Tres minuts i serà un quart d'una del migdia.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio,
tal com els havíem anunciat.
Ara volem dedicar uns minuts a parlar d'allò que es coneix
com la síndrome post-vacacional.
Precisament ho fem avui perquè avui, 4 de setembre,
és el dia que, segurament, com molts vostès saben o pateixen,
és el dia del retorn a l'activitat per excel·lència.
Després del mes d'agost, el mes per excel·lència de vacances,
és molta avui la gent que s'incorpora a la seva feina,
al seu treball després d'alguns dies d'inactivitat.
Per parlar d'això que es coneix com la síndrome post-vacacional,
perquè ens expliquin exactament en què consisteix,
si és que existeix i com es pot evitar, si és que es pot evitar,
avui ens acompanya a l'estudio de Tarragona Ràdio
dues psicòlogues consultores en recursos humans.
Elles són l'Agata Girbes.
Agata, bon dia i bona hora.
Bon dia.
I també ens acompanya la Núria Boldó.
Núria, benvinguda també.
Hola, bon dia.
Primer que tot, en què consisteix això que es coneix com la síndrome post-vacacional?
L'estrès post-vacacional o la síndrome post-vacacional
seria la incapacitat d'adaptar-nos a la nova rutina
després de tornar d'un període vacacional
en el que hem passat diverses setmanes fent el que hem volgut,
els horaris que hem volgut, canviant unes rutines, trencant rutines.
I ara hem de tornar a una exigència de sobresforç,
tant físic com intel·lectual, i a una tensió emocional.
És, per tant, un contrast, podríem dir-ho?
Sí, sí, seria la incapacitat d'adaptar-nos a aquest canvi tan contrastat.
En què es manifesta, en aquesta incapacitat?
Podria ser irritabilitat, desmotivació, baix interès per les coses,
esgotament, sensació d'esgotament,
sensació de no arribar a tot el que m'exigeix al nou lloc de treball
o al nou període de treball.
Insomni.
Insomni, poden arribar a tenir palpitacions, angoixes...
Són molts els treballadors que pateixen o poden patir aquesta situació?
Es diu que el 35% hi ha diversos estudis, però és difícil de quantificar.
Per tant, és una...
Jo penso que tots d'una manera o altra ho patim,
aquesta adaptació, uns se n'adapten més fàcilment, els altres menys.
Tot va en funció del tipus de feina,
de la motivació que et sentim cap a aquesta feina,
com encaixem en aquesta feina i com ens col·lapsi.
I l'adaptabilitat pròpia que dóna.
Hi ha moltes coses damunt de la taula.
Ara parlàvem d'algunes, vaja, de les simptomatologies d'aquesta síndrome.
Poden arribar a ser coses greus?
Pot haver-hi gent malalta per a aquesta síndrome?
No hauria de ser-ho.
Per sort no, és el que comentava l'Àgata,
que dintre d'aquest 35% segurament greu n'hi hauria un...
No ho sabem, no ho pot haver,
però un tant per cent molt poc important.
La majoria de gent té durant uns dos o tres dies...
Penseu el dia abans pensar...
Ostres, demà m'incorporo, el que sigui.
Però greu, greu.
Per sort, no, la gent ens adaptem.
Al cap d'una setmana ja pensem que estem en una nova feina
i ja tornem a estar incorporats al 100%.
És un tant per cent molt baix, segurament.
Potser se fa una mica de gran massa la bola que s'està fent...
És possible.
És un tema que, com tot se'n fan estudis de tot últimament,
tot s'estudia i llavors és una cosa que segurament
se'n parla més del que realment passa.
Que la gent que tingui durant una setmana aquests símptomes
a que realment sigui una cosa greu,
com perquè no puguis superar l'haver incorporat a la feina,
hi ha com una cosa al mig que és bastant important.
Aquesta classe no hauria de ser motiu de baixa laboral.
Però ho és?
Pot ser.
Sí, pot arribar-ho a ser.
Pot ser.
Clar, tot depèn de la importància que tingui aquesta persona.
Si realment això passa més d'uns 15 dies,
llavors ja s'ha de mirar la causa.
Aquí és on hem d'anar ja a mirar a veure què està passant
amb aquest lloc de treball o aquesta persona
que no pugui adaptar-se al seu lloc de feina.
Llavors hem de mirar què està passant per això,
mentre no s'ha d'aprendre més importància.
Potser és una persona inestable emocionalment,
potser no és el seu lloc de treball.
Hauríem d'anar a mirar què és el que està passant,
perquè aquest síntoma de l'actologia és greu.
I no forma part només d'una simple adaptació
a un canvi de rutina.
Parlàvem abans d'aquest possible o hipotètic,
doncs, vaja, problemes per adaptar-se al retorn.
Com ho podem fer per evitar-ho?
Hi ha diferents trucs.
En alguns ja estem arribant tard.
Per exemple, no començant dilluns.
molts dels que ens estan escoltant segurament
deuen pensar que ja no hi som a temps.
Tenim una llarga setmana per davant
i això ens angoixa molt.
