.
Diuen els entesos que a finals del segle XIX
un pagès de Valls, conegut com el xat de Benaiges,
va descobrir les bondats dels grills de les seves blanques tornats a conrear.
Possiblement de casualitat, aquell pagès va descobrir els calçots,
un producte que des d'ara, des d'aquestes detes i fins aproximadament a finals d'abril,
farà que molta gent tingui autèntics problemes
per quadrar les seves agendes amb totes les sol·licituds de calçotades.
Durant els primers anys del segle XX, el calçot va ser encara un aliment força desconegut.
Ens hem de remuntar a finals dels anys 40, segurament a l'any 1946,
per trobar les primeres calçotades més o menys tal com les coneixem avui en dia.
Unes calçotades que molt probablement es van fer a Masia Bou,
tal com assegura el seu gerent Josep Maria Gatell.
Va començar el meu avi a donar a conèixer a tot el públic aquest menjar tan nostre, tan de ball,
i va ser allò que mica en mica ho va anar introduint a través de les porteres de valls que vivien a Barcelona,
a través dels amics, a través dels coneguts,
a través d'una sèrie d'artistes que venien a valls a parlar d'art i d'altres coses
que en aquell moment no es podien parlar en un altre lloc.
I així, mica en mica, es graó a graó, es va consolidar el que és la calçotada valla.
Aquest diumenge es compliran 25 anys des que a valls es van adonar que els calçots són tan ballencs com els castells
i que cada any s'havia de celebrar una festa en honor d'aquesta seva tan sabrosa.
Ho explica Rafel Castell, secretari de la Cambra de Comerç de Valls.
A valls, l'any 1982, vam fer una jornada itinerant del primer congrés estelat a la cuina
i amb aquest motiu vam fer unes jornades sobre el calçot i la calçotada
i el diumenge, com a cluenda d'aquesta jornada del congrés,
vam fer la primera gran festa de la calçotada a la plaça de l'Oli amb foc viu i tots els èxits complementàries.
Vam veure que allò tenia possibilitats
i es va quedar que cada any, el darrer diumenge del mes de gener,
a valls es faria la gran festa de la calçotada.
Aquest diumenge, la 25a edició de la gran festa de la calçotada,
tornarà a ser el marc en què les graelles i l'Ul o el calçot inundaran el centre de valls.
La festa, però, sempre va acompanyada de diferents activitats paral·leles.
A les 10 del matí, al cursar, fins a les 6 de la tarda,
hi haurà la seixena exposició nacional Canina, valls 2006,
amb una participació de més de 1.000 gossos de tota la race en pedigrí.
Es tracta d'una exposició de molt d'interès que han fet coincidir amb la festa de la calçotada.
Durant tot el matí hi haurà el mercat de la calçotada al carrer Batllort.
A partir de dos quarts d'onze i fins a les primeres hores de la tarda,
a la plaça del Blat hi haurà els concursos de cultivadors de calçots i de salsa de la calçotada.
Hi haurà també, durant tot el matí, les demostracions de caure calçots a la graella, a la plaça de l'oli.
A partir de dos quarts de dotze, introduïm una cercavila nova,
que serà la cercavila de percussions amb diversos grups d'animació.
I a partir de dos quarts d'onze es farà la gran cercavila de la calçotada i atípica i tradicional
amb els carros calçotaires per als principals carrers del casc antic de la ciutat de Valls.
A la una del migdia serà el torn d'una de les activitats estrella de la festa,
la que segurament acampara més atenció mediàtica, el concurs de menjar calçots.
Jo tenia 15 anys, anava a l'institut.
Coincidia també que la setmana va a la tuna.
Llavors, vulguis o no, vas una mica més alegre del compte,
allò que tens els horaris més desordenats,
i amb 15 anys fas les tieses una darrere a l'altra.
Ara en 35 és quasi que m'ho penso, però a vegades ja surt a l'hora de com va.
Aquesta és Jordi Orra, un home que ara té 35 anys,
però que l'any 1986, l'any de la primera edició d'aquest concurs,
només en tenia 15.
Ell va guanyar la primera edició del certamen menjant, atenció,
140 calçots en només mitja hora.
La proesa va ser recollida per diferents mitjans de comunicació
i fins i tot TV3 se'n va fer ressò.
S'ha de dir que el concurs ha anat evolucionant
i fins i tot a finals del 80 es van canviar les normes
per fer-les més justes.
