Continuem des d'aquí, des del Camp de Mart.
Volem tractar ara altres qüestions,
volem parlar amb els representants d'altres grups que ens visiten aquí aquests dies.
I ara volem parlar amb en Josep Maria.
Josep Maria, hola, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
En Josep Maria ens visita des de Quanum.
Potser aquest nom no els diu res,
però si vostès són habituals a Terra Coviva i els parlem del termopòlium,
potser sí que ja van lligant caps i ja van recordant,
doncs, home, que aquí sí que segurament m'hi vaig passar en alguna ocasió i vaig fer humós.
Josep Maria, com va tot?
Molt bé, doncs, aquí muntant, preparant-ho tot per aquesta tarda.
Sou un dels elements, home, no sé si hi ha a dir-ne clàssics
o fins i tot indispensables de Terra Coviva.
Home, en principi procurem, o pensem nosaltres,
que la nostra tasca està en procurar coses que donin plaer als sentits
i també plaer a la ment, a l'intel·lecte.
Per tant, doncs, nosaltres pensem que això és la gent que m'agraeix.
No us volem molestar gaire perquè estan tots just ara en el procés de muntatge,
aquesta tarda és d'aquesta tarda, però és molt aviat i hi ha moltes coses per muntar,
però sí que a Josep Maria ens agradaria, doncs, breument,
que ens podria fer un repàs de què ens teniu preparat per aquesta edició
i, sobretot, repassar com menjaven els romans, què menjaven els romans,
i si el que podrem menjar nosaltres aquí aquest cap de setmana
s'assembla molt al que menjaven els romans.
Home, procurarem que s'assembli el màxim possible el que menjaven els romans
i el que volem és fer dos tallers.
Dos tallers, la gent que vingui aquí, per un costat,
els hi farem una explicació del menjar romà i els gustos,
sobretot els gustos, les espècies, els condiments que s'utilitzaven en època romana.
I també tindrem una mostra d'aquestes espècies, d'aquestes herbes,
que la gent podrà olorar, veure, tocar i, a més, aprendre coses
i, si podem, els hi ensenyarem altres de noves.
I després, doncs, farem un mos segons època romana.
També, a veure, farem diferents passis, diguem,
i una vegada farem una cata cegues dels quatre gustos fonamentals romans.
Quins eren?
Àcid, salat, dolç i agra.
I, bé, doncs, la gent que vingui s'haurà d'atrevir a provar
els elements amb els quals els romans aconseguien aquests gustos.
Josep Maria, imaginem-nos, ara tot just són tres quarts d'onze,
encara queda força estona per l'àpat principal, pel dinar.
A quin hora dinàven els romans, més o menys?
Mira, ells feien tres àpats al llarg del dia.
El primer, el gentàculum, que era quan s'aixecaven,
doncs, amb un menjaven molt poqueta cosa, eh?
Els fruits secs, un formatge amb herbes, un moretum, que deien ells.
Llavors, a partir d'aquí, doncs, sortien a fer la feina.
A migdia menjaven molt poc, migdia per ells era a les 12 hores solar,
per tant, doncs, ja ens hi començaríem a costar,
però menjaven poqueta cosa, eh?
I moltes vegades, a més, baixaven al bar, és a dir, al termopòlium, eh?
Anaven allà, menjaven una mica...
Unes tapetes, l'equivalent d'unes tapetes.
Exacte, sí, menjaven unes tapetes, a més, eren, bé,
eren com uns bars d'ara, amb barra,
llavors, a la barra hi havia unes gerres
que mantenien calent el menjar, una mica com ara,
i tu baixaves de casa, anaves allà,
deies, doncs, vull una mica d'això, una mica d'allò, una mica de vi,
i et feies tu mateix el menjar o te l'enduies a casa a menjar-te'l.
I després, el sopar, l'àpat principal del dia,
era la caena, és a dir, el sopar.
Un sopar que normalment acabava abans que es posés el sol.
És a dir, més a prop de la nostra hora de berenar, segons com.
Exacte, sí, no era tan...
És a dir, això és que de Hollywood, típic d'aquests grans sopars,
d'això és home...
I altres hores de la matinada, no, no era exactament així.
No, home, n'hi havia, eh?
