Seguim el matí de Tarragona Ràdio,
com us anunciàvem fa un moment en el sumari del programa.
Avui, en aquesta tercera hora, saludarem i conversarem.
Repassarem, de fet, l'actualitat del Port de Tarragona
parlant amb el president de l'autoritat portuària,
el senyor Josep Anton Burgacer,
que ja ens acompanya aquest matí en directe
als estudis de Tarragona Ràdio.
Senyor Burgacer, bon dia.
Bon dia.
Repassarem l'actualitat del Port,
començant per algunes de les obres que, en fi,
han començat aquest mateix estiu,
obres de caràcter ciutadà, bàsicament,
tot i que estan dins de les instal·lacions
del Port de Tarragona,
les obres de remodelació de la façana del barri del Serrallo.
En fi, que han de suposar una millora evident pel barri,
pels seus veïns i pels ciutadans
que visiten aquesta zona marítima de la ciutat.
En quin punt es troba aquest inici del projecte d'obres del Serrallo
i quines són les expectatives que tenen?
Bé, són obres que ja estan en marxa.
Curiosament, quan van posar la primera pedra,
que cosa que no acostuma a ser habitual,
doncs l'obra ja estava en marxa.
Tenim la tradició quasi cultural en aquest país
de posar la primera pedra i després començar l'obra
al cap de dos mesos.
En aquest cas va ser al revés,
una curiositat que val la pena destacar-la.
Durant el mes d'agost s'està treballant,
a més, amb el que significa que el mes d'agost,
que en aquest país gairebé es paral·liça l'activitat laboral,
doncs s'està treballant.
i el que esperem és que l'edifici que en aquest moment
ens fa més nosa, que és l'edifici provisional
on està en el remés, doncs es puguin traslladar al final d'aquest mes
i a partir del final d'agost, doncs ja començarem a la banda
més del moll de costa, per entendre's.
La previsió continua...
A veure, si no tenim problemes,
que les obres sempre cal tenir
i ser amb molta precaució,
si no tenim problemes, a la primavera
de l'any que ve aquesta obra estarà acabada.
Per entendre's, l'objectiu és
que es pugui fer les festes de Sant Pere
amb tota tranquil·litat i les festes del Carme, naturalment.
Tot això amb un projecte que suposarà
una millora evident perquè hi haurà com una gran
vorera, una gran esplanada
frontal davant dels edificis que hi ha ara mateix
a primera línia de mar.
Bé, l'espai, l'obra consisteix principalment
en guanyar un espai per als vianants.
també es permet molts espais de vehicles,
però la configuració de l'obra
és principalment per als vianants.
Per què? Perquè creiem que un barri
com el barri de Pescadors,
amb l'estructura urbana que té,
el que necessita és un espai
per poder prendre el sol a l'hivern
i la fresca, que també farem una pèrgola,
a l'estiu.
I contemplar el que serà
no només la llotja de Pescadors
i les barques de pesca,
sinó aquest gran projecte també
que s'inaugurarà el mes d'octubre,
que és Puerto Tarraco,
que esperem també que sigui un èxit.
Això significarà que tindrem
per un costat embarcacions de luxe
i per un altre costat
embarcacions tradicionals de pesca.
Aquest espai està principalment pensat
per lligar el moll de costa
al Puerto Tarraco i al Serrallo
i també per la banda de darrere
la residencia del Palau.
No vull oblidar-ho perquè vam tenir una reunió
un dia als venys de la part baixa
i sí que és veritat que la banda
del passeig de la independència
amb l'entrada pel Serrallo
i per el moll de Reus,
per entendre's per aquella zona,
doncs hauria també de millorar.
I també estem treballant
en fer un petit projecte complementari
perquè també canviï.
Perquè perquè la gent quan entri al Serrallo
o entri pel passeig de la independència
o entri per el pont actual,
veixi una part entrellava de la ciutat
però amb una transformació importantíssima
que de seguida la gent s'acostumarà
a aquesta nova façana portuària.
Aquesta façana,
aquest projecte de remodelació de façana
d'alguna manera va començar ja fa uns mesos
amb la construcció del nou aparcament
soterrani del moll de costa.
La setmana passada aquest aparcament
era notícia perquè l'empresa
que l'explota, que el gestiona,
que és l'Ubassa,
va decidir tancar els caps de setmana
aquest aparcament
i també entre setmana a les 6 de la tarda
per falta de clients.
