logo

Arxiu/ARXIU 2006/ENTREVISTES 2006/


Transcribed podcasts: 1373
Time transcribed: 19d 14h 46m 14s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
Benvinguts al concurs a la ruta per les ciutats espanyoles
Patrimoni de la Humanitat.
Manquen 22 minuts per a les 11.
I hem de dir que hi ha un tarragoní, hi ha una persona,
hi ha un ullent de Tarragona Ràdio
que està en aquests moments molt a prop de Tenerife,
en concret de Sant Cristóbal de la Laguna.
Aproximadament d'aquí un quart d'hora farem el sorteig
entre totes les persones que han trucat aquesta setmana
i les persones que han de trucar encara avui
d'aquest viatge a Sant Cristóbal de la Laguna,
un viatge a cap de setmana, un viatge que inclou
d'una banda el desplaçament i d'altra banda
l'estada de cap de setmana en un hotel d'aquesta ciutat,
concretament a l'hotel Nibària, de 3 estrelles.
Per cert, el desplaçament és una gentilesa de l'agència Viatges Berga
d'aquí de Tarragona.
Hem donat ja alguns números al llarg d'aquesta setmana,
tenim però 3 preguntes més preparades,
3 preguntes que volem fer en els propers minuts
i 3 preguntes que donen dret a 3 números més
pels sortets que farem d'aquí uns instants.
Si volen participar-hi, recordin,
977 24 47 67.
És el telèfon del directe d'aquesta casa de Tarragona Ràdio,
un telèfon que ja està traient fum per gent que vol contestar
la primera pregunta.
Si sembla, per tant, tenint en compte que avui parlem de gastronomia,
anem cap a la primera pregunta del dia.
Parlem de gastronomia perquè d'aquí uns instants
conversarem amb Benito Álvarez,
el propietari i el xef del restaurant El Timple de la Laguna.
Si parlem de productes estrella de la gastronomia canària,
un d'ells és el plàtan.
Entre les principals diferències,
es pot destacar que el plàtan de les Canàries
té un grau de maduresa més gran que la banana tropical,
ja que hi ha menys distància entre la producció
i el mercat consumidor.
I així, d'aquesta manera, es pot estar més temps a la planta.
Durant els últims anys, s'han dut a terme
unes intenses campanyes de promoció del plàtan de Canàries,
protagonitzades per diferents personatges famosos.
Un d'ells és el famós cuiner Carrosa Rignano.
Ben conegut per tots, cuiner de capçalera, de la família gairebé.
L'altre, un dels altres personatges que anuncia el plàtan de Canàries
és un famós nedador català, de Sabadell, per més senyes,
conegut per les seves travessies de llarga distància.
Com es diu aquest nedador que promociona plàtan de Canàries?
Tres opcions.
Opció A, David Meca.
Opció B, Martín López Zubero.
Opció C, Sergi López.
977-24-47-67.
Busquem el nom d'un nedador.
Tenim un primer oient, una primera comunicació.
Hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom, sisplau.
Alicia, hola.
Alicia, què tal, com estem?
Doncs bé, de recetes canàries bé,
però de nadadors catalans, doncs no tan bé.
Ja sap que ens agrada donar la volta, eh, per aquí.
Comencem pel plàtan Canàries,
que acabarem parlant de natació, eh?
Molt bé, molt bé.
Escolti'm.
Sí.
És famós, eh, aquest nedador.
L'ha vist moltíssimes vegades per la tele.
B, és un jove mediàtic.
Li recordo les tres opcions, Alicia?
Sí, sí.
Miri, el David Meca, opció A,
el Martín López Zubero, opció B,
o en Sergi López, opció C.
La veritat és que l'únic que penso que,
així, que en zona de nadador,
és el López Zubero.
És l'únic que li sona de nadador.
Sí.
Marquem l'opció B, per tant?
Sí.
Opció B marcada.
