Gairebé un quart d'11 de matí.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
I tal com els hem anunciat,
ara és el moment de sortir a l'exterior a la nostra unitat mòbil.
Aquests dies, de fet, aquestes setmanes,
des de l'àrea de patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona
i també l'àrea d'ensenyament,
s'està promovent el programa L'Escola Adopta un Monument.
Quin és el seu objectiu?
Doncs ja ho saben, relacionar els nens de la ciutat de Tarragona
amb els monuments de la ciutat.
Avui s'està vivint un nou capítol.
anem ja cap allí, ens esplacem cap a l'amfiteatre.
Josep Sunyer, què tal? Molt bon dia.
Hola, Jordi, bon dia.
Ho hem explicat bé, no?, el programa Escola Adopta un Monument.
Doncs sí, sí, ho has explicat molt bé.
Ara estan fent el discurs, eh?
Jo estic una mica amagat aquí a les grades de l'amfiteatre.
Avui els protagonistes, per part del monument,
és l'amfiteatre, com ha quedat clar,
i per part dels nens, són els nens del Ceipa El Miracle.
Doncs ja, sí, 250 nens.
El Ceip Miracle és el que hi ha aquí al costat mateix.
És a dir, ara m'explicaven aquests nens
que són de 3 a 12 anys,
és a dir, de P3 a infantil i primària,
dels que des del soc col·legit veuen cada dia
doncs aquest amfiteatre,
i avui, clar, els ha fet molta il·lusió poder apadrinar-lo.
Clar, és això, que el veuen cada dia
per la finestra, i potser en moltes ocasions
no saben exactament ni què és, ni què no és el seu significat,
ni què s'hi feia allí.
Ja el coneixien, eh?, perquè porten ja un quants mesos
treballant sobre aquest monument.
I mira, ens ho explica la Nora.
Nora, hola.
Hola.
A l'amfiteatre s'hi feien llites contra els gladiadors
i també llites contra les feres.
Quant temps porteu estudiant l'amfiteatre?
No ho sé, més o menys, dues setmanes.
Així, sí.
I ho veieu des d'aquí dalt, no?,
des del vostre stage, veieu cada dia l'amfiteatre?
Sí, des de religió.
Sabeu molt bé i és molt bonica, a mi m'agrada molt.
Tu portes una lletra, quina lletra portes?
Quina lletra porta?
La T.
Veus, la T, la Nora porta la lletra T,
que està, la T d'amfiteatre,
i ara parlem amb la lletra E, que és la Laia.
Laia, què tal?
Hola.
Què feu? Mira, acaben d'aprovir-ho, aplovir-ho, aplovir-ho.
Què m'expliques, Laia, de l'amfiteatre?
Que és com un edifici rumà.
El com no, se treu el com.
És un edifici rumà i...
I és molt gran, no?
Sí, i és com ovulat.
És rudo, i té moltes escales per seure, i per veure'l.
Mira, els vostres companys ara estan fent un discurs,
estan començant i faran...
Ara, és un nen molt petit, suposo que de 3 anys.
Núria, què tal?
Hola.
Tu què m'expliques, de l'amfiteatre?
Doncs que aquí es feien lluites, i, bueno, que aquí es feien lluites contra animals feroxes,
que el públic de ce dia, quan animal feroxe ja el tenia, l'home, per exemple,
el públic de ce dia, si el mataven o no el mataven.
era com... era el dit cap a baix, i la mà i la mà...
Així oberta.
Oberta, no?
Oberta.
Molt bé, a veure què diu el Salvador.
Salvador, hola.
Què més, què més anaves a dir?
Que està a prop del mar, perquè...
Bueno...
Perquè està a vora, el mar, i perquè l'aigua entra fins aquí dins, oi?
Sí, perquè abans es feien lluites amb els animals de l'aigua,
perotxes de l'aigua, que des de la meva classe sabeu el mar i una punta de l'amfiteatre.
Que bonic, eh?
Salvador, què dius tu, Salvador?
Aquí, al mig de l'amfiteatre, quan això ho planaven tot d'aigua, del mar,
bueno, doncs anaven als vaixells, bueno, vaixells petitets a fer lluites d'això de vaixells i mira...
A veure si podem escoltar la vostra companya, a veure, ja havia acabat de parlar, ja estic.
Estava parlant un nen de 3 anys i fent aquest discurs,
ara cadascun dels representants de cadascuna de les aules fan un discurs aquí.
Gerard, Pau, què tal?
Bé.
I tu?
Bé.
Què m'expliqueu d'aquest acte? Us agrada això de patinar el monument?
Eh?
Us agrada això de patinar el monument?
Què fareu al partidari? Vindreu més sovint?
Sí, jo potser vindré després, a veure si els meus pares m' deixen venir a veure una lluita.
que hi ha un company que heu parlat, no?
Eh?
Que hi ha algun company que heu parlat ara mateix?
Sí.
Escolteu, escolteu, escolteu què diu.
Jordi, intentarem moure'ns perquè ara estem en una de les grades d'aquest Amfiteatre de Tarragona.
A veure si podem escoltar.
Estan fent el discurs i intentarem escoltar en directe.
Visc a Tarragona.
Ho he sentit la part final, el Visc a Tarragona.
El Visc a Tarragona, eh? Aquest patriotisme que regna la ciutat.
Escoltem, perquè ara parla una nena de tres senyets.
A veure si podem sentir part del discurs que farà.
El nostre patrimoni és estimar la ciutat.
Nosaltres t'estimem, Amfiteatre, i per tant et cuidarem.
Està preu aquest discurs.