Pensar que és dilluns, fins divendres,
no tornaré a descansar,
no tornarà a venir el cap de setmana.
Ens hem ja plantejat moltes coses
per fer el cap de setmana,
perquè teníem moltes coses a fer
durant les vacances que no hem fet
i la setmana és molt llarga.
A més a més, no estem al 100%.
Per tant, tota aquesta feina que ens hem trobat
sobre la taula, que són muntanyes de papers
o muntanyes de coses a fer,
no s'acabaran.
No veiem el final de tot això.
Per tant, en la mesura del possible...
Començant dijous o divendres,
adaptar-nos a poc a poc,
molt bé,
i no començant dilluns.
Mantenir hàbits saludables que tinguin,
és a dir, que no agafis i...
No és començar a treballar i desapareix
la meva vida privada o personal,
sinó que compaginar bé la teva vida laboral
amb la teva vida personal.
O sigui, que després de la feina
doncs tinguis aquelles coses que t'agraden
o aquells moments per tu,
això també seria...
Fes esport,
fes esport és un any molt saludable
i a més a més elimina les hormones de l'estrès.
Tenir una estona per la família,
no sé,
allò que cadascú li ompli o li agradi.
Buscar un hobby
i positivitzar la feina,
sobretot positivitzar la feina.
Quan diem positivitzar la feina,
a què ens referim?
Doncs és 1 de gener avui.
Hem fet promeses, no?
Doncs busquem-nos un nou projecte.
Pensem de potser apuntar-nos
a un curs de formació
i millorar el nostre treball a partir d'ara.
O busquem com fer diferent
la feina que hem estat fent fins ara.
Parlem amb el nostre cap,
mirem de donar-li la volta a la truita.
Aquells companys amb els que no ens portàvem bé,
intentem minimitzar-ho.
No et dic fer-nos amics d'ells
perquè potser si hi ha mal ambient laboral
doncs no és possible,
però relativitzem-ho tot.
Sortirem,
seran les 7 de la tarda,
l'hora que sigui,
i anem a fer esport,
anem amb la família,
busquem alternatives.
Intentar buscar la cara positiva
de la feina,
que al cap i a la fi
sempre n'hi ha.
Sí.
Abans comentàvem,
també abans d'entrar,
el fet d'una planificació correcta
de les vacances,
en el sentit, per exemple,
que si s'ha fet un viatge,
si s'ha estat passant
aquest temps de descans fora
del lloc tradicional,
doncs intentar tenir en compte
la data de retorn, no?
Sí.
No tornem l'últim dia
a les 12 de la nit,
si hem de treballar a les 8 del matí
i a l'endemà,
tornem uns dies abans,
tornem-nos a adoptar
a l'alimentació,
a la dieta,
als horaris,
a les hores de descans,
sobretot és molt important
descansar bé
i descansar molt
i agafem
la setmana
amb empenta.
És que són moltes les coses
que canvien
de la nostra vida de vacances,
segurament
ens aixequem
més tard,
la gent que té
l'horari estàndard
d'arribar a treballar
a les 8,
les 9 del matí,
ens acostumem
a aixecar més tard,
mengem a hores diferents,
mengem diferent,
en alguns casos
fins i tot
fem migdiada
i durant la feina
no en fem
o al revés,
de vegades que
durant la feina
fem migdiada
i durant vacances
per X motius
no en fem,
són moltes les coses
que canvien.
Sí,
i el cos
s'enrescent de tot això.
I no ens n'adonem moltes,
clar,
no deixen de ser actes naturals
les dues vessants,
però són moltes
les coses
que canvien,
hi ha un contrast considerable.
Aquí és una mica
el fet del xoc,
el fer aquest canvi,
clar,
si el que estàs fent
durant les vacances
t'encanta,
t'entusiasma
fer el que et dóna la gana
i després
quan has de tornar
tens aquell ritme
que pel que sigui
no t'agrada matinar
o necessites fer el tema
de migdiada
i no la pots fer
o resulta que
has de menjar fora de casa
a vegades
potser és a algú
que li encanta
menjar a casa
i fer-se els seus menjars
a vegades per la feina
no pots.
El que sí que te trenca
allò que tu estàs
habituat a fer
fa que t'has de tornar
a habituar de nou
allò que potser
no t'agrada tant.
I sí,
però que això
es manifesta
en un neguit
i a partir d'aquí
vaja
aquests problemes
d'insomni
i es pot anar fent
la pilota grossa
però, insistim,
no costuma ser.
No hauria de durar.
No, no és l'habitual.
A veure,
el normal és això,
uns dies,
si durés més
és quan...
També fa que
normalment és
o degut a aquesta persona
emocionalment
no acaba d'estar
estable
o que la feina
no t'agrada.
Aquesta síndrome
post-vacacional
pot ser l'inici
de...
si es perllonga
en el temps
pot ser l'inici
d'un problema d'estrès
o d'alguna cosa
més.
Sí,
podria ser.
Aquesta angoixa
va persistint.
Però segurament
aquest inici
no són les vacances
si no és
el descontentament
amb la feina
o la inestabilitat
emocional.
