricament
la bola de vidre
i ens podrien
demanar
si aquestes tendències
creuen que es poden
mantenir
de cara
als propers mesos
als propers anys
aquí a casa nostra
creu que
aquest ritme
de construcció
elevat
tot i que ha baixat
a disminuir
lleugerament
però continua sent
un ritme
de construcció
considerable
pot mantenir-se
properament
aquí a casa nostra
si tu parlaves
de boles de vidre
i aquestes
qui la tingués
seria
em sembla
el rei del mambo
guanyaria molts diners
i podria guanyar molts diners
per tant afortunadament
ningú la té
i tots ens movem
sobre
anàlisis
de
realitats
estadístiques
i de prognocis
de tendència
tot sembla indicar
que
aquests ritmes
tan forts
encara
durant
l'any que estem vivint
i segurament
l'any 2007
es mantindran
més o menys
en aquests nivells
de producció
d'habitatge
és més difícil
augurar
ja que passarà
amb el preu
sembla que
les últimes tendències
determinen
un increment
a la baixa
diguéssim
de la qüestió
de preu
dels habitatges
entraran
molts factors
a partir de l'any que ve
a partir de l'any que ve
gran part dels nostres municipis
començaran
a tindre
ja
urbanitzats
i per tant
en capacitat
de construcció
els sectors
que des de la llei
2002
modificada
el 2004
de la llei
d'urbanisme
de Catalunya
farà introduir
les reserves
per exemple
en tots els sectors
urbanitzats
d'habitatge protegit
això farà que
a partir del 2007
el que sí que hi haurà
serà un increment
important
de l'habitatge
a preu fix
a preu determinat
per els nostres governs
i per tant
això també
al meu entendre
amortirà
i atendirà
a lentirà
una mica
el creixement
de preus
del lliure
perquè tot
tendirà
a resituar-se
jo diré que
els promotors
en aquest moment
d'habitatge
les seves operacions
que estan fent ara
de compra de sol
ja tenen molt present
tots aquests aspectes
i que
a nivell d'activitat
ja et dic jo
crec que el 2007
no l'han tirat
hi haurà
la progressiva introducció
de molt més
habitatge protegit
més enllà
del que en aquest moment
fa que és bàsicament
només l'administració pública
alguns ajuntaments
i bàsicament el govern
de la Generalitat
i l'institut privada
segur que entrarà
també en el mercat
de l'habitatge protegit
senyor Jordi Bargada
president del Col·legi
d'Arquitectes
de Catalunya a Tarragona
moltes gràcies
per acceptar la nostra invitació
de Tarragona Ràdio
i per detallar-nos
aquest estudi semestral
que la veurà
la seva institució
si li sembla
a partir d'aquí
l'anirem convidant
en successives ocasions
per anar
resseguint
aquestes tendències
estaria a la vostra disposició
si heu templat
també
poder explicar directament
tots vosaltres
aquestes dades
moltes gràcies
adeu bon dia
adeu bon dia