És que és allò que arriba, que les pel·lícules sempre transmeten
com menjaven els rics, segurament que no té res a veure
com es menjava habitualment a casa.
Exacte, eh? I fins i tot els rics també, tampoc tots, eh?
Llavors, doncs, una caena d'aquestes, doncs, home,
era l'àpat principal del dia, hi havia la...
començava amb un gustatio, és a dir, uns entremesos, diríem ara.
Després venia la prima mensa, que era el plat principal,
que en podia haver-hi més d'un dintre la prima mensa,
i llavors la seconda mensa, que eren les postres nostres.
Es deia, normalment, hi havia una dita romana
que menjar era ab ouo usco et mala,
és a dir, que és de l'ou fins a les pomes.
I és que començaven menjant ous d'entrada, en els entrants,
i normalment acabaven amb pomes.
És a dir, aquest seria el sopar frugal.
Hem de pensar que...
Eren tios frugals, eh?
No, no...
Ja dic, eh?
El de les pel·lícules, bueno, són pel·lícules,
i no dic que no passessin, eh?
Però, simplement, que no era l'habitual de la gent.
Josep Maria, un parell o tres d'elements
i ingredients bàsics de l'alimentació dels romans, no?
Ara parlaves de l'ou, de les pomes,
però així com ara nosaltres,
bona part de la nostra alimentació està basada en la pasta,
amb l'arròs, amb la patata.
Aquests, en què menjaven habitualment els romans en aquests àpats?
Home, patata, no.
Home, això és indispensable.
Exacte.
Això per suposat.
Ni patata ni tobàquet, ni blat de moro.
No, a veure, era un...
La gent normal, la carn, la veia poc, eh?
No dic que no mengessin, però en tot cas que la veien poc.
I eren carns molt...
És a dir, eren molt bullides, eh?
Molt fetes, i sobretot eren salts amb...
Ai, perdó, carns o peixos amb espècies.
És a dir, el que distingia la cuina romana era la salsa.
Llavors, la salsa més important de totes era el garum, que és una salsa de peix fermentat, que bé, doncs té un gust que potser per la nostra paladar actual, doncs potser ens sobta una mica, però que en tot cas era un potenciador del sabor extraordinari.
I era l'equivalent al ketchup, a dir-ho d'alguna manera.
Com es conservaven aquest tipus d'aliments?
Malament.
O sigui, que es menjava... no sempre eren les condicions òptimes, potser?
No, en principi, registre sanitari no n'hi havia.
Hi havia molta... a veure, la carn, doncs es conserva millor, especialment si és de casa, de caça, es deixava, diguem, que s'estuvés de manera natural.
i tot... era difícil trobar coses, és a dir, el que hi havia del que es pogués agafar a l'hort o el que hi havia del dia, però fresc, fresc, no era normal, especialment aquí a ciutat.
El camp ja era una altra cosa.
I bàsicament, verdures, cereals, és a dir, les farinetes d'ordi, o és a dir, una cosa, el pulso, pulmentum, que era com unes farinetes de cereal, amb una mica de carn i sobretot amb verdures, bàsicament.
I quan tot aquell... si la gent es desplaça al camp del Rocarà, li veu als membres de les regions romanes, i s'imagina aquelles grans expedicions que ens expliquen,
com a ells, els campaments, també s'alimentaven amb aquest tipus d'alimentació més rudimentària, perquè, clar, aguantar, per exemple, una lòrica segmentata amb el seu escutum tot plegat, pasava una mica, eh?
Home, sí, la veritat és que dur era...
A més, eren marxes llargues, eh? O sigui, fer 20-30 quilòmetres cada dia amb aquestes verduretes i aquests... no sé si es podia aguantar.
Home, menjaven quantitat, és a dir, no... qualitat no massa, però quantitat sí que en menjaven era... llavors el menjar, sobretot, es feia amb oli d'oliva, vi els legionaris no... no en podien beure, llavors el que bevien bàsicament era posca,
que és una beguda d'aigua amb vinagre, que refresca i ajuda a tenir, en fi, l'energia del vinagre, i bé, també hi havia carn, probablement seca, però massa millor alimentats no ho gastaven.
