Les 10 del matí i 13 minuts, quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
temps per parlar de gastronomia, d'alta gastronomia,
de gastronomia de qualitat, de la millor que segurament es pot trobar
a la demarcació de Tarragona.
Parlem avui, al matí de Tarragona Ràdio, en aquesta jornada de pont,
de festa per a molta gent, parlem amb els propietaris
dels dos restaurants de la demarcació de Tarragona,
dos restaurants de Cambrils que mantenen en guany l'estrella Michelin.
Ens acompanyen el senyor Joan Bosch,
que és el propietari del restaurant Camp Bosch de Cambrils.
Senyor Bosch, bon dia.
Hola, bon dia.
I ens acompanya també el senyor Diego Campos,
que és el propietari del restaurant El Rincón de Diego, també de Cambrils.
Senyor Campos, també, bon dia.
Bon dia.
El senyor Joan Bosch ja fa quants anys que té l'estrella Michelin?
Bueno, fa 22 anys, del 84.
Ininterrompudament.
Bueno, vivim amb una estrella, doncs, vull dir, a veure,
el que representa tindre l'estrella,
aquesta mica de pressió i aquest trenar de fer les coses com Déu manen.
Vull dir, a vegades, el dia que ho parlem, dius,
que, home, pot ser una pressió això?
Doncs no, no és una pressió.
T'afas amb aquesta pressió i és la teva forma de ser.
I quan t'acostumes així, busques qualitat i tot això,
les coses ja vius amb aquesta forma de viure
i tampoc és difícil conservar-la.
El sentit de l'estrella Michelin de fa 22 anys creu que és el mateix del d'ara?
No.
El significat? O tot ha canviat molt?
Home, tot ha canviat molt, sobretot mediàticament.
Nosaltres vam entrar amb l'estrella Michelin,
que llavors a Cambrils hi havia 3 estrelles més.
O sigui, nosaltres hi érem a la quarta,
vull dir que ara en som dues, però n'han portat dues.
i llavors apenes ho deien alguns diaris, no?
I encara t'ho posaven allà com si fos una puntilla campos,
com una forma molt moderada de diu,
però no, ara jo crec que mediàticament se'n parla molt més.
A més, la guia Michelin té un boom
que tothom està a l'expectativa per quan surti,
tothom ho comenta.
Vull dir, això ja ho hem vist aquests dies raders,
televisions, premsa, tot, tot anà a ple.
És un excés, això, o no?
O a vostè ja els hi va bé, als restaurants que tenen l'estrella?
No, jo crec que a n'altres m'ho us va bé, això, eh?
I que qualifiquin la guia Michelin
com la primera guia que tothom s'hi mira com el mirall,
doncs, home, l'està i nosaltres dins,
suposo que això per nosaltres és favorable.
En fi, el restaurant Campos fa 22 anys
que té aquesta estrella Michelin,
en canvi, al Rincón de Diego podíem dir que són més novells
perquè la van estrenar l'any passat, però en guany la repeteixen,
que jo m'imagino, això, senyor Campos,
que ja és prou important.
Sí, molt important, sobretot,
doncs, l'alegria que tenim de poder conservar-la
i, sobretot, doncs, que se l'hagin donat, no?
És un elogi molt important per nosaltres
i, sobretot, d'omplir d'il·lusió,
poder mantenir-la i lluitar per aquesta estrella, no?
És més difícil arribar o mantenir-se?
Ja sé que és una pregunta molt tòpica, però...
És que no ho sé, encara.
Vull dir, el que sí que, doncs,
jo, a vegades que ho comentem amb el Joan,
que, veritablement, és una mica allò,
com a subprimerís que fa poc que la tinc,
per mi és una mica de pressió, no?
Sobretot, sàpiguer que la vull mantindre
i no perdre-la, no?
Però, bueno, jo suposo que quan porti els anys d'ell,
que ojalà ridi,
suposo que aquesta pressió ja no existirà,
vull dir que serà una cosa quotidiana, no?
Abans el preguntava jo per l'accés,
per la pressió, massa pressió, potser.
Vostè, que és nou, que s'ho mira amb uns altres ulls,
creu que mediàticament se'n parla massa o que no?
En fi, ja està bé.
