Des del passat mes d'octubre funciona en el marc de l'Ajuntament de la Ciutat
el Servei de Suport a la Guàrdia Urbana
per a l'atenció de les dones víctimes de violència
i d'altres col·lectius d'especial risc.
Volem conèixer de prop quina és la tasca que desenvolupa aquest servei
i ens acompanya la seva coordinadora, Soledat Nieto.
Bon dia, Soledat.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
I saludem també Mercè Rocamora i Maria José Gea,
són treballadores socials d'aquest servei.
Mercè, Maria José, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingudes.
Aviam, el primer que algú pot preguntar és si l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona
ja té uns circuits per atendre les persones que arriben en una situació de risc,
en una situació de violència.
Aleshores, aquest servei, on l'hem d'ubicar, on l'hem d'emmarcar, Soledat?
Com bé dius, és cert que l'Institut Municipal de Serveis Socials,
en el marc de l'Ajuntament, fa molt de temps que està treballant el tema de la violència,
i el tema de l'atenció a les víctimes.
Però també és cert que, d'alguna manera, a mesura que aquesta problemàtica ha anat prenent una major rellevància,
ens hem adonat que no era suficient amb els protocols d'actuació ordinaris que tenim establerts
i que fonamentalment es fan des del Servei d'Atenció d'Informació i Asociació a la Dona,
que, com tothom suposo que ja comença a saber, està ubicat al Centre Cívic de Torreforta,
i també des dels Serveis Socials d'Atenció Primària, que estem distribuïts per tota la ciutat.
Ens adonàvem que part d'aquestes situacions se feien visibles i demanaven ajut en horaris
en els quals normalment aquests serveis no funcionen.
Ah, perquè aquest servei té un horari lògic d'atenció al públic.
Un horari, fonamentalment de matí, també se treballen algunes tardes, però fonamentalment de matí.
I, per tant, ens vam adonar que gran part d'aquestes demandes arribaven realment als serveis que funcionaven 24 hores,
com, per exemple, la policia, els hospitals i, sobretot, la Guàrdia Urbana de la ciutat,
que des de fa molt de temps s'està fent aquesta tasca de suport i atenció a les víctimes
en un horari no habitual d'atenció que funcionen en la resta dels serveis públics.
i això ho sabíem de ser perquè, de fet, nosaltres des de l'any 91 ja vam establir un protocol d'actuació amb la Guàrdia Urbana
a través del qual ells ens impassen informació de totes les actuacions que fan en el seu horari,
en la seva atenció de 24 hores, que puguin tenir a veure amb alguna situació de desatenció,
de situacions de risc que afectin a dones, a nens, a persones grans, etc.
i d'alguna manera vam fer un petit estudi d'aquests informes que ens passaven d'una manera ordinària
i vam establir la hipòtesi i d'alguna manera vam confirmar que moltes d'aquestes actuacions
que ells feien a demanda de les dones víctimes de violència es produïen en un horari
en què realment nosaltres no hi érem i que part d'aquestes dones després no arribaven als serveis socials
el dia següent o l'altre dia. I vèiem la necessitat de generar un dispositiu específic
per atendre aquestes situacions i també donar suport a aquests professionals
que de fet amb tota la voluntat i ho fan i amb molt bon criteri, però no són els professionals
adients per atendre una persona que està en una situació de crisi com aquesta.
A més hi ha més d'una urgència.
Clar, i a més això és que tenen tot tipus d'urgència. I vam tenir l'oportunitat de presentar-nos
a una convocatòria del Departament de Benestar i Família i a més vam aconseguir els recursos necessaris
per posar en marxa aquest programa amb caire pilot. I així va ser com va néixer el programa de suport
a la Guàrdia Urbana per l'atenció de les víctimes de violència i la contactació de les companyes
que tenim aquí. I de fet ara ja portem vuit mesos d'experiència, estem contents
perquè realment s'estan confirmant algunes hipòtesis de les que teníem.
És el que t'anava a dir, allò que intuïtivament pensàveu que existia,
l'experiència d'aquests vuit mesos us ho ha confirmat, no?
