Ara són de tres quarts de dotze del migdia,
tres minuts i mig, la nostra unitat mòbil ha creuat literalment a la ciutat
i amb això ja els estic donant la primera pista
per oferir-nos la possibilitat a vostès, en aquest cas,
de participar en un nou espai concurs setmanal de la Via T.
Un dia més, la nostra unitat mòbil s'ha instal·lat en un punt de la ciutat
on trobem un establiment adherit a la Via T.
Són aquells establiments de confiança, de proximitat,
i anava a dir de tota la vida i realment és així.
L'establiment que visitem avui és un establiment dels de tota la vida.
Però abans de donar pas a la nostra unitat mòbil
i donar temps tant al Jordi Roig com al Josep Sunyer que recuperin l'ALE,
anem a llegir així molt ràpidament el resultat del segon sorteig
setmanal de la campanya d'estiu de la Via T, Tarragona de Copres.
El segon sorteig setmanal d'aquesta campanya,
que va ser el 14 de juliol i que es va realitzar
entre totes les botigues associades de la Via T.
El sorteig a la ferreteria industrial a Gela l'ha guanyat
la Núria Salla, la botica Janina Carlota Burjales,
l'Ofti Rosa Maria Dalmasses,
la farmàcia Esther Fernández Loli Llaurador,
la llibreria a la Rambla Jordi Verdejo,
a tot tren Cristóbal Torres,
Minimun Anna Lampreave,
la galeria d'art òdenes Mariona Roger,
el centre de flors Laura Roca,
i la joieria Marac de Josep Tomàs.
Són els guanyadors i guanyadores,
amb dons d'aquest sorteig setmanal del 14 de juliol
de la Tarragona de Copres.
Aquesta campanya de la Via T,
que plega a tots aquests comerços i establiments
de confiança, de proximitat i de tota la vida.
I aquestes tres característiques,
perfectament les podem aplicar a l'establiment que visitem avui.
Recordo allò que deia jo en pla en primera pista,
que el Josep, que estava, si ho recorden,
al port de Tarragona,
ha hagut de travessar pràcticament tota la ciutat.
Allà, en una via molt coneguda i molt transitada de Tarragona,
s'hi troben, com dèiem, Jordi Roig i Josep Suñé.
Bon dia, Josep de Nou.
Hola, bon dia, Llolanda, bon dia.
Has hagut de travessar tota la ciutat,
però sort que avui el teu destí és com a fresquet, malgrat tot, no?
Molt fresc, eh, molt fresc.
Mira, he passat per davant de la capçada del circ,
pel costat de l'amfiteatre,
amb l'amient del Serrallo i ara som aquí.
Sou aquí? I on sou?
Doncs això és el que han d'esbrinar els oients, on sou?
Som a un carrer que també et sometrà obres d'aquí a algun temps,
d'aquí no gaire, eh?
Ui, i escolta, sense ofendre ningú, eh?
No vull pensar la que es liarà quan comencin les obres aquí.
Serà grossa, ja.
Serà grossa, serà grossa.
Doncs som aquí, mira, l'ambient, no sé si ho pot escoltar,
l'ambient, escolta l'ambient.
Home, a veure...
Ben, ben, insisto, les posicions així.
Això fora, si posem el micro dins...
A veure, dins?
Dins és molt fresquet, eh?
A veure, a veure.
Aquí els platarets, les copes...
Ui, ui, ui, ui, ui.
Les copes, les copes, les copes.
Ai, les copes.
Com a fresquetes.
I escolta, dius que dins està fresc i fora...
Molt, molt, molt.
Fora no s'està fresc, però si estàs fora per dins pots refrescar-te.
Efectivament, efectivament.
I ja sabem que qui vulgui...
Quantes pistes!
Qui vulgui, Joan, es pot trucar al 977-24-4767
i si diu el nom de l'establiment també podrà refrescar-se.
Doncs sí, però això sí, ens han de dir, recordin el nom exacte de l'establiment.
És molt fàcil perquè, insistim, és un establiment de tota la vida, conegudíssim,
que no només treballa a l'estiu, malgrat tot, a l'hivern també,
el que passa que fan altres coses.
No sé si tenim alguna primera trucada.
977-24-4767, sentim el so d'ambient d'aquesta via,
no és la via T, és una altra via principal de la ciutat.
També hi ha un so de trànsit important,
perquè justament aquest establiment està ubicat en un lloc
on hi ha molt de trànsit de vehicles, no, Pep?
