Dos minuts, serà un quart de 11.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio,
tal com els hem anunciat en el sumari de continguts del programa.
Avui tenim ganes i disposició de centrar-nos
en els últims informes del Gabinet d'Estudis de la CEPTA.
Es presentava ara fa uns dies
i feien balanç d'un conjunt de propostes presentades l'any 2003,
just abans de l'anterior convocatòria d'eleccions
al Parlament de Catalunya.
Tres anys després, des de la CEPTA, se n'ha volgut fer balanç.
Què n'ha quedat? Què s'ha convertit en realitat
d'aquella llista de projectes?
Un llistat de cent propostes en diferents àmbits,
infraestructures, matèria econòmica, treball, comerç,
en diferents àmbits.
Què n'ha quedat? Què s'ha convertit en realitat?
Què està en projecte?
Per fer aquesta comparació ens acompanya a l'estudi de Tarragona Ràdio
el senyor Juan Gallardo,
ell és el director del Gabinet d'Estudis de la CEPTA,
de la Confederació Empresarial de Tarragona.
Senyor Gallardo, bon dia.
Bon dia.
Primer que tot, podríem començar per comentar,
per explicar per què es va fer l'any 2003
aquell llistat, aquella llista àmplia
de cent propostes just abans de la convocatòria d'eleccions
i per què ara, tres anys després, n'han volgut fer-ne balanç.
Bé, el que es va voler fer és tot un seguit de propostes
perquè les diferents opcions polítiques
que concorrien a les eleccions al Parlament de Catalunya
de l'any 2003, de l'octubre del 2003,
doncs recollissin les inquietuds del món empresarial
amb les principals matèries, com vostè ha dit,
doncs infraestructures, treball, comerç, turisme, etc.
Es va voler instrumentar d'una forma,
potser amb un missatge molt fàcil,
sent propostes,
anunciades d'una forma molt resumida,
però a la vegada molt clara,
perquè efectivament assocités un debat polític
i els diferents programes electorals
de les opcions polítiques que concorrien
a aquelles eleccions,
doncs almenys recollissin una part
o una part substancial
de les inquietuds del món empresarial.
Què ha passat tres anys després?
Doncs molt senzill,
quan ho vam iniciar a l'anàlisi
encara no restava clar
quina seria la data exacta
de la convocatòria
de les noves eleccions autonòmiques,
però sí estava clar que es convocarien.
Doncs es va voler fer balanç
perquè tancàvem realment la legislatura.
I què és el que hem detectat fonamentalment?
Doncs que el debat estatutari
ha condicionat moltíssim la tasca de govern.
El debat estatutari
la dinàmica de debat polític,
la dinàmica de debat al Parlament,
la focalització del govern,
del Consell Executiu de la Generalitat,
sobretot cap a temes d'aquesta matèria,
doncs ha condicionat moltíssim l'acció de govern
i moltes d'aquestes propostes
no han pogut desenvolupar,
tot i que moltes d'elles
també han estat recollides d'una forma inicial
amb els instruments de planificació
que la Generalitat
o també l'administració de l'Estat
ha anat endegant successivament.
L'Estatut, per tant,
ha marcat en massa,
segons el seu parer,
l'agenda política al llarg d'aquests tres anys?
No és que hagi marcat massa,
és que, clar,
és una norma superior
amb una càrrega
de tant d'importància,
condiciona tot el marc de desenvolupament legislatiu
a posteriori,
que evidentment ha condicionat la tasca de govern.
A més a més,
com vostès saben molt millor que nosaltres,
no ha estat un estatut
que hagi tingut la unanimitat
de les forces parlamentaris,
amb la qual cosa el debat encara ha estat més aferrissat
i ha estat més polític,
la qual cosa, a la seva vegada,
també ha condicionat l'acció de govern.
Les nostres propostes, bàsicament,
eren d'acció de govern,
de desenvolupament de planificació,
desenvolupament de projectes,
execució d'actuacions...