Aviam, jo crec que ja va bé que es parli, no?
Vull dir, fa anys que assisteix
allò de la guia Michelin i de les estrelles
i no s'havia parlat mai tant com ara.
Però jo crec que això és bo.
És bo que la gent sàpiga
que hi ha un tipus de restaurant
que es destaca, que ho fa bé
i que les coses es fan cada vegada més ben fetes, no?
El que passa és que, bueno,
quan te la dones,
per mi, per almenys, està sigint una mica
de pressió, vull fer les coses cada vegada més ben fetes,
vull que la gent surti, sobretot, contenta de casa meva,
aquella que ve per la primera vegada, no?
Vull que la gent parli bé de mi,
vull dir que...
I això em fa que estigui cada servei una mica nerviós
perquè les coses sortin el millor possible.
Consideren que una part dels clients que tenen
venen justament per això,
per l'estrella de la guia Michelin?
Home, ara en aquests moments, podria, sí.
Perquè, clar, com que s'han parlat tant,
tothom sap que tenim una estrella
i tothom sap que sortim als diaris
i que si no sortim nosaltres a l'altre visió
surten els que tenen tres estrelles
i que hi ha un llibret que és vermell,
que es diu Guia Michelin,
que és el referent de tots aquí.
Això és bona cunya i aquest bon fer
i la gent, doncs, això ho busca
i, va, a veure, pressió,
com diu el Diego,
i crec que no,
perquè, doncs, si tens una forma de ser
que busques les millors qualitats
i el millor servei per la taula,
doncs ja et fas amb aquesta manera de ser, no?
I llavors és el dia a dia,
és portar el dia a dia continuament.
El rincón de Diego sí que troba que,
al ser recent l'estrella de l'any passat,
una part de la clientela ha vingut,
vostès ho noten,
que han vingut per allò,
per la promoció de l'estrella?
Sí.
A veure, a part de la clientela habitual
que teníem,
que ja era molta
i que tothom s'alegra molt
d'aquesta estrella,
ha compartit amb tu aquesta alegria, no?
De saber que ells,
doncs, han estat reforçant-te allí cada dia
perquè tu continues endavant,
la veritat que hi ha molta gent
que, a través de la premsa de la guia,
gent que viatja,
que segueix aquest tipus de restaurants,
i sí, és veritat que s'ha vingut bastant
més gent que altres anys.
Parlem de la cuina de cadascú dels dos restaurants
que avui ens acompanyen,
el Camp Bosch i el Rincón de Diego.
En què basen la cuina,
la seva oferta gastronòmica,
senyor Bosch, a Camp Bosch,
ja per fet que portin 22 anys
amb aquesta estrella Michelin?
Quina és l'estrella,
precisament, gastronòmica del seu restaurant?
El producte.
Vull dir, el primer que res,
el producte que sigui de primeríssima qualitat.
Vull dir, buscar hasta, si pot ser,
el primer proveedor que porti aquell article
perquè, si pot ser,
ho puguis fer hasta, inclús, directe,
per tindre el producte quasi salvatge, diria yo,
per poder tindre el nostre abast.
i llavors, doncs, clar,
en un restaurant com ara ja fa 22 anys,
com ara el Diego,
doncs ja no és tan sols el producte,
sinó que vas a buscar la manera d'atendre el client,
tots els complements d'una taula,
com és cristaleria, coberteria,
baixella, doncs procures tot estigui a l'ordre del dia,
que sigui com més bona qualitat,
ja no tan sols consideris amb els plats,
sinó que, vull dir, no amb els plats cuinats,
sinó que busques també que tota la vaixella
i tot l'acompanyament estigui impecablement bé, no?
Vull dir, aquest és el nostre taranà
i crec que és el taranà de tothom.
Però parlen de producte de primera qualitat,
producte de quin tipus?
A veure, nosaltres...
Quin és el tipus de cuina?
Nosaltres que venim d'un bar de pescadors,
vull dir, vam començar amb la cuina marinera
i tot era, s'abasava una mica en tot això.
A partir d'aquí, doncs, tu mateix també has anat creixent
i has anat madurant professionalment
i llavors has anat incorporant la cuina
que en aquest moment estem fent.
És una cuina de producte, una cuina de temporada,
una cuina que ens basem una mica
en el que trobem als mercats el dia d'avui, no?