Va haver-hi una reunió
amb l'associació de veïns del Serraio
i de moment l'empresa ha decidit
de mantenir obert l'aparcament
les 24 hores al dia
durant dos o tres mesos més
per veure, per comprovar
si augmenta la clientela, els usuaris.
Des del punt de vista del port,
com s'explica aquesta baixa afluència de clients
o si tenen alguna solució per aquest estacionament?
Però primer, en general,
els aparcaments a la gent li costa n'hi.
Els aparcaments són aparcaments,
si fossin gratuïts seria una altra cosa,
però pagant és un altre tema.
Aquest aparcament,
des del punt de vista de l'autoritat portuària,
va demanar la concessió per la construcció,
es va fer, jo crec que és un bon aparcament,
està ben situat,
té una filosofia, de totes maneres,
la seva ubicació,
que és una filosofia que té més a veure,
no tant en la façana portuària,
sinó en la façana marítima de la ciutat.
Jo crec que aquest aparcaments
és un aparcament situat estratègicament,
sobretot per quan el tren ja no passi
pel tren de la ciutat,
o sigui, quan el tren aquest sigui soterrat
i la façana de la ciutat
no tingui aquesta barrera.
I, mentrestant,
el que sí que ens ha de servir
és principalment per dues activitats.
Una és per la gent
que esporàdicament va al Serrallo,
pel que sigui de visita
o la parlària de la ciutat,
i una altra ha de ser
i la filosofia i la idea d'aquest parquiner
és per tot el sector del turístic
i restauració del Serrallo.
Per què no anomeno els veïns?
Perquè els veïns, d'alguna manera,
ja han resoldt,
durant el llarg dels anys,
ja han resoldt el problema dels seus aparcaments,
inclús unes cotxeres
que va fer l'Ajuntament de Tarragona
per la banda de darrere,
també hi ha un aparcament provisional
per la banda de darrere.
O sigui, el problema d'aquest aparcament
no són els que no hi vagin els veïns del Serrallo
que no el necessiten,
sinó que el necessita
un altre tipus d'activitat.
Sobretot l'activitat més comercial i turística.
La nostra sorpresa,
que tampoc cal dramatitzar,
però sí que hem tingut una certa sorpresa
de molt poca afluència
durant aquests primers mesos.
L'empresa Lovasa ha tingut obert
durant dos mesos, crec que ha estat,
dos o tres mesos,
ha tingut obert 24 hores al dia
durant tots els mesos que ha estat obert,
però l'afluència ha estat molt poca.
I després també ha estat poca
el compromís per part dels comerciants
o restauradors en la compra de tíquets.
a pesar de la bona voluntat
del president de la Unió de Botiguers
i de la presidenta de l'Associació de Veïns
que, junt amb representants de l'autoritat portuària
han estat, i l'empresa Lovasa,
han estat reunits per tal de trobar una solució,
però una solució a un problema
que és que si la gent no fa servir el pàrquing,
el pàrquing no cal que estigui obert.
O sigui, tenir un pàrquing és un servei públic
i aquest servei públic és si la gent el demanda.
Si no el demanda, doncs, escolti,
t'haurà fer un estudi i dir, escolti,
mira, a tantes hores ve tanta gent,
a tantes hores no ve ningú.
Però si al cap del temps de no sé quants mesos,
de mig any, la gent no utilitza aquest pàrquing,
trobo raonable que l'empresa digui,
escolti, jo què he de fer.
Jo espero, a veure, que una vegada que estigui acabada
l'obra aquesta del Saballo, la primavera que ve,
això canviï.
I la pregunta és, d'aquí a la primavera que ve,
què passarà?
Mira, ara veurem el compromís de Lovasa,
és continuar obert aquest horari que tenia anteriorment.
Crec que l'ha modificat, però, bueno,
aquest horari, principalment, que tenia fins ara
dos o tres mesos, veure el resultat.
Si això millora, perfecte,
i si no millora, doncs no passarà res.
Haurem d'esperar, això que dic,
la primavera de l'any que ve,
en què ja aquest conjunt ja estarà urbanitzat
i, aleshores, serà impossible donar-t'homs,
bé, donar-t'homs sí, però aparcant no es podrà.
O sigui, la gent que vulgui anar a dinar al Saballo
haurà d'anar a aparcar l'aparcament o anar a peu.
En fi, en aquella mateixa zona
de les instal·lacions portòries,
al costat del nou aparcament del Moll de Costa,
hi ha, en fi, pràcticament
a la recta final de construcció
tot el complex de la Marina Tàrraco.
