L'any passat vau venir a la ràdio i ens vau explicar una experiència
que també, la veritat, jo la recordo com a molt enriquidora,
perquè vau estar al Parlament Espanyol,
vau estar parlant i mirant com treballa fins i tot el president del govern espanyol,
la José Luis Rodríguez Zapatero.
Vau quedar bastant satisfets de veure realment com era aquella feina, no?
Sí, veritablement sí, és enriquidor veure el treball del dia a dia dels diputats i diputades
que treballen i que, veritablement, sí que hi ha una mica de diferència
entre el que es percep del propi carrer i el que transmeten els mitjans de comunicació
i del que realment estan fent els diputats a la cambra cada dia.
És que, clar, moltes vegades la percepció que té la ciutadania de la pràctica parlamentària
és probablement el titular i un moment puntual d'una discussió al Parlament.
Vosaltres heu assistit a una sessió sencera i, clar, no és el mateix aquell titular,
aquella informació aïllada i, òbviament, sintetitzada,
perquè no es podria retransmetre que no tota una jornada.
Però anem a pams, diguem que des de la facultat es posen en contacte
amb les diferents formacions polítiques que tenen representació al Parlament de Catalunya
i, d'alguna manera, us atorguen un diputat o dos, o una diputada.
A tu, en aquest cas, a tu et van tocar dos, Carles, per què?
Bueno, mira, perquè no sé...
Per a mi et té capacitat per...
No, per interès més, jo què sé, personal i, a part, perquè altres companys tenien exàmens i tot
i jo, justament, aquell dia no els tenia i em van dir, escolta, mira, que vols anar a fer el seguidisme de Dolors Comes?
I dic, ah, bueno, perfecte, doncs...
I vas seguir a Dolors Comes, precisament, el dia 8 de març, que era el Dia Internacional de la Dona.
Per tant, m'imagino que vas anar a un munt d'actes d'aquests commemoratius, no?
Sí, sí, primer una performance muntada al mercat per, així, on feia com una mena, doncs, una dona embarassada portant un munt de feina, no portant l'embaràs, la feina, tot, i després donant papers pel mercat
i després, seguidament, acabat això, anem a l'Ajuntament de Tarragona, on se fa l'acte institucional i, de pas, ja ens ensenyen com és l'Ajuntament de Tarragona, perquè, clar...
Has d'aprofitar la visita, eh?
Sí, vaig aprofitar la visita i jo, personalment, no l'havia vist encara, i, clar, doncs...
Després a dinar i a la tarda vau continuar?
Sí, i a la tarda vam continuar assistint a una reunió que van tindre ells personalment amb el Japec i després assistint a un acte que vam fer d'una xerrada a l'Estatut a Perefort.
És a dir, que era, amb l'agenda de la Dolors Comas, en aquest cas, tu anaves fent d'ombra, pràcticament, de la diputada, i anaves veient, doncs, la...
També amb una reunió que m'he descuidat, de dir, al migdia amb Lluís Balart, parlant sobre els temes d'aquí a Tarragona, doncs, una cosa o l'altra, sobre, no sé, l'Escola Oficial d'Idioms i coses així...
Clàssics, clàssics de l'actualitat.
L'actualitat d'aquí.
Després també vas fer una mica aquest periple amb el Carles Pellice, de Convergència i Unió.
Sí, doncs, el primer, el dematí, vam fer el seguiment.
Ho vam dividir en dos dies.
Un dimarts a l'Ajuntament de Reus, veient com treballa el territori i fent de regidor de l'oposició,
i l'altre següent dia, el dijous, fent a veure el treball al Parlament.
El primer dia, doncs, bé, molt bé, allí, no sé, vam estar assistint a una roda de premsa i tot, doncs, sobre el tema del cort inglès i coses així,
i veient, no sé, bàsicament la feina que fa allà a Reus, que canvia molt del que és ser regidor, ser parlamentari, doncs, hi ha bastant de canvi.
I després, doncs, dijous, doncs, assistint al plaer, va ser una mica polèmic, no?, doncs, aquelles declaracions de Maragall que hi retreia a Mas sobre el tema de la nació.
El pacte amb Zapatero.
Sí, tot això.
I després, doncs, no sé, fent algunes preguntes a les consellers i tot, sobre, per exemple, parlar sobre el tema de l'Alba, d'aquella noia, d'aquella xiqueta que està...
Dels maltractaments.
I no sé, tot així, més o menys.
Veus, fas el seguidisme i com si fossis, ja com dius, l'ombra, perquè, per exemple, quan els cridava una votació, doncs, au, tenies que anar cap al pla, tenies que estar deixant el que estàs fent i tot, vull dir, fer més o menys com ells, però sense tindre que fer la votació.
