Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Continuem parlant de política en aquesta hora,
però d'una perspectiva diferent.
Ens acompanya Aranxa Capdevila.
Ell és un experta en anàlisi de campanyes electorals.
De fet, l'Aranxa és doctora en comunicació audiovisual
per la Universitat Pompeu Fabra,
llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra.
També és llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia
per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha desenvolupat la seva tasca docent en diferents universitats
i ha fet, ha creat en diferents articles, revistes i publicacions.
En l'actualitat, imparteix les assignatures de Comunicació Política
i Teoria de la Imatge a la Universitat Rovira i Virgili
com a professora lectora.
Aranxa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Hem resumit el currículum, perquè, clar, dic,
si comencem amb el currículum no parlarem del que ens interessa.
Però, vaja, era necessària fer una mínima referència
perquè vostès entenguin que la perspectiva de l'aranxa,
de l'anàlisi de les campanyes electorals,
és una perspectiva, podríem dir, científica,
la qual cosa sovint falta.
Falta perquè, clar, més enllà de les ideologies
i dels personatges que van canviant o no,
ja ho esbrinarem,
doncs hi ha tota una estratègia,
hi ha tot un discurs previ,
hi ha tota una preparació que a vegades
s'obta el ciutadà quan té davant un determinat líder polític,
diu, però aquest home l'estan enganyant,
com pot dir això, com pot fer això?
I abans em deia a l'Aranxa,
escolta, tot està absolutament estudiat i mil·limetrat, no, Aranxa?
Efectivament, tots els partits polítics
tenen el seu caminet de campanya,
el seu equip,
i porten treballant en aquesta campanya molt de temps.
Aquí a l'estat espanyol tenim una democràcia relativament jove,
ja no tant, perquè a poc a poc ja no tant,
però sí que es nota una diferència
entre com eren les campanyes al principi
i com estan fetes ara.
I cada vegada hi ha més professionals.
Els partits insisteixen molt en dir que, tot i així,
ells no obliden la banda política
i agafen professionals de la comunicació,
de les relacions públiques, de la publicitat, del periodisme,
però sempre intenten mantenir aquesta vinculació
amb l'ideari, amb la ideologia.
Tot i així, no hi ha dubte que tenen professionals
que estan molt ben formats,
formats als Estats Units, a altres llocs,
i que, alguns formats aquí també, efectivament,
i que, bueno, mil·limetren,
tenen molt estudiades,
els missatges que surten als mitjans de comunicació,
les presències públiques,
les entrevistes, els debats...
Ja sabem tota la polèmica aquesta que hi ha hagut
entre pressupèdició.
De totes maneres, deies que hi ha una gran diferència
de les campanyes polítiques que es podien fer,
per exemple, a l'inici de les primeres eleccions
de la dècada dels 80.
Molts oients recordaran aquelles campanyes
amb agafonia al carrer,
amb aquelles parets d'edificis
absolutament empaparades,
amb aquells missatges que aparentaven,
i que segurament ho eren, no?,
com a molt més directes,
molt més emocionals,
no tan racionals.
En aquests punts,
ens trobaríem sobretot les diferències,
a banda de tot el tema audiovisual,
que lògicament hi entrarem, no?
Bàsicament, bàsicament.
Jo crec que també és
que cada vegada més els polítics
saben utilitzar els mitjans.
Cada vegada trobem més professionals dels mitjans
dins dels partits polítics,
i això, clar,
domina la comunicació cada vegada més.
I aquest domini de la comunicació es nota.
es nota, com tu dius,
en l'audiovisual,
en l'internet,
l'utilització d'internet,
aquesta campanya,
l'anterior hi ha una mica,
però aquesta és la primera campanya
que internet juga,
o jugarà,
jo crec,
un paper important.
I, clar,
potser és menys espontani,
potser aleshores era més espontani,
no?
I es nota moltíssim en l'evolució.
Ara tot està...
Sempre hi ha personalitats, eh?
Recordo que les primeres,
les dues campanyes que es va presentar a Maragall,
i els seus assessors estaven una mica espantats
perquè era una persona amb molta espontaneïtat
i de vegades se saltava el guió.
Pujol també era una persona
que se saltava el guió amb facilitat.
Aquí ho van encertar,
perquè no van intentar canviar, no?
No van voler crear un personatge que no era.
