.
Si donem el credit a l'autor d'una contraportada
del diari El Punt de fa un parell d'anys,
el xató va néixer a Miralpeix,
una masia ubicada sota la Mare de Déu de Gràcia
entre Sitges i Ribes, a prop de la costa de Terramar,
en ple segle XIX.
Diu aquest article que, en aquesta masia,
en la que per cert s'hi acostumava a fer timbes,
la mestressa va elaborar una amanida
amb tot allò que tenia a mà.
Va recordar, de fet, el poc que hi havia,
avellanes, ametlles, paturrat, tomacó escalivat,
cabessa d'alls, meitat escalivat i meitat cru.
Es veu que la va fer per consolar
els que havien quedat desplomats després del joc.
Desplomat, de fet, com quedaria l'autor de l'article
si tingués la gocedia de defensar aquest postulat
que atribueixen a una àvia de Sant Pere de Ribes,
en plena Rambla posem per cas del braçol del xató,
al Vendrell.
I és que cap altra menja genera tantes baixes passions com el xató.
No seria d'estranyar, doncs,
que hagués nascut en un braçol de timbes il·legals,
botifarra, trucs i apostes.
Ja sigui plat mariner o de muntanya,
el cert és que els orígens del plat no estan gens clar,
com tampoc ho està l'origen del seu nom.
I la millor manera de conèixer aquests orígens
és fer la ruta del xató.
L'íntegra en nou pobles a cavall de tres comarques.
es tracta de cinc pobles del Garraf,
Sitges, Canyelles, Sant Pere de Ribes,
Covelles i la capital, Viranova i Geltrú.
També hi ha altres pobles de la comarca del Baix Penedès,
Cadafell, Cunit i la capital de la comarca, el Vendrell.
Finalment, també forma part de la ruta del xató,
la capital del Penedès, Vilafranca del Penedès.
El gerent de la coordinadora de la ruta del xató,
Alfonso Dina, ens explica com es va crear
i quins van ser els primers pobles a empujar el carro.
Bé, els orígens de la ruta una mica són a partir
d'aquesta concentració de diferents xatós
i diferents paternitats del xató
entre els pobles o diversos pobles o capitals
de les comarques del Garraf, del Baix Penedès i del Penedès,
doncs una mica amb un bon seny,
amb un bon seny, doncs els polítics
i potser impulsats pels gremis d'hostaleria
van dir, escolta, perquè en vés a anar cada un
i fer la guerra pel nostre compte
perquè no ajuntem esforços, és a dir,
continuarem fent la guerra en el sentit de dir
el xató és meu, però el que hem de fer de cara a fora
és fer una feina conjunta
i d'aquí va néixer la idea de la ruta del xató,
és a dir, d'ajuntar els esforços.
En principi, això ho van fer els municipis,
i ho dic per ordre alfabètic,
per no despertar socialitats,
al Vendrell, Sitges, Vilafranca del Penedès
i Vilanova i les Altru,
i en posterioritat, això ja fa uns nou anys,
fa nou anys,
i en posterioritat s'hi van anar a afegir
en diversos anys,
Sant Pere de Ribes primer,
després ja va venir Covelles,
després Calafell, Cunit i Canyelles,
que em sembla que és l'any passat.
Però quin és l'autèntic xató?
Hi ha qui diu que n'hi ha tantes receptes
com poblacions que el reivindiquen,
i tantes variants com restaurants que el fan.
I si parlem dels orígens,
la cosa encara es complica més.
Els orígens del xató són molt incerts
i, a més, doncs,
ens reclama la paternitat
gairebé cada un dels municipis
que participen a la ruta.
De fet, no hi ha una història,
no hi ha uns orígens clars.
De fet, doncs, hi ha qui sustenta,
per exemple, a Sitges,
doncs, reclama o es vanta
de tenir el document més antic
que parla de xató,
que és un document del segle XIX,
de l'any 1870,
alguna cosa em sembla,
que es parla de xató,
i que, gràcies a això,
Sitges ha declarat aquell dia,
sembla que és el 13 de febrer,
Dia Internacional del Xató.
Els de Sitges diuen que el xató
és un derivat de la paraula xató,
castell en francès.
N'hi ha d'altres que diuen que el xató
venen de...
i que sembla més plausible,
del fet de deixar tonar la bota,
és a dir, de quan el vi,
el vi un cop prensat i posat a la bota,
doncs, quan arribaven els freds,
quan ja s'havia reposat tot,
feien un forat a la bota,
i deixat una aves,
és a dir, treien vi per provar-lo.