Estan a l'arena central de l'amfiteatre, aquests representants de cadascuna de les aules.
La resta s'ho mirem des de les gràcies.
I ara ens hem de parlar d'un dels nens més grans del grup, que és l'Issat.
Ell t'he preparat un discurs.
Abans m'ho ha ensenyat, és molt llarg, però sentirem també l'inici d'aquest discurs.
Bon dia.
Els alumnes de cicle superior estem molt contentes de padrinar l'amfiteatre,
que ens és tan proper a la nostra escola.
Al llarg d'aquest curs hem après moltes coses sobre aquest monument,
que és un edifici oval construït pels romans fa 2.000 anys,
on s'oferien espectacles de gladiadors i caceres a feres.
El que més ens ha interessat ha estat conèixer les parts més importants de què costa l'amfiteatre.
Mentre escoltem a l'Issat, que podem parlar breument en la tienda alcalada de Patrimoni,
Maria Marcea Martorell, bon dia.
Hola, bon dia, Josep.
Una experiència aquesta que avui estem veient aquí en directe,
que serà exportable al Grup de Ciutats Patrimoni i la Humanitat.
Perdona.
I que serà exportable al Grup de Ciutats Patrimoni i la Humanitat.
Exactament. Aquesta idea, al marge de que ja sabeu que, a més a més,
de totes les escoles de la ciutat, Tarragona-Cindres, Tarragona-Barris,
a més a més, Pompeya, a través de la Germenament, o la ciutat d'Arles,
o escoles que tenen convenis amb ciutats com Londres o menys, s'han integrat.
Però, a més a més, l'hem exportat a les Ciutats Patrimoni de la Humanitat,
el Grup de Ciutats, entre ells primer va ser la ciutat de Segòvia,
en aquest moment també la primera que ha estat receptiva també ha sigut la ciutat del Calà de Henares,
i tota la resta de ciutats, aquest passat cap de setmana,
amb la reunió que va tindre lloc a Mèrida,
es va quedar que aquest projecte, que era molt interessant,
nosaltres el compartíem amb el grup,
i que, per tant, totes aquelles ciutats que tinguessin algun monument similar al nostre,
farien el mateix que ha fet Segòvia,
de manera que ells, per exemple, han agafat el seu aquaducte
i l'han apadrinat, un ceip i un ies de la ciutat,
però, a més a més, han fet l'intercanvi amb nosaltres.
Per tant, esperem això multiplicat per 13,
nosaltres, incluint-nos en nosaltres 13 ciutats,
realment serà com una caca d'oli
que s'anarà extenent per tot el que és el sistema educatiu de tot l'estat,
que creiem que és molt important,
perquè, en definitiva, és entranyable un acte com el d'avui
i tots els que s'han vingut fent cada dia,
en el que cada escola hagi apadrinat el monument
que té més a prop amb el que té una vinculació especial.
Bon dia, Massa Martori, gràcies.
A vosaltres, Josep.
Doncs, justament, més a prop, no al costat mateix,
aquest ceip de la Mare Déu del Miracle,
que està tocant a l'amfiteatre,
l'estel d'estem veient aquí al costat,
continuen, com pots comprovar, Jordi, els parlaments a baix,
i continua cert degoteig, tot i que petit, de pluja,
és a dir, que comença a ploure una miqueta, una miqueta aquí fora,
i es fa espornejar una mica i segurament estarà desllunyant una mica l'acte,
tot i que veiem que els nens, com a mínim sentim,
que els nens continuen força animats.
Mira, sí, justament, és que hauries de veure la graderia d'aquest amfiteatre.
Perquè deu ser força ple, no, Josep?
250, 250 alumnes, a veure, l'amfiteatre té una capacitat molt superior,
però empren tot un costat, un lateral, pràcticament, d'aquest amfiteatre,
i ara es pot llegir, doncs, aquestes lletres que sentíem,
que portaven abans, alguns de temps amb què han parlat,
que diuen això, padrinem l'amfiteatre, i es veu des d'aquí dalt.
Ara estan fent un lliurament de diplomes a cadascuna de les classes
per aquest procés de padrinament.
Ja porten, com ens explicaven, la Núria, la Nora, la Laia,
o el Salvador, el Gerard o el Pau,
ja porten alguns mesos estudiant l'amfiteatre,
i abans he pogut parlar amb ells, abans d'entrar en directe,
i t'asseguro que ho saben tot, eh?
Si han preguntat, doncs, què m'han podien explicar sobre el monument,
i ho saben absolutament tot.
Ja porten, doncs, com dèiem, alguns dies,
algunes setmanes estudiant-ho,
i avui han fet, doncs, aquest acte, podríem dir, final,
de reconeixement amb aquest monument, que és el que padrinen,
i el que ja m'han explicat, que l'any que ve li portaran la Mona.
Ah, mira, mira, ja això és cuidar-lo, eh?
Això és cuidar-lo, sí.
Com tot bon padrí.
Josep, si et sembla, ho deixem aquí.
D'acord, d'acord, tornem més tard, però, eh?
Tornarem més endavant, des d'un altre punt.
Doncs sí, sí, serà d'aquí uns quants minutets,
bé, uns quants, no, d'aquí força estona,
doncs, a un altre punt de la ciutat,
per informar-vos de més coses que passen avui aquí a Tarragona.
Continuarem parlant d'educació, l'examen de selectivitat.
Els nens de primària avui tenen, els del Col·legi del Miracle,
una activitat lúdica,
però hi ha altres joves que avui tenen un examen molt important.
Josep Sunyejo, Maria Bertran, ens retrobem fins ara.
Fins ara.