Efectivament.
I d'aquí els hi va anar bé,
en aquest sentit.
Efectivament, efectivament.
Suposo que també Maragall
és una persona difícil de crear, no?
Difícil de crear d'una altra manera.
Ja és com és i ja tenia una certa personalitat pública
que coneixia més o menys tothom,
almenys com a alcalde de Barcelona.
Pujol igual.
Era molt difícil canviar-lo.
Ara potser hi ha menys personalitats fortes,
tot i que, bueno,
hi ha alguns que són més disciplinats
i uns altres que es veu que no són.
Si no, parlaves de Maragall,
el cas de Montilla,
hi ha molts analistes polítics
que diuen que de fet s'han equivocat
una miqueta en el sentit
que han forçat a crear una imatge
que no és la seva,
que si l'haguessin deixat com és,
probablement donaria un missatge més directe al ciutadà, no?
Efectivament.
Hi ha una norma número un,
no intentes fer un candidat del no-res.
Has d'agafar les seves característiques,
has d'analitzar la seva personalitat.
Hi ha un manual, no, Aranxa?
Hi ha molts manuals.
No dic un.
Dic molts.
Però sí, hi ha com...
Les normes bàsiques...
Però hi ha tres normes bàsiques.
Aquesta seria una, no?
Aquesta seria una de les importants
en relació al candidat.
No pots fer, jo què sé,
de Piqué un líder, jo què sé,
d'una ONG,
perquè estàs fent una cosa estranya.
I a Montilla ha passat una mica aquesta cosa.
Montilla és una persona que és eficient,
que segurament és molt seriosa en la seva feina,
és a dir, té uns punts forts,
i dins d'aquests punts forts,
pot ser la simpatia i la espontaneïtat,
no és un d'aquests punts forts.
Que per governar no cal ser simpàtic, no?
Tampoc cal, no?
Hem de ser tots simpàtics i fantàstics.
Hi ha molta dèria amb això, eh?
De ser estupendo.
I veus uns somriures forçats,
gairebé, amb els polítics,
que dius, home, no s'ho creu ningú, això, no?
I és el que parlàvem, aleshores que passa als esports televisius,
per exemple,
l'han posat allà en un micro sense fils,
envoltat de gent,
on caldria una personalitat així molt desenvolta.
I els actors també els podien haver fet un càsting una miqueta més acurat, no?
Pues sí.
Bé, a més...
Queda tot com una mica artificial.
Clar, podíem parlar de les altres,
que també tenen allò seu, no?
Tots tenen els seus...
Però són totes molt tòpiques, molt estereotipades, no?
Hi ha...
A vegades les campanyes originals, si és que han de ser,
que no ho sé si ho han de ser,
les mostren els partits, diguem-ne,
que estan fora de l'art parlamentari,
són els que tenen una mica més d'imaginació,
no es mengen res després, eh?
Ja ho sabem.
Sí, és que ho tenen molt difícil.
Clar, ho tenen fatal.
Sí, suposo que també tenen menys complexos,
tenen menys repercussió pública el que fan,
i, per tant, jo crec que tenen com la tranquil·litat
de que, bueno, vinga, no tenim res a perdre, no?
I com no tenim res a perdre,
doncs es llancen una mica més a la piscina.
Els partits grans, clar,
primer tenen molta més visibilitat pública,
per tant, tenen que tenir com...
tot com més controlat.
I això es nota en les campanyes.
Tot i que sempre hi ha coses novedoses.
Aquí a Catalunya mai havíem tingut una campanya tan negativa
o de referència als altres amb tanta negativitat,
com en aquesta de CIO.
Això és un element nou, millor.
No sé si bo o dolent, segurament no gaire bo,
però no s'havia fet mai una campanya d'atac a l'altre.
Sí, en aquest sentit ha canviat la seva línia, no?
És novedós.
Hi ha també novetats pel que fa, per exemple,
ara si entres a la pàgina web,
reps informació dels partits a través dels SMS,
pots baixar-te banners pel teu ordinador.
És a dir, van introduint elements novedosos, tot i que...
El que passa és que tot això no és endogàmic,
vull dir que és un circuit que es mou entre les bases,
entre simpatitzants,
però el gruix de la ciutadania realment
el deixa bastant fred.
D'aquí hi ha el temor, el pànic de l'abstenció.