No és López Zubero, no és López Zubero.
A Martín López Zubero li sona,
perquè a Jocs Olímpics de Barcelona en 92
es va guanyar una medalla d'or
en els 200 metres d'esquena.
Però no és aquest nedador.
De fet, era un nedador d'origen nord-americà,
espanyol, una història d'aquestes estranyes.
Però no és el nedador que patrocina
Platan de Canaries.
Alicia, una altra vegada.
Una altra vegada la setmana vinent
i tornem a reveure.
Bon dia.
No és en Martín López Zubero.
Qui és aquest nedador?
977-24-47-67.
Busquem un nedador català de Sabadell
que anuncia Platan de Canaries.
Un nedador conegut per les seves llargues travessies.
Com a més pistes.
La darrera, la més famosa, aquella travessia,
que va unir nedant, doncs, a Catalunya,
amb les Balears, si no vaig errat.
De nova trucada.
Hola, molt bon dia.
Bon dia.
El seu nom, si us plau.
La Marcos Cuyela.
Mar, què tal, com estem?
Molt bé.
Escolta, Mar, tens veu de saber
qui és el nedador que estem buscant.
Sí, i ganes de dir-ho.
I ganes de dir-ho.
Vinga, va, en joc el número 13, digue'ns.
El David Meca.
El David Meca, efectivament, eh?
El David Meca que va, doncs, farcit, literalment,
d'enganxines al plàtan de Canaries, eh?
Sí.
Mar, número 13, molta sort.
A veure si d'aquí uns instants
et podem felicitar en directe
perquè tens aquest viatge, d'acord?
Moltes gràcies.
A reveure-te-ho per trucar.
Adeu, adeu.
Efectivament, eh?
El David Meca, l'altre nedador
que havíem posat damunt de la taula,
en Sergi López,
també els deu sonar el nom
perquè va guanyar una medalla de bronze
en els 200 metres braça
en els Jocs Olímpics de Seul de l'any 88.
Però el que buscàvem és David Meca.
Hem parlat del plàtan de Canaries,
hem acabat parlant de natació.
A veure cap on ens porta la segona pregunta del dia.
Un dels elements tradicionals
i possiblement més desconeguts a les Canàries
és el gofio.
Es tracta el gofio
d'una mena de barreja de grans torrats
i picats a la pedra amb una mica de sal.
Durant la postguerra,
el gofio va ser un dels aliments bàsics
de la població canària.
El gofio, de fet,
és un dels pocs elements que es conserven
de l'antic poble que habitava les illes canàries.
Com es deia aquest poble?
Com es deia el poble que habitava
l'arxipèl·leg de les illes canàries
abans de la conquesta dels castellans
al segle XV?
Tres opcions.
Poble azteca, opció A.
Opció B, poble guanxe.
Opció C, els lucitans, el poble lucità.
A, B o C, azteca, guanxe o lucitans.
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Tenim ja una trucada.
Hola, molt bon dia.
Hola.
Hola, com et dius?
Natàlia Segura.
Natàlia, com saps?
Molt bé.
Repeteixo les opcions?
Ho tens clar, no ho tens clar?
És que no me'n recordo quines eren a la azteca.
Mira, mira, repetim, repetim.
Com es diu aquest poble,
el poble que habitava les illes canàries
abans de la conquesta dels castellans,
al segle XV, eh?
El 1496.
Tres opcions.
Opció A, azteca.
Opció B, guanxe.
Opció C, lucitans.
Doncs jo diria la B, guanxe.
Tu diries la B, guanxe.
N'estàs segura, Natàlia?
Sí.
Et fa el pes guanxe?
Sí, sí.
Tens per qui ajuda, de fons?
Sí.
T'estan assessorant?
Sí, sí, per la meva companya.
Doncs t'assessoren perfectament, eh?
Efectivament, l'opció B, guanxe, aplaudiments per tu.
Número 14, pels sorteig.
