This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Però ara tenim una cita pendent a l'exterior dels nostres estudis,
estretament relacionada amb l'actualitat de la jornada.
És una notícia d'àmbit general,
però que també afecta, òbviament, a la ciutat de Tarragona,
perquè avui els estibadors de la ciutat
fan també una segona jornada de vaga
per rebutjar la normativa europea,
que preveu una liberalització dels serveis portuaris
i pot comportar una reducció dels llocs de treball.
La nostra unitat mòbil s'ha desplaçat fins al port de Tarragona.
Allà ens espera en Josep Sunyer.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia, Jovanda.
Segona jornada de vaga,
quin és l'aspecte que presenta?
El lloc on estàs en aquests moments, que quin és, per cert?
Doncs mira, sóc el moll de llevant,
just al davant de la seu,
de la societat d'estibadors d'estibes i desestibes
de l'estat aquí al port de Tarragona,
és a dir, que estic acompanyat fonamentalment d'estibadors.
Ells estan a l'espera que puguin arribar els 25 companys
que van prendre part ahir en aquesta manifestació
que es va fer a Estrasburg,
que van prendre part unes 6.000 persones,
entre elles 25 tarragonins, estibadors tarragonins,
que han tornat de matinada i que és previst
que d'un moment o d'altre puguin arribar aquí,
en aquesta seu.
Aquí, com deies, molt bé,
és la segona jornada de mobilització
en compte d'aquesta directiva,
que per les notícies que arriben d'Europa,
i ara podrem aprofundir en això,
doncs sembla ser que no s'aprovarà,
perquè no hi ha el màxim consens
de totes les parts implicades.
Sigui com sigui, és una vaga,
una mobilitació que ha tingut conseqüències
aquí al port de Tarragona,
no massa grans,
també ho podrem comentar després,
però en qualsevol cas es calcula
que s'hauran registrat unes pèrdues
aproximades d'uns 20.000 euros
per barco i dia,
que no han pogut fer la tasca d'estiva i desestiva,
aquests vaixells que han d'entrar aquí a la ciutat.
Fondamentalment, de fet,
afecta els vaixells que són de càrrega general,
és a dir, els vaixells que transporten granel
o, en fi, productes agroalimentaris,
és a dir, que no afecta a tots els vaixells.
Hi ha altres vaixells que no requereixen
d'aquest servei d'estiva i desestiva.
La principal preocupació dels estivadors
respecte a aquesta nova normativa,
que recordem és el segon intent d'aprovar-la,
la primera va ser l'any passat,
quan hi havia l'Oiola de Palacio,
que era, en fi, la presidenta,
en aquest cas, d'aquesta matèria,
no es va aprovar en aquest cas
i aquest cop sembla,
pel que les informacions que arriben,
doncs que tampoc s'aprovarà, com dèiem.
Doncs bé, la principal preocupació
és que pugui establir,
no sé si a dir, que vaixells de tercers o quarts països,
vaixells d'aquests que són coneguts
com a davantera de conveniència,
en fi, que porten treballadors poc qualificats,
que porten, en fi, condicions molt precàries laborals,
que aquests treballadors, que aquests vaixells,
puguin dur a terme la tasca d'estiva i desestiva,
en detriment de la feina que fan persones qualificades,
com els prop de docents que hi ha aquí al port de Tarragona.
Podem parlar amb alguns d'ells,
perquè ens acompanyen dos responsables
del comitè d'empresa.
D'una banda, salvem Albert Simón,
i és del comitè d'empresa, com deien,
de la societat d'estiva i desestiva d'aquí al port de Tarragona.
Albert, bon dia.
Bon dia.
I també s'acompanya Francisco Lozano,
que també és del comitè d'empresa.
Francisco, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Jo ara comentava que la principal inquietud vostra
és, en fi, que aquesta normativa
pugui comportar, doncs,
la liberalització,
que comporti, doncs,
que puguin entrar vaixells
de bandera d'aquesta conveniència
i que facin ells la feina d'estiva i desestiva, no?