Que realment hi ha determinades hores, determinades hores, determinats dies i determinats grups
que realment presenten aquests quadres disortadament de violència o de risc o d'accidentalitat.
Perquè ara en tot cas, si us sembla, podíem tipificar una mica quin tipus de situacions
abasta el servei. Perquè no és només el cas de la violència en l'àmbit de la llar
i no només la violència cap a les dones. Tot i que a mi em sembla per dades que ens heu facilitat
que és en bona part del gruix de l'activitat que desenvolupeu, no?
Efectivament, la veritat és que l'objectiu fonamental del programa era atendre a les dones
víctimes de violència o la violència de gènere, però també érem conscients
que s'estaven produint moltes altres tipus de situacions que requerien una atenció
per part dels serveis socials que no estaven enmarcades dintre d'aquesta tipologia
i no érem partidaris de crear un dispositiu exclusiu.
Per tant, per això es diu que hi ha altres col·lectius d'especial risc.
Efectivament, les dades que després potser podeu aprofundir amb les companyes
ens demostra que el col·lectiu més important que estem atenent
en vuit mesos que portem d'atenció és les dones víctimes de violència,
però també s'estan atenent a persones grans en situacions de risc,
a menors en situacions de risc, intents de suïcidi, transsegüents, etcètera, etcètera.
Per tant, és un servei que té prioritàriament, si davant de dues situacions,
prioritàriament atenen les víctimes de violència,
perquè era l'objectiu inicial o fonamental,
però és un dispositiu obert a tot tipus d'atenció.
Clar, la Guàrdia Urbana ja deu tenir un protocol
que especifica quin tipus de casos deriven cap a vosaltres, no?,
quan esteu de servei, no, Mercè?
Sí, sí, sí.
A l'obrir el servei, el projecte ja va especificar una mica els col·lectius a atendre
i ells ja tenen aquesta informació
i quan tenen un cas que veuen que pot ser una problemàtica de serveis socials,
doncs ja ens la deriven.
Una mica des del punt de vista pràctic.
Amb vosaltres esteu ubicades físicament on?
Sí, estem ubicades a les dependències de la Guàrdia Urbana,
aquí a Prat de la Riba.
Concretament, doncs, estem al despatx juntament amb els companys detestats.
Això no vol dir que siguin només ells,
que tinguin, doncs, a les víctimes de violència domèstica i altres col·lectius,
però sí que és cert que ens facilita molt la feina,
doncs perquè, diguéssim,
s'encarreguen ells d'escriure després les diligències i...
Diguem-ne, li donen forma més...
Li donen forma.
Més al prototipus, no, de l'informe que es fa.
Us desplaceu cap al lloc on es produeixen els fets,
van a les dependències de la Guàrdia Urbana
o en funció sempre de les circumstàncies s'actua?
És així, és en funció de les circumstàncies,
hi ha diferents vies per on pot entrar la persona.
Normalment, la via més normal és la presencial,
hi ha les dependències.
La Guàrdia Urbana és avisada per telèfon
i es desplacen al domicili,
ells atenen la primera urgència,
fan una valoració, pregunten a la persona
si volen l'atenció del nostre cervell
i després, normalment,
porten a la persona les nostres dependències.
I a partir d'aquí què passa?
A partir d'aquí es fa una contenció emocional amb ella
i s'informa una mica de les possibilitats que té.
Normalment, s'acompanya,
si no l'han portat ja els agents,
s'acompanya la dona a l'hospital.
En cas que hi hagi lesions?
Lesions, per fer un reconeixement mèdic
i després s'hi torna a acompanyar les dependències.
Allà tornem a parlar més tranquil·lament
perquè al primer moment les persones estan molt afectades emocionalment
i ja s'informa i s'assessora sobre els recursos socials
i el fet de la denúncia i l'ordre de protecció.
En el cas de violència de gènere
pot haver-hi antecedents anteriors,
pot ser que l'agressió l'hagi fet la persona
que ja no vivia el domicili.