A veure si ja sort d'aquí uns minuts.
Adéu, Natàlia.
Sí.
Ria llera, eh?
Avui els ullens que estan trucant
estan bastant convençuts, eh?
Allò dius, mira, gaudim del divendres,
tenim un llarg cap de setmana,
un mal temps desfavorable,
un bon dia per trucar a la ràdio,
i, vaja, un dia immillorable,
que seria rodó
si acaben obtenint aquest viatge
cap a Sant Cristóbal de la Laguna, eh?
Insistim, d'aquí 10 minutets
farem aquests sorteig.
Ens queda un últim número, eh?
El número 15.
Voleu obtenir-lo?
Han de contestar correctament
aquesta pregunta.
Continuem parlant de cuina, eh?
Una de les receptes més habituals
de la cuina canària
i també de la cuina de Sant Cristóbal
de la Laguna
són les famoses papes arrogades, eh?
les patates arrogades, com en diuen.
Es tracta d'un plat deliciós
i que només consta bàsicament
de dos ingredients.
Un és obvi, són les papes,
les patates.
I el segon ingredient,
quin és?
Molt senzill, eh?
Opció A, la farina.
Opció B, el julivert.
Opció C, la sal.
Quin és l'aliment bàsic,
conjuntament amb les patates,
de les papes arrogades?
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Tenim ja un nou oient
o una nova oient
que segurament ho sabrà.
Hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, el seu nom, si us plau.
Daniel Escobar.
Daniel, què tal, com saps?
Bé.
Quants anys sents, Daniel?
12.
12 anys.
Tens ganes d'anar-te'n a Tenerife?
Sí.
Què faries a Tenerife amb 12 anys?
Doncs, no ho sé.
Passar-t'ho bé.
Passar-t'ho bé.
Passar-t'ho bé.
Escolta'm, Daniel,
hem donat tres opcions.
Busquem aquest...
La sal.
La sal.
Que n'has menjat,
n'has fet fer o...
O és que ho dius molt convençut?
Sí, n'he menjat.
N'has menjat.
Sí, sí, Daniel, eh?
L'opció C, efectivament, és la bona.
Les papes arrogades consen de patates i de sal,
efectivament, l'opció C.
Daniel, moltes felicitats.
Número 15, eh?
Vale, gràcies.
A veure si te'n vas a Sant Cristóbal de la Laguna, eh?
Vale.
Vinga, Daniel, molta sort.
Clar.
Doncs ja hem donat els tres números per avui, eh?
Els afortunats són la Mar, són la Natàlia, són el Daniel.
Per tant, cada vegada estan més a prop aquests sorteig
d'un viatge de cap de setmana a Sant Cristóbal de la Laguna, eh?
Recordin el viatge, gentilesa de viatges verga.
I l'estat de cap de setmana serà a l'hotel Nibària,
de tres estrelles just al centre de Sant Cristóbal de la Laguna.
Volem parlar de gastronomia?
Ho farem d'aquí uns dins anys.
Escoltem res d'un període d'anuncis
i ara parlem amb el nostre cuiner de capçalera.
Confiï en la gent de casa.
Confiï en Fincas Vives.
A Fincas Vives trobarà un equip de professionals competents i arrelats a Tarragona
que li garantiran la millor compra o venda del seu pis.
Truquins al 977-24-9091
i optimitzarem la seva inversió immobiliària.
Taxarem i valorarem el seu pis
i seguirem tot el procés de compra-venda
sense sorpreses ni pèrdues de temps ni diners.
Fincas Vives.
977-24-9091.
Confiï en la gent de casa.
Confiï en Fincas Vives.
Se han acabado las rebajas,
pero Top Tresillos continúa con unos precios ¡de escándalo!
En Top Tresillos encontrarás lo mejor del mueble.
Rinconeras, sofás, colchones, decoración
y todo en mueble infantil y auxiliar.