Seria una de les raons.
N'hi ha d'altres, eh?
Sí, la principal raó és l'autosistència,
que la tripulació dels vaixells
puguin fer tasques d'estiva i desestiva
amb el que comporta per la seguretat nostra
i per la pèrdua de possos de treball.
Perquè vosaltres hem de recordar
que sou persones que heu fet una seguit de,
en fi, de una preparació,
no vull dir, sou persones qualificades.
Som professionals,
hem fet cursos de prevenció d'accidents
i, clar, exactament.
Francisco, com està el panorama?
És a dir, els vostres companys
que van estar a Estrasburg,
no sé si he pogut parlar amb alguns d'ells,
però què us diuen?
Com van anar per allà dalt?
Bueno, primer de tot
que hi havia 9.000 persones allí manifestant-se.
Molt bé.
Bueno, sempre n'hi ha diversos
que sempre, bueno,
fan coses que no han de fer,
però molta satisfacció
per la gent que ha anat
i la informació que s'ha donat
per a televisió i per a ràdio.
25 companys, que recordem-ho, Albert,
van anar d'aquí de Tarragona,
25 companys vostres,
que han tornat de matinada, no?
Sí, han arribat de matinada
i llavors, clar, encara no estan aquí
i estem esperant que arribin.
Per qui no conegui la feina d'estiva i desestiva,
aquí, els vaixells que entren,
concretament al port de Tarragona,
en fi, no tots requereixen aquesta feina.
N'hi ha alguns que sí,
especialment els de càrrega,
i altres que no, no?
No, és que no t'entenc la part.
Dic, no, que hi ha barcos que no cal
que intervinguin l'estivador,
barcos que entren al port.
D'altres sí, d'altres s'ha d'escarregar,
però n'hi ha alguns que no.
Home, tot el que és pantalans
i granels líquids,
aquí no intervenim.
Però tot el que és granel sòlid
i carga general, cotxes,
aquí sí.
Aquesta preocupació que manifestaves abans,
que puguin venir vaixells
de bandera de conveniència,
treballadors poc qualificats,
això ho veieu com una amenaça latent,
important?
Home, clar,
es perden molts postos de treball
i el que he dit abans,
també la seguretat nostra,
d'estiva i desestiva.
Abans, Francisco, em comentaves
que no era el primer cop
que s'intenta aprovar aquesta normativa
i que, en fi,
el sector ja vau viure,
crec que sou prop de 200 aquí a Tarragona,
amb preocupació,
l'anterior intent de aprovar aquesta normativa
quan hi havia l'Olloa de Palacio.
Sí, ja ho he intentat fa un any i pico
que també, el mateix,
liberallar el sector,
que vol dir només
que les navieres multinacionals
tindran tot el poder als molts
i, bueno,
i tindre gent treballant
amb sou molt petits
i amb molts risc d'accidents.
Les navieres, Albert,
serien, en fi,
les que veurien bé
amb un sol d'aquesta normativa,
aquesta directiva,
perquè se'n beneficiarien,
tindrien menys costos, no?
Exacte,
les grans navieres
i els grans armadors,
els grans multinacionals,
els interessa aquesta llei.
Avui és el segon dia de mobilitzacions,
el segon dia de vaga.
Quan has donat un error per acabar d'aquesta vaga?
Aquí a Tarragona
comencem a treballar a les dues de la tarda.
Donem per finalitzada la vaga.
I esteu, en fi,
pendents del que pugui passar, no?
Les notícies que arribin d'Europa,
tant avui com demà.
Estem pendents de les notícies, exactament.
Albert, Simón, gràcies.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Francisco, dozano, gràcies.
Molt, gràcies.