Per tant, no sé si aquells que dissenyen les campanyes,
si l'abstenció, que ja s'analitzarà,
en funció que hi hagi,
és conseqüència de la gestió de govern,
o dels governs,
o és conseqüència de la campanya,
que no sap arribar,
i que a vegades aquella imatge
que en els darrers anys despreguen els polítics,
de descensís de la ciutadania,
doncs encara s'incrementa més en les campanyes electorals,
perquè potser no saben fer arribar un missatge,
diguem-ne, molt sincer als ciutadans, no?
No, efectivament, la gent no es fia dels polítics,
cada vegada les enquestes diuen d'una manera més clara
que hi ha una desconfiança bastant important
envers el que diuen els polítics,
però també envers el que diuen la publicitat.
Ells ara estan publicitant el seu programa.
Què vol dir això?
Que tots sabem que cap detergent treu les taques
que estan res seques,
de xocolata o de...
Cap detergent.
Ja poden dir el que vulguin,
ni el del futur o el que venen,
ni res d'això.
I tots tenim més o menys clar
que el que diuen els polítics en campanya
no ho compliran,
però tot té uns límits.
Clar.
Aleshores, ja sabem que sempre es posaran
una mica millor del que són,
el que passa és que no és el mateix comprar un detergent
que elegi un president del govern
amb la qual cosa
crec que haurien de ser també una mica més ètics
i dir, bueno,
tot i que sabem que exagerem una mica,
que no tots són tan simpàtics
ni tan eficients,
la gent tampoc li agrada que li enganyen.
Hi ha hagut exemples en la nostra política recent
en què la gent s'ha enfadat molt
perquè s'ha sentit enganyada.
No hi ha dubte que les campanyes electorals
al mitjà que influeixen més força
és la televisió.
Completament.
Ni ràdio, ni mítings, ni SMS.
La televisió,
amb els seus debats quan n'hi ha,
que no sempre es fan i es produeixen,
com davant de la perplexitat dels ciutadans,
dius, home,
perquè no es dona aquest debat
que seguin i que parlin,
però clar,
forma part també de l'estratègia
de les campanyes,
lògicament és fonamental.
La televisió té molt a veure amb la imatge,
la imatge té molt a veure
des de la corbata fins al pentinat.
Això també es mira,
diguem-ne, al mil·límetre?
O no tant?
Depèn del candidat.
Depèn del candidat.
Es mira.
En línies generals es mira.
Potser no,
aquesta corbata no,
aquesta corbata sí.
També depèn del líder.
Hi ha líders,
com parlem abans,
com Maragall,
com Pujol,
que tenien suficient personalitat
com per...
Tu no li podies dir a Pujol
la corbata que s'havia de posar,
perquè Pujol probablement faria
el que li donaria en aquell moment
la gana, no?
Hi ha altres candidats
que són com més estàndard
i que sí que potser segueixen més.
Diuen els responsables de campanya
que, per exemple,
una cara o trobada
no es deixa massa aconsellar
pels assessors,
s'aconsella més,
potser té més influència,
no sé,
la seva dona
en el que s'ha de posar.
I hi ha altres candidats
que es deixen aconsellar
una mica més.
Fins i tot
en allò descuidat,
d'acord?
Per exemple,
Artur Mas
és una persona
que cuida molt
la seva imatge,
diguin el que diguin,
encara que diguin
no, no,
és espontani,
però fins i tot
el van intentar
despentinar una mica
perquè al principi
era com massa perfecta.
La típica broma
de l'Alaka
quan es parla d'Artur Mas,
no?
Els seus assessors
van intentar
que donés una imatge
més d'informalitat,
que aparegués
o sense corbata
o amb alguna...
Humanitzar-lo
en aquest sentit,
no?
Exacte.
Sempre hi ha una preocupació
per això,
perquè, bueno,
des de Nixon Kennedy
que es va veure
que la televisió
potser se li ha donat
més importància
de la que tenia
aquest primer debat
televisiu
que va,
segons sembla,
va canviar
la intenció de vot
des d'aleshores.
Els assessors
tenen molt en compte
que la imatge
que es transmet
a través de la televisió
que és el mitjà
més seguit,
em sembla que
hi ha estadístiques
que parlen
com que d'un 90%
de la població
s'informa de la campanya
només per televisió.