Per escullar el calçotaire amb més golafra,
no s'havien de tenir en compte ja la quantitat de calçots engolits
si no el peix.
Ho explica Rafael Castells.
La base del concurs de menjar calçots és que hi ha menys i més calçots
amb tres quarts d'hora,
es pesa el pes net i el pes brut que té cada comensal
i llavors es determina amb aquest pes i aquest pes brut
la quantitat de calçots que se li ha donat
i llavors es treu d'aquí el guanyador.
Perquè encara que el reglament digui que s'ha de menjar tota la part blanca del calçot,
doncs la millor hi havia que a més menjava les puntes
i això era insuficient.
Tot i l'àmbient festiu, l'afició local apreta i molt
i de fet una de les coses a les quals més es lamenten els ballencs de pro
és que només dos golafres locals han guanyat el concurs.
El Jordi Orra, Rauseng, va notar aquesta hostilitat carinyosa en alguna ocasió.
Sempre s'anava una mica més a favor de la gent del poble.
Jo com que ja fos que en aquell moment hi havia res,
doncs clar, com si vinguessis la por de prendre els seus premis.
Però no, la gent sempre molt bé, jo els hi feia gràcia,
perquè clar, hi havia un jovenet a tots els participants
i era una cosa diferent, era una cosa que llamava l'atenció a la veritat.
Era un ambient molt maco, molt divertit.
En qualsevol cas, el ballenquisme radical i brillant existeix
i en un esmorzar entre amics va sortir un candidat decidit.
Van dir, Ramon, vés allà, que tu ets un tio,
que tragues de veritat i faràs quedar bé el poble de Valls.
Jo m'ho vaig prendre així amb una mica de broma.
Però vaig pensar, bueno, mira, sigui com sigui, va, anem-hi.
I sí, el primer any vaig quedar segon o...
Sí, segon, perquè llavors no es pesaven.
I el pròxim any ja vaig guanyar, no?
I llavors ho vaig deixar, perquè tampoc m'agrada anar-hi i guanyar cada any.
No és plan.
Però per Valls, sempre ho he fet per Valls.
Allò que se'n diu,
m'empipa que vingui anar entre tio de Reus o de Tarragona o de Salou, no?
Però si el prèmi pot quedar Valls, com a ballant, estic orgullós.
Aquest que hem escoltat és Ramon Forés,
l'home que ha guanyat el concurs més vegades fins a sis i que més.
Atenció, ostenta el rècord absolut,
ja que l'any 1997 va devorar en tres quarts d'hora
3 quilos i 185 grams de calçots.
El secret? Tenir gana i un bon estómac.
Has de ser una mica bastióta menjant.
Has de ser una mica corpulent.
Has de tindre...
El fonamental és que has de tindre un bon estómac, jo diria, no?
Jo m'he menjat quatre pollastes a l'aç,
i no és per riure, no?
Però me'ls he menjat en gana, eh?
Això fa anys enrere.
Vull dir, sóc un tragon de primera.
No ho faig, aquests menjars diàriament.
Però en un moment donat, el meu cos em permet aquests quilos.
Per cert, que per enguany, a motiu del 25è aniversari,
l'organització vol convidar les set persones
que s'han repartit els trions en les edicions anteriors
a aquest concurs amb menjar calçots.
Per tant, Valls tornarà a omplir-se de mitjans de comunicació
amb curiosits per explicar-ho.
Més enllà d'aquest certamen, però,
la capital de l'Alcamp diumenge s'omplirà de gent,
de molta gent, prop de 20.000 persones,
segons l'organització.
I es tracta de gent amb gana, amb molta gana.
Si no s'ho creuen, escoltin les previsions
de Francesc Amill, president
de la Indicació Geogràfica Protegida
que el sota Valls.
Segons la Càmera de Comerç, els números que fan
són que vindran de 25 a 30.000 persones
un dia sol, el diumenge sol.
Això ho multipliques un promig de 15 per cap,
ja pots tenir el nombre de calçots que es consumiran
perquè molta gent fa la degustació en plena festa
i n'hi ha molts que ja tenen l'altre de l'or,
l'estauran reservat, i després de la festa
se'n van al restaurant a fer la seva calçotada.
Si fas aquesta multiplicació,
quasi que pràcticament t'es obtenien el nombre de calçots
que es consumeixen en un dia sol.