Y ahora lo podrás comprar todo en 10 meses sin intereses.
Te esperamos en la calle Vidal y Barraqué,
delante de Parcentral Eroski.
Top Tresillos.
Lo mejor del mueble. Sin salir de Tarragona.
Desenvolupament.
Justícia.
Comerç just.
Compromís.
Mobilització.
Ajuda humanitària.
La solidaritat té moltes cares i tu ets una d'elles.
Vine a veure-les a l'exposició del 50 aniversari d'Intermonoxfam
Les cares de la solidaritat.
De l'11 al 23 de setembre a l'edifici de l'antiga audiència.
Intermonoxfam.
Sóc jo.
Vols començar aquesta temporada vestint color, moda i disseny?
Sí, doncs vine a Pizarro Gala.
Tot en americanes, lanes, belluts, tot en pantalons, camises, xaquetons, abrics i vestits.
En tots els models, tonalitats i textures que desitgis.
Perquè tu escolleixes i vols el millor.
I el millor ho tenim a Pizarro Gala.
Amb la compra d'un vestit, et regalem camisa, corbata, mitjons i cinturó de pell.
Vine i posa't a la moda.
Per a tu, Nubi.
A Pizarro Gala tota la col·lecció de temporada amb vestits de cerimònia.
De les millors firmes.
Armilles, sabates i tots els complements que necessites.
Tindràs assessorament personalitzat.
Truca'ns.
Pizarro Gala.
Al carrer Mallorca 27, a prop de la plaça de Braus.
977-22-8073, Tarragona.
Doncs ja podem conversar amb el Benito Álvarez.
Ell és el propietari i el xef del restaurant de la tasca El Timple de la Laguna.
Un dels establiments més prestigiosos d'aquesta ciutat.
Dominito, què tal? Bon dia, buenos días.
Hola, buenos días en Tenerife.
Estamos hablando con Benito Álvarez.
Queremos saber algunos de los secretos de la cocina canaria,
de la cocina de San Cristóbal de la Laguna.
Una cocina que mezcla las tradiciones, la cocina propia insular,
la cocina algo de la península, algo tropical.
Es una mezcla muy interesante, ¿no?
Sí, sí. La cocina de Canaria en general es una cocina que aprovechamos nuestro mercado,
que además es muy ventajoso en el tema de verduras y de pescados.
Y luego lo fusionamos todo con la comida internacional o nacional, como usted decía, bien.
Elaborenos, Benito, un menú, un hipotético menú.
Si nos tuviéramos que ir a su restaurante, al Timple de la Laguna,
y vaya, nos tuviéramos que tomar un primero, un segundo y un postre.
Es muy difícil tener que escoger, pero ¿por dónde irían los tiros?
Bueno, pues esto sería muy fácil, pero sobre todo con los tiempos que estamos pasando ahora de mucho calor.
Bueno, pues en principio nos tomaríamos una buena ensalada de mercado.
Aquí tenemos unos tomates y unas lechugas encantadores.
Y aparte de eso tenemos unas verduras buenísimas, porque la laguna, sabe usted,
que está situada prácticamente en el centro de la isla.
Sí.
Y tenemos, vamos, por todos nuestros alrededores tenemos buenas frutas y buenas verduras
para producir una ensalada que es con lo que yo comenzaría a comer.
Haríamos una buena ensalada de varios tipos de lechuga y tomates y algunas hortalizas
y la acompañaríamos con un poco de frutos secos y una buena aceite de oliva virgen
para luego pasar a tomarnos un buen pescado.
Por ejemplo, el nuestro que más nos identifica es el Cherne.
Es un pescado, como digo yo, primo hermano del Mero.
Un pescado blanco de fondo muy grande, pero bueno, a nosotros nos lo suministran
o bien en piezas enteras o bien en fileteados.
¿Cómo lo hacemos este Cherne?
El Cherne lo podríamos hacer salteado.