Imagina't,
per tant,
del contingut
dels programes electorals
poca cosa.
Poquíssima.
Les píndoles aquestes
que van sortint.
Sí, els missatges,
els titulars podríem dir
però el que és el contingut
no hi ha un coneixement.
Un debat televisiu
entre dos candidats
posem per cas
ara que esmentaves
aquest fet històric
que pot realment
determinar el resultat
d'unes eleccions
diguem-ne cap al final
de la campanya
imaginem un debat televisiu
dels principals líders
un cara a cara.
Pot determinar
la intenció de vot
d'un ciutadà?
Jo crec que sí.
Ara,
canviar un sentit del vot
difícilment
perquè ja no és que
algú canviï d'opinió
és que es necessita
un canvi importantíssim
perquè normalment
i això més o menys
tothom ho té clar
la gent arriba a la campanya
amb el vot decidit
per la gestió
per la teva ideologia
per les teves preferències
i només hi ha un percentatge
molt petit
que decideix el seu vot
perquè són gent
que vota
que no vota
sempre el mateix partit
que vota segons
les circumstàncies
segons
per altres raons
no té una vinculació
forta amb un partit
aquest percentatge
acostuma a estar
a rondar
entre el 3 i el 6%
és molt poqueta cosa
el que passa és que
per exemple
una situació com la que estem ara
en què hi ha un empat tècnic
entre CIO i PSC
potser sí que seria determinat
perquè un petit trasbassament de vots
podria ser important
perquè ens estem movent aquí
amb molt poquets vots
i això
el reflex que tindran els escons
és a dir
és una campanya
com molt lluitada
molt disputada
i altres vegades
no
perquè hauria de ser
un canvi tan fort
hauria de ser un desastre
per un candidat
hauria de treureu
algun escàndol
molt evident
no crec que els gabinets
de comunicació
o que l'equip de campanya
es deixés fer
una d'aquestes
i les enquestes
aranxa
les enquestes
són un element
una eina
que s'utilitza moltíssim
en campanya
és una eina estratègica
i s'utilitzen
s'utilitzen
els partits
i els mitjans
no m'atreviria a dir-ho
perquè no ho connecten
però jo crec que sí
tots sabem que hi ha
determinades afinitats
a vegades
doncs clar
poc o molt
això
una enquesta
pot desmovilitzar
si per exemple
tu ets un votant
d'un partit
i la enquesta dona
que aquest partit
guanyarà
de carrer
i tu aquell dia
tens
fa bon dia
i dius
per què he d'anar a votar
si ja guanyem de carrer
me'n vaig a la platja
en canvi
els de l'altre partit
el partit B
diuen
ostres
que anem a votar
moltes vegades
per exemple
als partits
no li s'agrada
que les enquestes
li donin una victòria
molt clara
perquè es desmovilitza
el seu electorat
o a l'inrevés
que se li doni una
perquè perden
per molt de carrer
també poden dir
si perdem
tot el tenim tot perdut
no cal que hi anem
és molt difícil saber
en quin sentit
influirà una enquesta
i els partits
els controlen molt
de fet
tenen les seves pròpies
enquestes
que són
diferents
a les enquestes
que surten als mitjans
ells a vegades
treballen amb xifres diferents
perquè ho tenen
realment molt controlat
ara ens atrevim
a fer una miqueta
de perfil
de cadascun dels candidats
molt general
i des del punt de vista
no polític
òbviament
només faltaria
sinó des del punt de vista
on creus
que els directors
de campanya
l'han encertat
i on potser
han errat una mica
des d'aspectes
molt superficials
fins a aspectes
més transcendents
perquè a vegades també hi ha tendència
treure'ls a casa seva
al jardí
amb la família
això hi ha un sector
del votant
que no li agrada gens
perquè aquest és un professional
aquest senyor
no cal
i altres que només voldrien
conèixer
la vida personal
i íntima
dels candidats
comencem
no sé
per qui vulguis
Artur Mas
per exemple
Artur Mas
ja es presenta
aquesta és la segona vegada
que es presenta
la construcció forta
del candidat
hi ha hagut un canvi
la va fer
ciu
en les eleccions passades
és a dir
Convergència
presentava per primer cop
a les aves al seu candidat
que era Artur Mas
i després de Pujol
ho tenia difícil
realment
era post Pujol
i a més Pujol
més o menys
tothom tenia clar
que havia estat
un bon govern
amb deficiència
però l'opinió pública
estava com contenta
amb la seva gestió
en Catalunya
