.
3 minuts, 3 quarts de 12 del migdia,
temps per sortir a passejar.
Per la via té el més gran centre comercial de la ciutat de Tarragona,
centre comercial a cel obert i amb tota mena,
no només de botigues, sinó també de serveis.
És el comerç de proximitat, el comerç de tota la vida,
aquell que tots coneixem i precisament com és un comerç conegut i familiar,
cada dijous fem un tom per aquests establiments.
I a través d'una sèrie de pistes,
vostès han d'endevinar, han d'encertar de quin establiment es tracta.
Fàcil? Sí, pel que dèiem, pel que té de familiar aquests comerços.
El Josep Sunyer està molt ben instal·lat en el lloc que visitem avui,
l'establiment que visitem avui.
Jo ho dic ara perquè així després estalviem temps.
La mecànica és molt senzilla,
a través de les pistes han de saber en quin lloc que es troba avui el Josep Sunyer.
I si ho encerten, tenen un premi, un regal de l'establiment.
Però condició, sine quànum,
és que ens han de dir el nom exacte de l'establiment.
No val aproximar-se.
No val dir, ah sí, aquell que està allà.
Sí, sí, ja sé quin és, però ens han de dir el nom.
Dit això, saludem ja Josep Sunyer. Bon dia, en Josep.
Hola, bon dia, Jovanda.
Quina oloreta, no?
Doncs mira, sí, quina oloreta i quines coses que veig per aquí.
És el que t'anava a dir.
En lloc d'avui no sé si entra més per l'olfacte,
per la vista, pel gust, fins i tot pel tacte.
Jo diria que per tots els gustos, eh?
A més a més, tots els sentits, millor dit.
Tret de l'orella.
Mira, mira, deixa'm dir-te que jo crec que els romans
s'ho aprecerien molt, eh? Un local com aquest.
Home, jo crec que alguna cosa similar devien tenir de l'època.
Per cert, que estàs en un carrer una mica complicat.
Primer, perquè és un carrer molt i molt transitat
i perquè és un carrer que, déu-n'hi-do,
la quantitat d'obres que s'hi estan fent últimament.
Efectivament, és un carrer, a més a més, on ja hi passaven els romans, eh?
Sí, hi passaven.
Molt a prop d'aquí, eh? Molt a prop.
I vam pensar que era un lloc molt adient per crear un dels seus centres...
De debat, de reunió, de debat, de moltes coses.
Sí, sí, efectivament. Doncs mira, ho estic veient, eh?
Sí, ho estàs veient des d'aquí.
I és un carrer-centric, un carrer en què encara s'hi fan obres
o fins fa molt poc, perquè, déu-n'hi-do, cada tarda,
allò, una tanca, trec la tanca, poso la tanca,
molt a prop d'un carrer que fins a les festes de Nadal,
déu-n'hi-do, també, si es van fer obres.
I per aquí baix també es pon el sol.
Un carrer patidor, eh? Un carrer patidor.
Sí, sí, sí. Per aquí baix es pon el sol, també, eh?
Per aquí una mica més a vall es pon el sol.
Saps per on vaig?
Sí, sí, clar. Ui, és que fas unes pistes a vegades una mica complicades.
Quina olor, quina olor que ha sortit.
Ara mateix m'ha arribat una olor de dins,
no et diré d'aquell lloc exactament,
però una oloretta més bona.
L'activitat és frenètica, a més a més.
Sí, sí, sí.
Perquè és un lloc d'aquells que s'hi treballa tot el dia.
No paren, no, eh? No paren.
És a dir, que és constant, i ja sigui per una cosa o per l'altra,
però tot el dia van fent, van fent cosetes.
I jo no sé, Josep, si la gent d'aquesta casa va néixer
amb això que es ve aquí sota el braç.
Podria ser, eh?
Podria ser.
I també diu que el món català d'allò s'entreu, d'allò s'entreu.
D'allò.
Jo crec que el tipus de negoci, més o menys,
comença a estar clar de quin tipus de negoci es tracta.
Sí, sí.
Geogràficament, jo crec que una miqueta també ho hem situat.
El que passa és que d'aquests establiments n'hi ha molts a Tarragona, afortunadament.
Però que siguin...
Mira, acabo de sentir una mica de sorollet que podria indicar
T'anava dir que siguin artesans, n'hi ha pocs, eh?
També tens raó, perquè en aquest negoci, com en d'altres,
hi ha cosa com a més manufacturada, podríem dir,
i d'altres que conserven aquella manera de fer de tota la vida.