Vostè ja deia fa uns instants
que això està previst d'inaugurar el mes d'octubre,
tot i que algunes embarcacions ja estan utilitzant
o, com a mínim, ja han atracat
i es veuen a les aigües del Moll de Costa.
Sí, han vingut ja,
jo diria que han vingut 10 o 12 embarcacions
en els últims dos mesos,
però darrere d'aquesta opció
hi ha d'haver una gran oferta també publicitària,
o sigui, que s'ha de vendre
i per vendre aquesta oferta
el que cal, entre altres coses,
a més de molt de treball comercial,
també hi ha el màrqueting
del que significarà la gran inauguració que volen fer.
Volen fer una inauguració que dura dos dies,
no vol dir que hagi festa dos dies, eh?
El que vull dir és que
volen fer una inauguració
que posi Puerto Tarraco
en totes les revistes especialitzades,
en tots els mitjans de comunicació
espanyols i internacionals,
per què? Perquè estem buscant clients
que no estan tots a Espanya,
estan a Europa, estan al món en general.
Jo crec que és una bona inversió,
al mes de setembre començarem a veure
com hi ha la gent com és a instal·lar-se
amb les oficines i els locals comercials
i això canviarà molt.
Ara veiem que hi ha altres obat embarcacions,
però no hi ha activitat,
però el dia que hi hagi activitat
la sensació que tindrem serà francament molt diferent.
Insisteixo en el que he dit abans,
des del pont mòbil,
el moll de llevant,
el moll de costa,
amb aquestes obres del Saball
o fins a la llotja de pescadors,
estem davant d'un gran projecte,
que només li falta una cosa,
que és el que de passada he dit abans,
resol del tema del ferrocarril.
Nosaltres hem dit,
per activa i per passiva,
que hem començat a remodelar
la façana portuària,
el que queda en aquell moment
és la façana de la ciutat.
Ara parlem d'això,
justament per tanca d'alguna manera
aquest primer cicle de preguntes
sobre aquesta qüestió.
El tema del ferrocarril,
en què estan treballant?
En quina idea treballa el port
pel que fa a les seves pròpies
connexions internes ferroviàries
que estarien afectades
pel projecte de la façana marítima
de la ciutat?
Nosaltres una part del moll exterior
que dona aigua, per entendre,
el que dona cap a la platja del Miracle,
tot el moll d'Aragó,
el moll de Catalunya, etcètera,
està connectat ferroviàriament
per el moll de costa.
Aquesta és una solució
que no pot durar molt de temps.
Nosaltres hem dit diverses vegades,
jo personalment he dit,
que hem d'esperar a veure
com se ressona el tema
de la façana marítima,
per raons tècniques, em refereixo,
per a veure nosaltres
a on hem d'anar a enllaçar
aquest ferrocarril
que ja no passarà
pel moll de costa,
sinó que passarà
pel pont mòbil,
per damunt del riu Francolí
i anirà per ara la classificació.
El que sí que també he dit
és que si aquest projecte
s'atarda molt,
el projecte de resoldre,
si la resolució
de la façana marítima
s'atarda molt,
nosaltres no podrem
durant temps indefinit
continuar passant
els nostres ferrocarrils
pel moll de costa,
perquè és incompatible
tenir Puerto Tarraco
amb aquest criteri
turístic
d'alto estànding
que volem donar
amb el tràfic
de mercaderies
per ferrocarril.
Per tant,
hem d'esperar
raonablement
un temps
per veure si se resolt
el tema
de la façana marítima
i per una altra banda
nosaltres el que estem treballant
és en la definició
de com i a on
hauria d'anar
a enllaçar
el nostre ferrocarril
una vegada
superat el pont mòbil,
superat el riu Francolí
i anar a la zona
de classificació.
Però si hi ha un retard
considerable
en el tema
de la façana marítima,
què faria el port
segons el seu criteri?
Hem de fer el pont ferroviari
sobre el moll de Lleida
i el moll de Reus
paral·lel
al pont mòbil actual
i hauríem de demanar
que el ministeri
doncs ens fes
suposo que el ministeri
hauria de ser
que ens fes el pont
un o dos ponts
que necessiten
per damunt del riu Francolí.
El que jo crec
que cal definir
és el temps,
quin temps
podem esperar nosaltres.