Lo podríamos hacer primero una fumé con ese pescado, que la íbamos luego a utilizar
y hacer un salteado de Cherne con unas buenas setas, unos pimientos de piquillo
y la podríamos acompañar de nuestra famosa papa negra,
que aquí en la laguna la tenemos por todos los lados y prácticamente la tenemos todo el año.
Las papas es un alimento fundamental, ¿eh?
Sí, la papa negra nuestra, que solamente se da en la isla de Tenerife
y no se da en el resto de España, ni siquiera en algunas otras islas tampoco se da.
Pero la papa negra es una delicia y una envidia de todos los colegas ches,
porque así me lo comentan.
Pero bueno, lo acompañaríamos ese salteado de Cherne con esas papas negras,
que nos va a quedar de, vamos, de alboladores.
Bueno, delicia, una delicia, sé seguro.
Y luego, si quiere, lo acompañamos con un buen postre típico nuestro también de aquí,
de la isla, que podía ser un Príncipe Alberto o un postre típico de mi casa,
que es el Mousse de Limón, porque con estos calores, como le decía antes,
pues nos quedaría estupendo, ¿no?
Por cierto, hablando de postres, con los distintos invitados con los que hemos tenido oportunidad
de hablar a lo largo de esa semana, nos han hablado las maravillas de esos rosquetes
que se elaboran muy típicos de esta zona, ¿no?
Sí, sí, el rosquete lagunero es un rosquete clásico ya en la gastronomía y en la repostería.
Es un dulce que se hace fundamentalmente de un hojaldre, un fino hojaldre,
y va relleno de cabello de ángel, ¿no?
Y bueno, es un dulce que nos encanta a todos, a toda la familia,
e inclusive a los enanos les encanta para tomarlos con la leche y demás,
porque es bastante... nos quedamos bien cuando nos comemos un rosquetito lagunero.
También nos han comentado que hay unos dulces elaborados por las monjas,
las claras y las catalinas, que también son una auténtica delicia.
Sí, y además muy buscados.
¿Sí buscados?
Ahí prácticamente tenemos que coger números para conseguirlo, ¿no?
Porque ellas las pobres fabrican, pero tienen una fabricación muy limitada,
pero bueno, el pueblo cuando lo necesitamos acudimos a ellas
e inclusive nos solucionan algunos problemas porque si le vamos con tiempo
nos los hacen por encargo y además y luego también a nuestros visitantes
pues siempre suelen tener algo para cuando visitan el convento y demás.
Nos ha hablado de la calidad de sus productos, de sus vegetales, de sus lechugas, de sus tomates.
Nos ha propuesto un pescado también como plato.
¿Ustedes son más de carne o de pescado en su tierra?
Hombre, esto dependiendo de la zona de la isla.
Concretamente en la laguna, bueno, en la laguna es que tomamos tanto carne como pescados.
Pero bueno, también como tenemos zona costera, pues nos aprovechamos también de nuestros pescados.
Nosotros tenemos la punta del Hidalgo y Bajamar dentro de nuestro municipio
que nos suministra buenos pescados y además pescados del día.
Y entonces, insisto que es un poco dependiendo también de la zona del año.
En el verano se consume mucho pescado, muchísimo,
y luego en el invierno la tendencia es a un 50%,
aunque también tenemos buena producción de carne,
porque también en el municipio de la laguna tenemos las mejores producciones de carne
que se consiguen en la isla.
Por cierto, ya para terminar, le quería preguntar sobre el plátano de Canarias.
Quizá su producto más estrella o el producto que se comercializa mejor en el exterior.
Es uno de los productos más demandados, supongo.
Sí, el plátano de Canarias ya es famoso en el mundo entero
y efectivamente es uno de nuestros productos más comercializados,
al igual que el tomate,
que también ya lo estamos exportando desde hace muchísimos años, ¿no?