Són dos estibadors del comitè d'empresa,
d'aquí de la ciutat d'Estiva i de l'Estiva del Port de Tarragona,
que ens han explicat, en fi,
aquesta preocupació que tenen per això,
per aquests vaixells de conveniència,
segurament tots recordem el cas del Prestig,
que era un d'aquests vaixells de conveniència,
en fi, de bandera internacional,
de bandera d'aquesta, en fi,
que no sap massa bé en quin país té seu,
però que va operant per alta mar
i que, en fi,
pot provocar problemes considerables.
Hem pogut també parlar,
fa poca estona,
amb el percentatge de l'autoritat portuària,
Josep Montalburguessé,
volíem quantificar aquesta mobilitació
amb dades econòmiques,
saber quanta repercussió podia tenir
aquesta jornada de mobilitacions.
Josep Montalburguessé,
de fet, ens ha comentat
que sembla que aquesta normativa,
per què ja ha pogut saber,
no s'aprovarà.
Recordem que estava previst,
que s'aprovarà des demà, avui és debat.
En qualsevol cas,
podem escoltar aquesta conversa.
Josep Montalburguessé, molt bon dia.
Bon dia.
Quines són les repercussions
d'aquestes jornades de vaga
d'ahir dilluns i d'avui de març?
Bé, nosaltres, al final,
el que considerem que aquesta vaga
com va ser planificada correctament
i es va fer el previs
en el moment que tocava
des dels marges que va a l'Ei,
doncs els operadors portuaris
han tingut temps a preveure
quines són els efectes
i quins podien ser
les repercussions sobre el transport,
sobre la càrrega i descarrega.
Per tant, jo diria que estem al voltant
de, si ho volguéssim quantificar econòmicament,
estaríem al voltant d'uns 20.000 euros
per barc i dia.
Però bé, la quantitat és relativament petita,
sobretot perquè ha tingut aquesta gran importància
que és la planificació,
l'organització que s'ha pogut fer
per part del món empresarial
per avançar o atreçar
les operacions de càrrega i descarrega.
El que no està previst en aquell moment encara
i no tenim quantificat
és el que s'ha pogut significar
tots els ports d'Espanya
amb l'economia d'un país, no?
Però bé, jo, la meva obligació
i la meva responsabilitat
és el port de Tarragona
i des d'un punt de vista
jo crec que podem tenir
dintre del que significa de negatiu
tenir una vaga i tenir el port parat
però que podem tenir la satisfacció
que hem tingut possibilitats
que la repercussió econòmica
fos la més petita possible.
D'altra banda, no tots els vegells
que entren requereixen
de la tasca dels estibadors.
Bé, aquí tenim dos tipus de vegells
durant aquests dies principalment
són les terminals de líquids
de productes químics i petrolífers
que han continuat treballant
24 hores al dia
i aquests no necessiten
són terminals privades
i no necessiten mà d'obra
de l'empresa d'estiba
de la societat d'estiba
i sobretot els que s'han vist afectats
és la càrrega general
i els granels
ja siguin sòlids
o ja siguin agroalimentaris.
Bé, jo crec que el que hem de veure
en positiu és que esperem
que el dia d'avui
el port pugui adquirir
de nou la seva normalitat
pugui tenir ja
a partir de les dues de la tarda
activitat normal
i, bueno,
hi passem ja d'aquestes hores,
no?, d'aquest dia
que hem tingut el port tancat.
Vostè en el seu moment
ja va dir que aquesta normativa,
aquesta nova normativa
que es debat a Europa
havia de fer-se
amb el consens
de totes les parts implicades
amb el màxim de consens possible.
Si no canvia res,
avui es debat,
des d'ahir es debat
avui també
i demà s'aprovarà.
Com la veu,
aquesta nova normativa?
Bé, jo el que...
primer el que he de dir
és que sembla
que no s'aprovarà
aquesta normativa
i no s'aprovarà
perquè,
pel que ha anat veient
a la premsa
i el que va i veient
que els parlamentaris
s'estan manifestant
i no s'aprovarà precisament
perquè no hi ha
el consens suficient
entre les parts.