Sí, sí, perquè si tu tens una urgència i t'has de refrescar,
pots venir aquí, i si tens una altra urgència, una altra mena.
També pots anar a l'altra banda.
També pots anar a l'altra banda.
Avui ensafata, eh? I mai millor dit.
D'on hem passat aquesta primera trucada? Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Neus.
Neus, què més?
Neus Sala.
A veure, Neus, on és el Josep i el Jordi, la unitat mòbil?
Podria ser a la Rambladella.
Sí, però en quin lloc? En quin establiment?
A Geladeria Sirvent.
Podria ser la Geladeria Sirvent de la Rambladella, Josep?
Doncs espera que li pregunto a la Joana.
Joana, hola, bon dia.
Bon dia.
Com estic a aquest local?
Doncs sí, Geladeria Sirvent.
Molt bé.
Molt bé, Neus, a veure, avui no era difícil,
perquè sí que és un establiment de tota la vida, eh?
Sí, sí, tant.
Molt bé, doncs si vols saludar la Joana,
ella et dirà el que has de fer per anar a recollir el teu obsequi.
Molt bé.
Doncs, Neus, solament t'has d'adreçar a la Rambladella, 29.
Sí.
I pots escollir entre una varietat de barres que n'hi ha,
per la que a tu t'agradi, per portar-lo a casa
i pots disfrutar d'aquest gelat.
Veus que bé?
Molt bé.
Com tu te vaja bé.
Moltíssimes gràcies.
Neus a tu i que vagi de gust.
Adéu-siau.
Gràcies.
Adéu-me, ja.
Però deia la Joana que podem triar entre moltíssimes varietats.
No és fàcil, eh?,
perquè Déu-n'hi-do la quantitat de varietats de gelats i de refrescos
i de tots aquests productes característics de l'estiu que teniu aquí al Sirvent, no?
Doncs sí, cada vegada se va augmentant la varietat, la gent demana més coses, més novetat
i, bueno, sí, sí, cada vegada n'hi ha més varietat.
A més, a la gelada, si ara vols un bon gelat, és una bona opció per refrescar-te,
però també les granissats, les horxates...
Sí, sí, n'hi ha també varietat de granissat i, com ho dius, la horxata, la gent merengada...
N'hi ha varietat de coses.
Jo no sé quant de temps deu portar la gelateria Sirvent aquí a Tarragona, però molt, no?
És un nom més que conegut.
Era del 1950, la geladeria, en canvi, els torrons era del 1860.
Imagina't, primer van ser els torrons i després els gelats.
Sí, sí, sí. Primer venien a vendre els torrons i després, l'any 1950,
com es van instal·lar, a fer gelat, entonces se feia molt poqueta cosa,
simplement se feia lo típic, xocolata, vainilla, fred, maduisa,
i ara tenim més de 50 sabors.
Quin és el gust així com a més singular que ens pots recomanar, Joana, així com a més curiós?
Més curiós, és que la gent és molt sorprendent i la veritat és que cadascú té el seu paladar,
el seu gust, i per això la gent demana el que l'agrada.
Jo no... perquè a vegades recomano una cosa i la gent...
No li agrada.
No, en aquell moment la pateix un altre sabor.
N'hi ha tantes coses per triar el món avui en dia que la gent, la veritat,
és que està per triar el que la pateix en aquell moment.
Parlaves de l'antiguitat de l'establiment,
la veritat és que sirvent ja és com un adjectiu quan parlem de torrons i gelats.
No, no, no, uns torrons del sirvent.
És un gelat del sirvent, i és a dir, ja tothom sap on és aquell producte, no?
Sí, senyora, això és molts anys, molt de temps,
i estar cada dia a les botigues,
i nosaltres intentem quedar bé,
i si alguna persona no queda bé té tot el tret a vindre i reclamar,
i intentarem solucionar-lo, canviar-li,
o el que estigui al nostre abast,
perquè la nostra forma és que la gent quedi contenta.
Jo tinc una curiositat, Joana,
no sé si el Josep comparteix amb mi la mateixa curiositat.
Jo no sé si són aquestes dèries per l'aprimament i per conservar el no sé què,
però jo recordo que fa molts anys
era molt característic a les gelateries a l'estiu
trobar a les taules aquelles immenses copes de gelat
amb les sombrilles, els no sé què,
els fanalets i bimboles i nates i maduixes i cremes.
