Enguany celebrem els 25 anys de Carnaval a la ciutat de Tarragona.
El rei Carnestoltes i la concubina,
acompanyats del seu cèquid,
van arribar ahir al vespre a la ciutat de Tarragona.
Van fer la seva entrada i estaran amb nosaltres
durant uns quants dies.
El Teatre Metropol, convertit en palau,
en el Palau del Carnaval, va ser el punt de partida
per a l'entrada a la ciutat del Carnestoltes i la concubina.
Tot això, després de fer un recorregut per la Rambla Nova
i pels carrers del centre de la ciutat,
van arribar a la plaça de la Font.
En fi, amb aquesta arribada del rei Carnestoltes i la concubina,
d'alguna manera, ahir al vespre,
es donava inici oficial al Carnaval,
Tarragona, un Carnaval que en perspectiva històrica
recorda aquests 25 anys
i que té la seva vessant gastronòmica que no cal oblidar.
I en un dia com avui, especialment,
perquè, en fi, avui és dijous gràs,
avui és qüestió de tipar-se,
mana la tradició
i, de moment, el que toca, per exemple,
és esmorzar coca de llardons.
I per no oblidar-se de les tradicions,
hi ha gent com els de la colla a la bota
que cada any organitzen un esmorzar popular
a la Rambla Nova de Tarragona.
Nosaltres també volem esmorzar.
Allà tenim el Joan Maria Bertran i el Josep Sonyer
amb aquest so d'ambient
que ja escutem de fons
i que, en fi, ens serveix per explicar-nos
el que s'està fent a la Rambla.
Josep Sonyer, bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
Sí que ja soc de fons.
Hi ha molt d'ambient aquí a la Rambla,
davant mateix del col·legi de les Teresianes.
De fet, la parada de la colla de la bota
amb aquestes coques de llardons
ja fa estona que...
No gaire, tampoc, però ja és oberta.
I hi ha molta gent que ha vingut fins aquí,
ara en veiem uns quants,
per aconseguir aquesta coca de llardons.
Avui, dius, gràs,
una coca que ja és tota una tradició.
La colla de la bota, a més a més,
fa molts anys que participa en el carnaval.
Són de les colles veteranes.
No sé si aquest any,
que celebrem els 25 anys de carnaval democràtic,
crec que ells recorden perfectament aquests 25 anys
perquè ja hi eren.
O li podem preguntar a la Pepi Blaya.
Pepi, bon dia.
Hola, bon dia.
Ja hi éreu, de fet, no?
Fa 25 anys.
Ja començava, potser, el carnaval?
Sí, fa 25 anys ja hi érem,
el que passa que no amb el nom de la bota.
Amb el nom de la bota fa 20 anys,
però nosaltres ja estàvem fa 25 anys
amb un altre nom.
I recordes que els vau disfressar fa 25 anys?
Doncs sí, cada un anava amb la disfressa que va vulguer
i inclús ni vam anar a puntats a l'Ajuntament
perquè no sabíem que sabíem d'anar a puntats.
Vam presentar al carrer real i vam sortir,
cada un amb la disfressa que més li agradava.
I ja està.
I a partir d'aquí,
inclús vam fer la Guerra de la Farina
aquí davant del Banc Atlàntic
i érem quatre i el gat.
La Guerra de la Farina, quin marbé, no?
Sí, però era divertidíssim.
El que passa que quan s'hi va començar
a posar la gent de fora de les comparses,
allò ja va ser un desmadre
i ho van tindre que deixar estar perquè...
Però, en principi,
quan només participaven les comparses
que tiraven farina, farina,
era molt divertit.
També tiraven aigua o no? Només farina?
Després ja tiraven de tot,
però en principi no.
Al principi només era farina.
Tornem al present, Pepi.
Tornem a...
Avui, avui,
amb aquesta coca de llar d'oes.
Mira com baixa, mira com baixa les teves companyes.
És que és el més divertit.
Això, i l'enterro,
i mentre estem fent les disfresses,
és quan millor ens ho passem.
Perquè la rua en si
no ens agrada massa,
però, bueno, seguim.
Per què no t'agrada la rua?
Home, sí que ens agrada,
però ens agrada més tot desenfadat
i sense cap ordre.
Perquè, de fet,
el que és el carnaval.
Però, bueno, seguim.
Seguim.
N'altres participem a quasi tot.
No te'n baixis, Pepi,
que vaig cap allà.
No te'n baixis, eh?
Ah, torno, eh?
Que vaig a veure si fan bé
l'EI del Paquito Chocolatero.
Escolteu, escolteu,
com estan ballant.
Escolteu, escolteu.
Va, va, va.
Eh?
No, que balleu, balleu,
com estàveu ballant.
Banyem, balleu.
No us podeu veure,
però estan ballant les set integrants.
i no us pot passar.
Ei!
Ei!
Ei!
No em volia reçar.
Ei!
S'ho passen bé, eh?
S'ho passen bé.
S'ho passen bé.
Són set membres de la Colla de Bota
que estan, en aquest moment,
repartint les coques
i que volíem immortalitzar aquest moment
mentre ballaven el Paquito Chocolatero.
Pepi, parla'ns de la coca, va.
Bueno, la coca és tradicional
de dijous gras.
La venem d'any a any,
és evident.
Estem aquí,
ens ho passem,
ja ho veus.