I que a més a més ho demostren al seu operador,
on veus productes bé elaborats, eh?
I tenen gràcia posant l'operador.
Sí, molta, molta, molta.
Perquè s'intenten tematitzar.
No només venen allò que ens hem de guanyar
amb el suor del nostre front cada dia,
segons la maledicció bíblica.
Sí.
S'ha entès, no?
Perfectament.
És que, clar, el que venen aquí és tan evident
que ja les pistes surten per tot arreu.
Jo crec que els oients saben exactament quin tipus establiment,
però bé, venen allò que tots consumim diàriament,
però venen també altres productes
que ens encanta consumir-ho tot i que no abusem per allò dels quilos.
Sí, però a vegades el diumenge, allò al migdia...
Home, i tant.
Per les postres, en fi.
I les festes, i les coses...
L'esmorzar, també, a vegades.
I el baranar.
El baranar, on diu, vinga, va, avui...
I, escolta, allò, de més a més, d'acord que pot engreixar,
però allò fonamental no engreixa.
Menys encara que no està bé tant productes,
diguéssim, artesans, i en fi...
I és obligat menjar-ne cada dia.
És fonamental.
Nostra de cada dia.
Bé, jo crec que ja sabem amb quina mena d'establiment hi som.
Tenim una trucada.
Abans de saludar, jo insisteixo en la idea que ens han de dir
el nom exacte de l'establiment.
Així de clar.
Saludem-hi aquesta persona.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb l'Adolfo.
Adolfo, què tal? Com anem?
Doncs mira, per aquí intentant guanyar el concurs.
Digui'm una cosa, Adolfo, té la ràdio molt a prop del telèfon?
Ara m'estic alluitant de la ràdio.
És que el sento com si em truqués des de...
Buh!
Ara sí que val por.
Ara el sento millor. Semblava que em truqués d'una cova, efectivament,
per aquí ho apuntava el Lluís, però no, ja veig que no.
Adolfo, on som avui?
Som aquí a Tarragona.
Sí.
I el dic sort de romà, no ho sé, me sembla que és la pastisseria Fleca Andreu.
La pastisseria...
Torni-ho a dir, que ho ha dit molt bé.
Pastisseria Fleca, o Fleca Pastisseria Andreu.
Fleca Pastisseria Andreu, sí senyor, molt bé, Adolfo.
He passat per allí, i com que hi ha el forn aquí romà,
i que passava el romà i dic, calla, ja està.
És aquesta, és aquesta.
Home per mi.
Molt bé, Adolfo, doncs no era fàcil, aviam, sabeu que era una Fleca,
i la zona, però clar, de Fleques a Tarragona n'hi ha moltes, no?
El dir la Fleca és que, com que heu dit, allò és que es porta sota el braç...
Exacte.
I allò que guanyem amb el suor del nostre front, el pa, efectivament.
Adolfo, el seu cognom, si és tan amable.
Adolfo Hernández.
Doncs miri, Adolfo, jo ara el deixaré que el saludi, el Josep, i l'Emi,
que em penso que és l'encarregada de la Fleca Pastisseria Andreu del carrer Lleida,
que parlin amb vostè i a veure queden d'acord perquè li obsequin amb un premi, eh, Adolfo?
Vale.
Josep, tens l'Adolfo a la vostra disposició.
Adolfo, l'enhorabona, bon dia.
Bon dia.
Ara us saluda ara mateix la propietària del forn, forn pastisseria Andreu,
que quedi ben clar, perquè és un forn que és l'Emi.
Emi, bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, Adolfo, bon dia.
Què vens a buscar ara mateix, el premi o què?
Bueno, aquest dematí sí que he passat per aquí, però he passat ràpid.
Però sec, fillets.
I acostuma a passar a comprar la dona, no jo.
Que a més són clients, fantàstic.
Sí, la dona, jo no.
Bueno, però ara vindràs.
Doncs, Adolfo, l'únic que ha de fer és passar per aquí,
identificar-se i tindrà un obsequi de l'Emi mateixa, l'hi lliurarà.
Igual millor passo, com que estic a passar per aquí al mercat,
i me'l passo un migdia, vaig.
Doncs, miri, jo diria que sí, que cap problema.
Si segur que l'Emi treballa amb més hores està sempre obert.
Sempre que es passa per allà està obert.
Gràcies, Adolfo, per participar i enhorabona.
A vostès per donar el culpós.
Adéu-siau, molt bon dia.
Adéu-siau, bon dia.