La multiplicació l'hem fet nosaltres
i el resultat és espectacular,
prop de 300.000 calçots devorats en un sol dia.
Però l'impacte econòmic del calçot per a Valls
i per a tota la comarca de l'Alcamp
va molt més enllà d'aquest diumenge.
Per exemple, en els últims 25 anys,
el sector de la restauració ha experimentat
un boom notable.
Rafael Castells.
Primer que tot, a l'Alcamp,
aquell any 82 hi havia,
al voltant d'uns 8 restaurants
que feien calçotades,
en aquests moments hi ha més de 40 restaurants
a la comarca de l'Alcamp
que serveixen calçotades.
El primer any de la gran festa de la calçotada
es va circonscriure només a la plaça de l'Oli,
després de mica en mica vam fer
la plaça de l'Oli i la plaça del Blat,
i ara la calçotada agafa la plaça de l'Oli,
la plaça del Blat, la plaça de la Sete,
el carrer Valldor, el pati,
aquest any serà també la plaça del Quartel,
el preix de tots els caputxins,
o sigui que ha agafat una amplitud molt gran.
El restaurant pioner és Masia Bou.
El seu responsable, Josep Maria Gatell,
explica quines són les claus
per gaudir d'una bona calçotada.
El calçot ha de ser un calçot com cal,
ha de ser un calçot fill d'una ceba,
una ceba blanca de la varietat tardana,
ha de tenir uns gruixos i uns mínims,
ha de tenir una llargada,
es ha de coure aquest calçot amb graella,
amb foc viu de redolta,
i redolta de la por de l'any passat
perquè estigui ben eixut, ben sec,
i tingui força flama,
que farà que de totes les capes concèntriques
que té el calçot, que és una liliàcia,
s'encremin les més exteriors
i les de dintre quidin cubades,
quidin toves, quidin cuites,
i sigui aquest menjar tan bo i tan melós
que et poses a la boca.
Té que tindre també una salsa feta com cal,
sobretot el que s'ha de posar a la salsa és molt de carinyo,
i que tingui el que té totes les varietats de romesco,
perquè no deia ser una salsa de romesco,
llavors una bona ometlla, una bona avellana,
l'oli, el vinagre, la sal, les nyores,
el romesco, el nyores, dieu-li com vulgueu,
els tomàques, els alls, una miqueta de bebre,
de bebre negre, perquè portant un bitxo,
depèn del picant que ens agradi,
una rectificació de sal i de vinagre,
perquè quedi el gust dels amics, dels coneguts, de la família.
És indudable que en descripcions com aquestes
a gairebé tothom hi entren ganes de menjar calçots,
però el fenomen va molt més enllà d'una simple recepta.
Es calcula que entre els mesos de novembre i abril
prop de 300.000 persones menjaran calçots a l'Alcà,
ja sigui en alguns dels 40 restaurants que hem comentat abans
o en alguna masia particular.
Tot plegat comporta el que des de vall s'anomena
la segona temporada turística del Camp de Tarragona,
o el que és el mateix,
un impacte econòmic de gairebé 9 milions d'euros,
1.500 milions de pessetes.
Què és el que treu tanta i tanta gent?
Doncs encara que sembli mentida,
pel Francesc Camill, la clau és la brutícia.
Avui dia tothom té ganes d'anar al restaurant bo i que els hi donguin tot,
tots mudadets, pràcticament sense embrutars.
I jo crec que en el cas d'una calçotada t'embrutes molt,
sembla que una cosa tan negra pugui sortir una cosa tan neta a dins.
I no ho sé, aquesta diferenciació,
vista tot l'altre que es menja cada dia o diàriament,
o els caps de setmana,
jo crec que això és el que diferencia.
i a la gent li agrada per un dia embrutars
i veia molta gent que quan acaben la calçotada
s'embruten l'una o l'altra i tot.
Suposo que surt una miqueta del que tenim tots a dins
i pots disfrutar molt bé amb aquest àpat.
És genial.
La febre pel calçot ha desfarmat també la imaginació.
Aquest diumenge la gent que visiti Valls
tindrà l'oportunitat de comprar per primera vegada
licor de calçot.
La pastisseria Valls ja fa anys que va apostar per la innovació
i des de fa set anys ofereix per a aquestes dates
productes tan ocorrents com el gelat, el bombó,
la crema i el torró de calçot.