Per exemple, en aquests moments
apareixen les primeres angules,
han aparegut ara les dorades,
hem passat potser una època de Calamanet i Calamanxí,
doncs, tinguent sempre l'abast com tenim Cambrils,
que el tenim tan a prop, la forma marinera i trobar peix,
doncs el que s'abasem és en el que trobem als mercats,
que és el que hi ha a dorades.
Comencem a fer plats de dorades
i llavors és una mica la imaginació
i llavors treus els plats del producte que trobes.
I la clau de l'èxit del rincón de Diego, quina és?
Pràcticament és el mateix, no?
La qualitat també, la primeríssima qualitat.
Sí, jo crec que Casamiba se coneix de tota la vida,
per això, per el producte que sempre han donat,
que és el millor que hi ha al mercat, no?
Vull dir, el millor escamarlà, la millor amba,
el millor llumanto, la millor car,
sempre intentem estar al dia en tot, no?
Com ell diu, intentem que la sala estigui a punt,
tindre un servei que sigui perfecte
i intentar que els plats elaborats sortin al seu punt
i doncs mirar sempre que la gent disfruti a casa, no?
És la base, jo crec, no?
De la cuina nostra, no?
El producte, sobretot.
Són restaurants elitistes, els que tenen una estrella Michelin?
No.
No.
No.
Però potser aquesta imatge sí que la tenien abans.
Bueno.
Parlo de la guia, eh, sobretot.
En fi, qui sortia a la guia semblava que era un restaurant caríssim,
només per unes élits.
Puig, ara això ja no serà així.
No, jo crec que un restaurant,
d'una estrella Michelin,
és un restaurant molt equilibrat,
molt assequible
i que, com diria,
com complau el client
més exigent,
perquè et trobes cunya
i et trobes de tot,
vull dir que et trobes producte
i és un restaurant que ja t'invita a anar,
vull dir, és com una garantia, no?
El dos estrelles,
és el dos estrelles,
llavors aquí sí que comencen les pressions,
perquè és una mida que està entre mig,
no saps si ho fas del tot bé aquí,
si hi ha pressió,
però si no saps mai,
si l'1 ho fas per dos estrelles,
o ho fas per tres.
El tres estrelles,
llavors ja deu ser el sumum, no?
Diego?
Sí, jo hi crec bastant
en el que diu el Joan,
vull dir que
no tens per què tindre
ni una gran pressió,
ni res,
vull dir,
l'únic que l'has de fer és bé
i que som cars,
no,
perquè hi ha molta gent
que m'ho diu,
a vegades parlen amb mi,
els clients,
i me diuen,
escolta,
l'únic que veig
que a part que t'hagin donat l'estrella,
que els preu
els mantens igual
que abans, no?
La veritat és que
a nosaltres no hem tocat
ni preu ni res,
el que has pujat el cos
de la vida i tal, no?
Jo crec que
un restaurant d'una estrella Michelin
avui en dia
pot vindre tothom,
tothom.
No,
digui, digui.
No, però jo inclús,
tens tota la raó,
jo inclús diria
que nosaltres som els primers
d'equilibrar els preus,
perquè nosaltres som els primers
que la gent
ens interessa
que ens diguin
que hi ha aquest equilibri
entre relació
preu-calitat, no?
Preu-calitat.
Vull dir,
a vegades
la persona que viatja
i que et ve de Barcelona
o que et ve de fora
o inclús
encara que sigui d'aquí,
però que viatja una mica
doncs si ell vol dir la veritat
t'ho diuen
home,
esteu molt bé de preu,
eh?
Ho trobo que no...
Bé,
doncs això és bo, eh?
Hi ha un turisme gastronòmic
al fet d'això
que ara deia Joan Bosch?
Sí.
Si ho noten cada cop més
que en els últims anys
en aquest país,
en fi,
hi ha gent que
li agraden els jocs
i menjar bé?
A veure,
sí que ho notem
perquè per almenys
a casa meva
a vegades
de cara a l'estiu
inclús ara
hi ha gent
que doncs
et truca per telèfon
i et diu
d'aquí dos mesos
o d'aquí 20 dies
que vindré
que viatjaré
i vinc a Barcelona
o passo per Cambrils
podria dinar
tal hora vindré
i tal
vull dir
gent que preveu ja
aquest viatge
i preveu fer
un recorrido gastronòmic
però bueno
això ja fa temps
que s'està fent, no?
