D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí, matí de dilluns.
Temps per repassar l'actualitat del Port de Tarragona
durant els propers minuts.
Avui hem convidat el president de l'autoritat portuària,
Josep Anton Burgacer, per parlar d'unes xifres econòmiques
que presentava la setmana passada
i que, en fi, tothom ja ha qualificat d'històrica.
Farem aquest balanç econòmic,
però també parlarem, sobretot, de les obres en marxa
i dels projectes de futur més immediat del Port de Tarragona
amb la companyia, com dèiem, del senyor Burgacer.
Senyor Burgacer, bon dia.
Bon dia.
Xifres històriques, un rècord de beneficis, tràfic de mercaderies.
Com s'ha fet el Port de Tarragona Parc a l'hiagina també el 2005,
quan justament semblava, en els últims mesos,
que les coses no anaven del tot gaire bé?
La primera part de la pregunta era com s'ha fet això, no?
Doncs mira, l'hi diré molt fàcil.
Gràcies a l'activitat que ha generat tota la comunitat portuària.
L'autoritat portuària és una mica el coordinador d'aquesta activitat, no?
Però al final els que porten els barcos i carreguen i descarreguen els barcos
són els industrials i els empresaris que estan treballant en les nostres instal·lacions, no?
Per tant, nosaltres, insisteixo, fem un paper de coordinador.
Nosaltres tenim el nostre paper, no vull dir que no tinguem cap paper de lideratge,
però al final és la comunitat portuària la que ha demostrat la seva confiança
en el nostre port, en la nostra ciutat i en el nostre territori.
I després, perquè hi ha una cosa que no ens enganyem,
l'economia en aquest país està funcionant francament bé
i ja no parlo de l'equilibri entre importacions i exportacions.
Nosaltres som un bon importador.
Però si l'economia del país funciona bé,
si l'economia de Tarragona funciona bé, el port funciona bé.
I això és el resultat d'aquesta política.
I la sensació que deia jo que potser en els últims mesos
parlava d'una certa crisi,
que les coses no anaven del tot bé al port de Tarragona
i, per tant, el resultat que presentava la setmana passada
ha pogut causar certa sorpresa?
Bé, jo li diré que del resultat del que hem presentat la setmana passada
no estic del tot satisfet.
I vostè em dirà, escolti'm, però aleshores què vol, no?
Pensi que la meva preocupació fa sis mesos
era que amb l'aturada de Repsol,
Repsol ha deixat d'importar pel nostre port
enguany per una raó tècnica, simplement tècnica,
entre 850 i 900.000 tonelades.
Doncs això em feia preocupar, perquè?
Perquè ens situàvem en un creixement relativament prudent,
al voltant del 5%.
Jo crec que nosaltres hem de créixer més.
El que no vol dir és que quan creixem menys estiguin pitjor.
O sigui, enguany hem crescut menys d'aquest 7 o 8% que jo voldria
i els resultats han sigut molts satisfactores.
Però jo crec que nosaltres hem de tenir l'objectiu de créixer
sempre al voltant del 8%.
Insisteixo que encara que no ho logrem,
però nosaltres hem de tenir algun objectiu.
I jo quan a final d'any he vist les dades aquestes
que al final s'han plasmat sobre els papers
i que tots vostès coneixen,
doncs estic satisfet.
Home, sí, perquè és un rècord de beneficis,
és un rècord d'entornades,
però no és el resultat que jo voldria
ni el resultat que jo crec que la comunitat portuària
i econòmica del Camp de Tarragona
hauria d'assolir.
Nosaltres hem de continuar creixent
i hem de créixer per damunt d'aquest percentatge
que hem crescut enguany.
Per tant, sí que estic satisfet,
però no s'han complert aquelles previsions
que jo tenia que la parada de Repsol
ens podia causar algun tipus de perjudici seriós,
però tampoc és el resultat que jo voldria.
Jo voldria que el port es consolidés
amb un tràfic al voltant del 7%.
I aquest creixement que vostè desitja,
creu que és un objectiu per aquest 2006
o ha de ser més a llarg termini?