En guany, la imaginació dels germans Carles i Roger Bellbé
ha demostrat una vegada més que no té límits
i junts han creat aquest licor de calçot.
En Roger Bellbé explica com ha estat el procés de creació.
Tot això comença amb unes proves aquí a la pastisseria
agafant esperit, assaldant uns calçots
i ens va quedar un esperit amb gust de calçot
i van a posar sucre, van a fer una espècie de licor
com aquell que fa una notícia a casa, fer una prova.
I ens va quedar un sabor bastant agradable i bastant bon.
Però esclar, nosaltres de licor no en podem fer ni
ni som especialistes amb licor.
Aleshores vam fer aquesta mostra i la vam donar a provar
a l'Eliseu Vilar, el que destila el licor
per entendre's i ell el va veure que tenia possibilitats
i durant un any hem anat fent proves, hem anat estudiant
diferents fórmules, composicions i tal fins a arribar a la fórmula
que vam posar del mercat.
Per al seu llançament s'han elaborat un total de 1.500 ampolles
que podran comprar-se al preu de 20 euros.
En Roger Ballbé creu que el producte pot agradar, però això sí,
avisa que el gust de licor sorprèn.
Sorprèn. El licor, com que quan te l'apropes al nas
té un fort gust, un fort olor de calçot,
esclar, llavors sorprèn quan te l'empasses
perquè a la boca te deixa un llogier gust de calçot
i immediatament desapareix.
Vull dir, no et molesta, no et queda un regust de ceba
de calçot a la boca, no?
El que passa és que l'aproximat del nas
té un fort impacte d'olor de calçot.
L'originalitat, però, no és només patrimoni
dels dolços de la pastisseria Valls.
A Masia Bou acaben de celebrar la setzena edició
de la mostra gastronòmica del calçot.
Es tracta d'un àpat especial en què tots els plats
compten amb un ingredient, a que no endevinen quin és.
Això no és res més que un dinar,
que invitem a tots els amics, clients,
coneguts i persones que són d'aquí,
de la casa, per dir-ho d'alguna manera,
i fem un dinar, un àpat, tot amb calçots.
Comencem l'aparitiu amb calçots,
el primer plat amb calçots,
el segon plat amb calçots,
el tercer plat amb calçots,
i el postre el fem amb calçot.
Llavors, esclar, amb aquests 15 anys
hem fet gelat de calçots,
marmelada de calçots,
sorbet de calçots,
hem fet calçots amb tot tipus de peix,
calçots amb tot tipus de carn,
sopes i primers entrants fets amb calçots,
a part de calçots fets de la manera tradicional,
que és la que comença l'aparitiu.
La collita d'aquest 2006 segurament serà rècord,
ja que molt probablement s'aconseguirà
una xifra que rondarà els 5 milions de calçots.
La qualitat també es preveu que sigui molt bona,
gairebé excel·lent,
tot i que per menjar els millors calçots
segurament encara haurem d'esperar un parell de setmanes.
Ho explica Francesc Amill,
responsable de la identificació geogràfica
protegida calçots de valls.
De moment va una miqueta atreçada,
degut a les humitats i els freds,
però bé, jo crec que en una setmana, 15 dies,
si el temps hi acompanya,
n'hi haurà per tothom.
Va, d'anem una miqueta justets,
però bé, el màxim consum,
que és ara el mes de febrer,
jo crec que n'hi haurà per tothom qui pugui.
En qualsevol cas,
sigui aquest diumenge
o sigui el mes de febrer,
hi ha un home que sempre troba bons als calçots.
El calçot és biurètic
i hi entra molt bé,
amb una bona salsa
i amb un tros de pa i un porró de vi al costat.
Escolta'm.
Ho assegurem un autèntic expert,
en Ramon Forés,
de ben segur que poden seguir el seu consell,
ja sigui aquest diumenge
o al llarg de tota aquesta primavera.
Parla la gent i parla de viure,
de viure i créixer en una terra lliure.
Parla la gent i només parla de viure,
de construir un futur més dignes.
Aquí i allà, una cançó de guerra,
marquem tabals del ritme de la terra.
Unes notes, uns grits, esperança i guerra,
grident els aines,
els grits de la terra.
Els grits de la terra.
Els grits de la terra.
Els grits de la terra.