És a dir, es poden donar moltes circumstàncies
que vosaltres d'una manera o una altra heu d'esbrinar
per poder prendre la decisió a dia en cada moment i en cada cas.
Sí, això és un dels punts.
Quan ens arriba l'urgència derivada dels agents de la Guàrdia Urbana,
el primer que intentem fer,
si les possibilitats de la nostra ubicació en aquell moment us ho permet,
és mirar la base de dades de la Guàrdia Urbana
per mirar això, doncs, antecedents que puguin tindre.
I ara actualment estem mirant el nostre registre
perquè com que ja fa 8 mesos que tenim obert el servei,
doncs ja podem anar mirant.
Es poden donar casos que aquesta persona, la víctima,
tingui menors al seu càrrec, els fills,
es pot donar la circumstància que no tingui on anar-hi,
clar, tota aquesta atenció, un cop heu fet aquesta contenció emocional
i aquesta atenció des del punt de vista de prendre les dades,
continua aquest camí, clar,
perquè aquella persona molt bé cap a casa seva
ja vingui demà en horari d'oficina, allò que dèiem, no?
Com funciona a partir d'aquí?
Doncs és així, no?
Quan se recolleixen les dades de la persona,
quan saps una mica quina és la seva situació actual,
la situació que està vivint,
després de formalitzar la denúncia o no,
depèn sempre de la persona,
després doncs se mira l'allotjament.
Normalment, doncs, si és la possibilitat d'anar a casa,
se mira primerament, d'anar al seu domicili,
sempre que l'agressor estigui detingut pels cossos policials,
o ella, doncs, ja hagi, el que deies tu abans, no?,
ja s'hagi separat de la persona,
visqui sola al domicili amb fill o sense,
però sempre que no estigui amb l'agressor.
Clar, però jo tinc entès que la cosa no queda aquí,
perquè després es fa un seguiment, no?
Aquesta persona se'n va cap a casa o a un familiar
o se li busca un allotjament
i després continua el seguiment.
Sí, bé, tenim diverses maneres d'allotjament,
diguéssim, aquest seria el domicili,
després hi ha l'allotjament d'urgència,
la possibilitat d'un allotjament d'urgència.
Vale, sí, sempre s'ho feia,
se valora la situació,
l'exploració és la que els toca fer als professionals
i conjuntament amb la dona
es decideix si realment vol tornar aquella nit o no,
o aquell al seu domicili o no.
Si és el cas que no,
sempre se li dona la possibilitat
de fer un allotjament d'urgència
per explorar i valorar la situació
al dia següent més tranquil·lament.
Si algú no vol tornar a casa seva,
perquè no se sent segur,
tenim la possibilitat i tenim els recursos
que no publicarem perquè en principi
no se poden fer,
però tenim els recursos perquè no sigui així.
El dia següent,
jo sempre els dic a les companyes
que han de ser la porta d'entrada
i l'oportunitat de connexió amb el protocol d'actuació
d'alguna manera i els serveis d'atenció ordinaris.
Clar, la situació no s'acaba aquí,
s'ha fet l'atenció d'urgència,
però després cal iniciar tot un procés
i un procediment que s'ha de fer
en un context de més seguretat
i de més tranquil·litat.
Aleshores, és el dia següent
quan se passa tota aquesta informació
al servei d'informació de ser-ho a la dona
o als serveis socials corresponents
i se comença a fer tot un pla de treball
amb la dona,
que significa què vol fer amb la seva vida,
què vol fer.
Independentment inclús que la dona
hagi decidit que no vol allotjament d'urgència
i que no vol ni posar denúncia,
sempre intentem aprofitar aquest contacte
amb els professionals especialitzats
per dir-li, estem aquí,
tens un servei a la teva disposició
i que estaran sempre que ho necessitis
i d'alguna manera intentem
demanar la seva autorització
perquè els serveis socials
o els serveis d'informació de ser-ho a la dona
que són especialitzats
es puguin posar en contacte amb ella
per interessar-se de la seva situació.
Intentem d'alguna manera
obrir-li perspectives
que quan ella decideixi
donar un pas més en aquest procés
que té les possibilitats de fer-ho.