Vé d'abans
i segurament
el que han fet
les vacances
ha sigut
adonar-te'n encara més
perquè clar,
has estat molts dies
que no has tingut
aquest problema
i quan tornes
allò que no t'agradava
torna a ser-hi.
Llavors fa que t'has habituat
a no tenir-lo
i llavors quan tornes
el tornes a tenir.
Llavors segurament
és un problema
que ve d'abans.
Simplement que les vacances
el que ha fet ha sigut
tornar-lo a posar
en evidència
o encara més.
Però ja seria un altre tema,
ja no seria
l'estrès vacacional
que entenem.
A partir d'aquí,
doncs,
recomanable
que la gent
vagi al metge
o en principi
si són aquests dos,
tres dies
d'anar a guir
que esperin els dies.
Que es tranquil·litzin,
que no pateixin,
que es tornaran a adaptar
segur
al nou ritme de treball
i que busquen
aspectes positius
que és el que m'agradava
abans d'aquesta feina
perquè si realment
t'agradava aquesta feina
tornarà a agradar-te,
no pateixis.
Les empreses
han de tenir en compte
l'existència
d'aquesta síndrome?
Els CAPs
ho haurien de tenir en compte
que la persona
que comença
avui dilluns
a treballar
i no ha vingut
durant tot un mes
doncs l'hem de posar
una mica al dia
del que ha passat.
El CAP també pot tenir
aquest estrès
post-vacacional
amb el qual a la vegada
és portar més mala llet
que portar abans.
Clar,
també no és el mateix
el nivell de responsabilitat
que tinguis en un lloc de treball.
Pensem que si
més responsabilitat tens
se t'exigirà més
el dia que tornis
amb el qual també pot ser
que aquest estrès
sigui més elevat
a nivell de la responsabilitat
que tinguis
si el dia que tornes
tens 50 mails
30 trucades
no és el mateix
que entris
i vagis a fer
una tasca administrativa
que en principi
no hi haurà ningú
que tot depèn
del lloc de treball
de responsabilitat
que tinguis.
Això també pot afectar.
I si ets CAP
tinguis en compte
que s'ho poden estar igual.
Tens una tarda
per tots els CAPs
que s'estimin una mica
els treballadors
i que els cuidin
una miqueta avui
que tinguin cura
que han tornat.
Una última qüestió
relacionada
amb aquest tema
buscant documentació
algun especialista
d'ella
o proposava
que en la mesura
del possible
si es pot
intentar
tenir
una distribució
de les vacances
que aquesta aturada
que hi ha vegades
que potser
per a algú
no li és convenient
fer un mes sencer
de vacances
i que si es pot
que s'agafi 15 dies
en una època de l'any
i 15 dies
en una altra
o vaja
que s'hi distribuï així
d'una altra manera.
Això
ha de ser
com una regla?
És bo
no és bo
que tothom
faci un mes d'aturada
o com ens ho hem d'aprendre?
Necessita un tipus
de vacances diferents
i uns períodes diferents
i s'organitzen
el seu temps
el que és important
és que si hem fet
30 dies
que són molt de temps
per trencar
l'últim
se'l guardin
com per adaptar-se
als nous horaris
i per pensar
una miqueta
en la feina
de manera positiva.
Per tant
el que hem de fer
és treure conclusions
de les experiències anteriors
no?
Exacte
el que passa
és que no sempre
t'ho permetrà
la feina
perquè hi ha
hi ha feines
que t'obliguen
a fer un mes sencer
i potser tu preferiries
fer 20 dies
i 10 dies
el que sigui
en el cas
que sigui possible
el millor és adaptar-la
en funció
del que tu vagi més bé
si ho pots
si tens l'oportunitat
de fer-ho
Per tant
estem sempre davant
com amb la mògia
hi ha qüestions
que afecten
al camp de la psicologia
les matemàtiques
no hi intervenen
no hi intervenen gaire
i tot va depenent
de les característiques
de cada persona
de la seva feina
Exacte
és molt difícil
fer una cosa
a nivell general
En qualsevol cas
la principal conclusió
ja per acabar
és que
si algú
aquests dies
està especialment irritable
que no desesperi
que no pateixi
que agafi aquells anys
que li agraden
el seu temps lliure
que optimitzi
que s'estimi una mica
es cuidi
faci bons hàbits
alimentació
esport
i que la feina
anirà agafant el ritme
doncs moltes gràcies
a l'Agata Girbas
a la Núria Boldó
psicòlogues
consultores
en recursos humans
per haver-nos explicat
les claus
d'això
que possiblement
sí que se fa una bola
avui seran moltíssims
també els mitjans
i que segurament
li donaran un tracte
un tracte diferent
d'aquesta ecuació
que s'anomena
la síndrome
post-vacacional
abans ho comentàvem
hi ha estudis
que diuen
que aproximadament
3 de cada 10 persones
poden patir
alguns dels seus símptomes
però vaja
en general
res important
Núria Agata
moltes gràcies
per acompanyar-nos
fins la propera
gràcies