El que passa
que potser la gent
de fora no es dona compte
però que estem dintre
d'aquest ofici
sabent que la gent
vol tindre
tal dia
que passarà per Cambril
el dia 23 de desembre
podrà tindre
a la taula reservada
o bé a cap bosc
o el que sigui
en un restaurant
que ell cregui
que li poden donar
el que ell demana
Està d'acord amb això
senyor Bos?
Totalment
el que passa
que potser abans
era una minoria
que viatjava
i ara cada cop hi ha més gent
i ara cada cop hi ha més gent
i veus que
que les cartes
i la gent
doncs ha aixecat el llistó
perquè no és tan sols
que busco el menjar
sinó que sap veure
vull dir
cada vegada més
s'ha demanat vins
el dia abans
eren unes quantes marques
i sempre se repetien
aquelles marques
perquè la gent
ja no en sabia més
i tampoc hi havia tants productors
però ara t'endres compte
que la gent
vol variar
i te pregunta pels vins
i...
Els restaurants
necessiten tenir un celler
cada cop més ampli
no?
Sí, sí, sí
i la figura del sommelier
que era una persona
que abans
potser als restaurants
no existia
doncs ara
cada vegada
té més sentit de ser
perquè la gent
s'arraceren amb ell
i pregunten
escolta, què et puc veure?
ja no tan sols
que porta la carta
sinó que quan portes la carta
i va aquest personatge
li diuen
escolta, què et puc veure?
i llavors ells els assessora
vull dir que cada vegada
necessites de més coses
i en contra del que pugui semblar
els oients
el fet que estiguin els dos
a prop
a Cambrils
i molt a prop a més
segurament no és una competència
sinó fins i tot
afavoreix a vostès
i a la localitat de Cambrils
el fet que hi hagi dos restaurants
amb una estrella
o m'equivoco
no, no
jo personalment
jo crec
que
ojalà no
ho haguessin dos
ho haguessin quatre
ja hi van ser
hi van ser
vull dir
la llàstima és que no
continuem
tinguem quatre estrelles
o sis
perquè no
seríem un dels pobles
més importants
gastronòmicament
no solament d'Espanya
sinó el millor d'Europa
per tant
jo crec que això
no és competència
tot el contrari
més gent vindria
a Cambrils
estic completament segur
crec que tot el que dius
tens tota la raó
però Cambrils
sempre ho ha sigut un referent
de gastronomia
el que passa és que
s'han anat tancant restaurants
molt emblemàtics
de tota la vida
i llavors
semblava que
quedéssim quatre
doncs el fet que el Diego
doncs hagi pogut tindre
aquesta estrella
doncs sembli que
pugui ser una altra indicció
i una altra justa
dit d'una altra manera
si ho posa
vostè és millor
que tingui un company
amb una estrella
que està sol
potser segurament
amb una estrella
a Cambrils
jo a mi
sempre li deia
que arribaria a tindre-la
perquè a més a més
de ser col·lega
som amics
i sortim junts
i a vegades
parlem sobre aquest tema
doncs sempre li vaig dir
ostres si ho poguéssim tindre
però al final va vindre
i escolta
jo ho he aplaudit
perquè el client
mai és teu
vull dir
el client
el que vol
és això
que hi hagi moltes estrelles
i que pugui anar tombant
i anar fent el circuit
avui aquí
avui allà
perquè és així
això consolida
en fi
no sé si calia consolidar
però remarca
la capitalitat gastronòmica
de Cambrils
a nivell del sud de Catalunya
el que passa és que
no acabem de pujar
en altres zones
de la demarcació
això és una llàstima?