Aquest document,
el que feia referència a Odina,
es va publicar en un eco de Sitges
del 16 de febrer de 1896.
I certament ja es parla de xató.
És el document imprès més antic,
posem-ho entre cometes,
en què apareix la paraula xató.
L'article fa referència a un àpat
que es va fer a la societat recreativa Retiro.
Dixeu-vos gras,
i va comptar amb la presència honorífica
de Santiago Rosseñol.
No cal dir que aquesta tesi,
el vendrell no és massa compartida,
no la veuen amb massa bons ulls.
El president del Gremi d'Hostaleria
de la capital del Baix Penedès
i també president de la coordinadora de la ruta,
Elías Chacón,
recorda la denominació de bressol del xató
i també que alguns documents ja vinculen,
des de fa més de 200 anys,
la menja amb el municipi.
Com a nom tenim,
que el vendrell és el bressol del xató.
Diguem el que és el bressol del xató
perquè té una antiguetat,
perquè és un plat que es feia a les cases
fa moltíssims anys,
com també es feia, com deia abans,
per fer una menja de la reunió dels viticultors,
de la gent de les bodegues,
doncs era un plat característic d'aquestes altres.
I té la seva història també,
aquí també tenim nosaltres escris
que parlen de fa dos segles,
que es feien menges a la platja de Sant Salvador
al moment de traspassar el vi a les botes
per transportar-lo cap a altres llocs.
El vendrell que vivia el cap de setmana passat
la seva xatonada popular,
de fet, una de les més multitudinàries
de la ruta del xató.
I aquest cap de setmana tothom,
cap a Piranò i la Geltrú,
escoltem l'aliment al Fons Odina.
També hi ha una implicació directa dels municipis,
en els quals ells fan les seves pròpies festes
o xatonades populars.
El diumenge passat va ser la del vendrell,
que és una de les més sonades,
per dir-ho així, amb més participació.
Es van repartir 4.500 racions de xató.
La setmana que ve, aquest diumenge vinent,
el dia 12 de febrer,
és a Vilanova i la Geltrú,
que també és de les més reconegudes,
amb molta participació.
L'endemà, dilluns, el 13 de febrer,
és el Dia Internacional de Xató, de Sitges,
el que us deia, el que passa és que no fan res especial,
diguem, de tipus popular.
El següent diumenge, que és el 19 de febrer,
hi ha la xatonada a Calafell.
El diumenge, 5 de març,
hi haurà la xatonada de Cunit
i el 12 de març hi haurà la de Canelles.
I resta pendent la de Sant Pere de Ribes,
que tenia que ser el dissabte 28 de gener,
però que, degut a la neu i el fred que va fer
per aquestes comarques,
es va ajornar i es farà dins el mes de març,
però encara no sabem la data.
I què seria d'una bona ruta gastronòmica
sense un ambaixador, com cal?
Els que integren la ruta de la Xató,
prou que ho saben,
i el seu ambaixador en el període 2005-2006
és tot un tast a ulletes professional.
La figura de l'ambaixador
és una figura de representativitat,
perquè l'ambaixador,
quan està en un altre país,
és pràcticament el país que el que representa.
I per tant, què vol dir?
Home, doncs vol dir que té una gran responsabilitat.
Ser ambaixador de la ruta del Xató
vol dir això,
tenir representativitat
i tenir responsabilitat
en funció del plat
que en tot ha donat, diguéssim, aquest càrrec.
Però, a més a més, també és una alegria
i és un motiu de joia i de satisfacció
perquè representem un plat culinari.
I aleshores això té,
és una cosa que té, a la part que té diversió,
també té una gran quantitat de plaer
i de satisfacció.
O sigui que som ambaixadors de la satisfacció.
Segur que heu conegut la veu d'aquest proom
del món gastronòmic
en tots els vessants de la seva paraula.
Per a l'ambaixador de la ruta del Xató,
una xetonada és molt més que un àpat col·lectiu
en què prenen part un grup de persones.
Per ell, és un acte de generositat,
un acte que plega els tres pilars fonamentals
de la gastronomia,
l'essència de la cuina mediterrània.
Si encara no l'heu provat, escolteu.
