.
Aquí seguim amb tots vostès en directe.
Des del matí de Tarragona Ràdio,
camí de les 12 del migdia,
iniciant un nou temps dedicat a la Via T,
el més gran centre comercial de la ciutat de Tarragona,
el comerç de proximitat, de confiança,
el de tota la vida.
Cada dijous passegem pels carrers de la ciutat
a la recerca d'un d'aquests establiments.
Ens hi aturem.
Els hi donem una sèrie de pistes
i si vostès saben on està la nostra unitat mòbil,
tenen un premi, un regal del mateix establiment.
Avui la nostra unitat mòbil s'ha aturat
en un lloc molt i molt cèntric de la ciutat de Tarragona.
Primer que tot, saludem Joan Maria Bertran.
Josep Suñé, bon dia.
Bon dia, Yolanda.
Sou al centre de la ciutat,
en un lloc de molt de trànsit, de molt de pas,
en una zona molt comercial, no?
Doncs sí, sí, és un lloc de molt de trànsit,
de molt d'activitat, mirar-se per la porta,
entra un client, és a dir que aquí
és constant l'activitat en aquesta botiga
i el so, jo crec que el so que sentim de fons
avui pot ser una pista, eh?
Perquè, escolta, escolta, escolta, mira.
A veure.
No se sent massa, eh?
No.
Una miqueta sí, maquinetes.
Maquinetes que poden ser...
Mira, i un telèfon.
El telèfon és cap.
Per cert, a veure, situem-nos geogràficament,
perquè el que hem dit fins ara,
lògicament, de molt no ha de servir.
És un establiment dels de tota la vida, realment,
perquè, vaja, una no és una adolescent,
però tampoc és molt gran,
i jo el recordo de molts anys, aquest establiment.
És un establiment que està en un carrer,
avinguda molt cèntrica de la ciutat de Tarragona,
però, de fet, toca dos carrers,
perquè fa cantonada.
En un d'aquests carrers, per venir fins aquí,
hem hagut de passar per un lloc circular...
Per la plaça de Toros, va.
Per la plaça de Toros, va, no sigui tan així.
La plaça de Toros és un dels llocs
per als que hem hagut de passar per venir fins aquí.
Per un carreró que ens ha portat,
justament, fins a aquest punt on som nosaltres ara.
Si gires, diguem-ne, la porta d'accés
està per aquest carrer que connecta
la plaça de Toros i un altre important
carrer avinguda de la ciutat.
Avinguda gran, gran, gran, grandíssima.
Que va parar el riu, eh?
Mira, mira, que ho tenim bé, això.
Sí, l'Avinguda, l'Avinguda, no l'establiment.
L'Avinguda.
És un d'aquells establiments
que, poc o molt, tots visitem.
Diguem-ne, genèricament,
i aquest en particular també,
perquè és un establiment conegut i de qualitat.
És un lloc que és bon a anar-hi a viari, eh?
És a dir...
Clar, clar.
I ara, d'aquí pocs dies, serà carnaval, no?
Oh, i tant.
Ui, i aquí sí que l'hem de visitar
perquè després vindrà la Quaresma.
Doncs mira, sí.
Molt de bacallà, però ara hem de menjar altres coses, no?
Ui, quin tros de pista que acabem de donar, eh?
Jo crec que ja podem donar el telèfon, eh?
Perquè això està...
Sí, però a veure, Pep, no et precipitis
perquè d'entrada, jo crec que genèricament
sí que poden tenir idea del tipus d'establiment que visitem.
El gènere que s'hi ven allà, eh?
Que s'hi tracta.
Però, clar, n'hi ha uns quants a Tarragona
i no hem dit al carrer.
Deixa'm dir que és d'elaboració pròpia.
Home, sí, perquè és artesà.
A més, no és una falca publicitària
ni una frase feta, és cert.
I les persones que són clientes d'aquest establiment
ho saben.
977-24-4767.
És el telèfon que han de marcar
i, sobretot, m'han de dir el nom exacte.
El nom exacte de l'establiment.
No em serveix cap cosa que s'assembli.
Ha de ser el nom exacte.
D'acord?
Estic amb uns colors aquí,
uns colors molt, en fi, molt macos, eh?
No toquis re.
No, no, no, no.
Aquí no es pot tocar re, tampoc, eh?
No tinc carrer de manipulador.
Per això, com que jo sé que tens carnet de conduir,
carnet del Club Super3, molts carnets,
però el de manipulador no el tens.