Porten constantment algú que controli bé la seva agenda perquè no es perdin i van informant.
Sí, tenen assessors.
Escolta, que ara som a la conca de Barberà, que no som al Priorat, no t'equivoquis.
Bé, he posat un exemple així una mica.
Sí, sí, assessors personals, assessors d'imatge, assessors políticament.
Escolta, ara fes això...
Constantment?
Sí, sí, sí, constantment, perquè clar, has de controlar molt les declaracions que fas i tot, no?, i sobretot, a veure, per més que rà, les armes polítiques que fas servir.
A més, estàs tocant moltes tecles, no pots embadar perquè un error geogràfic, fins i tot, segons el col·lectiu que estiguis parlant, pot costar algun altre vot, no?, déu-n'hi-do.
Vosaltres, ell en tenia dos, i vosaltres us hàveu de repartir, amb el millor sentit de la paraula, una diputada, en aquest cas Teresa Carrera, del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Com va anar la cosa?
Doncs molt bé, va ser una experiència molt enriquidora.
Vau quedar a l'estació, a primera hora del matí.
Ens vam trobar a l'estació de Tarragona, vam viatjar amb ell el tren fins a l'estació de França, allà a prop de la Ciutadella, vam baixar, vam anar al Parlament, i vam tindre la sort d'acompanyar-la, com ha dit el meu company Carles, tot el dia que es fa al si del Parlament.
Ens va presentar els seus companys al grup socialista, i vam poder interactuar amb ells una miqueta, i vam veure tot el funcionament, cosa que nosaltres ja coneixíem, perquè això ja no és la primera vegada que ho fèiem, però ens va agradar molt, va ser molt interessant.
Va estar tot el dia al Parlament, va ser una jornada molt intensa, era una jornada ordinària, hi havia alguna cosa extraordinària?
No, en aquest cas, dic això i no m'explio més, en aquest cas vam assistir a la comissió, la comissió que estava, en aquest cas, hi havia una compareixença del molt honorable conseller Oguet, de Comerç i Turisme, i bueno, va haver una mica de crispació dintre la comissió, i va ser una cosa bastant anecdòtica, no?
El meu company Òscar, comenta.
Sí, la diputada que acompanyàvem era la presidenta de la comissió, i al dinar vam dinar amb ella,
i ella ens comentava, l'ordre del dia posa què s'ha de parlar de, però ella ja havia hagut informació que el conseller intentarà parlar d'unes altres coses i intentar agafar l'oposició fora de joc.
Diu, això és molt habitual, tàcticisme polític, i va ser una de les coses que més ens va sorprendre.
I que hi ha una estratègia, hi ha una...
Sí, hi ha una estratègia molt indefinida.
I, a més, estava ben fonamentada.
No hi ha res improvisat.
No.
Quan surten i s'indignen i tot, no, no, això està estudiat.
Sí, sí, sí.
Ens ho temíem, no sé per què ho sospitava.
Sí, sí, poques coses són espontànies.
Quina sensació general heu tingut de la feina que fan els diputats al Parlament de Catalunya, en aquest cas,
i a més amb l'experiència que teniu del Parlament espanyol en general.
I dediquen moltes hores, d'això no hi ha dubte, no?
Això sí que heu vist que realment són jornades molt intenses.
Sí, sembla que els mitjans de comunicació només transcendeix el moment que estan al ple.
Però és que casualment allí és on menys feina fan.
Vull dir, realment, la seva tasca està darrere.
Allà als escònomes no els veiem.
Doncs tenen trobades constants amb diferents partits polítics,
vull dir, representants dels ciutadans, també d'altres institucions.
I la seva feina és molt, i nosaltres creiem que està infravalorada.
Dins del que és l'assignatura de pràctica parlamentària,
vosaltres aneu al Parlament, però també hi ha parlamentaris que us visiten a les aules.
I en aquest cas també heu rebut, va ser recentment, no?
Em comentàveu que em vau tenir la companyia a classe de Daniel Sirera del Partit Popular,
que us va fer una xerrada, us va parlar de la seva experiència, exactament com va anar...
Sí, bueno, ens va explicar, doncs, sobre, més o menys,
el treball parlamentari va dedicar, doncs, menys temps,
perquè altres, més o menys, sempre és el mateix.
El que ens interessava, doncs, és ben clar, la política,
a veure les polítiques que fa el Partit Popular,
i a veure com, no sé, una mica de justificació, no?,
de cara a, doncs, els atacs aquests que fa a la llengua,
a la posició que adopta vers l'Estatut,
o la campanya aquesta de les signatures,
i no reu, m'està debatent amb ell,
doncs, sobretot aquests temes que són una mica espinosos, com diguéssim,
però bé, bé, vull dir, discutint...