és pujolista
sí
hi ha vida
després de Pujol
sí
efectivament
hi ha vida
van fer la construcció forta
del candidat
aleshores
quan
el 2000
2003
allà sí que es va treballar
allò que dèiem abans
intenta donar-li
una certa espontaneïtat
que no semblés tan
com tan
tan encarcarat
perquè donava la sensació
que era una persona
com molt
molt seriosa
ara han continuat
amb aquesta imatge
ja és una persona
més coneguda
ja ha tingut una certa gestió
en l'oposició
per tant
treu més geni
treu més geni
se li veu
com amb les idees
molt clares
està fent una campanya
molt contundent
està fent una campanya
molt més provocador
mai havien estat
tan provocadors
com ara
estan fent una campanya
molt contundent
contra el tripartit
pot ser massa
perquè el tripartit
només ha governat
3 anys
i ells 23
no tot el que estan
per tant
se'ls pot tornar
això de
clar
és que
dèficit d'infraestructures
en 3 anys
no es genera
un dèficit
infraestructural
això és clar
jo crec que és perillós
la figura
de mas
manté la seva línia
la seva línia
és intentar fer-lo
més o menys humà
més espontani
però
com a persona
amb les idees clares
l'edat és important?
sí
sí
sí
sí
sí
una edat mitjana
sempre es busca
al voltant dels 40
si ens fixem
tots més o menys
ronden
ronden
el que s'anomena
la maduresa
exacte
no sé quina edat
perquè és difícil
posar-li una edat
però sí que
és el que tu dius
Montilla
Montilla
el que dèiem
crec que s'han equivocat
en crear-li
una personalitat
no sé
crec que s'han deixat
emportar una mica
perquè la gent deia
que no era simpàtic
bueno i què?
no és simpàtic
clar
per governar
no és simpàtic
no dona la imatge
de ser simpatia
que no vol dir
que no ho sigui
però no dona aquesta imatge
segurament
és molt simpàtic
i en petit comitè
és un tio fantàstic
però
bueno
crec que potser
haurien d'haver fet
més incidència
amb la seva capacitat
de gestió
amb la seva serietat
en el treball
perquè dona més
aquesta imatge
tot i que també
més o menys ho han fet
en els cartells
aquests fets
no paraules
ningú farà més
pels catalans
ja han intentat
mantenir aquesta
és també un candidat
que es presenta
per primera vegada
no massa conegut
a Catalunya
per tant
havien de fer
una feina
més
haurien d'haver incidit
més
en explicar
qui és aquesta persona
qui és aquest candidat
un perfil més tècnic
més d'eficàcia
en el treball
etcètera
Piqué
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
Piqué
bueno
ja es presenta
també per segona vegada
per tant
és una persona
ja experimentada
té un passat
que sempre també
s'hi atribueix
té un passat
estrany
per ser un líder
del PP
però
jo crec que
Piqué manté
dins d'aquesta imatge
dins del PP
que soc del PP
però no massa radical
em diferencio
de la part del partit
més de dretes
o menys centristes
i ell té com una mica
la imatge
de persona moderada
dins del partit
clar
no en relació
a altres partits
i manté aquesta línia
és una persona
que bueno
no
tampoc s'ha creat
tampoc el PP
ha incidit molt
en crear una imatge
de Piqué
el PP
és el que és
de fet
fins a aquesta campanya
estava més preocupat
per crear la seva
pròpia imatge
a Catalunya
sí
però el que deia
no s'ha notat
un canvi
en el seu estil
de campanya
ni en el seu estil
personal
no no
Carot Rovira
Carot
és humà
aquí és on
aposten més
els directors
de campanya
sí
Esquerra
sorprenentment
ha fet una campanya
molt basada
en persones
aquests cartells
un toca la guitarra
l'altre s'ha feita
sí
l'altre ja està amb el taladro
que és impactant
no del taladro
a mi em deixa
a mi em t'ha impactat
el tema del taladro
sí perquè dius
aviam
és allà la vita castellana
valent per un roto
i un descosido
no sé
ahi comentava una amiga
vindria a casa
a mi
a fer
per exemple
fa falta
algú que
pengi un quadre
podria demanar-li
efectivament
bueno
Esquerra
ha sortit una mica
bueno
com era molt difícil
per Esquerra
jo crec
és la meva opinió
personal
fer una campanya
basada en la seva acció
de govern
perquè ha sigut una mica
estranya
es van haver de sortir
del govern
han optat per dir
bueno
som com som
és un eslògan
que no tenim remei
és el que hi ha
som així
que hi farem
no?