Aquest encara no.
Aquest encara no.
Per tant, no toquis re, per favor.
Inclusivament no tinguem un disgust.
Anem a saludar una primera persona,
abusarada,
però qui sap,
probablement sàpiga
en quin establiments som avui.
Bon dia.
Hola, bon dia, Iolanda.
En qui parlem?
En Montse, Barcelona.
Què tal, Montse?
Doncs mira, per què he escoltat-nos?
Per quina zona viu, si es pot dir?
Per Pere Martell.
Podria ser, podria ser que...
Maria, el que no sé,
si me'n recordo ben bé del nom,
és una cercueteria.
Sí, però m'has de dir el nom exacte, eh?
Sí, a veure, és una qüestió en cosa?
No.
No.
Veus?
No, no, no, clar,
és que també has esmentat...
No l'ha de dir gaire bé, no.
Llàstima, Montse.
Vale, no passa res.
Uitant que no,
perquè t'esperem un altre dia.
Gràcies per trucar-nos.
Gràcies.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Clar, és que, aviam, aquí a Tarragona hi ha molta tradició.
D'entrada, jo crec que ha quedat claríssim la zona en la qual ens movem,
que és un establiment de xarcoters, d'aquells de tota la vida,
però afortunadament a Tarragona el sector té uns quants professionals
amb establiments coneguts, tradicionals,
que tots hi anem a parar al final.
Per tant, no és fàcil en el sentit que són diferents
i estan per aquesta zona, alguns d'ells.
Alguns ja l'hem visitat en anteriors espais de la Via T.
I no gaire lluny d'aquí, de fet.
I no gaire, no gaire, home, era un establiment veí
d'on viu la Montse que ens acaba de trucar.
Tenim una altra trucada, Josep, provem a veure si hi ha sort.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Maria Dolors Bruy.
Què tal, Maria Dolors?
Molt bé, aquí, sentim.
Molt bé, i saps on som?
A veure les pistes, a veure.
A veure.
Digues?
És que no he sentit la que ha dit ella.
Ha dit Juncosa.
Ah, i jo dic la Bonet.
No, perquè la Bonet ja hem estat.
Vam estar un altre dia.
però m'heu de posar atenció, eh?
M'heu de posar atenció.
Deu prendre apunt, si cal, eh?
Ai, llàstima, Maria Dolors.
I tant, que t'esperem.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.
Home, això també dona la idea
que la gent continua apostant pel comerç tradicional
i sobretot si parlem d'alimentació de qualitat,
perquè fixa't si coneixen els noms dels establiments de Tarragona.
A veure, anem a acotar una mica el territori
després d'aquesta trucada?
Et sembla, Josep?
Hem dit que érem per un carrer que va fa cap a la plaça de Toros.
És el carrer El Gué.
Ja està, no diguis res més perquè tenim una altra trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
En qui parlo?
Amb l'Anna.
Anna, què més?
A Bullet.
Què tal, Anna?
Bé, eh?
On som?
Doncs mira, jo diria que estem a la cantonada
de la vinguda Ramón i Cajal i carrer El Gué.
Però digue'm el nom de l'establiment.
És Massot.
Com, com?
Com ho has dit, això?
Xarcoteria Massot.
Molt bé, xarcoteria, carnisseria Massot, efectivament.
Sí, senyora.
Molt bé.
Anna, tenies claríssim...
Tens un GPS a casa, no?
Que localitza les carnisseries, no?
No, no, no.
És que he estat clienta de molts anys d'aquesta.
És el que deia, a més d'aquells establiments
que hi ha qui és client perquè viu a la zona,
però també és d'aquells establiments com d'altres
tan coneguts que quan hi passes
sempre compres alguna cosa.
Sí, sí, sí.
I ara la botifarra d'ou d'aquí quatre dies.
Això mateix.
O ja, ja la deuen tenir, em penso, eh?
Perquè els xarcoters són previsors.
Escolta, Anna, et deixo en companyia del Josep
i jo no sé si el Francesc Massot estarà disponible o no
o estarà despatxant.
Jo us deixo a tots tres que us poseu d'acord.
Molt bé, gràcies.
Josep, quan vulguis.
Doncs mira, Anna, aquí al costat meu,
jo, el Sisko Massot.
Sisko, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Anna, què diu que és clienta habitual?
S'hi diga, quan vingui per aquí la reconeixeràs, eh?
Espero que sí.
