Una sessió oberta a tothom en la qual hi participaven diferents professionals
per parlar del tema del menjar, de la dieta equilibrada, saludable,
aprofitant allò que tenim tan a prop.
Quantes vegades no sentim parlar de la dieta mediterrània,
que és tan saludable, si tenim el millor del món.
Però a vegades sembla que o oblidem o també ens posem excuses
o tenim uns hàbits mal adquirits.
En fi, segur que són moltes les raons.
I per això avui hem convidat Joaquim Nolla, és farmacèutic
i és una de les persones que va intervenir en aquesta jornada.
Joaquim, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos. Va anar molt bé la taula rodona, no?
Sí, sí, molt bé. Va participar molta gent i va ser un èxit.
Vosaltres des de les oficines de farmàcia teniu un contacte molt directe
amb el consumidor, de totes les edats, de tots els col·lectius,
i ja fa temps que esteu... Anava a dir preocupats, no és la paraula,
però sí interessats i fent aquesta tasca d'intentar fer pedagogia
en quant a l'alimentació de les persones.
Tots recordem aquests programes dels esmorzars saludables
a les escoles...
Sí, que seguirem fent.
Continuareu, no?
Sí, hem desenvolupat tallers.
Els esmorzars saludables eren com un acte institucional.
Es feia a nivell d'ensenyament...
Ara no, s'ha creat un taller de nutrició des del col·legi
per anar als col·legis i vendre aquest producte.
Participeu d'estudis, us feu ressò de dades d'estudis
que fan en determinats col·lectius de població.
Si parlem d'esmorzars saludables, sobretot pels escolars,
també parlem de la gent gran,
que a vegades tampoc no sap alimentar-se bé
o no pot alimentar-se bé per diferents circumstàncies, no?
Sí, és el que t'explicava abans,
que s'ha fet ara el plenúfer 3,
que és aquest any, el 2005,
que estava dedicat,
o sigui, indicat per les persones de més de 65 anys.
En aquest cas eren d'avis que arribaven a la farmàcia
i se'ls feia un seguiment de com estava la seva nutrició.
O sigui, se'ls mirava l'índex de massa corporal,
o sigui, se'ls passava,
se'ls preguntava quines enfermedades tenien,
si es valien per ells sols,
si vivien sobretot sols,
si estaven acompanyats,
i es veia que els que realment vivien sols,
doncs la seva nutrició no era la millor.
Parlàvem abans, fora d'antena,
allò que parles una miqueta amb el convidat,
i doncs comparteixes informació i punts de vista,
i aviam, el Joaquim ha comentat una cosa,
que sempre que parlem als mitjans de comunicació
de la dieta mediterrània,
és la primera vegada que ho sento dir així públicament,
i és que, clar,
hi ha determinats productes d'aquesta magnífica dieta,
a veure, que no tenen un preu assequible,
que són cars.
Són bastant cars.
És a dir, quantes vegades no hem dit,
ui, és que la fruita i la verdura
està a un preu que,
no dic com el marís,
però a vegades és més fàcil,
o més econòmic menjar marís
que no pats fruita i verdura.
Clar, es promociona molt aquesta dieta
i el mercat segueix el seu camí,
va al seu aire,
la fruita seca,
l'oli, la fruita, la verdura,
són productes cars.
Que són els ingredients de la dieta mediterrània,
són els més cars del mercat.
Enfront altres,
que semblen més econòmics,
determinats productes de rebosteria,
determinats productes càrnics,
embotits,
que són productes que, home,
que es poden menjar,
naturalment s'ha de menjar de tot,
és la base d'una dieta equilibrada,
però hi ha coses que hem de menjar
més que unes altres,
però, clar,
quan veus a vegades el preu de la bajoca
o de les bledes,
fins i tot,
dius com podem seguir aquesta dieta,
que és la nostra,
que és el que ens han transmès
als pares, als avis,
és un problema.
L'enciam,
si s'obre una mica
d'enciam a la taula,
ho guardes,
dius calla que ho guardaré per la nit.
El problema és que s'ha de guardar.
O ho venc,
o ho venc a algú,
si ho volen, no?
Per això s'ha d'aprofitar,
sobretot quan tenim verdures,
doncs el que ha quedat fer puré,
s'ha d'aprofitar.
Home, jo, per exemple,
l'altre dia sentia
i diuen que les fulles més verdes de l'enciam,
perquè aquesta és una altra,
anem a comprar aquest enciam
ja envasat,
que és tan còmode,
i no comprem l'enciam de tota la vida
i amb aquelles fulles verdes
les volim i fent truita,
per exemple.
Per aquí va la cosa,
no, Joaquim?
Per l'aprofitarment.
Abans em deies també
que tenim aquest hàbit de
ai, no sé què tinc,
no sé què fer,
obro la nevera i...
La nevera,
que a més tots,
per desgràcia,
la tenim bastant plena.
I com tenim les neveres, eh?
I com, exacte,
i què hi ha a les neveres?
Quantes porqueries tenim a la nevera,
tots plegats, eh?
I clar,
el que anava enfocat més que a la joventut
és això,
que els nens també obren la nevera
i els rebostos.
I abans, doncs,
els rebostos hi trobaves pernil
o hi trobaves pa,
doncs i ara hi trobes
bosses de cacauets,
xocolatines,
les patates fregides,
i això és la base
de molts baranars de nens.
Escolta,
tu creus que els nens
fins a una determinada edat
haurien de demanar permís
per agafar alguna cosa
de menjar del rebost
a la nevera?
No, haurien de demanar permís,
no.
No permís,
si no puc menjar això,
tu dir perquè potser
que estan menjant una cosa
que no convé entre hores,
però jo crec que si a casa
ja veuen que els pares
ja no ho fem,
jo crec que és el millor
ensenyant-se.
Si nosaltres diríem,
és que a veure,
hem de menjar fruit,
hem de menjar llegums,
però els nens
no ens ho veuen fer
menjant altres,
això verbal molt bé,
però el nen ha de participar.
Això de predicar se'ns dona molt bé,
és l'exemple.
És que és l'exemple.
Llavors, prohibir,
però si a casa ja no hi entra
o veuen que tu t'ho menges
molt de tant en tant,
ells també ho faran així,
ho faran l'hàbit,
els hàbits és el que hem de transmetre.
I tu em comentaves també
que abans,
aviam,
era típic el tortell
els diumenges,
les xutxes els diumenges,
un dia de festa,
un cop a la setmana.
Un dia de l'aniversari
que anaves al col·legi
et donaves els caramelets,
fos el que dèiem ahir,
el primer que fas
a arribar al cine
ja no és mirar la pel·lícula,
és primer comprar
les caixes de crispetes
i després mirar
quina pel·lícula fan
i a veure,
i si dura tota la pel·lícula,
rai.
normalment ni això.
Lactis,
n'hem de menjar
i abans també m'ho deies,
hem de prendre llet,
hem de prendre formatges,
mirar també
la seva composició.
Però no abusar-ne tampoc.
I no cal tenir
tampoc aquest aparador magnífic
perquè mira
que entren bé pels ulls
tots aquests putets,
envasos tan bonics,
tan ben decorats,
que hi ha amb bifidus
i coses i de tot.
Amb la dieta equilibrada,
que és la dieta
que fèiem aquí
tota la vida,
no cal enriquir res.
Una persona
que és sana de per si,
amb la dieta que fem
i l'esport
i el clima que tenim,
no cal fer res més.
I per què ens consta tant
si sabem que es ve per nosaltres
i que ho tenim a l'abast?
Clar,
que aquesta és la pregunta
del millor de dòlars
o d'euros en aquest cas, no?
Tots, euros, euros.
Per què ens costa tant, Joaquim?
Doncs no ho sé.
Perquè excuses en tenim moltes, no?
Per comoditat, suposo.
Com deia...
A veure,
també la cuina mediterrània
requereix un temps.
A veure,
no és el mateix
fer-te una hamburguesa
per dir alguna cosa
que preparar una escudella
o preparar un...
ara ens és molt còmode
doncs dir
mira,
el nen menjarà sopa
però el bol d'abans
qui hi havia?
Hi havia la cardolla
que es havia bullit
i això es guardava
d'un temps per un altre.
Ara vas al súper
i ja els donen envassats.
Vull dir,
tot és temps,
també.
També,
haver-han passat
potser del medi rural
al medi urbà.
Això,
aquest canvi,
ens estan bombardejant
de que digui,
escolta,
això és molt fàcil d'obtindre,
sol calentar en cinc minuts
ja ho tens.
i et menges allí
una paella,
el que vulguis.
A veure,
ens estan,
jo crec que també
els medis de comunicació
o la societat
em siguin.
Però vols dir que no ens autoenganyem
perquè de la mateixa manera
que tenim tots aquests productes
que dius,
també tenim tota una sèrie
d'estris a la cuina
que ens faciliten moltíssim
la cocció de determinats productes.
Sí, sí, sí.
En 10 minuts tens una verdura
a l'oll express.
Sí.
O al microones.
O al microones.
Per tant...
Sí, sí.
però qui els fa anar?
N'hi ha molts que tu et dius
oh, és que me'l van regalar.
Molt bé.
I on el tens?
Amb un armari dalt de tot oblidat.
I si no,
les liquadores
que van molt bé
perquè et queda un tros
de fruita que ja
comença a dir
ostres,
comença a estar ja en mal estat.
Hi ha molta gent
que quan veu la fruita en mal estat
què fa?
Una mica picada.
La brossa.
La llança.
A veure,
doncs es pot exprimir,
es pot liquar,
pots fer...
Un cop de microones
i una compota.
Exacte, una compota.
Vull dir,
és que tenim un munt
de solucions
i què fem?
El més fàcil,
el brossa
i compren un altre.
Per tant,
també estalviem.
Clar,
estalviem.
Que és bàsic,
també.
I no és per tirar
allò a terra
al vostre negoci
i estalviem en farmàcia
perquè és saludable,
és salut, no?
És que a veure,
invertir en menjar bé
és invertir en salut.
Vull dir,
el menjar
tan evita
moltes malalties
com la cura.
Menjar bé
cura malalties.
Què vas explicar ahir?
Perquè des de la teva ponència
ja em donaves exemples
de dietes ràpides,
bones i equilibrades.
Més que res,
explicàvem com tenia que ser
les menjades
dels diferents àpats del dia.
O sigui,
dietes ràpides
és molt difícil.
L'ideal és el que hem dit,
la cuina de tota la vida.
Que amb una mica
d'organització
es pot tirar endavant.
Exacte,
que es pot fer.
L'únic que hem de fer
és planificar una mica
els menjars.
A vegades ho parlem
al nostre espai de cuina,
de dir,
doncs mira,
faig una salsa de tomàquet natural
i en faig per 15 dies
i la congelo.
O el que hem acabat de dinar
perquè he fet una verdura
ho aprofitaré després
per caldo a la nit
o l'endemà.
O la verdura del caldo
faig una crema.
Per això dèiem
que també és molt important
que els pares
tinguem interès
a saber què mengen
els nostres fills
els menjadors.
Cada cop hi ha més nens
que es queden a menjar
els menjadors dels col·legis.
Aquest és un tema
molt controvertit,
ja ho saps,
el dels menjadors escolars.
Hi ha estudis que diuen
que no és bon
i sant i equilibrat.
Els menjadors
diuen que sí,
els pares,
els nois diuen que no.
Aquí hi ha una sèrie
de professionals
que han d'entrar
i de dir
però nosaltres
el que sí que podem fer
és que si detectem
carències
de dir
que el nen
no em va menjar fruita
escolta,
doncs tens un baranà,
tens el sopar
per cobrir
aquestes necessitats.
Que no ha menjat
un derivat làctic?
Doncs anem a cobrir
les necessitats
de derivat làctic.
Si he menjat
de proteïna carn,
a la nit no tornem
a fer-li carn.
Fem-li ou,
fem-li peix.
Anem a alternar
el que hagi menjat.
Per això és bo,
els col·legis
el que sí que fan
és que donen
pràcticament
els menjars
per un mes.
O sigui,
tens de planificar.
Que puguis planificar-ho.
Tu també ho pots fer
amb un mes
els menjars de la casa
i completàvem
el dissabte,
el diumenge.
I l'important
és això,
que els pares
també tinguem
aquesta responsabilitat
o aquest interès.
I això en parlàvem ahir.
I així,
des del punt de vista pràctic,
quina és la proposta
que feies, Joaquim?
A veure,
el que s'arribava
a la conclusió,
a veure,
que potser és una època
que el que interessa
és fer més...
No un plat combinat,
però que amb un sol plat
puguis ajuntar
una mica tot.
O sigui,
per exemple,
l'esmorzar.
Doncs els nens
cada cop costa més.
A veure,
és molt important
que el nen l'esmorzar,
perquè s'ha de mostrar,
estigui els 10-15 minuts
sentat a taula.
I si pot ser amb els pares
que el que estan dient
és que aquell esmorzar
és important.
I què és important?
Perquè ens aporta
el 25%
d'energia total del dia.
Si aquest nen
arriba al col·legi
i t'hi no ha esmorzat bé,
el seu rendiment físic
i intel·lectual
és nul.
O sigui,
nosaltres els expliquem
quan anem
a aquests tallers
o als esmorzar saludables,
el que els expliquem
és que si no esmorzen bé,
ells arriben allà
i no rendiran intel·lectualment,
es quedaran sense vacances.
Per què?
Perquè tindran que seguir estudiant.
O sigui,
els hi poses una mica així,
però és que és molt important
tots els àpats
que es fan al dia.
Llavors,
per exemple,
una manera,
doncs agafes un bol
de llet
i poses
6-7 cullerades de cereals
i maduixots truixeritzats,
per exemple.
Tens la fruixa.
Tens fruita,
tens el derivat làctil
i tens els hidrats de carboni.
Ho tens tot.
I és un plat,
doncs que,
a veure,
que l'ideal seria
assegurar i menjar cada un.
Doncs sí.
A veure,
és el que també es deia,
doncs,
a veure,
potser ha de tornar a vindre
per part dels pares
allò de dir,
doncs,
quin és el problema
de la casada
si no mengen fruita?
Normalment és perquè
tenen mandra
a pelar la fruita.
Sí, sí, sí.
El problema és aquest.
Si la pella es pot consumir...
És com el peix.
És com el peix.
Llavors,
què has de fer?
Doncs, bueno,
els pares hem de tornar a fer
com ens feien abans
moltes vegades,
que ens ho pelaven
o ho trossegem
i juguem amb els d'això
a trossejar o a d'aus.
O ens ensenyaven a pelar-la.
O ens ensenyaven a pelar-la.
Perquè siguis autònoms
i ho puguis.
I pelen la fruita
i dius,
què ha quedat de la fruita?
Perquè comencen a pelar
una poma
i no queda poma.
Queda la meitat de la poma,
se'n va amb la pell
i l'altra queda all'enganxada a l'os.
Llavors,
aquestes coses tan senzilles,
i no hi parem compte.
Sí, exacte.
Això intentem
des d'aquests col·lectius,
el col·legi de farmacèutics,
és explicar
com s'hem de nutrir.
Mirant els diferents temes
que tractava,
ho he vist que també
es parlava de les malalties
que es poden derivar
d'una mala alimentació.
Això ho ha tractat
la Blanca Cogul,
farmacèutica Torrenbarra,
i més que res,
explicàvem això,
les mancances d'una alimentació.
Perquè, a veure,
la diferència entre alimentació
i nutrició,
l'alimentació és voluntari.
Tu te'n recordes
que abans es podien anar
doncs, escolta,
vinc a buscar una vitamina
perquè li falta vitamina C,
vinc a buscar una no sé què.
Clar, això també,
però en general...
Ara normalment no et diuen
una vitamina C ni això,
et diuen complexes polivitamina,
o sigui, tot.
De tot.
Tot, que tingui tot.
O sigui, ara ja no ens falta una cosa,
ens falta tot.
I com més la tingui, millor.
Aquelles clàssiques pastilletes
afervescents de vitamina C
de tota la vida,
amb els de taronja, no?
Tots n'hem presa aquestes.
Ja ens conformem allò de dir
que mira,
té dèficit de vitamina C.
Bueno, no.
Ara ja,
que tingui de tot
i com més, millor.
O sigui,
és el que dèiem,
amb la dieta d'aquí
no cal.
Si mitges de tot no ho necessites, no?
I si no anem a buscar
què realment necessites.
O sigui,
no cal dir tot
perquè l'excés de vitamines,
minerals,
també pot ser un problema.
El defecte i l'excés.
I és el que em parlava a mi.
Bueno,
el Parc va parlar
d'intoxicacions alimentàries
o enfermetats
degut a la mala manipulació
de l'aliment.
Aliments que se'ns caduquen,
el típic dels ous
que han passat de caducitat,
vull dir,
o que hi hagi intoleràncies
a la mateixa alimentària.
Vull dir,
vam tractar tots aquests possibles
des d'un àmbit
que estava dirigit
fonamentalment
a la joventut.
Llavors també van sortir preguntes
o hi havia gent
que inclús eren d'edats superiors.
Quines preguntes?
Te'n recordes d'alguna pregunta
que us fessin?
Sí,
alguna sobre la llet.
Els nens era més bo
prendre llet sencera
o semidesnatada.
És el que dèiem.
A veure,
si el nen és normal
i menja de tot,
la llet ha de ser sencera.
No cal donar-li semis
o sense greix.
Per què?
Perquè ja reduirem
el greix de la dieta.
O sigui,
estarà equilibrat.
Ja prendrà
el greix de la llet,
que és un greix molt bo,
i llavors reduirem
altres greixos.
Però la llet,
si pot ser sencera,
ara quin és el problema?
Com ja mengem tant de greix,
al llarg del dia
treiem el greix d'un altre lloc.
Anem a treure'l d'algun lloc.
D'on?
Bé,
doncs de la llet.
Doncs això era una.
Llavors,
hi havia una embarassada
que, bueno,
doncs que si qui que si allà
li vam dir
que ara, per exemple,
hi ha un dels grups
del col·legi de farmacèutica
que està treballant
amb embarassades
i, bueno,
a nivell d'Utlacona,
que ho porta la Rita Soler,
que és la vocal,
amb les comadrones d'allà,
del CAP,
i estan fent un estudi
d'embarassades.
I s'està mirant
com influeix la nutrició
durant l'embaràs
i després amb el seguiment
amb el nen quan neix.
I ja s'havies,
bueno,
això ja hi ha estudis
ja demostrats,
que és molt important
ja el que menja la mare
quan neix el criu
com repercuteix molt,
i la lactància
és molt important,
inclús s'ha de saber
que la lactància materna
evita problemes
d'obesitat amb adults.
Posterior, sí, sí,
perquè té els greixos
equilibrats, no?,
en quant a la llet que...
Clar, avui en dia
hi ha molts tòpics,
hi ha, òbviament,
molta publicitat
que ens despista
els consumidors moltíssims.
Sí, no enganyosa, eh?
No, no.
Enganyosa, no.
Podem dir,
massa informació,
vull dir,
el que dèiem,
perquè tant...
Llet de vaca,
llet de soja,
llet de no sé què...
Enriquecides...
Sí, enriquecer,
més calcio,
més calcio.
Clar, abans anaves
a comprar patates
i eren patates,
avui patata americana,
patata canarenca,
patata...
Avui dia la llet és igual.
Per buscar una llet
que sigui llet,
t'hi has de mirar
tot l'etiquetatge,
perquè realment
pots tenir fins a 7 o 8
varietats de llet.
Amb, sense...
Sí.
A més a més,
amb allò...
O sigui, senceres,
sí que han de ser totes iguals.
Hi ha una vera,
això de la sanitat,
ja marca
quins són els seus requisits.
Llet amb sucs,
llet amb cereals,
llet amb bífidos...
Exacte,
o que estan afegits,
són els aliments
aquests enriquits,
ja sigui de vitamines,
calci, etcètera,
no?
Vau fer un taller
de lectura
d'etiquetatge,
també, no?
És importantíssim, això.
Sí, sí, sí.
Però això és un taller
que es fa des del col·legi,
que està enfocat
a nens
de final de primària
i primer d'ESO,
perquè, a veure,
sí que és important
que els nens
tinguin uns hàbits
ben adquirits.
Però és difícil
que ja els adquireixin
quan estan a l'adolescència,
els 17, 18 anys.
Anem a treballar
els hàbits
des de l'inici,
no?
Els nens més petits,
no?
És quan pots
realment
educar-los.
després és més difícil
reeducar la persona,
no?
Que ja cuina d'una manera
i és molt difícil
canviar-li.
Llavors,
està això
d'interpretació
de les etiquetes
dels aliments,
de saber, doncs,
quins són els conservants.
Hi ha un joc
que feien,
sobretot això ho fa
la Imma,
Felipe,
que és farmacèutica
d'aquí de Punta la Mora,
i ha anat a col·legis
i llavors, doncs,
porta unes cistelles
on explica, doncs,
i posa, doncs,
mira,
aliments que porten
vitamines.