No, nosaltres, a veure,
independentment que hem guany al final del 2006,
el resultat avui encara s'ha aviat
per veure quin serà, no?
Però jo crec que no arribarem a un 7% o un 8%,
perquè les condicions de mercat són les que són.
Aquest país està creixent a un ritme que, a veure,
alt però estable,
no es preveu entrada en funcionament de grans concessions
que comportin grans tràfics.
Per tant, jo crec que el volum de trànsit
no estarà en aquest nivell que jo voldria,
però sí que les nostres instal·lacions,
el nostre disseny de nou port,
les noves infraestructures que cal fer,
cal que donin com a resultat
que en un termini, el que sigui,
el que l'economia demostri,
però que pugui adquirir aquest nivell de creixement del 7%.
Jo crec que enguany estarem al voltant
d'una xifra similar a la d'enguany,
però ja en parlem a final d'any,
perquè no sigui que passi això que em deia vostè abans,
jo al final del primer semestre vaig dir,
escolti'm, al tanto,
perquè les coses van relativament bé,
o sigui, les coses al port sempre van bé,
però poden anar millor,
per tant, enguany,
esperem, estem al mes de febrer encara,
esperem, les dades de gener
demostren una tendència similar a l'any passat,
el febrer ha crescut,
en aquests dies que portem de febrer
ha crescut bastant el tràfic,
però esperem, esperem,
perquè factors com la sequera són determinants,
i escolti'm, sembla que enguany
serà un any, tornarà a ser un any sec,
per desgràcia del país,
però per sort del port, si és sec,
doncs importarem més gra.
Esperem haver els aconteciments que es diuen.
En aquest ambient d'eufòria,
de qualificatius com de xifres històriques,
de record històric de beneficis pel port de Tarragona,
insisteixo, en aquest ambient de certa eufòria,
busquem un punt negatiu,
alguna cosa que realment no hagi anat prou bé
i que calgui millorar de manera immediata el port.
D'acord,
d'acord, però hauríem de pactar amb vostè
que elimini el terme negatiu.
Algun element que no vaga tan bé.
Les coses no han anat com voldríem.
Nosaltres continuem tenint un hàndicap
que és el tema dels contenedors.
Hem millorat en contenedors,
però estem molt, molt, molt lluny
del que seria la nostra xifra
i estem lluny del que en algun moment
va ser el port de Tarragona,
que va ser una xifra curta,
o sigui, molt breu,
durant un termini molt breu de temps.
Van arribar a 45.000 teus,
va perdre la línia,
al voltant del 2003 crec que va ser,
una línia de la MERS,
i des d'aleshores ens estem recuperant
molt a poc a poc.
La comunitat portuària,
els que tenen interessos
en aquest terminal de contenedors que tenim,
estan fent esforços.
Jo crec que hem millorat en guany,
en guany no, l'any passat.
Estem parlant de resultats del 2005.
S'ha consolidat a Tarragona
una línia que fa servir el nostre port
com a hub,
o sigui, la línia nordana.
Nordana ja havia estat a Tarragona,
havia marxat,
però ara està consolidada aquí.
Fa els tràfics d'Amèrica,
tot Mediterrani i Amèrica,
sembla que voldrà també fer
una part d'Àfrica,
però aquesta línia és quincenal,
és molt important,
però és quincenal.
Pensi que altres ports
del nostre costat
tenen 7 o 8 línies regulars
cada setmana,
i nosaltres estem adquirint,
un company meu,
un col·laborador meu del port,
deia que nosaltres
en el tema dels contenedors
a partir d'ara només farem que créixer.
Per què?
Perquè hem arribat a un punt molt baix,
i per tant,
tot el que està passant ara,
a partir d'ara,
en les terminals de contenedors
i en el tràfic de contenedors
és positiu,
però estem molt lluny
del que nosaltres voldríem
i del que el Port de Tarragona
té capacitat.
Xifres històriques,
com dèiem,
de beneficis,
creixement en general
de tot el que envolta
el Port de Tarragona,
creixement també
en espai físic,
en infraestructures,
en instal·lacions.
En aquest àmbit,
la zona d'activitats logístiques
és el projecte
o és el tema més important
que té entre mans el Port?