Ens reuneix dues o tres coses bàsiques de la cuina,
que són generositat per part de qui fa el Xató
i confiança per part de qui rep el Xató,
perquè naturalment se'l menja.
I això origina una conseqüència,
que és el plaer de menjar aquest Xató
i el plaer de fer aquest Xató.
Però sobretot el que jo crec que el Xató té
és la capacitat de convocatòria,
és a dir, que és una de les grans virtuts de la cuina.
La cuina convoca, la cuina ajunta,
la cuina aproxima.
La cuina fa que les persones,
unes al costat de les altres,
compartessin del mateix plat,
compartessin els mateixos ingredients,
però sense deixar de perdre la seva pròpia visió
del tast d'aquell plat.
I el Xató reuneix això,
perquè el Xató és un plat que tant pot ser bo
per una persona solitària i individual
com per piles i miles i piles de gent.
Això és la gran grandesa del Xató.
Ja heu conegut segur la veu de Pere Tàpies,
Tàpies variades.
Com acostuma a passar quan a un li parlen de cuina,
se'ns fa la boca a aigua.
Però és del tot precis i necessari
no perdre encara el sentit i tornar al Vendrell,
on Elías Chacón ens recorda que ja fa més de 20 anys
que celebren el concurs de mestres xatonaires.
Podríem explicar que fa 20 anys
que venim fent el concurs de mestres xatonaires,
que té un èxit, una demanda impressionant,
o sigui que quan som al concurs
de seguida queda complert a la institució,
que tenim una acceptació molt gran
a la xatona de popular,
perquè és un dia que per nosaltres
és molt maco perquè rebem aquí
entre 3.000 i 4.000 persones
que ens venen a visitar,
que gaudim de la venda de 4.000 racions
i 4.500 racions molts anys,
i això crec que és un èxit que s'ha d'assenyalar,
vull dir que no és una cosa que hagi vingut sola,
sinó que és la de labor d'any rere d'any
intentar, doncs, lograr això.
I és que el xató del Vendrell té les seves particularitats,
no només el xató, també la seva salsa.
El xató del Vendrell té una particularitat molt diferent
a la resta de la resta de xatós.
O sigui, el xató del Vendrell es menja cubat.
És un plat que es preparava al migdia
per menjar al vespre, normalment,
o bé durant el matí,
mentre que es feia el trasbast de vins a les botes,
dels cubos de les botes anava preparant aquest plat
i llavors es menja amb unes hores de preparació.
És la diferència que hi ha,
com també hi ha la diferència de com es prepara la salsa.
O sigui, aquí al Vendrell,
doncs, la salsa de xató es fa amb ingredients escalivats,
com per exemple, doncs, hi ha altres llocs com el garraf,
que hi ha ingredients que es fiquen crus,
com també a l'alt paradès.
I això és una característica diferent
al resta de xatós.
La millor manera, però,
de saber quin és el millor xató
de les nostres contrades
és anar a fer la ruta.
Podreu tastar les varietats de nou poblacions,
xatonaires i d'aquest emblemàtic plat de mar?
O era de muntanya?
El xató és un plat que pot ser un mar i muntanya perfecte.
El que passa és que té tota una col·le d'ingredients
que, clar, li donen una naturalesa més aviat de muntanya.
Per què? Home,
perquè tot el que és la part de peix
és peix de conserva, peix de saleó.
M'estic referint al bacallà,
m'estic referint a l'anchova
i m'estic referint a la tonyina.
Després, l'escarola,
que és l'element verd,
que és el que li dona aquest color
i el que li dona la base,
també és un tema de muntanya.
Però hem de tenir en compte
que en el Mediterrà,
el que és mar-muntanya,
el que és mar i horta,
han estat sempre molt properes.
I per què? Home,
perquè les persones que cuidaven l'horta
també eren marinos,
i la gent que era marino
també era pagès.
I aquesta dualitat
es troba en el plat del xató.
I com que, a més a més,
s'hi fegeix la salsa,
doncs home,
jo trobo que és un mar i muntanya perfecte.
I si li preguntem a Vera Tàpies,
recordem un baixador de la ruta del xató,
quins són els orígens de la menja,
del seu nom,
o fins i tot,
on es fa el millor xató,
és més que probable
que la seva resposta sigui aquesta.
Una de les coses més boniques
i curioses del xató
és que trobar-hi els orígens.
La gent sempre busca els orígens,
perquè, com diu,
qui perd tots els orígens,
perd l'identitat.