Clar, si això resta condicionat,
doncs la tasca de govern no serà la mateixa.
Evidentment, de cara al futur,
creiem que hem de tornar a incidir.
El balanç que hem fet és un primer pas,
és una primera fita,
per tornar a posar de manifest,
no sabem,
ja ho va dir el president amb el seu dia,
amb la presentació d'aquest balanç.
No sabem en quin format,
no sabem en quin abast,
però tornarem a posar a sobre la taula
tot un seguit de propostes o de suggerències
per part del món empresarial
que creiem que les forces polítiques
han de tenir en compte,
perquè ara sí que considerem
que no hi ha cap pretexte
i no hi ha cap altre...
No hi ha excuses, vaja.
No hi ha cap excusa
per desenvolupar una acció de govern,
tot tenint en compte
que ara el nou Estatut,
que acaba d'entrar en vigor,
ahir va entrar en vigor,
doncs dona moltes més competències
a l'administració autonòmica.
I moltes de les consideracions
que nosaltres hem anat recollint,
ja sigui com a proposta,
ja sigui com a balanç,
doncs s'han de desenvolupar,
efectivament,
o se'ls ha de donar una resposta.
Si li sembla,
podem entrar en detall
en alguna d'aquestes propostes,
en algun dels àmbits concrets
en els quals vostès
hi van centrar bona part
d'aquesta atenció,
per fer aquesta comparació
del que vostès demanaven
el 2003,
del que està fins ara
una comparació
que també ens serviria
per fer un repàs general
a com es troba
la situació
en diferents àmbits
a la demarcació de Tarragona.
Si li sembla,
comencem pel rumb dels camps,
un dels àmbits
en els quals vostès
dediquen més pes,
segurament un dels més rellevants,
l'àmbit d'infraestructures,
un àmbit que s'ha d'esglomar
en diferents supàries
al seu mateix temps.
Si li sembla,
comencem per la situació
de les carreteres,
en aquest sentit
hi havia molts projectes
que vostès demanaven,
sembla que molts d'aquests projectes
no s'han concretat
ni molt menys encara,
però sí que en línies generals
com a mínim
estan encarrilats.
Jo, si em permet,
més a dir que parlar de carreteres
jo faria una prèvia,
parlaria d'infraestructures.
El tema de les infraestructures
a la demarcació
a la província de Tarragona
és una assignatura pendent
des de fa molts anys.
Jo els vull recordar
que l'any 98
ja vam fer un estudi
d'infraestructures
a la demarcació,
la província,
la Confederació
va ser el primer inventari
que reflectia
de forma global
quin era l'estat.
Des de l'any 98
en aquell moment
es van recollir
de forma ja clara
i explícita
tot un seguit
de demandes,
no ja propostes,
de demandes
del territori
que venien
des de finals dels anys 70
i de principis dels anys 80,
venien de forma efectiva
i cada cop
que el desenvolupament
econòmic i social
d'aquest àmbit territorial
era més gran
es palesava
la necessitat
de desenvolupar
aquestes infraestructures
i el que hem volgut fer
és recollir
les propostes
en matèria d'infraestructures
més rellevants,
en matèria ferroviària,
en matèria viària,
en matèria d'aeroports
i en matèria d'aports.
Globalment faríem
un balanç
que podria ser
el següent,
el que és
el Port d'Intergeneral,
el Port de Tarragona,
ho té molt clarament
desenvolupat
el que és
el seu pla
director
i l'està complint,
l'està desenvolupant,
la concorrència
de la iniciativa pública
i la iniciativa privada
s'està palesant,
només cal donar
una volta
i veure que el Port de Tarragona
està tirant endavant
els seus projectes,
podríem dir que el gau
de compliment
i així ho reflectíem
al valorar
aquesta proposta inicial
de compliment
de pla director
és molt satisfactòria,
en canvi,
quan ens trobem
amb el tema
d'infraestructures viàries
i sobretot ferroviàries,
la valoració
ha de ser una altra.