Bé,
és dels més importants,
no és el més important de tots,
però sí que és el més important.
Jo ja sabeu que en aquest tema
he dit sempre
que portem un cert retard
en aquesta zona d'activitats logístiques
avui hauria d'estar allà urbanitzant-se
o urbanitzada
i hauríem d'estar en el mercat.
Bé,
les coses són com són,
l'autoritat portuària
i la seva organització
té molta feina,
té moltes coses a dilucidar
i per tant,
quan poses una davant de l'altra,
doncs el temps ha marcat
que avui encara estem expropiant
una part dels terrenys
que són al voltant d'un 25%
que ens queda pendent.
Ja s'ha fet el tràmit
d'audiència als afectats
i en aquest moment
hi ha al·legacions,
s'han resolt part de les al·legacions
i altres no.
Ara entrarem a la fase
de mutu acord
per no avorrir la gent.
El 2006 serà un any
de tràmit administratiu,
el 2007
nosaltres estem segurs
que podem començar a urbanitzar.
És més,
li dono una primícia
perquè
acabo de recordar ara
però que és un tema
que ho porto per aquesta setmana
perquè hem de treballar
sobre el tema.
Nosaltres aviat
i no serà més tard
del mes de març
haurem de constituir
la societat conjunta
entre l'autoritat portuària
i un altre soci
que potser sigui
un soci privat
o un soci públic
per constituir la societat
que ha de gestionar,
construir i gestionar
la Zalda de Tarragona.
Hi ha molts candidats
per ser socis del port
en aquest tema?
Sí, sí.
El tema de la logística,
l'activitat logística
a Catalunya
hi ha molta gent,
o sigui,
moltes empreses privades
i moltes empreses
nacionals i internacionals.
Jo només li dic una
que a més s'ha manifestat
tant en tant públicament
el seu interès
malgrat que nosaltres
no tenim un compromís seriós
però a Vertis,
per exemple,
que és una societat
que en aquell moment
tothom coneix,
doncs a Vertis
sempre han manifestat
la seva voluntat
però jo crec que
dintre d'aquest holding
que estem fent
de la logística a Catalunya
entre el port de Barcelona,
el port de Tarragona,
el consorci
de la zona franca
de Barcelona, etcètera,
jo crec que trobarem
una fórmula
que potser
els nostres socis
seran tots aquests
en lloc d'un sol, no?
Nosaltres volem estar
dintre del món
de la logística a Catalunya
i la millor manera
és que el nostre soci
minoritari
en aquest azalt
possiblement sigui
el conglomerat
d'aquestes empreses
perquè si nosaltres
tindrem un peu
també en la seva activitat
i ells tindrem un peu
en la nostra.
Jo crec que nosaltres
no tenim res a perdre,
al revés,
tenim molt a guanyar.
Perquè el ciutadà de carrer,
l'oient ens entengui,
a mig termini
una sal,
una zona
d'activitats logístiques
com aquesta
de la qual estem parlant
com a projecte de futur,
què suposa
pel por
i què pot suposar
per la ciutat?
Mira, l'altre dia
li posaré com a exemple,
aquests dies
vostès han publicat
que la CIM de Tarragona,
que és
l'aquest centre integral
de mercaderies
que s'està construint
a l'autovia
entre Reus i Tarragona,
generarà
com a 3.000
llocs de treball, no?
Jo no sé
si la sal de Tarragona
generarà 3.000
llocs de treball,
però la filosofia
és que és un centre
de creació
d'empleu, no?
I després
perquè és una zona
d'activitats
industrials
i comercials,
sobretot
de transformació
de producte
a petita escala,
per entendre'ns.
O sigui,
un azalt
no és un polígono industrial,
igual que una CIM
no és un polígono industrial,
però és un espai
en què hi ha
una certa activitat
industrial,
en què un producte
que s'ha importat
o s'ha exportat
té encara
una petita manipulació, no?
O sigui,
que no és un polígono industrial,
està cavall entre
el que és un port
que no és un polígono industrial,
un polígono industrial pur
que allí es produeix
i es transforma mercaderia,
això és el producte
de les dues coses, no?