Aquesta normativa
és una normativa
molt important
per als països europeus
per la...
no només és un tema
dels estibadors,
té a veure
amb la importació
i exportació,
té a veure
amb la categoria
i amb la qualitat
de l'empleu a Europa
i té a veure
amb moltes coses.
Les repercussions
són molt més grans
dels que puguin semblar.
I, per tant,
si no hi ha un acord
entre els sindicats,
els agents socials,
en definitiva,
que són navies
representant dels estibadors,
dels consignataris,
empreses estimadores,
treballadors de l'estiva,
si no hi ha un acord
no ens en sortirem.
El que passa
és que cridar l'acord
és fàcil, no?
O sigui,
el que...
aquesta normativa
és imprescindible
que sigui,
no sortirà endavant
sinó que som
un acord de màxims,
entre els màxims responsables,
el que cal
és fer la crida
no perquè es posin d'acord
sinó perquè
les parts
tinguin voluntat
de posar-se d'acord.
En aquest moment
jo crec que les distàncies
són molt importants
entre les diferents
posicions i, bé,
avui estava llegint
els mitjans europeus,
mitjans econòmics europeus
i el que diuen
és que comencem
una altra vegada de ser-ho.
Habrà estat
la segona intentona,
esperem que la tercera
doncs sigui la vençuda,
però insisteixo,
si tots no es posen d'acord
i si tots no manifesten
la voluntat
i la demostren
de posar-se a treballar,
continuarem sense la normativa.
Els punts discrepants
serien aquesta liberalització
del sector
que permetria
que pogués prescindir-se
de la figura
en alguns casos concrets
dels estibadors?
Bé, aquest és el gran repte,
per això diré que ha de veure
molt amb la qualitat
de la feina.
Posso un exemple
pràctic
que és
avui moltes tripulacions,
per això té uns grans efectes,
moltes tripulacions
són de tercers o quarts països,
són de tripulacions
del baixeix
que són
molts mà d'obra barata,
poc professional,
amb barcos
de bandera de conveniència,
doncs això té molt poc a veure
amb la qualitat
del treball
que volem a Europa,
però que jo també vull
per països
d'on venen
totes aquestes tripulacions.
Per tant,
estem parlant
de qualitat
del treball
i no podem permetre
fàcilment,
inclús per seguretat,
per professionalitat,
per rendiments,
que qualsevol
entri en el mercat
de l'estiva
i desestiva.
Això vol dir
que ens hem de tancar,
no,
això vol dir
que ens hem de cobrir,
però ens hem de cobrir
controladament,
professionalment,
perquè el rendiment
i la seguretat
és el més important,
doncs sigui el banderint
d'enganxa
d'aquesta normativa.
Irem,
moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Paraules del president
de l'autoritat portuària,
podíem parlar amb ell
sobre aquesta directiva,
sobre la liberalització
dels serveis de càrrega
i descarrega
de Macardí,
és que impulsa
la Comissió Europea
que es debata avui
i que demà passarà
per tràmits.
En qualsevol cas,
des d'aquí,
des del moll de Llevant,
des del costat mateix
de l'associació
d'estivadors
i d'estiva-desestiva
del Port de Tarragona,
constatant això,
aquesta inquietud,
aquesta manifestació
que han fet avui,
també,
que van fer,
van secundar ahir
i que finalitzarà
aquí aproximadament
a les dues del migdia,
per tant,
a la tarda
ja es treballarà en normalitat
i constatant aquestes pèrdues
que ara feia referència
al president del Port
de 20.000 euros diaris
per barco
i, per tant,
per dia.
Doncs gràcies,
en Josep Sunyer,
en directe des del Port
de Tarragona.
Un conflicte
que ahir ocupava
bona part de l'actualitat
a nivell internacional
que es donava cita
justament a Estrasburg
i que tenia
i que té, de fet,
la seva presència
al Port de Tarragona.
Insistim,
a les dues de la tarda
es donarà per acabada
aquesta vaga
dels estivadors.
Cinc minuts,
les onze del matí,
una pausa
per la publicitat
i després l'agenda.