Ja per acabar, Juli Maria, informació de Ràdio Servei, tota la gent que al llarg d'aquest cap de setmana vulgui acostar-se aquí al Termopòlium, què ha de fer?
Doncs anar a la caseta d'informació i demanar la invitació per venir, i ja està.
I fer cua?
Doncs això ja no ho sabem, no, hi ha unes hores determinades, hi ha dos, tres tallers cada matí, cada tarda, i en principi no...
L'any passat sabem que va haver-hi bastanta cua, però bé, esperem que aquest any, doncs, no n'hi hagi tanta.
Us truquen de molts llocs, cada dia hi ha més excitació per tot allò envoltat d'aquest tipus de reconstruccions?
La veritat és que sí, i nosaltres, doncs, aquest any, la veritat també és que ens estan demanant de molts llocs.
La veritat a veure és que Tàrraco, per poder participar a Tàrraco Viva, és el somni, jo diria, a hores d'ara,
de qualsevol grup de reconstrucció històrica d'Europa, qualsevol grup que vulgui ser seriós, nosaltres ho intentem,
i pensem modestament que ho aconseguim bastant, i la veritat és que nosaltres, independentment
que ens cridin a molts llocs, doncs, poder venir a Tàrraco Viva ens sembla que és la millor mostra
que hi ha tota l'Europa Occidental respecte d'una reconstrucció del passat romà.
Jo ho explicarem ara al Magistre Izzola, a veure què en penses.
Ah, exacte.
Josep Maria, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Doncs hem parlat amb en Josep Maria, un dels protagonistes, un dels artífecs del termopòlium,
un dels elements indispensables.
Abans parlàvem, utilitzant de la paraula clàssic, en qualsevol cas, és un referent,
un lloc de parada gairebé obligada en aquestes edicions, any rere any, a Tàrraco Viva.
Està situat aquí als Jardins del Camp de Mar, conjuntament amb els altres grups celtibèrics,
grecs i d'altres cultures que estan situats aquí al Camp de Mar.
Nosaltres estem a punt d'acomiadar-nos, que només 3 minuts de les 11,
havíem anunciat la possibilitat de poder parlar amb el Ricardo Placete,
i és un dels responsables d'un dels tallers d'escritura,
un taller que també es realitzarà aquí al Camp de Mar.
Finalment ha estat impossible, ja ho saben, aquest procés de muntatge,
la gent arriba des de diferents llocs de Catalunya i d'Espanya,
i finalment no ha arribat a temps.
Des d'aquí, des del Camp de Mar, t'esperem poder-ho haver fet un tast,
del que serà aquest segon cap de setmana a Tàrraco Viva.
Tot i això, les activitats es multipliquen.
Aquí, al Camp de Mar, bàsicament hi ha la Reconstrucció Civil,
hi ha el Termopòlium, hi ha aquests grups de reconstrucció,
hi ha la vuitena edició de la Fira Tàrraco,
de les entitats de Tarragona, explicació de què fan.
Hi ha també la Fira de Museus,
hi ha moltíssims museus de Catalunya, d'Espanya i d'arreu d'Europa,
que expliquen més o menys la seva fusió,
fan difusió de les seves activitats.
i, com comentàvem aquí, per exemple,
un altre dels grups, dels llocs d'atracció, dels pols d'atracció,
és el camp de futbol del Rocaral,
el camp de futbol de l'antic seminari,
perquè la gent ens entengui que és on s'hi du a terme
la majoria de reconstruccions militars.
Però facin un cop d'ull el programa a Tàrraco Viva,
perquè, per exemple, a Sant Celles, a la Vila dels Mons,
vaja, són moltíssims els escenaris
on es duen a terme al llarg d'aquest cap de setmana
activitats de Tàrraco Viva.
Des d'aquí, des dels Jardins de Camp de Mar,
posem el punt i final a aquesta
quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ara, d'aquí uns instants,
arribaran al butlletí de les 11, les notícies,
i després, Jolanda García,
tornarà a agafar les regnes del matí de Tarragona Ràdio
amb molts altres continguts de seccions habituals
a cada divendres, l'Aventura de la Vida,
el cinema amb David Serra,
les rutes d'aventura amb la Pep Calvet,
i a la una, amb Pep Sonyer,
amb l'agenda, us farà un resum de tot plegat.
Fins ara!