Avui en dia som com a més austers, no?, a l'hora de demanar gelats.
Però encara se'n fan, aquestes copes meravelloses?
Nosaltres fent les copes, el que passa que quizás tot això de les sombrilles
i tot això, doncs, no sé, cada vegades...
No està de moda, vaja.
Nosaltres en el cas d'ara us temem més per posar fruites
i per posar coses més que la gent se pugui menjar.
I abans, la veritat, sí que n'hi havia molt de temps
que se posava totes aquestes coses, com a bengalas i tal,
però, bueno, van canviant, no sé, és una renovació constant.
Home, i natural també, no?, per als temps que corres.
No sé, a la millor d'aquí a 10 anys,
pues tornin a tindre les paraigüetes i tot això que...
A tu t'agradava, Josep, això de la bengala, el paraigüet i tot?
I tant, i tant, i tant.
Escolta'm, Joana, i aquí, per cert, hi ha uns sanguixos per esmorzar.
Ah, sí.
Saps que són els sanguixos de tota la vida, que són així cruixentets i tal?
Oh, que bons.
Doncs això, i a més a més, estic veient per aquí darrere meu carquinyolis,
no sé si són de l'Espluga, però hi ha carquinyolis també per aquí, eh?
Bueno, no són de l'Espluga, són...
D'aquí a Tarragona.
Són d'aquí a Tarragona, són també fent nostres.
Sí que el seu mestre era fil de l'Espluga, senyor Arimany,
i el senyor Arimany, doncs, fa quatre anys que aquesta fàbrica
que té de fer maginet i carquinyolis,
doncs la van escriure nosaltres i, bueno,
i continuem fent carquinyolis i maginet.
I a més a més, veient també els cucurixos així petitons,
de color, com de color verd, que deu ser...
Això és per la canelleta, no?
Sí, sí, això té molta atració per la canelleta,
doncs, bueno, és com...
A vegades és un detall on hi ha nens que les agrada
que el peti cucurixó.
Jo llet marengada, no sé tu, Yolanda,
però a mi la llet marengada,
i després d'aquí hi ha un cas de gust a pitufo, de color blau,
que no sé si ho fan, aquest...
Gust a pitufo, com...
No, no, perdona, perdona, perdona,
gust a pitufo no, de color pitufo, eh, era de color blau.
Sí, sí, això se va fer famós, los pitufos, por el blau,
però bueno, nosaltres lo diguem blue eye,
és un gelat de blau, és un gelat de fruites,
però té... és de color blau.
Que gust a pitufo, això.
Quant t'has menjat un pitufo, assassí criminal?
No me'l menjaria pas, no.
No, segur que sí, segur que sí,
perquè ja t'he dit que és de fruites i te sorprenderia.
Però el pitufo no, eh, el gelat.
El gelat de blue eye.
Bueno, però això, i està ple ara, eh?
Fa no ser més vist també que venien uns turistes,
és a dir, que hi ha l'època dels turistes, eh?
Sí, sí, doncs, bueno, Tarragona és una ciutat turística
i que té una atracció, doncs, pel cir i per moltes coses que hi ha a Tarragona
i, bueno, doncs, els turistes passeixen per tot a Tarragona.
Van a veure la capçalera del cir i llavors passen per aquí davant,
fan el gelat i se'n van cap amunt, cap a les muralles, en fi, a veure el camp de mar.
Sí, sí, doncs, és la ruta que fan.
I n'hi ha gent, doncs, que també està aquí a los hotels
i també, doncs, passeixen i venen per la tarda a prendre un gelat
o dematí a almorçar o, bueno.
Qui vulgui vindre, per cert, Iolanda, aquí a la geladeria Cervent,
aquí a la Rambla, a la Rambla Vella,
ha de saber que a la terrassa ara mateix hi ha ombra, eh?
És a dir, que això passa a trobar.
Ah, molt bé, això és important, eh?
Això passa a trobar a la ciutat.
Molt bé, doncs, Joana, moltíssimes gràcies per dedicar-nos uns minuts en un matí
que, com sempre, estàs tan enfeinada,
t'ho agraïm moltíssim i fins la propera ocasió.
Doncs, moltes gràcies a vosaltres, com vulgueu.
Gràcies, Joana.
Josep, Jordi, ens trobem d'aquí una estona.
Doncs, vinga, fins ara mateix.
Fins ara, adeu.
Adéu, adeu.