O sigui,
és una petita transformació
i manipulació
d'un producte
abans de ser importat
o abans de ser exportat.
Quan podria estar activada,
en actiu,
aquesta zona?
Bueno,
jo li deia
que nosaltres
volem urbanitzar
el 2007.
El que no sabem encara
és si urbanitzarem
tot nosaltres
o ho farem una mica
a la carta, no?
O sigui,
nosaltres marcarem
els grans eixos
i després els operadors
privats
faran
com volen
les seves parcel·les.
Tenim un tema pendent
que em va impactar
amb Repsol
l'any passat
que és
els accessos
a aquesta zona.
L'accés ferroviari,
l'accés viari,
l'accés viari
és relativament fàcil,
el ferroviari
és més complicat,
però bé,
nosaltres el 2007
començarem a urbanitzar
i amb el temps,
i amb el temps
vol dir,
el 2007-2008
també resoldrem
el tema
de l'accés ferroviari
que és molt important.
Al marge
d'aquesta zona
d'activitats logístiques,
quines altres infraestructures
en matèria d'instal·lacions
i d'infraestructures
de futur
que estan en marxa
o que estan en projecte
destacaria?
En aquell moment
tenim el bolletí oficial
de l'Estat
que va sortir
fa uns dies
i acaba el termini
el dia 23
precisament la setmana que ve,
la redacció
del plec de condicions
per fer un nou moll
el que la gent coneix
el passeig marítim,
penjat el passeig marítim,
la prolongació
del moll de Catalunya,
on està el carbó,
ara tradicionalment
està el carbó,
doncs a continuació
es farà un altre moll
d'unes 20 hectàrees,
estem parlant també
d'una inversió
molt important
d'uns entre 70
i 80 milions d'euros.
Aquesta setmana
hem acabat,
aquesta setmana passada
hem acabat
el projecte
de noves esplanades,
ara passem
a la banda de costa,
les noves esplanades
entre la platja
de la Pineda
i el pantalà de Repsol,
allí també
són unes esplanades
que tindran
unes 20 hectàrees
de superfície
i també aquí
la quantia
serà entre 20
i 25 milions d'euros,
recordo l'altre dia
a veure el pressupost,
crec que eren
20 i tants milions d'euros,
no arribaven al 25,
i donis compte
que ja estem parlant
de 40 hectàrees
de nova creació
i estem a punt
d'acabar,
que quedarà
com un any
de feina,
jo crec que menys encara,
el repler
del moll de Galícia,
que són unes 12 hectàrees,
pensi doncs
que en el termini
d'un any
d'onze hectàrees
i 40 hectàrees
en el termini
de 3-4 anys,
doncs posarem
a disposició
de la clientela portuària,
del món portuari,
unes 60 hectàrees.
I aquí
el que farem
és acabar.
Ara li anava a preguntar,
amb això toquem sostre?
Què fem després?
Miri,
aquest creixement
del port,
jo deixem
que faci
una mica d'història,
aquest creixement
del port,
el port que estem fent
acabant ara,
serà el fruit
i la conseqüència
d'una planificació
que va iniciar
doncs
el Pep Montnè,
el president,
l'Antoni Pujol,
el Maceira,
que encara que va ser
poc temps,
però també va estar
el Sant Maria Maceira,
el senyor Lluís Badia,
i jo m'ha tocat
per el que és
el transcurs del temps
en aquest moment
estic acabant
aquest període.
El que passa
és que a mi em toca
i tinc l'obligació
i la responsabilitat
mentre sigui president
de començar
a planificar
el que serà
el port dels propers
20-25 anys.
No perquè jo
vulgui posar
nom a aquesta planificació,
no, no,
simplement perquè
ens estem quedant
sense espai.
D'aquí 5 anys,
possiblement,
5-7 anys
no tindrem espai,
no podem créixer
cap a la Pineda,
no podem créixer
cap a la Platja del Miracle.
estem estudiant
en aquest moment
créixer cap a on,
només podem créixer
cap al mar
i aquest és el gran projecte
del Port de Tarragona.
O sigui,
si hem de continuar creixent,
si la comunitat portuària
creu que hem de créixer,
si els estaments oficials
creuen que hem de créixer,
només podem créixer
cap a l'aigua.