Un ball,
i l'altre salta
i l'altre canta.
És de full
i de llardons
i a humella.
Ve a comprar-la
gent de tot,
des de gent que passa
que no sap de què va
i es para
i te'n compra una
per provar-la
i hi ha gent que torna enrere
i en compra més
i, bueno,
i ho fem com una cosa més
de Carnaval
i ens ho passem bé
i ja està.
Llavors n'hi he vist
una persona
que baixava cap a baix
a Rambla Vall
i em portava 4 o 5, eh?
4 o 5,
bueno, normalment,
4 o 5,
però hi ha gent
que venen
i en compren 20.
N'ha comprat ara un,
vull dir,
moltes,
per l'oficina,
pel bar
o per allà on sigui,
no ho sé exactament.
Fins a quina hora
serà aquí, Pepi?
normalment,
normalment estem
fins a la 1 o 1 i mitja,
però, vaja,
està que les acabem,
no tenim un horari.
I quantes dies,
que no t'heu preguntat abans?
1.500,
1.500.
Igual que l'any passat?
Igual, igual,
sempre fem igual,
perquè, a veure,
per a nosaltres això no és un negoci,
vull dir,
per a nosaltres és un acte més
i ja està.
quant temps fa que ho feu,
ja,
aquest acte de la coca
de llardons
a dixous gràs?
Més o menys,
eh?
Vull dir,
fa més de 5 de...
No, no, si ho sé,
18.
18 anys?
Sí,
18.
18 anys.
Tot un mestratge,
eh?
Doncs,
en aquesta venda de coca.
18 anys.
Està bé,
mira.
El carnaval de fa 18 anys
que era millor que el d'ara o no?
Era diferent,
ha canviat molt.
Ara,
vull dir,
ja està bé,
li diuen la rua de l'artesania,
però era un carnaval
potser,
no potser,
era més satíric
i més d'una altra manera.
Vull dir,
però, bueno,
és el que li agrada a la gent
i ja està,
nosaltres continuem
amb lo nostre
i punt.
Abans la Pepi Blàia
m'explicava,
no ho he dit,
ho he dit fora de micro,
però m'explicava
que el carnaval
sobretot és per passar-s'ho bé,
perquè no és per anar a patir,
eh?
No, no, no.
A nosaltres va haver dos anys
que, bueno,
vam voler imitar
o, bueno,
imitar no,
posar es pluma i això
i la veritat és que no,
no ens va agradar gens,
vull dir,
un any,
un any vam portar pluma
i no ens va agradar
ni la pluma
ni el pas
ni res,
perquè, clar,
nosaltres som una comparsa
que som quatre amics
que fa 25 anys
la majoria
que ens ajuntem,
que això no ho pot dir tothom,
però, vull dir,
sortim a passar-nos-ho bé
i ens importa el pas
i ens importa
si veiem la veïna,
la saludem
i s'ha acabat,
vull dir,
i desitjant no quedar
dels 15 primers
per no sortir el diumenge,
o sigui,
així de clar.
Molt bé,
aquest any,
per cert,
de què aneu?
Anem del zorro i la zorra.
És veritat.
A quin zorro?
Qui que fa allò amb l'espasa
que fa la seta?
El zorro de la pel·lícula.
Antonia Banderas.
No és cap secret per naltros.
Per naltros no és cap secret.
El zorro ja ho veig clar,
però la zorra com sabia?
Això ja ho veuràs,
ja la veuràs a la zorra.
No t'ho donaré detalls,
però és el zorro clàssic
de la pel·lícula,
o sigui,
està inspirat
en la pel·lícula d'enguany.
Tant un com l'altre
porta espasa o no?
Sí, sí,
portem espasa,
sí, sí.
I capa també.
Pepi, gràcies.
De res, a tu.
Ara les tastarem,
les coques,
gràcies, que vagi bé.
Gràcies, igualment.
I que ho disfruteu,
que ho disfruteu.
Digue'm, Ricard, digue'm.
No, anava a preguntar-te
si ja havíeu tastat les coques o no.
Doncs no les hem tastades,
però les tastarem, eh?
Molt bé.
Doncs d'aquí una estona
ens ho expliques,
perquè clar,
ara menjareu coca,
però després toca botifarrador,
vull dir que serà un matí
per atipar-se.
De fet,
avui en previsió
jo ja no m'he esmorçat
i pràcticament esmorçarem aquí.
Hi ha molta gent?
T'encuó o no?
Doncs sí, mira,
ara més o menys
hi ha unes 15 persones
davant de la coca de Llardons
i al costat hi ha la parada
amb la botifarrador,
encara no està oberta, eh?
S'haurien de partir
de les 11, crec.
I la coca,
previsiblement,
fins a la 1 o la migdia,
però de fet,
fins que s'acabin existències.
Per tant,
en la primera connexió
us diré quin gust té
la coca de Llardons
i no us alançaré
què tal està la modifa a Radeu.
Molt bé,
doncs amb aquest som de fons
ens quedem
Josep Sunyet
i Joan Maria Bertran
en directe des de la Unitat Mòbil.
D'aquí una estona
tornem,
perquè ara,
en aquesta quarta hora del matí
de Tarragona Ràdio,
us volem explicar altres coses.
Volem fer una mirada al passat,
volem analitzar
amb perspectiva històrica
el que justament passava
avui fa 25 anys.