Anem, com dèiem, fins al Conservatori de Música de la Diputació,
anem al carrer Cavallers.
Aquest matí hi ha una activitat força interessant,
una activitat de nens i d'avis,
nens del Col·legi Mare Nostrum
i avis del casal Mare de Déu de la Mercè.
Una activitat que fan conjunta
i de la qual hem volgut recollir l'ambient que es viu
i tot el que això suposa.
Per això tenim la unitat mòbil desplaçada al carrer Cavallers
amb Joan Maria Bertran a la part tècnica
i Josep Sunyà als micròfons.
Josep, hola, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Doncs és una activitat, aquesta activitat intergeneracional
que ja fa una soneta que ha començat aquí al Conservatori de Música,
al carrer Cavallers.
És una activitat que es comentava en el seu responsable,
ara ens sentirem les seves paraules,
que va molt bé pels infants.
Fins ara es feia cada dimarts amb infants de P4,
però ara avui, concretament, aquesta experiència
també s'hi ha afegit avis del casal de la gent gran,
Mare de Déu de la Mercè de Tarragona.
Aquests avis i aquests infants de 4 anys
estan en aquests moments recorrent,
fent un recorregut per dins del Conservatori
i els ensenyen, doncs bé, des dels instruments que s'hi toquen,
des de les classes que s'hi fan,
però van que puguin, amb la música,
recordar emocions, sentiments,
puguin també establir nexes d'unió
entre la música i la realitat més immediata
a través d'aquesta activitat.
Ens ha comentat, per exemple, que hi ha algun d'aquests alumnes,
d'aquests infants del Col·legi Mare Nostrum,
que són de P4, insistim, 4 anys,
que, per exemple, hi ha un que toca la bateria,
que habitualment va a classes de bateria
i que aquí podrà veure, doncs,
in situ com es formen persones més grans que ells
en aquest instrument,
veure com fan les classes.
Fins i tot els mateixos que fan les classes,
els alumnes també prenen part activa en aquest recorregut
i els ensenyen, doncs,
com toquen els instruments,
què fan al llarg del dia
aquí en aquest Conservatori de Música.
En definitiva, una mica, explicar
la vida que hi ha de portes endins
en aquesta casa, en aquest plau de música,
aquí al carrer Cavallers.
Fa res, poc minuts hem pogut parlar
amb la cap d'estudis i coordinadora d'aquesta activitat,
que és Mila Santolària.
Hola, bon dia.
Soc Mila, soc la cap d'estudis del Conservatori.
En tot cas, ara hi ha tant d'enrenou
que m'acosta fins i tot centrar-me.
Bueno, aquesta és una activitat
que venim fent des de fa molt de temps.
Es diuen les escoles del Conservatori.
El nostre propòsit és arribar
i obrir les portes als nens dels centres,
de les escoles,
perquè puguem veure, doncs,
dintre d'aquestes parets,
que és el que anem realitzant.
Però avui és un dia molt especial.
Avui és molt especial
perquè fins i tot ja m'emociono
només veure entrar aquests 25 avis tan grans
i amb aquesta cara tan il·lucionada.
Dic que és especial
perquè el que farem avui és
poder compartir
tota la feina que nosaltres fem
en aquest Conservatori
juntament amb ells
i a la vegada, doncs,
agrair al Col·legi Mare Nostrum
per aquesta experiència
que ens ha deixat tenir entre nosaltres,
de poder apropar la gent gran
a la gent jove
dintre del nostre espai del Conservatori.
El nostre propòsit és
que els nens
coneguin els instruments
i la música que fem en aquest temps
al Conservatori
i amb espais molt lúdics
com historietes,
cançons que sabem que canten a les escoles
i un conte musical
que el farem al final.
Ho fareu amb aquests nens.
De fet, ja ho fèieu fins ara
perèdicament amb els nens.
Ara, la novetat és que
a través d'aquesta activitat
intergeneracional
també han vingut
aquests avis que estan per aquí.
Com creus que reaccionaran
quan vegin el Conservatori?
Potser fins i tot n'hi ha algun
que és un músic jubilat,
per dir alguna cosa.
Home, jo m'imagino
que reaccionaran
com la canalla,
crec que jo.
De fet,
evidentment,
amb tota l'experiència
que ja els ha portat
el que hagin arribat
en aquesta edat,
però que reaccionaran
com la canalla
perquè en el moment
en què se sent la música,
se sent qualsevol so,
els ulls s'obren
d'una manera inesperada,
les orelles comencen a reaccionar
d'una manera natural
i m'imagino
que reaccionaran molt bé.
Els vindran a la memòria
records, com tu dius,
que possiblement
ells han estudiat anteriorment música,
han estat vinculats
amb el món musical
i tot aquest espai
que els pugui obrir
serà molt personal
de cada persona gran.
Però jo m'imagino
que reaccionaran bé.
Si més no,
nosaltres estem molt il·lusionats
de tenir-los aquí
i que disfrutin
i que passin una hora
bastant agradable amb nosaltres.
I els nens com reaccionen?
Aquests nens de 4 anys,
persones de 4 anys,
són petitons,
què els quina més l'atenció
del Conservatori de Música?
De fet,
d'entrada,
sempre s'hi queden
una mica impressionats
de les parets,
de les columnes.