Això és complicat
per cos,
per impacte visual,
per impacte ambiental,
però tot això
té solució.
El que hem de començar
és a estudiar
cap a on hem de créixer.
però el Port en aquell moment
ha de començar
a pensar en un nou Port
i aquest nou Port
només es pot construir
cap al mar.
Estem estudiant,
diu,
en quina fase d'estudi?
Molt preliminar?
Sí, no.
O realment
tenen ja alguna idea clara?
Bé,
sabem que hem de créixer fora,
no?
El director l'altre dia
m'ensenyava uns petits dibuixos
del CEDEX,
que és un laboratori
que té el Ministeri de Foment
a Madrid
i ja ens ha avançat
uns primers números
sobre com es comportarà
l'oleatge, no?
O sigui,
allà dintre,
en aquest espai
que nosaltres volem.
Pensa que,
a partir d'aquí,
cal fer
d'aquest estudi d'oleatge
sortiran diferents dibuixos
que ens diran
com ha de ser
la forma d'aquest Port.
Jo crec que un estudi d'aquests,
sense exagerar,
pot durar dos o tres anys.
Això suposant
que no ho vulguin fer,
que potser cal fer-lo,
jo ja entro en el camp
de la tècnica,
que no sé,
que és una maqueta reduïda
de veure com se comporta
aquest Port, no?
Si cal fer una maqueta reduïda
i tal,
que insisteixo
que potser no coneixo massa
el tema
perquè és un tema
més aviat tècnic,
però si cal fer
una maqueta reduïda,
estem parlant dos,
tres, quatre anys, no?
No és res.
Pensa que estem parlant
d'un Port
que serà el Port
dels propers 20 anys, no?
Bé,
el que sí que cal fer
és començar a estudiar-ho ara.
al termini de cinc, set anys
sense acabar l'espai,
això vol dir que
abans de cinc anys
una decisió sobre el futur
del creixement del Port
s'haurà de tenir clar.
Sí, sí, sí.
En cinc anys
li asseguro que
ja estaran els estudis tècnics fets,
ja sabrà com ha de ser aquest Port,
caldrà fer estudis econòmics també,
o sigui, saber què val aquest Port
i com es recuperen aquests diners,
però, mira,
si en guany fem els estudis previs,
l'any que ve, 2007,
jo crec que com a molt 2009
hauria d'estar absolutament definit
que és el que es vol fer.
Parlem d'altres projectes de futur
que afecten al Port i també a la ciutat.
Parlem de la façana marítima
després de la reunió de divendres passat,
a la qual també vostè hi va assistir
com a president de l'autoritat portuària,
una reunió de la comissió municipal
que analitza aquest projecte
i després també de l'última trobada
entre l'Ajuntament de Tarragona
i el Govern de la Generalitat.
Sembla que definitivament
entra en un nou període
el tema de la façana marítima.
Com ho veu, vostè?
Bé, jo crec que el primer que cal
és que ens felicitem
perquè això sembla que ha passat
de la discussió teòrica
i del parlar de dibuixos
i de projectes molt teòrics,
ha passat a la pràctica,
al treball concret.
Jo crec que el primer que hem de fer
és felicitar-nos a tots.
De qui és la paternitat
d'aquesta nova etapa,
a mi és igual.
La qüestió és que en aquest moment
hem passat a treballar
seriosament i definitivament.
A mi el Govern de la Generalitat,
com a conseqüència d'aquella reunió,
tant l'alcalde com el Govern de la Generalitat,
li van encarregar
el director general d'Urbanisme
que parlaix amb mi
i que em presentés
quines eren les afectacions
que aquesta nova forma de treballar
tenia sobre el por.
Aquest és un planol
que me van passar l'altre dia.
No ens afecta tant
com jo pensava al començament,
ens afecta a dos puntes
del que és l'espai portuari.
Bé, nosaltres el que farem
és estudiar
quines són les afectacions,
així li comunicarem
al Govern de la Generalitat
i a l'Ajuntament
perquè tingui en compte
que cal resoldre
aquestes afectacions.