Jo crec que
en aquest moment
tinc la sensació
almenys
des d'un punt de vista
m'estic posant
en un terreny
que potser no em pertoca
però jo tinc la sensació
que ara és mal moment
per acabar de definir
concrecions
com el tema
de la façada marítima
dir que és mal moment
perquè estem
en període electoral
un període electoral
que comença ara
però que acaba
el maig de l'any que ve
i per tant
aquest temps
jo crec que és un temps
de convulsió electoral
i no sé si és el millor moment
per resoldre aquest tema
el que sí que tinc clar
que a partir
de les municipals
de l'any que ve
aquest tema
es posarà damunt
de la taula
d'una manera definitiva
i veurem la llum
la llum
en el temps
i dir
escolti
mira aquest projecte
amb els compromisos
de la Generalitat
amb els compromisos
del Ministeri
de l'Ajuntament
etcètera
doncs el temps
és de vuit anys
a la zona sabrem
si podem esperar
vuit anys o no
Parlem senyor Burgessé
d'altres projectes
de l'interior
de les instal·lacions portuàries
projectes que refermen
en fi
la voluntat
de continuar creixent
per part del port
on s'està treballant
bàsicament ara
en quines obres
d'infraestructura portuàries
hi ha màquines
treballant-hi
la voluntat de créixer
vostè deia
és que nosaltres
o creixem
o quedem estancats
no sé jo creixer o morir
o tanquem
aquest és el nostre problema
en aquest moment
al Port de Tarragona
tenim més demanda
d'espais
que possibilitats
de donar-les
per què?
perquè l'activitat
econòmica
a nivell nacional
a nivell de Catalunya
a nivell del Camp de Tarragona
si anem des de baix
el Camp de Tarragona
Catalunya, Espanya
Europa i el món
en general
doncs
la macroeconomia
la importació
i l'exportació
es comporta
d'una manera
molt raonable
i requereix
hi ha molta activitat
econòmica
això requereix
que per part
de l'empresa privada
cada dia
hi ha noves peticions
només faltava
aquesta moda
i dic moda
entre cometes
perquè cal prendre
ser seriosament
de les plantes
de biodiesel
perquè en escara
ens demanen
més espai
per posar biodiesel
per tant
hem de créixer
cap on hem de créixer
nosaltres
cap on puguem
sàpiguen que tenim límits
el límit és
la platja del Miracle
per un costat
i la platja de la Pineda
per un altre
si mirem
en les obres
que estem fent
actualment
de la prolongació
del Dic
amb 800 metres
que està acabat
quasi a la continuació
abans d'arribar
a aquestes obres
treurem a concurs
l'any que ve
la construcció
d'un moll
d'unes 22 hectàrees
un nou moll
la prolongació
d'un moll
de Catalunya
encara no té nom
ja tenim
el projecte bàsic fet
això dona
unes possibilitats
a la Porta de Tarragona
molt importants
amb un calat
també de 20 metres
i és un gran moll
iniciarem el gener
febrer
perdó
febrer o març
de l'any que ve
les obres
d'unes noves esplanades
a banda laboral
per entendre's
entre la platja
de la Pineda
i el pantalant de Repsol
o sigui el pantalant de Repsol
queda enmig
d'aquestes esplanades
i una vegada
acabem
aquests dos espais
doncs ens hem quedat
sense espai
i per tant
ens haurem de plantejar
el futur
el futur quin és?
mirant el mar
doncs mirar el mar
mirar el mar
només podem créixer
cap al mar
cap a terra no podem créixer
cap a l'interior
no podem créixer
l'activitat portuària
no pot anar
molt cap a l'interior
la logística sí
però l'activitat
portuària no pot anar
com he dit abans
no podem créixer
cap al balcó del Mediterrani
no podem créixer
cap a la platja de la Pineda
només podem créixer
cap a un lloc
que és cap al mar
cap a l'exterior
aquest és un projecte
de gran abast
és un projecte
que té un impacte
econòmic
un impacte ambiental
un impacte
sobre el litoral
molt important
i el que estem fent
en aquest moment
és estudiar
primer com ha de ser
quina forma
ha de tenir
perquè a partir
d'aquesta forma
puguem fer els estudis
d'impacte
sobre el medi ambient
són projectes
que s'han d'estudiar
molt bé
sobretot
des del punt de vista
de les corrents marítimes
les quantitats de sorra
que van per la nostra costa
quines espècies pot afectar o no
és un port
que jo crec
que no quedarà
un altre remei
que fer-lo
si l'economia
continua funcionant
caldrà fer-lo
però que jo
prevec que estigui acabat
el 2025
per què?