Quan a infraestructures viàries,
carreteres,
encara la major part
dels grans projectes
pertoquen a l'Estat,
a l'administració de l'Estat,
el que és el desdoblament,
la conversió en autovia
de la Nacional 340,
el desenvolupament
de l'autovia
de Tarragona-Valls-Montblanc,
són o,
sobretot,
també,
l'ampliació
de dos a tres carrils
en cada sentit
de l'autopista AP7
des del troncal
del Vendrell
fins a Can Brilsadou,
aquests són temes
que pertoquen
a l'administració de l'Estat.
S'ha avançat,
sobretot,
amb
espènyer
aquests projectes.
Aquests projectes
restin
contemplats
en plan
estratégico
d'infraestructures
de transport,
el PEIT,
del Ministeri de Foment,
d'anar a l'àmbit estatal,
o més concretament
amb l'eina més propera
i que molt recentment
ha estat debatuda
i s'han presentat
al·legacions
i ha estat
potser el gran tema
en matèria
d'infraestructures
a Catalunya
el darrer any,
que és el pla d'infraestructures
de transport de Catalunya,
que nosaltres vam presentar
al·legacions,
vam fer tot un seguit
de propostes.
El que constatem,
sobretot,
és que costa molt,
costa molt
desenvolupar
les grans
infraestructures pendents.
Estem,
pensin vostès,
estem,
s'estan executant,
s'estan executant,
sobretot si anem
pel Baix Camp
i veiem
el desdoblament
de la Nacional 340,
la conversió
amb autovia,
entre la variant
de Vila Seca
i el Coll de Balaguer,
bàsicament,
el que seria
el terme
de Vandellós
i Hospitalet de l'Infant,
s'estan desenvolupant
propostes i demandes
que són
de primers
dels anys 80.
O sigui,
portem,
sent conservadors,
un retard de 20 anys.
Un retard de 20 anys.
L'autovia Tarragona
a Valls Montblanc,
que els estudis
doncs semblen
molt avançats,
els estudis
d'impacte ambiental,
etcètera,
semblen molt avançats
i que entrarà,
sembla ser,
en finançament comunitari,
perquè això és un altre tema,
l'endarreriment de projectes
condiciona el seu finançament,
serà una realitat,
potser,
l'any 2012,
2014,
però no serà
una realitat abans.
En matèria
d'infraestructures ferroviàries,
l'endarreriment
encara és més important
i les incerteses
són cada cop
més significatives.
Quines incerteses?
Les incerteses,
bàsicament,
i això
li pensem dedicar
a algun plantejament,
és
com quedarà
un cop
la línia
d'alta velocitat,
Madrid-Barcelona-Frontera Francesa,
vagi entrant en servei
de forma progressiva.
Teòricament,
a finals del 2006,
entrarà en servei
fins a l'estació
de Perafort.
Així ho anuncia la ministra
fa pocs mesos.
Efectivament.
2007,
teòricament,
és el calendari
d'entrada
en funcionament
de la línia
fins a Barcelona.
Fiquem 2008.
Aquesta és la gran
infraestructura
ferroviària
que és present
al nostre territori.
Quina funcionalitat
li traurem
amb aquesta infraestructura
des d'un punt de vista territorial?
Què succeirà
amb la xarxa actual
d'ampli iberi
que tenim actualment
en servei?
Quines seran
els nous criteris
de mobilitat
que beneficiaran
les nostres contrades
si és que
ens beneficia?
Aquestes són
les incerteses
que veiem
que tot
i que a més a més
que no es resolen
no hi ha
una veu unitària
al territori.
Efectivament
es va aprovar
amb el seu dia
un projecte
d'enllaç
amb el corredor
mediterrani.
Està tot pendent
el desenvolupament
del corredor mediterrani
però des de llavors
no s'ha avançat
gaire més
en aquest tema.
El tema ferroviari
és la gran assignatura
pendent
d'aquesta àrea
és un punt bàsic
per millorar
la mobilitat
i que aquesta
sigui sostenible.