aleshores
crec que no han
i s'han centrat
en les persones
en els seus líders
sobretot en Carot
i també en Puigcercós
i aquí a Catalunya
el votant diu
per persones normals
ja estic jo
vull que em governi
algú que sigui
doncs
que no sigui tan normal
com jo
que em superi
en capacitats
no?
probablement pugui
no crec que analitzem tant
no els votants
però
seria lo contrario
de Artur Mas
que sembla
supermar
supermas
superman
perquè sembla
que estigui allà
ho farà tot
per Catalunya
et penjarà el quadre
si cal
el que convingui
en canvi
les esquerres
surten més com
mira
som així
i jo crec que una mica
perquè no
no volen centrar
la seva campanya
en la gestió
a l'espot televisiu
és
una cosa
estranyíssima
surten allà tots
cantant una mena
de mescla
entre l'himne del Barça
i els cegadors
i tu dius
bueno però
a veure
valora el que has fet
has estat per primer cop
al govern
fes una valoració
i segur que pots treure
algunes coses
que a l'Electoral
te s'haurà valorar
i què faràs després
o quina és la teva línia
jo crec que la campanya
d'Esquerra
s'ha desdibuixat una mica
per la seva situació
al tripartit
un altre món és Saura
és un altre món realment
sí
jo crec que per primera vegada
per als analistes
i tot és difícil
la campanya de Saura
perquè
iniciativa
sempre havia tingut
una campanya
molt poc personalista
sempre s'havia centrat
molt en l'equip
nosaltres som un equip
som un grup de persones
en els espots
en les valles
sempre sortia molta gent
és si em permeten
i amb tot el respecte
una mica
el pòster de la pel·lícula
Novecento
és allò de tot
les bases
o de l'equip de futbol
l'equip de futbol
tots allà
i aquest any
han apostat una mica
per diferenciar Saura
surt el Saura
als cartells
i sol
un govern d'esquerra
ser d'esquerra
si ser honest
és possible
una cosa així
podem governar
des de l'esquerra
que sembla que s'ho estiguin
dient ells mateixos
ei
podem governar
sent d'esquerres
i per fi
perquè és aquesta
però també crec que
haurien d'haver centrat més
en què han fet
dins del govern
que ho fan
ells en els pots
sí que parlen del que han fet
i del que volen fer
però
i després aquesta imatge
en blanc i negre
en el cartell
que suposo que és
per donar-li com més empaque
o més
no sé
fins a quin punt
Déu-n'hi-do aranja
avui no tenim més temps
i el tema
és apassionant
és un tema
realment
molt atractiu
no voldria acabar
sense fer-te una pregunta
venim ara
de la setmana
de la comunicació
que organitza
aquesta casa
ens han acompanyat
bé
les primeres figures
d'aquest país
en fer
aquella ràdio
crítica
satírica
tenen el seu paper
aquests alters ego
dels polítics
tenen el seu paper
en les campanyes
no?
jo crec que són fonamentals
jo crec que
fins i tot
molts polítics
es queixen
d'aquests polítics
d'aquests professionals
d'aquestes parodies
però jo crec que
els beneficien
perquè els fan humans
jo crec que
l'altre deu parlar
amb l'Oriol Grau
que es poden queixar
però tots volen sortir
es queixarà molt
amb la boca petita
però tots volen sortir
Aranxa Capdevila
de veritat
que ha estat un plaer
que agraïm molt
la teva companyia
ens has aclarit
o ens has fet veure
moltes coses
que intuïtivament
ja sospitàvem
i que des de les ciències socials
d'alguna manera
ens has confirmat
recordem que
amb un currículum
brillant
l'Aranxa l'hem convidat
en condició de professora
en aquests moments
de la Universitat
Rovira i Virgil
on imparteix
les assignatures
de comunicació política
i teoria de la imatge
moltes gràcies
fins la propera
gràcies a tu
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres