El menú literari
El menú literari són ratx de sol irisats, per començar.
El dia ens ha acompanyat, de fet, d'un bon marc, fa un dia lluminós.
De segon plat tenim un menú que lliga amb un text que diu
no és la forma el que importa, hi ha un missatge claríssim,
i després les postres és tot un clam que, com us podeu imaginar,
lliga amb una cosa que molt sovint mengem de postres i que no diré.
Escolta'm, Laila, explica'm què has dinat avui.
Espaguetis i peix.
Però avui el dinar s'està diferent, per què?
Perquè ha vingut una senyora que és poeta.
I què us ha fet aquesta senyora?
Ens ha llegit un conte i ens ha parlat del menjar.
Tot i que la fina anglès digui que el primer plat eren ratx de sol irisats
i la Laila digui que van menjar espaguetis de primer,
totes dues tenen raó i totes dues van menjar el mateix.
Es tracta de dues visions, certament diferents, de la lletra petita,
una nova iniciativa d'aquesta edició de la tardor literària
que, com ve deia la Laila, barreja menjar i literatura.
Abans d'agafar la forquilla i el ganivet, però,
la fina anglès, escriptora infantil del camp de Tarragona,
va fer una petita introducció de què és la literatura per als més petits.
Com que a dinar hi ha panys que en sabeu,
jo primer intentaré aclarir de què va això que sigui literari.
I us vull dir algunes cosetes poquetes sobre la literatura.
La literatura, ja sabeu, que és lletra escrita.
O també, potser no ho sabeu tant, és paraules dites.
La literatura és allò que diem sense dir.
Tothom sap que els nens són molt més intel·ligents del que tothom es creu
i ràpidament són capaços de posar exemples de dir coses sense dir-les.
Sóc blanca, però tinc dues ràpies de culo negre.
Más de ràpies de culo negre.
Què és?
Què, no sé?
No sé?
No sé?
No sé?
Sí.
No només, però, els nens diuen coses sense dir-les.
També ho fan els poetes i en diuen metàfora.
Tothom, però, és capaç d'entendre-les.
Si vosaltres haguéssim de pintar el sol,
de quin color pintaríeu?
El sol.
El sol, de quin color?
El sol.
Groc.
Eh?
Groc.
La majoria ha dit groc.
D'acord?
I si haguéssim de pintar la neu,
com la pintaríeu?
Blanca.
Blanca.
Blanca.
Doncs mireu com aquest poeta que ens diu Roset Carnet
parla d'un tipus de flor.
No digueu el nom, eh?
Ull de sol, ales de neu.
Si és de sol, de quin color serà?
Groc.
Groc.
I les ales, si són de neu?
De blanc.
De blanc.
Blanca.
Doncs ara penseu una flor que tingui al centre, eh?
N'hi diu ell l'ull, allò rodó al mig, que és de natural, sap que us explica, eh?
I després els pètals, els pètals de la flor blanques.
A veure, tu.
La margarita.
La margarita.
Introdut ja en la matèria, en això de la literatura, és el moment ja de lligar-se al tovalló al coll i començar a endrepar.
S'escoll un conte per il·lustrar el primer plat.
Així, mentre els nens i les nenes devoren uns espaguetis a la bolanyesa, l'escriptora convidada els explica una història amb un tal senyor Macarró com a protagonista.
El senyor Macarró va començar a pensar que potser el seu daurat ja era una cosa passada a la història.
I la veritat és que mitja ciutat s'adreça al port per demanar als pescadors trossets d'arratx de colors.
I l'un se'ls passa a l'altre.
I molts els compartiren tant i tant que encara avui se'n poden veure.
I encara avui se'n sent parlar.
I encara avui hi ha xiquets i xiquetes que se'ls mengen per dinar.
La lletra petita és una iniciativa que en guany es du a terme per primera vegada a Tarragona.
Però, de fet, es tracta d'un projecte que va engegar la mateixa fina anglès a l'escola on ella imparteix normalment classes, a l'Alaixà, al Baix Camp.
L'origen, però, s'ha de trobar en el seu germà gran, en el ja clàssic cicle de lletres a taula.
I al moment de decidir a qui s'adreçaven els textos dels menús literaris, esclar, jo escric literatura infantil i juvenil,
i ens vam decidir, lògicament, per escriure per a nens.
La iniciativa va agradar a l'organització, va agradar molt també al restaurant, ja va estar al restaurant Piscolavis,
i ho hem fet dos anys, el 2004 i el 2005.
Va funcionar, els dinars que fèiem amb l'escriptora, o bé d'altres al llarg de la tardor literària,
que això hi pots anar cada dia que vulguis durant la tardor, van funcionar, va ser agradable, bonic,
i d'això em va sorgir la idea, també, jo, de fer-ho a l'escola de la Lleixà, són molt engrescats,
i ara comencem a Tarragona, i em satisfà moltíssim, perquè una mica retorna a una cosa que ha nascut a Tarragona,
a la tardor literària, i ara retorna, però a l'ambient de l'ensenyament, que és una altra de les meves dedicacions.
Després d'enfilar el primer plat, toca descobrir el segon.
Hi ha dues maneres de fer-ho, una, obrint els ulls i mirar què s'ha posat a la safata metàl·lica,
l'altra, descobrir el resultat d'una endevinalla, que acaba així.
Si no hi claves mossegada, ja veig que ets a la vesprada,
sens tan sols trobar-hi el rastre, com si fossis mig sapastre.
Però jo vull ajudar-te, quatre coses a explicar-te.
Sempre es lleven de matí, van picant d'allà i d'aquí,
que són famosos com els astres, i és que al món hi ha molts...
Mollastres.
Com?
Mollastres.
Com?
Mollastres.
Molt bé, pollastres.
Ara ja tenim el segon plat, eh?
Vinga, que vagi de gust.
Per que el dinar sigui tot un èxit, ha calgut un treball prèvi a classe
per part dels professors que han indicat els nens el camí a seguir.
La directora del Col·legi Saavedra, Leonor Frank,
recorda que a la majoria dels nens petits els falten moltes hores de lectura.
Aquests nens tenen molta necessitat de llegir i que valorin la lectura,
si estan poc acostumats.
Llavors, doncs, aquestes activitats són molt motivadores per ells,
i els agrada molt agafar un compte, sentir la persona que els hi explica,
ajudarà que aprenguin a llegir, que llegeixin molt més,
agafin gust a la lectura.
I com és normal, el moment més esperat és el moment dels postres.
Totes les nenes i els nens tanquen els ulls per concentrar-se
i de xifrar l'enigma que els proposa la Fina.
Vé d'antic el seu reclam.
Finalment, si el vols cuinar, llet i ous has d'agafar,
i molt sucre per cremar.
Esfavila't, ve si et surt, sense caure en cap ensurt,
i te'l menges per dinar, si és que el saps endevinar.
Què és?
El clar!
El clar!
Molt bé!
Obrir els ulls i menjar el blanc.
És tot un clar!
Molt bé!
Professors, nens i escriptora fan una valoració molt positiva de l'àpat.
El menjar estava bo i la literatura era de qualitat.
Com que totes les parts han quedat contentes,
va haver-hi un regal, un regal especial.
A partir d'ara, que cap pare ni cap mare se sorprengui
si els seus fills els demanen menjar amb aquest petit poema.
N'hiors, n'hiors, n'hiors, n'hiors.
M'hiors!
M'hiors, n'hiors, n'hiors, n'hiors.
M'hiors, n'hiors, n'hiors, n'hiors, n'hiors!
N'hiors, n'hiors 기ents, n'hiors.
N'hiors, n'hiors, n'hiors, n'hiors.
N'hiors, n'hiors.
N'hiors, n'hiors.
N'hiors, n'hiors, n'hiors, n'hiors.
N'hiors, n'hiors n'hiors.
N'hiors n'hiors.
Fins demà!