El transport públic
ferroviari
és fonamental.
Què passarà
amb el corredor
de mercaderies
que ha de donar
sortida al port?
Nosaltres creiem
que amb aquest tema
tot i que el plan
estratègic
d'infraestructures
de transport
del Ministeri de Foment
tot i que el plan
d'infraestructures
de transport
de Catalunya
li dediquen
de forma
significativa
molt del seu redactat
no s'acaba
de concretar
amb el desenvolupament
territorial
a tots aquests plantejaments.
El tema
per exemple
del metro Lleuger
o del tramvia
més conegut
com el tramvia
del Camp de Tarragona
el tramcamp
doncs va haver-hi
tot una
diguéssim
una gran polèmica
que a més
és reiterativa
però que
sembla que
s'aborda
amb una certa
frivolitat
nosaltres vam
intentar
des d'un
amb poca popularitat
si es vol
amb una postura
que potser
sempre agrada
fer-ne
de coses noves
i de projectes
engrescadors
però a vegades
s'ha de tenir
una certa responsabilitat
nosaltres vam ser crítics
en aquest punt
i semblava
que la conselleria
en un primer moment
anava en aquest sentit
després va haver-hi
tot un seguit
de pressions polítiques
i vam fer
que la conselleria
canviés d'opinió
bé
doncs creiem
que aquests temes
s'aborden
amb una certa
frivolitat
i amb un poc realisme
i veient
el que triga
a concretar-se
una infraestructura
important
ja li dic
20 anys de retard
com a mínim
com a mínim
desdoblament
de la Nació
del 340
doncs
projectes
que s'abordin
amb poca frivolitat
tenint en compte
aquests retards
tenint en compte
els condicionants
tenint en compte
el carregat
que està el territori
tenint en compte
el desenvolupament urbanístic
les qüestions ambientals
etcètera
creiem que s'ha d'abordar
amb molta més seriositat
aquest era el tema
bàsic en temes
d'infraestructures
un cas molt concret
en relació
amb l'aspecte ferroviari
vostès
en un dels darrers
observatoris empresarial
parlant del fet
que l'estació
del tren
d'alta velocitat
estigui fora
d'un nucli urbà
estigui instal·lada
a Perefort
i parlem vostè
que aquest fet
que possiblement
molts ciutadans
de peu
el veuen com a estrany
o el poden veure
com a negatiu
en canvi
el fet de situar
les estacions
fora dels nuclis urbans
en un ràdi
entre 5 i 15 quilòmetres
és positiu
i que hi ha experiències
com l'exemple
de Guadalajara
que això ho demostra
a veure
no és que si
nosaltres no ho valorem
positiu
ho valorem
com una realitat
a veure
la línia d'alta velocitat
no ens oblidem
és una línia
que connectava
bàsicament
dos grans nuclis
de població
i està determinada
en funció
de més que dos grans nuclis
de població
dos grans àmbits territorials
Barcelona
i les seves
Rodalies
o el seu àmbit
la seva regió metropolitana
i Madrid
i la seva regió metropolitana
la línia d'alta velocitat
es planteja
com una traça
amb línia recta
salvant els accidents
geogràfics pertinents
entre
aquests dos grans punts
a través d'unes gestions
de la Generalitat
doncs
en el seu moment
es va haver
l'oportunitat
d'aprofitar
aquesta nova línia ferroviària
per connectar
els quatre grans àmbits
metropolitans
si es vol
el que eren
les quatre grans
capitals catalanes
Barcelona
evidentment
Lleida
que té estació
passant
al seu propi nucli urbà
i Girona
que també ho té
i quedava
el tema
de Reus-Tarragona
com vostès saben
si vostès miren un mapa
el que es va fer
és
es va abaixar
els primers traçats
amb el pla
amb els plans
que va fer el ministre Borrell
quan era ministre
en aquell moment
d'obres públiques
a l'administració d'Estat
a principis dels 90