perquè jo crec
que en 7 o 8 anys
l'obra
caldrà començar-la
és a dir
haurem de tenir
el projecte definit
d'aquí 7 o 8 anys
7 o 8 anys
hauríem de començar
l'obra
i tenim 4 o 5 anys
per fer estudis
però no massa
temps més
perquè en l'obra portuària
costa molt
de portar-la endavant
pensi que una obra
com l'omplir un moll
pot tardar
3 o 4 anys
lo fàcil
és fer un perímetre
del moll
no fer un dic
lo difícil
és trobar materials
per reomplir un moll
una esplanada
per tant estem parlant
d'un moll el 2025
però estem al 2006
no són tants anys
en fi
mentre s'estudien
aquestes expectatives
de creixement de futur
el ritme d'aquest any
de l'activitat portuària
d'aquest any
ara ja hem passat
l'equador
del 2006
quines són les xifres
i més enllà
de les dades
concretes
una mica
les impressions
que tenen els responsables
de l'autoritat portuària
del funcionament
aquest any
el primer semestre
el mercat internacional
s'ha comportat
bé
encara que els ports espanyols
no han tingut
el creixement
que es preveia
o sigui
hem crescut
però no
les previsions
que nosaltres
volíem
em sembla que hem crescut
la mitjana
de ports espanyols
al 4 i mig
per cent
i estem parlant
dels grans ports
de contenedors
i nosaltres
el primer semestre
hem fet
el 3 i mig
aproximadament
per tant
és un bon resultat
per nosaltres
nosaltres no tenim
contenedors
per desgràcia
però tenim altres coses
que són també
molt bones
i molt interessants
i crec que acabarem
l'any
superant
amb bastanta
diferència
el nombre
de tonelades
que vam tenir
l'any passat
que va ser
31,4 milions
de tonelades
va ser un rècord històric
el port mai havia fet
mai arribat
havia arribat
aquest sostre
i jo crec que
en aquest moment
el mes de juliol
va ser dolent
dolent
des del punt de vista
de la importació
va ser fluix
però el mes d'agost
està sent
molt interessant
i molt important
per tant
jo crec que superarem
també en guany
superarem
el rècord històric
superarem
els 32 milions
unes xifres
que en què es basaran
és a dir
aquest creixement
aquesta progressió
en què es basen
quins són els puntals
perquè moltes vegades
vostè ha parlat
d'una certa diversificació
que caldria
nosaltres tenim puntals
molt importants
de les que
com deia abans
ens hem de sentir
molt satisfets
nosaltres tenim
un gran puntal
que és la indústria petroquímica
doncs aquesta és una part
molt important
dels nostres ingressos
a mercaderies
i dels nostres ingressos
econòmics
el segon
tot el tema relacionat
amb els productes energètics
sobretot
principalment el carbó
i a partir d'aquí
ja es comença
a diversificar molt
els vehicles
té un tràfic molt important
també per nosaltres
molt interessant
i baixant
ja en aquesta escala
estem parlant
en percentatges
i les poso
en relació
també
al volum
de mercaderies
que tenim
i entrem
en els productes
siderúrgics
i entrem
en tot el tema
de la pasta de paper
la càrrega general
fosfats
etcètera
nosaltres tenim
un port
que és principalment
granalè
i d'això
ens hem de sentir
satisfets
i hem d'intentar
ser el millor
port granalè
d'Espanya
hi ha gent
que diu
no és que
Tarragona
té aquest tràfic
que no volen altres
que més voldrien
altres
també tenir
també el tràfic
nostre
nosaltres tenim
som un port
molt important
del punt de vista
granalè
en granals líquids
en granals
sol
és Espanya
som el cinquè port
espanyol
per tant
no ens hem de sentir
ni molt menys
acomplexat
al revés
hem d'intentar
ser encara
molt millor
del que som
sobretot
en el tema
de granals
i jo crec
que a més
que en guany
i el primer semestre
de l'any que ve
entre el que queda
per entendre
els propers
12 mesos
trencarem
també
la inèrcia
negativa
en quant als contenedors
i jo crec
que tindrem
bones notícies
durant aquest temps
estem treballant
perquè
a més
també tinguem
un tràfic
no tan important
com els energètics
però un tràfic
complementari
que diversifiqui
la nostra càrrega
també amb contenedors
doncs amb aquestes
supervisions
més a curt termini
acabem aquest repàs
a l'actualitat
del port de Tarragona
que avui hem fet
amb el seu president
Josep Anton Burgessé
senyor Burgessé
moltes gràcies
per acompanyar-nos
aquest matí en directe
als estudis de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé
fins la propera
gràcies a vostès
bon dia
bon dia
bon dia