En què ens afecta?
Nosaltres,
la façana marítima,
torna a dir el mateix,
en el tema ferroviari.
A nosaltres ens afecta
clarament
sobre l'accés
de les instal·lacions portuàries,
sobretot les de la banda de mar,
per el seu enllaç
amb la xarxa ferroviària general.
doncs és el que,
en detall,
ara no podem entrar,
però és el que en detall
li comunicarem a les administracions
i dir,
escolti,
mire,
nosaltres ens afecta
el ferrocarril,
nosaltres no podem estar
sense ferrocarril
ni durant les obres
i sobretot hem d'anar
a connectar
amb el ferrocarril
i per això
hem de fer un pont,
dos ponts,
això suposem
que té unes despeses,
suposem no,
té unes despeses determinades,
vostès diran
el que hem de fer.
Creu que tècnicament
i financerament
serà viable
el soterrament
de la via
i que passi justament
també per sota del riu
que és el que ara
ha de determinar
l'enginyer Félix Boronat?
Jo,
aquesta és una discussió
que l'alcalde
alguna vegada
quan jo estava a l'Ajuntament
me la feia servir
una mica com un atac
però sense arribar
a aquest nivell
l'alcalde tenia raó
amb una cosa,
avui ningú pot discutir
que és possible
passar per sota d'un riu.
El tema és saber
si es passa per sota
del canal de la manxa
per tant la discussió
sobre si és possible
o no passar per sota del riu
és possible
naturalment que ho és.
A quin cos?
Quines afectacions té?
Quin és el cos?
Bé,
l'altre dia
el Félix Boronat
en aquesta reunió
que vam fer a l'Ajuntament
es va ratificar
una mica
que la seva idea inicial
i és el que va fer
també l'estudi
del Ricardo Bofill
doncs es va ratificar
bastant
que el tren
pot passar
a un preu raonable
per sota del riu.
Bé,
si això és així
i ho ratifica
i posa el CGE
doncs això serà així.
Per tant,
des del punt de vista tècnic
cap problema
passar per sota del riu
i menys
per sota d'un riu
com el nostre,
no?
O sigui,
bé,
només cal veure Nova York,
París i tal,
túnels per sota dels rius
i rius molt més
caldolosos
que els nostres
doncs això
està molt superat.
Bé,
ja es veurà,
el temps ens dirà
en tot cas
torna al començament.
Jo crec que hem de felicitar-nos
perquè sembla que entrem
en una etapa
de treball real.
Mentre això avança
de la façana marítima
el Port va fent la seva
entre cometes
si em permet l'expressió
petita façana marítima
encara que és realment
del Port i de la ciutat
que és el tema
del Moll de Costa,
del Serraio...
Nosaltres li diem
la façana portuària
o la façana portuària
perquè per no confondre'ns
no?
Però formarà part
de la futura façana marítima
de la ciutat.
Està clar
i a més ho fem
sigui dita la veritat
amb coordinació
amb l'Ajuntament.
Nosaltres aquest projecte
no el podríem fer
sense tenir en compte
que l'Ajuntament
també té els seus projectes
i les seves idees, no?
En tot cas nosaltres
el que estem fent
és que sigui tot el que fem
compatible
amb el que l'Ajuntament
solució A, B o C
o sigui
es pugui tirar endavant.
Nosaltres
mentre es resol
el tema de la via
del ferrocarril
la més urbana
per entendre's, no?
Què estem fent?