la traça de l'AVE
havia de passar per Igualada
i es va baixar fins aquí
i el que es va fer
és dissenyar
una estació passant
una estació
el més a prop possible
de Tarragona
i de Reus
però nosaltres
sembla que el territori
mai hagi estat convençut
que aquesta era
la seva estació
de fet
amb el projecte aquest
d'enllaç
del corredor del Mediterrani
es situa a una estació central
del camp de Tarragona
sota l'aeroport
en un punt
sota l'aeroport
que és un tema
que
que nosaltres
n'hi tornarem a parlar
ja els avancem
que estem
intentant avaluar
nous estudis
o nous informes
perquè creiem
que aquí ja
s'associarà
una gran polèmica
però en el sentit
si en cas
tanquem primer
el tema de la estació
de l'AVE
i parlem de l'AVE
l'estació de l'AVE
és per a fort
l'estació de l'AVE
està a la línia
estació
que es posarà en servei
de forma immediata
el territori
no ha donat una resposta
davant d'això
no ha donat una resposta
en quant a connectivitat
en quant a
tenir en compte
que
els trens
d'altes prestacions
i d'això
n'hi tornarem a parlar
passaran per a aquesta línia
ferroviària
i que de moment
l'estació de Perafor
si l'estació terme
com és ara
la llei de Pirineus
per l'alta velocitat
però per les grans línies
per allà recorreu
si serà estació passant
hi ha un intercanviador
d'ample
a Roda de Barà
que connecta
amb la línia
d'ampli bèric
això vol dir
que el territori
s'ha de creure
que aquesta línia
i que aquesta estació
és la seva
de moment
i a nosaltres
ens sembla
copsant
l'ambient
polític
més que polític
l'ambient
social
que no s'ho té cregut
de la mateixa manera
que vostè esmentava
molt bon criteri
ho vam esmentar
amb un observatori
no només amb aquest
sinó amb un altre anterior
que lleves
que està a 8 quilòmetres
del nucli
de Guadalajara
és l'estació
de Guadalajara
és l'estació
d'aquella ciutat
i de tot el seu
terme municipal
dels seus voltants
la gent
no té clar
que l'estació
de la Secuita
Perefort
és l'estació
de l'àrea central
del Camp de Tarragona
no sembla tenir clar
i això ens preocupa
Vostè ara
abans insinuava
comentava
que també
des del Gabinet d'Estudis
estan començant
a treballar
amb la ubicació
de l'estació
del
del
del Mediterrani
en quin sentit?
Li matizo
a veure
nosaltres ens trobem
que hi ha una realitat
que és
la línia d'ampli
vèdic amb servei
hi ha una realitat
que és la línia
d'alta velocitat
d'ampli internacional
també estarà en servei
amb els terminis
que ja hem esmentat abans
una estació
que costa
gairebé
30 milions d'euros
que està pràcticament
acabada
que aquesta també
entrarà en servei
i hi ha tot un seguit
de projectes
que ja li he dit abans
que semblen
que tenen el concès
del territori
que és
l'enllaç
entre el corredor
del Mediterrani
i la línia
d'alta velocitat
la famosa
línia
que passa
per sota
l'aeroport de Reus
i fa una I
i que connecta
en sentit Madrid
Saragossa Madrid
i en sentit Barcelona
Girona
i el territori
el que sí
sempre ha apostat
és per l'estació
central del Camp
de Tarragona
situar-la
a sota
de l'aeroport
bé
aquest és un tema
que davant d'unes realitats
està aquest projecte
nosaltres estem
intentant reflexionar
sobre aquest tema
no ho tenim
en un nivell inicial
però creiem
que el territori
aposta
per aquest projecte
però oblida
la realitat
i la realitat
és la que hi és
la que hi he esmentat abans
un sistema
d'ampli iberi
que són les estacions
de Reus
i de Tarragona
més totes
les de la xarxa
convencional
i l'estació
que hi ha
a la línia
d'alta velocitat
amb això