Ai, que bé, a mi, que a més li han encertat el nom exacte, correcte.
Home, una miqueta, perquè Fleca és fort pastisseria.
Fort pastisseria.
Perquè és un fort de fa 104 anys.
Clar, per això s'ha de detallar exactament aquest caràcter artesà que té l'establiment, esclar.
Sí, ja ho tenim aquí tot ben possedet.
Aquí en la fotografia, Gelanda, jo no sé si l'Ami es pot explicar de quina època són,
perquè són antigues, no?
Sí, molt antigues. Són del Besavi, que estaven al carrer La Unió, on està el gas ara Tarragona.
Allí tenien els avis, el Besavi, és un fort.
I des d'allí va la bomba, la van tirar i se va caure a terra i després van fundar aquest d'aquí.
Sou artesans, que això és important d'explicar-ho, perquè jo mirava abans aquests pastissers de per aquí, Déu-n'hi-do, eh?
Sí, som artesans.
Vull dir que fa molts anys que abans fèiem el pa i després els pastissos i, escolta, aquí fem una mica de tot.
Jo ara us explico, teixuteixo l'Ami perquè pugui tindre els clients uns momentets.
Sí, gràcies.
Ara torna a tornar-hi.
Sí, perquè aquí deu ser constant, no?
S'està fent, ja hi ha cua, eh?
Clar, és que és una hora...
Jo, mira, i mentrestant t'explicaré què veig per aquí, eh?
A veure, a veure, fem una descripció.
Hi ha aquelles navarretes així verticals, amb uns colorets així, un parell de safates de canapés.
T'imagines això de reposteria, millor dir?
Sí, m'ho imagino, m'ho imagino.
De reposteria, però...
D'aquells pastissets petitets, amb fruites, fruitsets...
Ara, ara, ara, ara, sí.
Tocinets al cel, en fi, hi ha també el braç de gitano, veig uns quants pastissos...
Ara, quina hora és?
3 de 12, encara no s'ha de dinar, però...
De qualsevol hora és bona, eh?
Però uns cucurits així com de nata per l'interior, també pastissos, en fi, és que hi ha de tot, eh?
Però, a més a més, croissants, croissants, doncs, farcits de xocobata...
Hi ha unes figures que així en forma de mitja lluna, que els diuen llunes de crema, que jo no les havia vist mai.
No el coneixia, eh? I, en canvi, aquí el tenen perquè són, això, artesans.
Sí, a més, fan tot el que són els pastissos, els tortells, les coques típiques de cada època de l'any,
que si hi ha el tortell de Reis, que la coca de Sant Joan, no?, sempre són presents, també, en el forn pastisseria Andreu.
I aquí el que seria la parador, ara ha sortit fora la parador, per veure, doncs, hi ha un gran tax posat d'aquests fets amà,
que deu fer un parell de quilos, com a mínim, i després hi ha unes figuretes petitones, molt bones,
també fetes amb pa o amb massapà, no sé exactament, però tenen forma de rosa molt boniques,
i que, en fi, denoten aquest llarg mestratge, aquesta experiència, doncs, en l'artesania d'aquest material nostre de cada dia.
Josep, jo veig que et decantes per la parra més dolça i més dietètica,
però si parlem del pa, allò tan bàsic, el que sí que és cert és que també es deuen veure tipus de pa diferents,
perquè últimament s'han afegit moltes modalitats de pa que van més enllà del pa rodó o de la barra de quart o de mig.
Ara hi ha moltíssimes varietats de pa, mides, textures, cereals, no?, això també ho pots observar des d'aquí.
Aquí sí, per exemple, mira, pots comprar-te des d'una bagueta, una bagueta llarga, una flauta, un pa de Viena, un pa de Pagès,
un pa integral de dues diferents mides, també hi ha una barra de pa que es diu rústic,
l'altra que és el pa gallec, el pa sense salt, que això a vegades costa trobar-ne,
i hi ha també dos tipus de barres, una de més pes i l'altra de menys, de quart i de mig,
i també tens el pa rodó, però jo torno a la pastisseria, eh?
Sí, sí, ja veig que ets d'idees fixes, eh?
Hi ha un barxet de gitano, així, fartit de xocolata, que escolta, que està dient...
Minja'm, minja'm.
Està dient coses, eh?
I després uns merengues amb una cirereta a sobre, així petitons, molt bonos també,
fan galetes, veig també d'així artesanal, s'ha de seguir parlant amb l'Emi, eh?