Pero vamos, el plátano es fundamentalmente, es nuestro producto estrella
y prácticamente en cualquier restaurante que visite usted de la laguna
casi seguro que hay plátano de postre
y si no hay de postre, hay hecho en cualquier otro tipo de cocina
porque nos da también muchísima facilidad para crear platos con él.
Pues don Benito Álvarez, propietario y chef del restaurante El Timple de la Laguna,
muchas gracias por atender este viernes la mañana de Tarragona,
la llamada de Tarragona Radio
y nos hemos quedado con las ganas de comer ese charme.
Cuando vengamos por aquí, nos pasaremos por su tasca.
Por aquí estamos, en Tenerife, con todo un placer y un saludo muy grande para Tarragona.
Adiós, buen día, hasta luego.
Adiós, buenos días, gracias.
Mujeres rosa
Doncs, Déu-n'hi-do, aquest xerner tenia una pinta d'estar boníssim.
Queden 3 minuts només per a les 11 del matí.
Ja no fem patir més.
És el moment clau, el moment del sorteig.
Recordin, tenim 14, 13 números en el bombo,
perquè si ho recorden hi ha dos números que van cada desert,
el número 7 i el número 8.
I hi ha en joc un viatge de cap de setmana a Sant Cristóbal de la Laguna.
Recordin, el desplaçament gentilesa de viatges Berga i l'estada de cap de setmana en aquest hotel nivària de 3 estrelles de Sant Cristóbal de la Laguna.
Tenim els 13 números en aquest recipient.
El barregem una miqueta.
Ho senten, eh?
N'agafem un.
Quin escampall que hem fet damunt de la taula.
i ens ha sortit el número 15.
El número 15.
Vine a casualitat.
El número 15, precisament l'última trucada d'avui que correspon amb Daniel Escobar.
Daniel, moltíssimes felicitats.
Amb només 12 anys te'n vas a Sant Cristóbal de la Laguna.
977-2447-67.
Truquen, sisplau, ara mateix, que et volem felicitar en antena.
et volem, doncs, vaja, dir a l'antena que acabes de guanyar un viatge de cap de setmana a Sant Cristóbal de la Laguna.
Daniel.
Desde la cumbre bravía
Hasta el mar que nos abraza
Desde la cumbre bravía
Hasta el mar que nos abraza
Daniel, què tal?
Bé.
Moltes felicitats.
Gràcies.
Tu creus o no t'ho creus?
M'ho crec.
T'ho creus, t'ho creus.
Escolta'm, què faràs en 12 anys a Tenerife?
No ho sé.
Amb què aniràs?
Passar-m'ho bé.
Passar-t'ho bé.
Amb què aniràs a Tenerife?
Ja ho tens clar o no?
No, no ho tinc clar.
No ho tens clar.
Escolta'm, Daniel, no pengis ara, d'acord?
I ara t'explicarem com ho hem de fer per anar fins a Tenerife, d'acord?
Vale.
Moltíssimes felicitats.
Aquesta sal t'ha donat el tiquet cap a Tenerife, cap a les Canàries, eh?
A reveure, Daniel, moltes gràcies.
No pengis.
En Daniel Escobar, aquest nen, doncs mira, coses de la vida.
Li ha sortit el número 15 en el sorteig.
El paperet ha estat aquest.
I se'n va cap a Tenerife, ella és la persona agressida que se'n va a Sant Cristóbal de Laguna,
la ciutat protagonista aquesta setmana del concurs de la ruta per les ciutats espanyoles Patrimoni de la Humanitat.
Ens queda una darrera setmana de concurs, una darrera setmana, 15 darrers números per anar fins a una ciutat espanyola Patrimoni de la Humanitat.
Esperem que no s'ho perdin.
Ara arriben les notícies a les 11, repassarem l'actualitat internacional i nacional
i tot seguit continuem endavant amb més històries i més continguts al matí de Terramanà.
Gràcies.
Gràcies.