I després els nens
jugant
agafen els diferents
tipus d'aliments
i els van col·locant
i fan els seus esmorzars
saludables,
fan també taules
d'equivalències,
de dir,
a veure,
avui no em prenc llet,
oh, no em prenc llet,
doncs,
com puc prendre aquest cal
si que diem
que és necessari?
Sense prendre un got
de llet, no?
Exacte,
doncs,
tenen que si hi ha
un formatge,
doncs,
que si hi ha uns iogurts,
doncs,
i van jugant amb tot això.
I una,
bueno,
i a part hi estan
les etiquetes,
per exemple,
hi ha els ous,
que el primer dia,
pobra,
pastificats,
que bueno,
això,
i, bueno,
s'afegeixen tot,
perquè si se fixeu,
els ous moltes vegades
porten una sèrie de dígits.
Els ous també tenen
una llegenda negra,
no es poden menjar
més de dues,
dues a la setmana,
dius, home,
és molt relatiu, eh?
Avui en dia ja
s'ha dit que no hi ha cap problema.
Cap problema,
en menjar-nos que convingui.
El que vulgui.
El que passa,
a veure,
si tot el dia ens alimentem d'ou,
a veure,
el que estem dient és repartir,
a veure,
l'ou és proteïna,
anem a repartir-ho,
no, o sigui,
anem a favorir també
el consum de peix,
que és el que dèiem abans,
peix d'aquí,
a més,
peix blau,
que és més econòmic,
que és més econòmic
i és el que saludablement
és més interessant,
no?
I el tenim a la nostra dieta
i el tenim,
bueno,
aquí Tarragona
és bàsic,
és una...
A veure,
jo crec que un avantatge
que tenim
per recuperar
el que dèiem
la cuina
o l'alimentació
d'aquí,
la mediterrània,
és que, a veure,
des de tots els llocs,
jo crec,
cuines,
inclús, per exemple,
els vins,
tot,
hi ha una cultura
de recuperar
el nostre,
no?
Potser,
com han vist
que ens bombardeixen
des de fora,
a veure,
que el d'aquí
fins ara ens anava molt bé,
que s'ha vist,
la gent viu
molts més anys,
no tenien problemes
o no tenien problemes
d'obesitat,
ara els crios
cada cop hi ha més problemes
d'obesitat,
fins ara no n'hi havia.
Era el sedentarisme
i la malalimentació.
No s'anem a recuperar
tot això,
i ara jo crec
que s'està fent
una cuina
des d'aquí,
sobretot,
a veure,
aquestes cuines
més innovadores,
és cuina nostra,
no fan,
no et porten
hamburgueses especials,
no, no,
et fan, doncs,
la carn de bar,
el peix,
la sardina,
la truita amb patates.
Ara que dius
hamburguesa,
tu et deus en recordar
que abans,
això que avui dia
diuen hamburguesa,
les mares ho feien
i era el filete russo.
El filete russo
de tota la vida.
De tota la vida.
I era carn de vedella
picada
o barrejada amb porc o no,
no?
És que és bo també,
però, a veure,
és l'abús de tot,
no?
I sobretot els fregits
i com se fan
aquestes hamburgueses
i on se fan.
En quins tipus d'olis,
vull dir,
abans a casa
doncs ho feien
amb l'oli
de verge d'oliva,
que el fregien
ben arrebussadet,
vull dir,
a veure,
és molt diferent.
Un oli recremat
i tomate recremat.
Allà damunt d'aquelles paelles
que van rascant,
vull dir,
a veure,
tot això.
Hi ha maneres i maneres.
Exacte.
De totes formes,
això que dèiem
de la fruita i la verdura,
hi ha una...
Després que fem o no fem
és una altra cosa,
però informació tenim.
Aquell que ens convé també,
només cal mirar,
en el cas més immediat nostre,
la ciutat de Tarragona,
la quantitat de botigues
de fruita i verdura
que han obert
en els últims cinc anys
i les cues que hi ha sempre.
I que t'entra pels ulls.
I que és el bàsic,
vull dir,
és el més important
de l'alimentació.
I serà tot el que vulguis,
però comprem molta fruita i verdura.
Però que úniques són aquestes tendes.
I tant.
O aquestes botigues de fruita.
són plenes, eh?
Totes plenes.
També eren ganes de comprar fruita.
És que és això la variació.
És que a més,
gràcies a Déu,
estem en una zona
que tenim una gran varietat
de fruita,
de verdures,
de llagums.
Doncs anem a aprofitar.