Sí, perquè ja s'ha quedat la cosa més aclarida de clients, ara.
Escolta, que vols una, no sé, un pastisset ons que no tingui tantes calories,
per exemple, hi ha una amparada integral d'espinacs.
Ah, veus que bé.
Que està molt bé.
Coca de llardons, així petitona, amb una peça individual, en fi...
Home, les coques de llardons és que ara ja arriba el moment, eh?
Amb el carnaval, eh?
Doncs sí, sí, doncs aquí ja enten de diferents llibres, eh?
Ja les tenen a punt, doncs.
Ja les tenen a punt, les coques de llardons, però també hi ha una altra, com una empanada d'espinacs,
panetones es diuen d'espinacs i panses, que això també ha anat molt bé.
I les mitja lluna que et deia abans, doncs que jo no els havia vist mai, que aquí no les fan i que té molt bona pinta.
En fi, de tot, eh? O sigui, una mica, una mica de tot, de reposteria, de pa, ara l'hemi està acabant de tendre...
Mira, per cert, veig que ho ha picat amb...
Amb què, què, què?
Amb la boca de llardons. Què tal, aquesta coca, què tal?
Les coques de llardons, que es fan ara per dir, Jogos Gràs, i el dia de la Candelera, que és quan se fan més les coques.
I les feu aquí, eh? És a dir, totalment artesanal.
Aquí se fa tot, artesanal.
Sí.
Doncs aquesta coca de llardons que se'n va cap a algun lloc de Tarragona. Hola, bon dia.
Hola, bon dia. Bon dia.
Com està aquesta coca de llardons?
Boníssima.
No, no, ja es nota.
Sou client habitual d'aquest forn?
Sí, sí.
Vi cada setmana.
Gràcies.
De res.
Se'n va amb la coca, eh?
Bé, ja veiem que estan ocupats, que tenen feina, tu també, Josep.
Jo és que se m'enven els ulls d'aquí.
Ja ho veig, ja, quasi que surtis d'aquí ràpidament, si no...
No podrem fer si la relació.
Deixa'm dir-li adéu a l'Emi.
Oh, i tant, només faltaria.
Que està acabant.
Emi, que...
Emi.
Emi.
L'he vista que van documentar-se del client habitual.
Sí, perquè a més aquest tipus d'establiment crea molta relació amb el client, eh?
Relació de molta confiança, de molta proximitat, no?
Clients de proximitat, clients habituals, clients de fa molts anys, Emi.
Sí, tenim aquí clients de tota la vida, vull dir que...
Aquell mateix, aquí tinc la clienta que fa per almenys 25 anys que ve a comprar.
I aquella senyora d'allí al costat, la senyora Angelina, fa des d'aquí uns 30 o 45 anys.
Vull dir que aquest forn ja porta aquí posada 80 o més o menys.
No m'hi havia fixat, però també es pot fer una mica de cafetó, no? Si un vol.
Oh, sí, se pot fer un talladet, un got de llet, vull dir, tenim unes tauletes molt petitones, però és igual.
Se pot sentar a la senyora i prendre's una pasteta i un talladet, el que vulguis fer.
Ara, de cara a carnestoltes, Emi, fareu alguna peça especial?
Doncs fem orelletes i fem els bunyols de bacallà i fem els bunyols en crema i fem les coques de llardons que se fan.
Se m'està fent la boca aigua, eh? Això aquesta hora no es pot dir, no es pot dir aquesta hora.
Adéu, adéu, adéu, se'n va la clienta habitual dels 25 anys i a l'Emi li dic moltes gràcies per atendre's,
perquè és que ara s'ha anat cap a dins, cap a l'operador.
És lògic que té feina aquesta hora, eh?
És el lloc on sortia abans aquella voreta tan bona i m'imagino que l'està...
I tu darrere, no? Darrere, cap a l'obrador també.
L'està reclamant, acaba de sortir un pare mateix que pràcticament està acabat, acabat de fer.
Emi, gràcies per acollir-nos a casa vostra, que vagi molt bé.
D'acord, moltes gràcies a vosaltres, eh?
Molt bé, Josep, doncs jo que tu sortiries ràpidament, si no, malament rai, eh?
No, no, sí, sí, m'admina, m'agrada per al fòrum.
Gràcies, Josep, fins després.
Fins ara, adéu.
Adéu, siau.
La via T avui ha visitat el forn a Pastisseria Andreu del carrer Lleida número 21 de Tarragona.
Quatre minuts i seran les 12 del migdia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.