Això fa pensar, Soledat,
que aquest servei de suport
us ha obert portes
que probablement no estaven obertes.
Vull dir,
determinats casos
que probablement per iniciativa pròpia
aquella persona
no s'hagués atensat
als serveis municipals,
però en aquesta situació d'urgència,
doncs,
dins de tot el dramàtic
que pot tenir la situació,
els ha obert aquesta porta
de poder entrar en el circuit, no?
Efectivament.
En el sentit que tu comentaves abans
que s'han confirmat
algunes de les hipòtesis,
doncs, efectivament,
s'està confirmant
que gran part d'aquestes persones
no havien tingut mai
un contacte amb serveis socials.
I potser,
i ara el que estem començant a valorar
és si aquest contacte inicial
amb el servei d'urgència, diguéssim,
després comporta un seguiment
a serveis socials.
Això no tenim encara dades fiables,
però és veritat
que més del 50%,
a més, la gran majoria d'aquestes persones
no havien pres cap contacte anterior
amb els serveis socials.
Per tant, és el primer.
El que estem intentant ara valorar
és si aquest primer contacte
quins efectes té.
També és veritat
que necessitem un temps
i sabem que no serà
un efecte immediat.
Potser la resposta,
la llavor que estem deixant
en aquestes dones
pugui brotar
dintre d'un any,
de dos anys
o quan torni a fer un procés.
Per tant, això és molt aviat
encara per confirmar-ho,
però sí sabem
que estem arribant
a una població
que no estàvem arribant
i que també, d'alguna manera,
pertany a diferents col·lectius,
diferents nivells socioeconòmics,
etcètera, etcètera.
Per tant,
sí que estem ampliant
una mica
l'àmbit
en què...
Parlim de dades, si us sembla,
perquè teniu una memòria
molt complerta.
Quants casos ha atès
el servei exactament?
Doncs fins al dia d'avui
hem atès 135 casos.
D'aquests,
en quin percentatge
o en números rodons
sé quants són
de violència de gènere?
Doncs mira,
68 han sigut propis
de violència domèstica.
Cal esmentar
que...
Nosaltres, bueno,
tenim moltes maneres,
moltes classificacions,
però la majoria dels casos
engloben un tipus
de maltractament
tan psíquic
com físic, alhora.
De l'home cap a la dona?
Sí.
N'hi ha, doncs,
algun cas puntual
que ha sigut al revés,
però no és la majoria.
Heu atès altres casos
a banda de la violència domèstica?
Sí.
Hem atès també
13 casos
amb conflictes
en les relacions familiars.
No cal...
Vull dir,
no arriba a ser
propi com a violència,
el que sí
hem...
moltes vegades
que ens trobem
els conflictes familiars
sol ser
de fills
a pares.
Sí, agressions
o discussions
fortes
que algú veia
potser truca
a la Guàrdia Urbana
perquè sent
que hi ha
molt d'enrenou, no?
També hem atès
a un altre col·lectiu
d'especial risc
que és el tema
dels menors.
Ens hem trobat
amb sis menors
en situació de risc,
en desemparaments.
També les problemàtiques
de salut mental
relacionades
molts cops
amb toxicomanies
i com abans
hem comentat així
pel damunt
també hem atès
a 11 transeruns.
Gent gran també.
Sí, gent gran.
Gent gran
en situació
de desprotecció,
gent gran maltractada
també.
I també
hi ha un cas
de pederàstia
i vam actuar
amb un incendi
i...
I algun intent
de suïcidi
m'ha semblat
també a veure
també.
Sí,
els intents
de suïcidi.
Déu-n'hi-do.
Això us permet
com deia la Soledat
saber una miqueta
d'una banda
el tipus
de població
que es reclama
d'aquest servei
en el que en particular
haurà dels serveis socials
homes,
dones,
immigrants,
no immigrants
a nivell socioeconòmics,
edats
i també
dies i hores
de la setmana
on es produeixen
d'una manera
més notable
situacions de conflicte
en l'àmbit de la llar.
Són dades
molt significatives
que us permet
fer una radiografia
exactament
de la qüestió
aquí a la nostra ciutat.
Hem pogut
esbrinar
que el 70%
de la població
que hem atès
es correspon
amb les dones,
la majoria,
un 83%
dels casos
són persones
amb nacionalitat
espanyola,
d'aquests,
pel que fa
al tema
d'edats,
sobre un 75%
els englobaríem
entre la franja
d'edat
de 0
a 40 anys,
la resta
fins als 60.
És menys significatiu.
és menys significatiu.
I en relació
al tema que comentaves
dels dies
d'incidència
i els horaris,
la veritat
és que
encara no podem
donar
una dada certa.
Sí sabem
que
en contra
del que es podia pensar
no es donen
de nit,
o sigui,
s'estan donant
en horaris
de tarda,
matinada,
fins a la 1
o les dues
de la matinada,
però la franja
concreta,
clar,
potser tenim
una mostra
molt petita
encara
i no podem...
No té valor
estadístic,
perquè cada vegada
que fem el tall
ens surt
un horari
diferent,
potser de les 7
a les 8,
de les 8
a les 9,
perquè a lo millor
tres casos
tenim molt de pes
relatiu.
Però sí que és veritat
que una de les coses
que inicialment
abans de fer
el petit estudi
que vam fer
per posar en marxa
el programa
pensàvem
és que caldria
un servei
de 24 hores
tota la nit,
etcètera,
i sí que hem comprovat
que això sí que no és cert,
que realment
s'està concentrant
a partir de les 7
de la tarda,
que és quan suposo
que les persones
arriben a casa
i es produeix
el contacte familiar,
que hi ha un període
en què encara
no el tenim determinat
entre les 9,
10 o 11,
que d'alguna manera
està la cosa
més tranquil·la,
la gent està sopant,
i després hi ha
una altra punta
que arriba
des de les 11
fins a la 1,
2 de la matinada
que d'alguna manera
es torna a incrementar
la situació
de conflictivitat
suposem també
perquè està
quan la gent
se relaciona
i després
la gent se'n va a dormir
d'alguna manera,
això no vol dir
que no se produeixen
a tots els horaris,
però hi ha
aquestes puntes...
Per a les 4
o les 5 de la matinada
de moment no...
La gent dorm,
i en relació
als dies,
també hem de dir
que cada vegada
que fem l'estudi,
depèn de la mostra,
en surt alguns dies,
sí que és veritat
que s'increment
els caps de setmana,
dijous, divendres,
dissabte,
però també és veritat
que he trobat ara
en les dades
en relació
a la memòria
que vam fer al desembre
sí que hi ha hagut
una variació.
El dilluns s'apunta
com un dia important,
però bueno,
suposo que quan tinguem
dos o tres anys
podrem treure
un valor més significatiu.
Ja veurem què passa,
perquè s'acosta a l'estiu
el període de vacances
i tradicionalment
es diu
que estadísticament
es donen més
aquestes situacions
de conflicte
a l'allar, no?
Sí, és veritat,
sí, clar,
perquè hi ha més relació
entre les famílies,
clar, no tenim experiència
d'haver tingut un estiu
al servei.
No, no, si encara 8 mesos.
O sigui que, bueno,
encara...
L'altre dia ho anàvem comentant
amb la companya
i sembla que es vagi veient,
no?,
que entra l'estiu,
vull dir,
estem tenint més casos.
Més casos, clar,
és que comença aquest període,
es viu més de cara al carrer,
s'allarga més l'horari
i potser, bé,
són raons que,
com bé deia Soledat,
serà qüestió
d'estudiar-ho més endavant.
És interessant, sí,
perquè d'alguna manera
té a veure
amb el comportament
i els hàbits relacionals,
no?,
de la nostra societat
i, bueno,
jo sempre insisteixo,
tenim una mostra
encara molt petita,
però podrà més treure,
jo penso que
algunes conclusions interessants.
Maria José,
Mercè,
si em permeteu
una pregunta
una mica més
de detall personal,
no compromesa,
però sí més personal.
A nivell professional
i personal,
també,
vosaltres,
aquesta feina
que s'emmarca dins,
diguem-ne,
del que és un horari habitual,
vull dir,
esteu treballant
en unes determinades hores
i treballeu
amb un material
tan sensible
com són les persones
i persones
en una situació
de moltíssima vulnerabilitat.
sou professionals,
esteu formades
per afrontar
aquest tipus
de situacions,
però això no treu
que sigui
una feina
particularment difícil,
no?
Sí,
normalment,
l'experiència
ja va ajudant
cada vegada més,
però normalment
és això,
són situacions,
veus les persones,
l'angoixa que tenen,
la desorientació,
el fet aquest
de no saber
ni què li han fet
ni per què,
no?
ni moltes vegades
elles
creuen
que són les culpables,
tu els vols explicar
ben bé
què és el que estan vivint,
què és la violència domèstica
i els atrets
que tenim cada persona,
no?,
com a ser humà.
Es fa particularment
més complicada
o complexa
la relació
amb persones
que arriben al servei
i que siguin immigrades,
que tinguin dificultats
de comunicació
amb l'idioma?
Doncs sí,
cal esmentar també
que els companys
de la Guàrdia Urbana
doncs compten,
ells ja fa més temps,
que disposen de serveis
de traducció
i sí,
nosaltres ara,
doncs últimament,
alguna vegada
hem hagut de tirar
d'aquest recurs
per...
A banda de l'idioma
temes culturals també,
no?,
d'obrir-se a un desconegut...
Principalment amb l'idioma
perquè donat que és molt poquet
en el moment
en què ens trobem
en aquesta situació d'urgència
tampoc pots aprofundir
en moltes coses
però sí,
al mínim,
per entendre'ns.
Amb el tema dels menors
ja més complex encara.
Sí.
Sí.
Perquè ja són situacions
molt difícils,
no?
Sí,
i és el que deies,
doncs,
que et toqui més una cosa
amb menors
sempre que hi ha alguna cosa.
Sempre que hi ha un cas
doncs intentes vetllar
pel bé del menor,
no?,
i els drets també.
Quan parlem d'agressions,
quan parlem de violència,
de víctimes,
parlar de balanços positius
és com de mal parlar.
En tot cas,
considerem que és positiu
que aquest servei
tiri endavant,
que s'hagi vist
la seva eficàcia
en aquests vuit mesos
i que tingui continuïtat.
Això és el fonamental,
no, Soledad?
En compte la necessitat
que hem vist
que hi ha a la ciutat
d'aquest servei.
Jo estic convençuda
que tindrà continuïtat
perquè se demostra
que és un servei
necessari,
interessant
i que ens està permetent
arribar a una població
que no estàvem arribant
i que és necessari arribar.
I també,
de totes formes,
aprofito els micròfons
per agrair,
de totes formes,
a la Guàrdia Urbana
la seva col·laboració,
encara que el programa
intenta col·laborar amb ells,
però d'alguna manera
ells porten col·laborant
amb nosaltres molts anys,
segueixen fent aquesta tasca
i és imprescindible,
o sigui,
d'alguna manera
tot el que és
la tasca d'acompanyament,
de suport que ens donen,
de...
La pròpia experiència.
La pròpia experiència
i d'alguna manera
que segueixen fent
aquesta atenció
en l'horari
que no estem
als serveis ordinaris
ni que no estan elles també.
O sigui,
d'alguna manera,
bueno,
tenim clar
que és un servei
que s'ha d'integrar
en els serveis
dels companys
de la policia local
que realment fan molt de temps
que fan aquesta tasca.
Doncs enhorabona a tots
a la policia local
i a vosaltres també
només faltaria
per aquesta feina.
I gràcies per venir.
És el servei
de suport a la Guàrdia Urbana
per a l'atenció
de les dones víctimes
de violència
i d'altres col·lectius
d'especial risc.
La seva coordinadora,
Soledat Nieto,
ens ha acompanyat
i les seves treballadores socials,
Mercè Rocamora
i Maria Josejea.
Moltíssimes gràcies.
Enhorabona.
Gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.