és el que hem de treballar
de forma immediata
i sembla
que tothom
estigui pensant
amb l'estació
que ja anirà
a sota l'aeroport
pensem
que l'estació
de Perafort
s'ha d'arribar
Tarragona
ho té
relativament fàcil
Tarragona
té la Nacional
340
amb el seu traçat actual
moderadament
resolt
no de forma
totalment satisfactòria
perquè a la desitjable
seria disposat
d'una
tot i que
és rotondes
però d'un vial
de dos carrils
en cada sentit
això només succeeix
fins a
Sant Salvador
aproximadament
després
doncs tenim
la segona rotonda
de Sant Salvador
ja quan entrem
gairebé
a Pallaresos
ja
la carretera
és de bé
amb una carretera
de tipus convencional
però
com ho té resolt
a veure
com anirem
a buscar el tren
d'alta velocitat
des de Cambrils
i des de Reus
s'ha pensat
no s'ha pensat
algú hem d'utilitzar
la T11
que cada cop
està més congestionada
hi ha alternatives
sí
se n'han formulat
d'altres alternatives
però creiem
que amb el convenciment
que aquella
no és l'estació
que ha de donar servei
al camp de Tarragona
i cuidado
de moment
és aquella
la que tindrem en marxa
i aquella
és on paren
els trens
d'alta velocitat
i els d'altres prestacions
per tant
creiem que el territori
no fa una reflexió
acurada
sobre aquest particular
estarem atents
a aquests propers estudis
que durant
a terme
des de la CEPTA
ens queda poc temps
però no m'agradaria
acabar aquesta conversa
les 100 propostes
són en moltes matèries
òbviament
no les podrem tractar
totes
però vostès
són
especialment crítics
amb el concepte
de Consorci del Camp
Sí
nosaltres
el Consorci
nosaltres creiem
que
aquesta eina
això era una eina
pel territori
per tenir una veu comuna
Barcelona té una veu comuna
Madrid té una veu comuna
València té una veu comuna
en totes les diferents
àrees metropolitanes
o els diferents sistemes
de ciutats
localitzats
a l'àmbit espanyol
tenen normalment
veus comunes
aquí tenim
veus discordants
pròpies
de diferents realitats
geogràfiques
econòmiques
socials
que s'han de respectar
nosaltres sempre pensem
que el Camp de Tarragona
és un sistema de ciutats
nosaltres creiem
més que una rèdia metropolitana
per tant
el Consorci del Camp de Tarragona
havia de ser
l'eina
bàsicament
tècnica
que aglutinés
i donés arguments
per tenir una veu comuna
i consensuada
nosaltres creiem
que la no professionalització
del Consorci del Camp de Tarragona
del Consorci del Camp de Tarragona
ha estat una de les
un dels factors
que ha condicionat
que hagi hagut
aquestes dissensions
que aquesta veu comuna
no s'hagi aconseguit
i que per tant
el Consorci
no hagi estat
el que
hagués tingut
que ser
des del punt de vista
sempre
jo no puc parlar
des del punt de vista polític
evidentment
no em pertoca a mi
seria en tot cas
el president de la Confederació
però sí des del punt de vista
tècnic
el Consorci ha hagut
ha hagut de donar
respostes tècniques
amb arguments tècnics
consensuats
pel territori
ja ho hem comentat
aquestes 100 propostes
abarcava moltes matèries
diferents
era gairebé impossible
i ho ha estat de fet
poder abarcar-les
a totes
però creiem
que hem fet una repassada
ho hem comentat
com a mínim
les més significatives
les més rellevants
ho hem fet
en companyia
del responsable
que és l'Observatori Empresarial
el senyor Juan Gallardo
el director
del Gabinet d'Estudis
de l'ACEP
de la Confederació Empresarial
de la província de Tarragona
senyor Gallardo
moltes gràcies
i en tornarem a parlar
estarem ben atents
a les seves properes investigacions
moltes gràcies a vostès