Pots saludar-la, Anna.
Us podeu saludar, eh?
Que us esteu sentint.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs és la clienta vostra, però de fa molts anys, eh?
Quan era joveneta.
Bueno, està bé, això.
Doncs, Anna, si passes per aquí, tindràs un regal que està molt bé, eh?
Ja t'ho dic ara.
Sí?
No et dic què és, no et dic què és.
Que sigui sorpresa.
Molt bé.
S'ha d'una sorpresa agradable.
Molt bé, Anna.
Doncs ja saps que t'has d'identificar
i un capellà, ja amb el Sisko, ja us arreglareu, d'acord?
Molt bé, vinga.
Gràcies per participar.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.
El Sisko, jo, Anna, que m'estava ensenyant ara
a les d'entrar en directe, la motifarra d'ou.
Ja està, ja està a punt?
Ja la tenim a punt, ja.
Oh, que bona que és.
Sí, espero que sí.
La feu tot l'any?
La feu tot l'any o només per Carnaval?
Perquè hi ha establiments que allarguen una mica la temporada
d'altres que fan només els dies de Carnaval.
Vosaltres el tema aquest com el tracteu?
Ho fem uns quants dies abans
i després l'allarguem també 3 o 4 setmanes més.
Però ja després la resta de l'any, no?
Perquè així creieu les ganes, no?
De tornar-la a tastar.
Sí.
A la gent li agrada més trobar les coses en quant en quant
que manca molt seguides aquestes que són abanduals.
No només motifarra d'ou, eh?
Motifarra d'ou, però també moltes altres coses que hi ha aquí.
La part d'ou, jo abans parlava dels colors
i és que és important que entri bé per la vista
tot el que veus aquí.
I hi ha molts productes, però moltíssim d'elaboració pròpia, Sisko.
Sí, bueno, una de les coses que estem fent fa molts temps
és coses que les fem nosaltres aquí.
Per exemple, a part, explica'ns, no sé,
no sé, quina és una mica l'oferta que teniu per aquí
d'elaboració pròpia.
Veig molts embotits, en fi.
A veure, la principal oferta amb d'elaboració pròpia
són els canelons, són les croquetes,
que tot això ho fem tant tradicionalment com podem.
No hi posem colorants i no hi posem cap tipus de conservants.
I sempre tot fresc.
Ho fem diversos cops a la setmana,
però ens dediquem a que sigui tot el més natural possible.
Com se sap, Sisko, si un tall de carn és bo?
A ser pel color?
Vosaltres segurament un cop d'ull en teniu prou, no?
Ho saps quan t'ho menges.
Ho saps quan t'ho menges.
Però hi ha qui diu que de vegades només sou un cop d'ull,
mirant-te una miqueta?
Sí, però ha de ser el cop d'ull nostre, no el vostre.
Per molt que t'ho expliquis, això no es pot explicar.
Això són els anys.
L'experiència, perquè ja fa molts anys
que aquesta carnçeria setmança de la família Massot
són uns quants, eh, crec?
Sí, del 79.
I com ha anat aquest temps?
No sé, com ha sigut aquesta evolució?
Com va ser el començament, no recordes?
Home, el començament va ser molt diferent.
La gent ha canviat, els hàbits han canviat
i les botigues tradicionals, pues,
pues, han hagut de canviar
perquè no sol és vendre carn,
sinó el que s'està funcionant.
I la gent el que vol són productes de confiança,
productes elaborats, frescos
i amb totes les garanties.
És el que volen.
Les garanties, i per tant,
que sigui el producte sigui de qualitat,
no només tot el tema de la carn,
que Déu-n'hi-do la veritat que hi ha aquí,
però qui vulgui aprofitar el viatge,
en fi, emportar-se un pot de rovellons,
per dir alguna cosa, eh, també ho pot fer.
També ho pot fer, i un pot d'espàrrecs
i altres coses.
Sí, aquí faríem el permut, eh?
Per aquí, a la vora,
ja hi ha uns prestatges
on ens podíem preparar per fer el permut,
perquè d'ara vas a comprar el dissabte,
vas a última hora, no?
I, escolta'm, i t'agafes just i aprofites, no?
A última hora no vingueu,
vingueu més aviat,
que a última hora hem de plegar.
Escolta'm, passa com a la paixeteria.
Passa com a la paixeteria,
siscul, que també s'hi ha anat d'hora,
la carnisseria o no?