jo crec que Tarragona
últimament
també està fent coses
i les està fent
ben fetes
el que passa és que
Cambrils
té una trajectòria
de tota la vida
que és un poble
íntegrament dedicat
a la restauració
i això es nota
perquè hi ha una influència
de públic que ve
i també hi ha una influència
de restaurants
són molts a Cambrils
de restaurants
i clar
sempre hi ha algú
que destaca amb algú
i jo crec que és veritat
que ell sempre me deia
Diego tu ho aconseguiràs
i això
t'ho aconseguirà
un dia te la donarà
jo ja tenia una mica
perquè clar
jo portava 22 anys
a Cambrils
i la veritat que
sí que tenia l'il·lusió
de poder-la tindre
però com pensava
bueno
a la millor
no som mereixer-ho d'ella
però al final
bueno
vaig tindre la gran sorte
que vingués
però troben que
aquí a la província
de Tarragona
falta alguna estrella?
sí home
com és que fossin millors
jo de totes maneres
diria que
tampoc
el temps
donem-li el temps
perquè doncs
hi ha una sèrie
de cuiners joves
que estan pujant
i que suposo
que si són constants
i treballadors
doncs arriba el moment
que les coses
s'han aconseguint
vull dir
jo no sé res
però doncs
vaja
sempre he reconegut
que
si lluites
arribes el moment
que ho pots aconseguir
i els restaurants
sobretot aquí a Tarragona
en uns anys cap aquí
se n'han posat uns quants
ho dic perquè
com que en general
Catalunya
ha pujat
Déu-n'hi-do
amb número d'estrelles
però Tarragona
en canvi aquest any
s'ha quedat estancat
amb les dues estrelles
que tenen vostès
però en fi
tot és qüestió
potser de temps
sí home
hi ha molta gent jove
que és molt recient
vull dir que això
és donar una mica
el temps
el temps
nosaltres a casa
ja portem 37 anys
vull dir
nosaltres ja no som
de la primera fornada
vull dir que ja fa temps
que estem volant
doncs llavors
que tota aquesta gent jove
és qüestió d'animals
i que no es posin
nerviosos
i qüestió
de fer el dia a dia
molt bé
aprofitant que avui
tenim això
dos grans cuiners
de la demarcació
de Tarragona
i aprofitant que tenim
tants dies de festa
aquests dies
que es nota que hi ha ambient
hi ha gent
tenen clientela
aquests dies
de minivacances
sí
la veritat
que no és l'època
més apropiada
per aquest punt
perquè ja sabem
que fa fred
que la gent
reaixi a vegades
a sortir
de cara al mal temps
i això
però el cambril
s'ha notat
vull dir
des d'ahir
i avui i demà
tenim unes reserves
fetes ja
vull dir
importants
vull dir
que jo crec
que sí
que tindrem
si el dia
aclara una mica
i es posa una mica
millor
encara la gent
sortirà més al carrer
i crec que serà important
el rincón de Diego
obre tots aquests dies
de festa
sí
fins diumenge
fins diumenge
inclús al migdia
i el Joan Bosch
com veu aquest pont
no
ahir es va veure
una mica de gent
que era el dia festiu
però suposo
que aquest cap de setmana
coincidint amb el divendres
que també és festa
suposo que encara
la gent se veurà incrementada
i Cambrils
que cada cap de setmana
doncs sempre
hi ha molta influència
de gent
suposo que això
està garantit
i el Campos
també obre tots aquests dies
sí
sí
obrim
encara que estem a punt
de fer vacances
perquè tanquem el dia 22 de desembre
però aquesta setmana
esclar que sí
obrim
el rincón de Diego
farà vacances per Nadal
o no?
sí
nosaltres també
en tanquem el mateix dia
pràcticament
sembla que s'hagin posat d'acord
però
sí sí
el 22-23
tanquem
i no obrim
fins a
quasi final de gener
molt bé
doncs aquells que ens estiguin escoltant
d'aquí de l'àrea de Tarragona
si es volen escapar
avui mateix
o aprofitant aquest llarg
cap de setmana
festiu
si es volen escapar
a Cambrils
tenen aquesta oportunitat
de gaudir gastronòmicament
dels dos restaurants
que tenen aquesta estrella
Michelin
el rincón de Diego
i Can Bosch
a tots dos
a Diego Can Bosch
i a Joan Bosch
moltes gràcies
moltes felicitats
per mantenir
aquesta estrella
en el cas de Can Bosch
des de fa 22 anys
i en el cas del rincón de Diego
des de l'any passat
gràcies
moltes felicitats
i bona feina
gràcies
adeu-sia
bon dia