Aquestes columnes,
no sé què tenen,
les de l'entrada del pati,
i aquestes que has vist a l'entrada,
que són màgiques.
Els crius
sembla com una mena d'imant
que s'imanten de seguida
les columnes, no?
Els impressiona
tot el que és
la part del monument,
però d'entrada,
ja ràpid,
marxen a veure
un oboe
que possiblement
no han vist mai,
un cor n'anglès,
el fet de la trompeta,
de tenir-la tan a prop...
Ràpid els hipnotitzem
amb la música, no?
I s'obliden ja
de quin és l'espai
on estan
i es pensen
que poden estar
en un espai obert
perquè ja estan vinculats
amb el món musical.
Què estem sentint,
Mila Santolari?
Què és això que sona?
Això que és el típic
leifmotiv
de la pel·lícula
Sorrisses i Llàgrimes,
l'utilitzem una mica
per conduir els nens
en els diferents espais,
més que res
per aquesta paraula
que he dit abans
de tipus imant
o inutilitzats,
que vagin pujant
per les escales
seguint aquesta música
i van una mica més orientats
a el que hem de fer.
Obrant-se les portes
del conservatori,
nosaltres que tampoc
hi hem estat mai,
què veuríem ara
si féssim aquest recorregut?
Anem a pams.
Quin seria el recorregut
que podríem fer nosaltres també?
Ara, quin seria?
Avui serà un dia diferent,
més que res també
perquè el conservatori
s'està fent en aquests moments
un curs de presentació
d'un llibre pedagògic de piano,
llavors normalment
sempre fèiem tot això
en diferents aules
d'aquí de la primera planta
i després anàvem
a fer el conte musical
a l'auditori nostre
del conservatori.
Avui serà més especial
encara perquè no anirem
a l'auditori
i hem habilitat
unes aules d'aquí del voltant,
anirem per dos o tres aules
mirant diferents instruments,
que els nens ho vagin provant
i després anirem a la sala noble
a realitzar aquest conte
o aquest espai
que t'he comentat abans.
La música
com a anexa d'unió
entre aquestes diferents generacions,
els avis
amb tota la seva experiència de vida
i aquests infants de 4 anys
que amb prou feines
comencen a adquirir experiències
i que la música els pot ser fonamental
de cara a trobar-se
a les dificultats de la vida
per poder-se encara millor
amb la música.
Home, jo estic convençuda,
convençuda total,
que la música ajuda
al desenvolupament mental,
al creixement del cervell
en un infant.
Avui en dia
ja en molts mitjans
de comunicació,
evidentment la tele,
ja parlen de la importància
de la música
ja des d'un nadó,
des del moment que neix,
fins i tot
abans de neixer,
com diuen molts bons pedagogs,
convençuda total
i apostaria
que tothom
hauria d'apropar-se
al món musical
com a desenvolupament
de la persona,
no tant pensant
en si ha de ser
un músic el dia de demà,
s'ha de dedicar
professionalment,
que això evidentment
hi ha tants camis a la vida
que no se sap,
però com a desenvolupament
de la persona sí.
La vida també té sovint
partitures, no?,
i un compàs, eh?
Evidentment,
evidentment,
hem d'aprendre a viure
el ritme en la música
amb tota la vida,
vull dir,
amb totes les entrabans
que ens porten
i això també la música
t'ajuda, no?,
amb tots els seus elements.
Per cert,
el llibre que es presenta abans,
a mi m'han dit que
m'he dit un ocellet abans,
que és un llibre
que parla de tècniques
totalment revolucionaries
o alguna cosa així,
pot ser,
de sobre la música?
El mètode que s'està presentant
aquí al conservatori
és un mètode nou,
tampoc puc parlar gaire
perquè els desconec,
per això precisament
l'hem convidat
perquè vingui a ensenyar-lo,
però és una altra mètode
per ensenyar
l'inici
dels estudis de la música
en el piano.
Mila Santolària,
cap d'estudis
i coordinadora
d'aquesta activitat
que està duent a terme,
deixem perquè estan per aquí,
escolta,
estan nerviosos, eh?
Que vagi molt bé
i gràcies per atendre.
Moltíssimes gràcies,
sí,
us agraeixo que m'hi pugueu deixar
i així puc estar amb ells,
d'acord?
Me'n vaig amb la trompeta,
et sembla bé?
Molt bé,
perfecte,
gràcies, eh?
Doncs anem cap al costat mateix
de la trompeta
a veure com sona,
a veure aquesta trompeta
que està per aquí.
Aquest és el so,
la Conservatori de Música
en aquests moments
on hem pogut vindre
per explicar aquesta activitat,
activitat de relacions
intergeneracionals
aquí entre alumnes
de P4
del Col·legi Mare Nostrum
i socis del casal
de la gent gran
Mare de Déu
de la Mercè de Tarragona.
Una activitat
que com veieu
està en aquests moments
en plena efervescència.
Fins ara mateix.
Gràcies, doncs,
Josep Sunyer
en directe
amb l'assistència tècnica
de Joan Maria Bertran
seguint, com dèiem,
aquesta activitat
tan interessant
que plega nens
i avis
de la nostra ciutat.
Pràcticament 3 minuts
i seran les 11 del matí.
és el moment
de tornar a repassar
l'agenda cultural.