Us ha coincidit en el temps en un moment realment significatiu,
que és tot el debat de l'Estatut,
que malgrat que en els moments que vosaltres heu estat al Parlament
no eren temes específics, pel que expliqueu,
diguem-ne que devia estar a l'ambient tot el tema de l'Estatut
i la crispació que en determinats moments està aixecant, no?
La temàtica de l'Estatut està abarcant,
bàsicament, està present tot el dia...
A l'atmosfera, no?
Sí, sempre, sí, perquè és el que comentàvem abans
de la comissió que vam assistir,
la Teresa Carrera era la presidenta.
El trasfons era l'Estatut.
Se parlaven d'altres coses, però, veritablement,
en el fons era que Esquerra Republicana estava molesta...
Era un retret, en el fons, no?
Que Esquerra Republicana se sentia bastant molesta
perquè havia fet convergència al pacte Zapatero-Màs
i es va convertir en un retret més.
Fora de...
A banda que sigui una assignatura vosaltres personalment,
i jo ho recordo, que l'any passat ho vau manifestar,
us agrada molt aquest tema del Parlament,
creieu molt, creieu entre cometes, en aquest sistema
i, de fet, el que a vegades us dona la sensació
és que potser no s'utilitza amb l'elegància que caldria, no?
A vegades heu tingut aquesta sensació, no en aquest cas concret,
sinó amb l'experiència que teniu ja de l'any passat, també,
i l'observació que feu quotidianament
i que sigui a través dels mitjans de comunicació.
Sí, sí, això, veritablement, és una llàstima, no?
També és cert que, vull dir, a veure,
que també som molt víctimes dels titulars,
com abans comentàvem,
que pot ser un determinat mitjà de comunicació,
perquè interessa, doncs, el titular,
realment no s'analitza el que ha passat tot el treball parlamentari,
si només tracen d'ells el més important,
i en determinats moments només són crispacions,
que és el que ven més, no?
Però és com el que ens referia abans,
està infravalorat el que és la tasca diària d'un diputat,
i nosaltres, doncs, home,
ens agradaria realment enfilar els nostres passes cap aquí, no?
Potser en algun futur, doncs,
podria ser que ens agradaria.
Moltes persones coincideixen que cal canviar la forma de fer política
al Parlament en general.
Vull dir, no és cap secret ni és cap cosa estranya.
Tothom o bona part de la societat coincideix
que a vegades determinats espectacles en els parlaments en general
fan que la ciutadania perdi, doncs,
la credibilitat que ha de tenir cap a la política i als parlamentaris.
No es pot generalitzar,
però tots coneixem episodis puntuals,
quotidiens que es poden donar a l'hemicicle.
Realment, vosaltres, des de la vostra perspectiva,
i amb el coneixement que teniu, a més a més,
de tota la dinàmica d'un Parlament,
realment val la pena canviar una miqueta
la manera de renovar, en tot cas,
els actors que estan dins d'aquest escenari?
Sí, jo, veritablement, crec que sí,
que el problema no està en el sistema,
sinó en aquells dirigents que estan al front del sistema.
Crec que s'està produint un xoc de diferents estils,
nosaltres ho parlem moltes vegades a classe,
en què el nostre estil,
que preferiríem que fos en què se'n partigués la política,
seria molt diferent en aquest estil de crispació,
d'enfrontament constant,
que al final planteja es porta enlloc?
Bàsicament no,
només porta a crear mal ambient.
I creiem que en política
sempre ha de haver-hi un bon ambient,
ambient distès,
per a poder portar a terme la funció parlamentària.
Quina mirada fas tu, Ivan.
Sí, jo crec que sóc conscient
que és molt difícil donar-li un nou tarannà
amb aquesta forma de fer política,
amb aquest saber fer,
sense canviar els dirigents.
O sigui, mentre les persones siguin les mateixes,
és difícil que canviï,
que doni una nova orientació.
I, bueno,
jo crec que aquí hauríem d'intervindre
i, doncs,
realment incorporar gent nova
a les files,
a les fires dirigents,
a aquests grans partits,
perquè, bueno,
la gent jove tampoc realment
no està molt representada
o no s'hi troba gent representada.
Això també repercuteix negativament a la societat,
que una banda no s'hagin representada
per als seus representants polítics.
I, doncs,
hi hauríem d'anar aquí, sí,
una determinada...
Però, de fet,
és difícil que la gent jove
dins dels partits polítics
pugui accedir a determinats nivells
que permetin accedir, doncs,
a presentar-se a unes eleccions,
senzillament, no?
Per la pròpia dinàmica interna
dels partits.
Això és un tema de consciència,
de consciència, exacte.