I tothom busca els orígens.
I aleshores aquí,
doncs,
s'hi han anat elaborant
una pila de llegendes,
d'històries,
d'investigacions,
i tot fa bullir l'olla.
I una de les coses interessants,
divertides,
és una mica aquesta pseudo-rivalitat
que existeix entre diverses ciutats,
que, doncs, bé,
es consideren que són els que l'han,
diguéssim,
els que l'han originat,
els que l'han fet,
els que l'han creat.
Però, clar,
dintre de la cuina
és molt difícil
trobar-hi un propietari,
perquè, precisament,
la gràcia de la cuina
és això,
que tothom és propietari de tot.
I aquesta és una de les gràcies del xató.
D'acord que busquem els orígens,
però jo crec que el més important
és que la identitat del xató
està en què és compartit.
3 W.ruta2xató.com
Aquí trobareu
totes les receptes
d'aquesta ruta,
que, per cert,
encara no n'hem dit cap
d'aquests nou municipis,
però també, per exemple,
si us feu el carnet de la ruta
i amb una mica de sort,
fins i tot podeu tocar,
us pot tocar un cap de setmana
de franc.
A més,
si demaneu a Renfe,
el bitllet de la ruta,
ja teniu entrada a franc
per anar a qualsevol
museu d'aquesta zona.
I per la degustació
de tres restaurants,
també entreu
en un altre sorteig.
Ara, de fet,
van tots a una,
però no podem oblidar
que la controvèrsia del xató
va tenir,
fins i tot,
episodis enciclopèdics.
Concretament,
a l'enciclopèdia catalana
es descriviu el xató
com una amanida típica
del Vendrell,
però en una edició revisada
es reubica la menja
com a típica
del Penedès
i el Garraf.
Diplomàtic,
sí, senyor.
Però què creieu
que li diria avui
un xatonaire
del Baix Penedès
a un altre del Garraf?
En pla de broma
els hi diem, doncs,
que aquí
al Vendrell
es menja el xató.
La resta
són limitacions.
Doncs ja el sabeu,
els triangles,
Sitges,
el Vendrell i Vilanova
continuaran disputant-se
la paternitat del xató,
mentre que Vilafranca
aniran fent la seva,
més o menys,
com fins ara.
Mentrestant,
a nosaltres només es queda
per fer una cosa,
gaudir de l'esperit festiu
que envolta aquesta amanida?
Jo el que destacaria
del xató
és que és un plat
que simbolitza
dues coses.
Una,
té un esperit festiu
i a la vegada
té un esperit amanida,
o sigui,
que és fresc.
I clar,
això és una cosa
que sorprèn moltíssim
a ple hivern,
quan la gent
regalera a ple hivern,
el que li va
són els plats fons
i plats calents.
Gràcies,
Pere,
ja ho sabeu,
www.rutadoxató.com
Aquí trobareu
cadascun d'aquests
nou municipis
i també,
molt important,
les receptes
de cadascun d'ells
i alguns dels restaurants
que en formen part.
Creus que no te'n sortiràs
però amb els besos
te n'adones
que tornes a començar
i a força
de molt de caure
i de tornar-te a aixecar
veus que les coses
no canvien
però ja no ets
qui eres abans.
Doncs he estat
ja cinc o sis
i sóc el que ara tinc
no vull pensar
en el que arribarà demà.
Llença't,
que ens ara
és l'únic
no repartirà.
Em sento
que el cor
ja no para
de m'atregar
i diu
que em llenci
que no pensi
en tot el que vindrà
que un llapis
mai no dibuixa
sense una mà.
Llença't,
llença't,
llença't,
llença't.
Llença't,
llença't,
llença't,
llença't,
llença't,
llença't,
llença't,
llença't,
els pensaments
que sempre
viuen
en present
no conjuga
en altres temps
que el ja faré
el que no vaig fer.
Doncs avui
o potser demà
seré aquí o seré
per allà,
seré un tros
de l'univers
que no nota
el pas del temps.
El que faig
a cada instant
és la força
que em fa gran.
No vull pensar
en el que arribarà
demà.
Llença't,
que fins ara
és l'únic
no repetirà,
sento que el cor
ja no para
de mategar
i diu
que em llenci
que no pensi
tot el que vindrà,
que un llapis
me no dibuixa
sense una mà.
que ya no existen.
Fins demà!