La Marina Internacional
Tarraco
jo crec que és un gran projecte
no tinc cap problema
en reconèixer-ho
malgrat que
és un projecte
anterior a la meva presidència
és un bon projecte
té algunes deficiències
de funcionament
i tal
però que ja ho resoldrem
en el seu moment
té un problema d'accessos
per exemple
però bueno
ja ho resoldrem
en el seu moment
és un tema menor
davant de la magnitud
del projecte
i a nosaltres
això a més
ens ha donat
la possibilitat
que amb el trasllat
de la llotja
què es va fer
amb la Marina Tarraco
tenir un concepte diferent
del que és
el barri del Serrallo
el moll de costa
i el moll de llevant
pensi que quan aquests projectes
que tenim en marxa
nosaltres ara
que és la remodelació del Serrallo
l'entrada en funcionament
de la Marina
el que és l'aparcament
i el moll de costa
reordenar
tots aquests espais
la gent
els tarragonins
podran anar a peu
des de
residencial Palau
per entendre'ns
fins a
quasi al pont mòbil
jo li recomano a tothom
que un dissabte
o un diumenge al matí
baixin a donar un tomb per aquí
hi ha milers de persones
que ja van per aquest espai
però serà un espai
molt entranyable
de la ciutat
jo l'altre dia
amb un company meu
li deia
t'imagines aquí
l'hivern
sobretot l'hivern
mira què li dic
el moll de costa
ple de terrasses
és molt fàcil
i jo crec que si
els comerciants
d'aquesta ciutat
o els que es dediquen
a la restauració
tenen visió de futur
doncs aquest és un bon negoci
tinc la sensació
i tindrem un problema
que és que
hem convertit
un espai portuari
en un espai ciutadà
tenim la ciutat
a la de costat de la via
i el problema és la via
però bueno
aquest és un tema
que tornem al tema anterior
esperem que es resolgui
aviat
coses concretes
el pàrquing
quan estarà acabat?
quan estarà obert?
el pàrquing està quasi acabat
vostè ha puntualitzat
quan estarà obert?
nosaltres pensem
adjudicar les obres
al mes de març
març comença 20 d'abril
quan comencin les obres
el pàrquing ha d'estar
en funcionament
perquè hem de treure
tots aquests cotxes
que hi ha davant de la Puda
els hem de treure
i col·locar-los en algun lloc
després ja volem ser
volant anar al pàrquing
però de moment
els hem de posar
però serà un cert lío
perquè doni's compte
que cal treballar
damunt del pàrquing
en el sostre del pàrquing
el pàrquing ha d'estar
en funcionament
hem de treballar
el serrallo
bé el problema
d'aquestes obres
és que hi ha molt poc espai
i aquest espai
l'hem d'utilitzar
com puguem
en aquest moment
ja tenim adjudicada
les obres
d'un nou edifici
per als remers
que estan allí també
al serrallo
estan adjudicades
començaran en qualsevol dia
el pàrquing
esperem que entri en funcionament
tan aviat comencin les obres
que seran a l'abril
i aleshores
farien les obres
conjuntament
de damunt del pàrquing
de l'esplanada
de damunt del pàrquing
i de l'esplanada
de davant de la Puda
on hi havia abans
l'antiga llotja pescadors
li explicaré al revés
vostè quan entri
pel pont del serrallo
ara veu el que veu
quan entri
pel pont del serrallo
d'aquí un any
espero que d'aquí un any
estigui ja acabat això
veurà tot un espai nou
veurà una gran rotonda
veurà un espai peatonal
a la dreta
del que és el serrallo
veurà un espai peatonal
absolutament remodelat
i de l'esquerra
veurà el pàrquing
amunt la plaça
o sigui una plaça
damunt del seu sostre
el moll de costa
etc.
inclús volem arreglar
una mica el pont
o sigui que ja
l'entrada pel pont
ja sigui diferent
del que és ara
jo li garanteixo
que és un projecte
que tinc bastanta il·lusió
personal posada amb ella
perquè
m'aporto tota la vida
en aquest espai
i per tant
la seva transformació
és del meu interès
a més
li asseguro que
la gent
quan entri al serrallo
d'aquí un any
veurà un món
absolutament diferent
del que és ara
per tant
mantenint les essències
del que és un barri
com el barri de pescadors
però un barri
i un espai de Tarragona
de què crec
els serrallens
se sentiran molt orgullosos
en fi
ho deixem aquí
sempre l'actualitat
del port
dona molts elements
d'informació
tindrem l'oportunitat
de tornar-los
a repassar més endavant
però déu-n'hi-do
avui
de les coses
que hem pogut parlar
amb el president
de l'autoritat portuària
Josep Antón Burgessé
Són Burgessé
gràcies
i que en fi
el 2006
vagi com a mínim
també com el 2005
segons les xifres
Gràcies