Més que res que aquesta sèrie de polítics
que tenim al davant,
doncs,
estan apoltronats a la cadira.
No volen marxar, no?
I el que volen fer més que res
és com de tutors, no?
Volguem dir,
mira, vosaltres,
des del darrere,
feu això i això,
però jo estic al davant.
I jo penso que el que hauríem de fer
és...
Jo he tingut el moment,
ells haurien de...
Jo crec que haurien de pensar,
jo he tingut el moment,
potser com a polític
ja estic desgastat,
aire fresc,
no ho sé,
un altre tarannà
i un altre estiu diferent
que de fer.
Per això, Carles,
creus que els polítics,
i estem generalitzant sempre,
actuen amb un cert paternalisme
cap als joves
que fins i tot podrien militar
en els seus partits?
Sí, sí,
en part sí,
que actuen d'aquesta manera.
És que no deixen el camí
un amic, com si diguéssim,
lliure.
No, no,
ells agafen i t'ensenyen
i després te deixen al darrere
i com si diguéssim,
des de la segona fila
que tu vagis aprenent.
Vosaltres feu aquesta assignatura
dins de la carrera de dret
de la pràctica parlamentària,
ser parlamentari i ser polític
en una democràcia
que ja comença a tenir
una certa data a casa nostra,
però no ens enganyem,
no és una democràcia
històrica ni veterana.
Ara s'estudia,
d'alguna manera,
això.
Fa 20 anys,
això d'una assignatura
que es digués pràctica parlamentària
ni existia, no?
Imagino que estem davant
d'un canvi realment
en conjunt
del que és la formació
dels futurs polítics,
podria ser,
que tinguin una formació acadèmica,
en aquest cas,
que es pugui,
doncs,
d'alguna manera,
aprendre a moure's
en un sistema
com és el sistema parlamentari.
Sí,
és important
que aquella persona
que ha d'exercir
una funció pública
i, en aquest cas,
una funció política,
tingui formació.
Però tampoc
no ho hem d'estigmatitzar massa
i dir,
bé,
qui no tingui una formació
no podrà accedir
a la funció pública
o a fer de política.
Però no s'obre,
no s'obre,
si la tens millor,
no?
Si la hi ha,
bé,
però és que també
s'han d'obrir les portes
i, per exemple,
avui mires les professions
que hi ha al Parlament
de Catalunya
o al Parlament espanyol
i hi ha un ventall
de quatre o cinc professions.
Per exemple,
no hi ha representats
treballadors obrers,
treballadors del camp,
no,
quatre o cinc professions,
advocats,
metges...
Economistes.
I economistes.
I d'aquí no en sortiríem.
Sí, sí.
Clar,
s'ha d'obrir una mica
el ventall.
Us voleu dedicar
a la política?
Com una cosa
de més a més.
Podria ser.
Podria ser,
però allò,
com a primera necessitat,
no,
perquè si has de viure
de la política
és molt trist.
Vosaltres,
no plantejat-ho
com un mitjà de vida,
sinó realment
com una vocació?
Com una aportació afegida.
Com una vocació
personal de diguem?
Primer,
assegureu-vos
el nostre futur professional
i en pic tinguem,
doncs,
una solvència
en tots els aspectes
de la vida,
doncs,
dedicar-nos.
Jo,
personalment,
m'agradaria que fos
una cosa transitòria,
una cosa que no vull viure d'això.
Quan siguis més gran,
deixar pas
els que vinguin darrere teu,
no?
És que és una miqueta
la línia que ens trobem,
que comentàvem abans,
aquest d'això de tutors.
A veure,
ells volen assegurar-se
la seva successió,
la seva mateixa línia
de fer,
i això crec que és una
erroni.
No tenim més temps,
podríem estar parlant
més estona,
però com que ells
aniran al Parlament Basc,
el mes d'abril,
tinc entès,
i m'agradaria que tornéssiu,
si és possible,
i ens expliqueu
la vostra experiència
al Parlament Basc.
L'any passat vau venir
a explicar l'experiència
al Parlament Espanyol,
ara hem passat
per Parlament de Catalunya,
qui sap,
d'aquí uns mesos
no hi ha millor
aneu al Gallec,
o a l'Andalús,
al final podreu fer un llibre,
Déu-n'hi-do,
el coneixement parlamentari
que tindreu de l'Estat.
Moltíssimes gràcies,
Carles Caparrós,
Ivan Guallar,
Òscar Grau,
alumnes
de tercer curs
de la Facultat de Dret
de la Rovira i Virgili.
Gràcies per acompanyar-nos,
de veritat que ha estat
un plaer,
i hem après molt.
Gràcies, bon dia.
Gràcies.
Adéu-siau.