A veure, nosaltres, en gènere fresc,
el que no podem fer és a última hora,
ni del matí, ni de la tarda,
tindre tot el mateix que tenim,
doncs, a les hores normals.
I el dissabte, doncs,
a primera hora hi ha de tot,
però les coses s'han acabant.
I si volem que siguin fresques,
recient fetes,
el que no podem és tindre a la una del migdia
tot tipus de gènere fresc,
que després que s'han de fer d'això.
Vull dir, hi ha unes hores, hi ha unes hores.
El gènere fresc té això, no?
Vull dir, que té unes limitacions,
i no podem tindre sempre de tot.
I aquests formatges que hi ha aquí a la punta?
També de formatges que vulgueu.
Formatges i pernis, el que vulgueu.
Mireu si veniu aquí a la carnisseria Massot.
Recordem, estem al carrer Ramon i Cajal,
cantonada amb carrer de l'Alguer.
És una botiga que fa cantonada,
és a dir, que si baixeu pel carrer Ramon i Cajal,
us ho trobareu al tombar al carrer de l'Alguer.
Estem concretament al número 44 del carrer Ramon i Cajal.
Podeu aprofitar, sigui el viatge,
si veniu, descobriu tots aquests productes de qualitat,
però, a més a més,
podreu aprofitar per encarregar el vermut,
per fer-lo al migdia, aquests formatges...
Molt de la veritat embotit,
veig uns pernils allà a fora penjats, també.
Sí, sí, pernils també en toquen.
Digue'ns, el secret d'un bon caneló, com ho faria?
El secret?
El secret, la fórmula potser no cal,
però què és el més important per fer uns bons canelons a l'àvia?
Per fer-los, doncs, calentar el forn,
calentar els forns i vindre'ls a buscar aquí.
Però, va, digue'n algun truquet, algun secret, no sé...
El rostit.
El secret és el rostit.
Cadú fa el seu rostit, jo faig el meu.
No, no, no, guarda el secret, ben guardat, eh?
No, no, a veure, cadú fa el gènere al seu gust,
i si és cert que és el gust teu, és el gust dels altres,
doncs molt bé, el que no vol dir que els que faci un altre
siguin dolents, evidentment que no.
Qui els fa, suposo que els farà tot el millor que podrà.
Jo faig tot el millor que puc.
Et fa sofreixit de ceba o no?
Molta, molta ceba.
Ja no et diré res més.
Doncs, escolta, Sisko, ha estat un plaer parlar amb vosaltres.
Després d'aquesta trajectòria, tants anys, aquí, doncs, al peu del canó, com s'acostuma a dir,
s'hi posa molt d'hora, una carenceria? Comença molt d'hora?
No, al mercat s'hi posen més aviat, es veu, nosaltres no.
Nosaltres hem d'anar amb un antipoderari.
Molt d'hora, no.
Lo just.
Lo just.
Sisko, gràcies, i quan vingui l'Anna, doncs, ja tindrà un regal,
no ho m'ho veig dir que és, perquè és d'aquells que entren bé per la vista, també, no?
I per la boca, i per la boca també entrarà bé.
I que es prepari, que es prepari, que estem a punt d'encarar el Carnestoltes, eh?
Doncs, Jolanda, no res, és el que us podem explicar des d'aquí, des d'aquesta botiga,
que, per cert, des que som aquí, ja fa no som a qui som,
i és constant, eh?, el flux de gent que entra en cor.
Tot i que no és d'aquelles...
A veure, no és d'estar gaire, no, tampoc, fent cua, eh?,
perquè ja força gent a tenint, i per tant, doncs, no cal que desperis gaire.
Sisko, gràcies.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies al Sisko, el francès Massot,
de la carnisseria Massot, del carrer Ramon i Cajal, número 44.
Gràcies, Josep, i ho deixem aquí, perquè ja saps que amb la boca plena no es pot parlar,
i jo ja et veig amb ganes, eh?
Sí, sí, mira, ara veig un vinagre aquí de moda,
que me diga la merda bé, tu.
Doncs, home, mira, que vius a una carnisseria a buscar una altra cosa com a més, eh?,
que alimenti una mica més.
Modifarra, una modifarra.
Perfecte.
Apa, fins ara.
Gràcies, Josep, adeu-siau, bon dia.
Ha estat una altra cita amb la Via T, amb el comerç tradicional de casa nostra,
i d'aquesta manera ja pràcticament arribem al punt de la una del migdia.
Gràcies.
Gràcies.